Al servei d'aquest poble.

Avui. Diumenge, 2 d'octubre del 1977. Pagina 6.

Generalitat i poble.

És difícil d'encertar el servei del poble. Baixava del saló del Parlament de Catalunya, en aquest 1 d'octubre memorable, i em pensava haver fet un servei al poble votant «sí» als acords de Perpinyà que ens donaven la Generalitat provisional.

Al carrer, tanmateix, acaba d'arribar una multitud irritada. Venien de la plaça d'Espanya. La força d'ordre havia carregat sobre una manifestació que demanava escoles. Deien que hi havia ferits i un detingut. Envoltaren el meu cotxe amenaçadorament. No em deixaven marxar. «Fets, volem, i no paraules». Aquella gent desconfiava de nosaltres, de mi. No volia Generalitat, sinó especialitats. Volia una escola, l'aturada d'una detenció, moderació de la força pública, etc.

Una hora abans en parlava jo amb Antoni Gutiérrez i Josep Anton Baixeras. El Senat permet la creació d'una comissió de salvaguarda dels drets humans. «Expressa per a tu», em deia Baixeras. Escoles, integritat física, dret de manifestació, són els concrets i especials drets humans que el poble senzill vol i que vol ara mateix. Però en «Guti» ens alertà. Cal vigilar de no fer demagògia. Cal no desmoralitzar les forces d'ordre. L'ordre públic és necessari, especialment en aquests dificilíssim moments de transició. L'ordre públic, també, és un bé social, un bé del poble que tots hem d'estimar i protegir. Ull! deia, drets humans sí, però ordre públic també.

Una hora després el mateix «Guti» demanava la intervenció de diputats i senadors i, en especial, la intervenció del senador i batlle Socias davant el governador perquè alliberés el detingut a la plaça d'Espanya.

Jo demano al poble que mediti seriosament sobre aquestes dues especialitats: els drets humans i l'ordre públic, que sovint es contradiuen l'una amb l'altra.

Generalitat vol dir preocupar-se de tot. És difícil d'encertar el servei del poble!

Lluís M. Xirinacs.