Nous apartats:
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.
|
Publicacions:
Lluís Maria Xirinacs.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.
Martí Olivella.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.
|
|
Curs sobre política i economia segons
Agustí Chalaux - A càrrec de Joan Parés Grahit
Realitzat a la Fundació Lluís
Maria Xirinacs
Nota: Les frases en blau són comentaris
del conferenciant.
16 de maig 2009
Decret Llei 18 Concreta protecció
constitucional als col·laboradors individuals de les empreses
utilitàries
Exposició de motius: El legítim,
ancestral i fecund dret a l'iniciativa i propietat personal, sigui
comunitària, sigui privada, no consisteix en privar totes
les altres persones de llurs propis drets d'iniciativa i propietat.
Cal doncs, harmonitzar, en la societat i mercat actuals els respectius
drets de la comunitat, de les empreses utilitàries-privades
i dels col·laboradors individuals d'aquestes últimes.
Aquesta omni-harmonització no pot ésser condensada
en un sol text legal, sinó que ha de resultar de la totalitat
dels Decrets lleis anteriors i següents.
TITOL I. Salaris
Art. 1 El salari mínim ha de ser el doble del sobre salari
d'atur forçós.
Ningú treballarà per menys del
doble que li donin si no treballa.
Art. 2 Tot multi-assalariat, posseïdor d'un
c/c empresarial (sigui unipersonal, sigui multipersonal) d'ESTALVI
de PRODUCCIÓ en un banc de negocis, no podrà percebre
cap sobre salari social financer (sssf) (sobre
salari social financer) d'atur forçós, a menys
d'haver perdut tots els seus ingressos laborals i a condició
de que els seus altres ingressos per raó de capital o/i invent
no arribin a la suma del sobre salari d'atur forçós"
multiplicat pel coeficient 2.
En aquest cas:
2.1. referent al seu compte empresarial "d'ESTALVI DE PRODUCCIÓ
multi-ASSALARIADA":
2.1.1. o bé el liquidarà al mateix
temps que la seva pròpia empresa unipersonal; creada per
al cobrament en banc de negocis dels seus multi-ingressos mercantils,
segons DLL-9, Títol III.
2.1.2. o bé, és donarà de
baixa de l'empresa multipersonal creada per a cobrament de pluri-ingressos
mercantils de diferents socis segons DLL-9.
2.2. I reobrirà el corresponent c/c "D'ESTALVI DE PRODUCCIÓ
uni-ASSALARIADA" en la Caixa d'Estalvis del seu domicili (amb
l'excepció anterior, ben limitada, de poder-hi ingressar
rentes, per altres conceptes que el treball, no superiors al sssf
d'atur forçós multiplicat per 2).
Art 3. Tot posseïdor de c/c "d'ESTALVI
DE PRODUCCIÓ uni-ASSALARIADA" cobrarà automàticament
sense límit de temps prefixat, en el seu c/c d'ESTALVI DE
CONSUM, el sssf d'atur forçós, a partir del mateix
moment en que deixa de col·laborar en una empresa, fins el
moment en que torni a col·laborar en una altra.
TITOL II Primes
Art 4. A més a més del salari individual, establert
per lliure contracte entre l'empresa i cada col·laborador,
serà de conveni col·lectiu entre l'empresa i la totalitat
del seu personal, la fixació de les primes individuals a
la qualitat (Q) i quantitat (q) de la producció o primes
similars (quan les anteriors no siguin encara tecnològicament
possibles)
Art 5. Les primes col·lectives següents seran repartides
anualment, a cada col·laborador de l'empresa en la part que
li correspongui per votació secreta de tot el personal, segons
un senzill sistema de puntuació:
5.1. un 20% de les primes individuals a cada colla
o secció de producció;
5.2. un 20% de les primes individuals a cada unitat de producció;
5.3. un 15% de les primes individuals al personal conjunt de cada
empresa;
5.4. un 10% de les primes individuals al personal conjunt de cada
subgremi;
5.5. un 5% de les primes individuals al personal conjunt de cada
gremi.
Consisteix en incentivar per que la gent treballi
més i millor.
Títol III Procés de transició
cap a l'autogestió d'empreses
Exposició de motius;
1. Com ha quedat implícit en els DLs anteriors, la creació
i liquidació d'empreses,
així com l'augment i disminució del capital social,
son enterament lliures per part
de 1'empresari responsable. No comporten cap impost ni limitació
legal que no sigui
la especificada en quant a protecció, per la Caixa de segrest
comunitari, de les
empreses amb dificultats.
2. Cada candidat a empresari o cada empresari només ha de
fer la declaració i el document pertinents davant notari:
el notariat omnicomunitari queda encarregat de portar el registre
de totes les empreses i de totes les variacions
(d'estructures,
funcions i organització) empresarials de 1'entera
comunitat geopolítica.
3. Una completa i complerta autogestió en cada empresa, això
vol dir cooperativisme, ha d'esser lentament preparada
i assimilada, no solament pels col·laboradors individuals,
sinó per tot el cos
social: això no impedeix que aquesta inicial i iniciada auto-gestió
endo-empresarial sigui, per mandat de la present constitució
ininterrumpidament progressiva.
A l'Agustí li agradaria que finalment
totes les empreses fossin autogestionades
Art 6. Independentment de d'entera llibertat de contractació
i descontratació, tan per part de 1'empresa com de cada un
dels seus col·laboradors,-després de tres mesos de
col·laboració a prova,- cada col·laborador
d'una empresa qualsevol, té dret a un mínim d'una
acció de la seva empresa per cada mes correctament treballat
amb assiduïtat i eficàcia, es a dir: sense faltes ni
abstencionismes i amb un valor de primes individuals igual o superior
al promig de les mateixes.
Art 7. Un nombre igual d'accions a la suma de les entregades, cada
mes, als col·laboradors individuals de l'empresa, serà
inscrit, per aquesta última, al conjunt del seu personal,
compresos evidentment tots els directius, gerent(s) i empresari(s).
Art 8. Tant les accions individuals com les del conjunt del personal
seran sindicades: en el cas que un col·laborador qualsevol
per qualsevol motiu, vulgui vendré la totalitat o un nombre
qualsevol de les seves accions estarà obligat a vendre·les
a la sindicació i organisme d'autogestió de tot el
personal de l'empresa.
Art 9. El personal conjunt de l'empresa elegirà lliurement,
per votació secreta, els seus representants al consell d'administració,
en proporció al nombre i valor de les accions sindicades
a preu de mercat i borsa lliures.
Llibertat sindical
Art 10. Cada col·laborador de qualsevol
empresa utilitària, si be pertanyarà obligatòriament
als respectius gremis i subgremis del seu ofici, tindrà entera
llibertat personal en la selecció del(s) sindicat(s) professional(s)
que mes li agradin o convinguin.
TITOL V Litigis entre empreses i col·laboradors
de les mateixes
(el sistema judicial permet que siguin ateses
les necessitats de les empreses i els col·laboradors.
L'Agustí ens fa una revolució
mental que ens permet mirar amb optimisme el que pot ser el futur.
E xposició de motius;
Cal insistir en que es radicalment innecessària i nociva
qualsevol legislació "laborista", ja que sempre
i arreu acaba essent esclavatgista, inmvilitzadora de les classes
socials, paralitzadora de totes les lliures iniciatives i de totes
les legitimes apropiacions privades de mercaderies productores o/i
produïdes.
Cal decididament anar a la mes llibertaria mobilitat i promoció
mercantil dels professionals utilitaris.
Art 11. Per raó del caràcter general del lliure contracte
i lliure descontracte laboral-empresarial (dret civil), queda suprimida
qualsevol tipus de justicia-laboral-especialitzada.
Art 12. Com a primera instancia en els litigis que es puguin presentar,
actuaran,
-amb declaracions contradictora es dels interessats, dintre els
tres dies hàbils de presentat el litigi i amb decisió
dintre les 24 hores d'aquesta presentació- comissions elegides
a paritat, dintre cada gremi i subgremi, pel personal empresarial
(amb intraparitat entre les diferents categories professionals)
i les empreses.
Una tercera subcomissió de juristes (no forçosament
magistrats) serà elegida pel conjunt dels respectius col·legis
de vocacionals jurídics. El conjunt de les tres comissions(omnilaboral,
omniempresarial, jurídica) serà presidit per un jutge.
Les decisions d'aquesta comissió conjunta-tripartita seran
immediatament executives, a menys que una minoria de la mateixa
o el magistrat-jutge exigeixi de que el litigi sigui traspassat
a la jurisdicció ordinària de dret civil. També
pot exigir aquest recurs a la jurisdicció ordinària
qualsevol de les 2 parts litigants, peró amb el ben entès
que en aquest cas el tribunal de dret civil podrà aplicar-li
la clàusula de recurs temerari.
ANEX DECRET LLEI 18
Exposició de motius: Fins aquí
s'han establert les bases mínimes per a que el contracte
civil de treball entre l'empresa i els seus col·laboradors
sigui, en la pràctica, enterament lliure per part de cada
lliure contractant. Cal veure l'auto-gestió empresarial com
a futura estructura, funcionalitat i organització de cada
empresa considerada en si mateixa i sola, sense cap intervenció
a excepció de les lleis mínimes de tipus general establertes
per la present constitució.
Art 1. L'autogestió empresarial així
definida com a afer privatiu i exclusiu de cada empresa, començarà
de fet en el moment en el que el personal considerat en el seu conjunt
de sindicació d'accions ( compresos: gerent, administrador
delegat, director general, directors tècnics, administratius,
comercials .... i alts executius; etc.) posseeixi, com a mínim,
el 50% del capital de l'empresa, amb el 50% de drets i responsabilitats
efectius en l'art empresarial, tant de cara dintre com de cara a
fora;
Art 2. Per consegüent i a partir d'aquest moment, la llei ja
no té perquè intervenir en les empreses auto-gestionades,
sinó és per a atorgar-les-hi prioritat, segons DLL
corresponent, en la repartició del crèdit nacional,
a condici6 que responguin als mínims d'eficàcia, exigits
per cada banc responsable.
L'Agustí deia que no era un sistema
perfecte, però molt millor que el que hi ha ara. Les loteries,
les quinieles queda tot eliminat. Tothom tindrà una renda
bàsica. Tècnicament és possible. L'horari laboral
serà de 20 hores setmanals, hi haurà més feina,
tindràs possibilitats de formar-te.
|