Al servei d'aquest poble.
Avui. Dimecres, 7 de setembre del 1977. Pàgina 6.
Mobilitzacions.
S'ha celebrat la primera assemblea amb vista a la campanya pro amnistia d'aquesta tardor. Hi havia expectació. Gent amb molta representativitat popular hi era present. Els medis informatius ja es bellugaven amb anticipació. El poble continua volent intensament l'amnistia. L'instint col·lectiu és com l'instint individual. No té idees precises, no sap descriure allò que vol, però va de dret al seu objectiu. El poble potser no sap quina mena d'amnistia vol, però sap pla bé que darrera d'aquesta paraula s'amaga un tresor preuat que li convé per damunt de tot. Per això el poble sempre torna a l'amnistia mentre no li sigui atorgada. Aquest instint col·lectiu, que mobilitza espontàniament, el poble fa males jugades. S'enfila estructures amunt, travessa gruixudes barreres polítiques i penetra en el sancta sanctorum del poder de l'Estat. El Senat és molt seriós, jo diria, eixut. No hi havia encara vist aplaudir mai. I, tanmateix, tan bon punt s'encetà el tema de l'amnistia, totes, absolutament, totes, les intervencions, curtes o llargues, bones o fluixes, foren aplaudides en un desbordament d'irracionalitat incontenible.
No cal parlar del País Basc. L'Agustí Valls ha fet de missatger de la campanya de tardor de l'amnistia per Castella la Vella, l'Aragó i Euskadi. A Bilbao coincidí amb la gran manifestació pro amnistia que féu sortir al carrer un quart de milió de persones. «Tothom era al carrer -diu- àdhuc les mares baixaven amb els nens de bolquers a coll». L'Agustí arengà la gernació en nom de Catalunya. Encara avui, en parlar-ne, li surt l'emoció.
S'acosta el dia onze. Malgrat les nuvolades polítiques alçades en els debats de la Comissió i en les aventures de la recuperació autonòmica, el poble vol baixar al carrer unitàriament. Es qüestió d'instint, per tant, indiscutible. Un milió de persones al carrer. Què s'ha de dir, qui ho ha de dir, són coses discutibles. Però ningú no dubtarà d'allò que vol aquest poble al carrer quan desfilarà pel passeig de Gràcia i davant el monument a Casanova, diumenge vinent a les cinc de la tarda.
Els polítics tenen la responsabilitat de fer triomfar llurs programes. Però el poble té la responsabilitat irrenunciable de fer realitat els seus desigs més profunds.
Lluís M. Xirinacs.
