Curs sobre política i economia segons Agustí Chalaux - A càrrec de Joan Parés Grahit

Realitzat a la Fundació Lluís Maria Xirinacs

Nota: Les frases en blau són comentaris del conferenciant.

18 d'abril de 2009

DECRET-LLEI 2 SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DE LA JUSTICIA PRO-NACIONALITZADORA DE LA COMUNITAT GEOPOLÍTICA
(El primer Decret llei és sobre l'organització de l'Executiu)
L'Agustí va fer tota una colla de decrets-lleis per quan algú arribes al poder pogués fer una constitució amb cara i ulls.
De com s'organitzen els tribunals. La jurisprudència

• TITOL I Independència pràctica a través del pressupost.
• TITOL II Dels membres vacacionals-individuals de l'òrgan justicial.
• TITOL III Organització permanent de la Justícia.
• TITOL IV- Organització transitòria.
• TITOL V.- Transitòria gratuïtat parcial de la Justícia.
• TITOL VI. Dels Tribunals i altres Magistratures de servei gratuït a tothom.
• TITOL VII. Dels honoraris, en el període transitori.
• TITOL VIII. De la pràctica justicial i policial.
• TITOL IX De la promulgació i derogació de les lleis.
• TITOL X Del reclutament dels jutges.
• TITOL XI Justícia Independent.

Exposició de motius:
La primera conseqüència pràctica a legislar per la nostra dictadura omnillibertària tendeix a portar a terme la tasca, no improvisable, de destruir el poder estatista i els més o menys ocults poders establerts dintre el despotisme i la tirania estatistes, substituint-los per un comandament estatal- monàrquic, personalment autoresponsable, amb fi de mandat constitucional, davant la Justícia Nacional. Comandament estatal monàrquic. Monarquia no és reialesa.
Cap persona individual o col·lectiva pot ésser a la vegada jutge i part; és doncs radicalment antitètic i anticonstitucional que l'Estat(gerent de la comunitat geopolítica) tingui sota les seves ordres pràctiques la Justícia Positiva.
Com passa ara, que hi ha interferències entre la justícia i la política.

En la història no hi ha cap comunitat geopolítica que hagi fet grans progressos llibertaris a través de l'activitat estatal, sinó que sempre ho ha fet a través de la jurisprudència dels seus tribunals. És una teoria agosarada amb molta tradició a Anglaterra.

Només pot ésser radicalment i pràcticament independent de l'Estat, una Justícia Positiva amb un pressupost constitucionalment independent de l'Estat. aprovat amb cinc anys d'antelació

TITOL I Independència pràctica a través del pressupost.
La justícia independent de l'Estat.

Art. 1er Queda constituïda la Justícia Positiva (estructura i funció) en òrgan radicalment independent de l'Estat a través de la pràctica de pressupostos quinquennals constitucionalment independents de qualsevol iniciativa o veto de l'Estat.

Art. 2on Aquest pressupost determinat per la pròpia Justícia, no podrà ésser inferior a la desena part del pressupost corrent de l'Estat, multiplicat per 5 si aquest últim és anual.

Art. 3er En cas de sobrepassament de dit pressupost, el Tresor no podrà denegar els avançaments que li siguin reclamats per l'òrgan justicial, avançaments que podran ésser amortitzats amb càrrec a les cinc anualitats del següent pressupost quinquennal. Si la Justícia demana avançaments sempre se li donarà. L'Estat no pot col·lapsar la Justícia.

TITOL II Dels membres vacacionals-individuals de l'òrgan justicial.

Art. 1er Son membres de l'òrgan justicial:

1. Servidors directes de cada Tribunal constituït.

1.1 Jutges
1.1.1 Jutges d'Instrucció contradictòriament omnidocumentaria
1.1.2 Jutges de Tribunal
1.1.3 President Responsable del Tribunal (Jutge Sentenciador)

1.2 Oficials de Tribunal
1.3 Auxiliars de Tribunal.

2. Servidors directes de cada Jutge d'instrucció omnidocumentaria en cada afer o
litigi: els Magistrats de la Policia Justicial.

3. Servidors directes de cada Tribunal i del Jutge Sentenciador Principal: els
Magistrats del Sistema Penitenciari.

4. Juris-mantenedors (Ombudsman) segons dret consuetudinari (de les costums) i dret positiu.

5. Juris-orants (advocats)
5.1 Juris-acusatius (fiscals)
5.1.1 En nom:
511.1 De l'entera comunitat geopolítica
511.2 De cada ètnia
511.3 De cada interètnia

5.1.2 En nom de qualsevol client litigant, persona individual o col·lectiva (comprés l'Estat)

5.2 Juris-defensors en nom de qualsevol client, persona individual o col·lectiva (comprés l'Estat).

6. Juris-escripturants (procuradors) en nom de qualsevol Tribunal, Jutge, Juris-mantenedor, Juris-orant, etc.

7. Juris-fefaents (notaris)

8. Jurisconsults

9. Jurisprudents
Nou categories de persones que treballen per La Justícia

TITOL III Organització permanent de la Justícia.

Art. 1er Serà radicalment independent de l'Estat.
Art. 2on Tindrà reglamentació interna pròpia, en cada cas segons organismes juris- democràtics a crear per la pròpia confederació de tots els col·legis de vocacionals de la Justícia, anomenats en el títol II i per cada col·legi.

TITOL IV- Organització transitòria:
per un període no superior a dos anys, el present decret llei nomena com a Gran Mestre de la Justícia Nacional a ............................., el qual nomenarà totes les Magistratures necessàries en i per igual període de transició. El dictador nomena a qui l'ha de jutjar a ell, segons omni-documentació del seu mandat.

No és preceptiu que aquest nomenament transitori de magistrats es faci exclusivament dintre la reglamentació dels diferents escalafons actuals; sinó que el Gran Mestre de la Justícia Nacional i els Grans Mestres de cada Justícia Ètnica i de cada Justícia lnter-ètnica, respectivament nomenats per ell, en regim transitori de dos anys podran escollir llurs col·laboradors magistrats entre tots els membres competents de la Justícia, tal com ha quedat definida en el títol II. El sistema actual és corrupte. El polític passarà davant de La Justícia i haurà de donar raó del que ha fet.

TITOL V.- Transitòria gratuïtat parcial de la Justícia.

Art. 1er Fins que no s'hagi pogut organitzar una completa gratuïtat de tots els òrgans justicials seran, no obstant, gratuïts enterament els serveis de :
l.- Tribunals
2.- Policia Justicial
3. Sistema Penitenciari
4. Juris-mantenedors
5. Juris-acusatius
6. Juris-consults
7. Juris-prudents

Art. 2on a) Els Juris-escripturants, Juris-defensors i Juris-fefaents seran transitoriament remunerats segons llurs actuals tarifes col·legials.
b) Tots els costos de Juris-escripturants, Juris-defensors i Juris- fefaents, al servei dels òrgans ja des d'ara gratuïts, seran pagats per la Justícia Nacional, òrgan suprem responsable.

TITOL VI. Dels Tribunals i altres Magistratures de servei gratuït a tothom.

Art. 1er Tribunals i servidors directes de cada Tribunal.
1.- Tribunals de Pau i Conciliació Cívica
1.1 Municipals
1.2 Comarcals
1.3 Ètnics
1.4 Inter-ètnics

2.- Tribunals de Dret Civil
2.1 Municipals
2.2 Comarcals
2.3 Ètnics (Suprem per a cada Nació)
2.4 Inter-ètnics (Suprem per a cada Nació)
2.5 Suprem per a tota la Comunitat Geo-política

3.- Tribunals de Dret Econòmic i Gremial de nova creació
3.1 Municipals
3.2 Comarcals
3.3 Ètnics (Suprem per a cada Nació)
3.4 Inter-ètnics (Suprem per a cada Nació)
3.5 Suprem per a tota la Comunitat Geo-política

4.- Tribunals de Dret Penal
4.1 Municipals
4.2 Comarcals
4.3 Ètnics (Suprem per a cada Nació)
4.4 Inter-ètnics (Suprem per a cada Nació)
4.5 Suprem per a tota la Comunitat Geo-política

5.- Tribunals de Garanties
- En i per la total Comunitat Geo-política
- En i per cada Ètnia
- En i per cada Inter-ètnia

5.1 Tribunal de Garanties Constitucionals
5.2 Tribunal de Garanties Legislatives al servei obligat i previ de tot organisme constitucionalment legislador
5.3 Tribunal de Judici Polític sobre tots els responsables d'òrgans estatals i autonòmics (fins a batlles)
5.4 Tribunal Suprem (conflictes entre tribunals)
5.4.1 De Cassació
5.4.2 D'Última Instància

Art. 2on Juris-mantenedors, Juris-acusadors, Juris-cansults i Juris-prudents
a) Les confederacions de tots els col·legis justicials de cada ètnia, de cada inter-ètnia i de l'entera comunitat geopolítica elegiran i autenticaran llurs candidats, en regim intrajusticial democràtic.
b) En regim transitori, els respectius Grans Mestres de les Justícies de cada ètnia, de cada inter-ètnia i de l'entera comunitat geo-política nomenaran dits magistrats en funció de la llista cooptativa de la respectiva confederació col·legial.

TITOL VII. Dels honoraris, en el període transitori,
(fins a promulgació de l'Estatut lliberal definitiu, de tots els servidors en servei gratuït de la Justícia).

S'estableix la següent classificació d'honoraris per funció:
1. Grans Mestres de Justícia Comunitària, Ètnica i Inter-ètnica.
2. Jutges, Juris-mantenedors, Juris-acusadors, Juris-consults i Juris-prudencials, nomenats pels respectius Grans Mestres de Justícia en període transitori i més tard, en règim endo-justicial-democràtic.
3. Magistrats de la Policia Justicial i del Sistema Penitenciari.
4. Auxiliars de Justícia

TITOL VIII. De la pràctica justicial i policial

Art. 1er Cal que cada jutge i tots els jutges de cada Tribunal jutgin i fonamentin llur sentència: a) Segons forma documentaria tècnica legal
b) De fons, segons la seva personal consciència ètica.

Art. 2on Tota sentència, positiva o negativa, de dret penal, coercitiu, etc. queda, sempre, arreu i en tots els dominis subjecte a revisió, tan bon punt siguin presentats nous documents, que seran confiats a un nou jutge d'instrucció, el ual haurà de resoldre l'expedient dintre el termini de 3 mesos.

Art.3er La Justícia no donarà, mai, enlloc ni en cap cas valor documentari a denuncies o/i auto-acusacions signades davant qualsevol policia per qualsevol detingut, suspecte o interrogat.
Cap denuncia ni auto-acusació obtinguda de qualsevol detingut, suspecte, o interrogat, atorgarà cap mèrit al policia, o grup de policies que l'hagi obtinguda.

Art. 4rt Tot detingut, suspecte o interrogat per qualsevol Policia (de Seguretat Nacional, de Pau Cívica o Justicial) serà presentat al Tribunal d'acusacions (el qual es reunirà cada dia amb els suplents que calguin) com a màxim en el termini de 24 hores. No s'admet cap derogació a aquest principi constituent.

TITOL IX De la promulgació i derogació de les lleis

Art. 1er En règim normal de legislació constitucional no podrà ésser promulgada ni derogada cap llei sense el preceptiu dictamen previ dels respectius Tribunals Ètnics, Inter-ètnics i Comunitari de Garanties.
Els jutges han de informar de cada llei que es publiqui

Art 2on En règim de l'actual dictadura constituent aquest dictamen no es preceptiu però hauran d'ésser obligadament publicats abans que s'acabi el període, transitori, constituent de 6 mesos. Sempre hi ha d'haver un informe judicial sobre les iniciatives dels polítics.

Art. 3er En aquesta primera dictadura del nou règim constituent que s'està, establint, el Tribunal de Garanties (Constitucionalitat i Legalitat Legislativa ) es constituirà immediatament per designació del Gran Mestre de la Justícia Nacional i anirà derogant totes les lleis i reglamentacions anteriors que s'oposin als decrets-lleis dictats per l'actual dictadura de sis mesos.

TITOL X Del reclutament dels jutges
(model per a qualsevol professió liberal).

Art. 1er Candidatures. A partir de la promulgació del present decret-llei, el reclutament normal de tots els candidats a nous jutges per al futur període d'endo-pan-democràcia justicial-llibertària, serà el següent:
1. Els col·legis de jutges de cada demarcació ètnica, inter-ètnica i de l'entera comunitat geopolítica crearan "Escoles de Jutges", en llur respectiva jurisdicció territorial.
2. Els candidats a entrar en aquestes "Escoles de Jutges" per a seguir-hi estudis, teòrics i pràctics, superiors de Justícia què duraran un mínim de tres anys, seran obligatòriament:
a) cooptats per llurs companys dels respectius Col·legis de Vocacionals de la Justícia amb llicència mínima de Dret i deu (10) anys mínims de pràctica de llur vocació.
b) acceptats pel respectiu col·legi de jutges.
3. Tota dissensió, entre els respectius col·legis d'altres vocacionals del dret i el col·legi de jutges, referent a una candidatura per a entrar en la respectiva "Escola de Jutges", serà sotmesa a un Tribunal Especial, dintre cada demarcació, compost de nou (9) jutges i nou (9) membres de les altres categories de Justícia, una (1) per cada col·legi. Aquest "Tribunal Especial per a candidatures a les Escoles de Jutges" serà presidit per un jutge forà,
amb vot diriment, a la demarcació-jurisdicció interessada (Ètnica, Inter- Ètnica, de l'entera Comunitat Geopolítica), acceptat pels divuit (18) membres en la mateixa constitució del Tribunal o en qualsevol circumstància de vacant de dita Presidència. Dit Tribunal haurà de jutjar dintre el terme de nou (9) mesos.

Art. 2on Estudis pluridisciplinars superiors de jutge. Els aspirants a jutge, acceptats segons l'article anterior per a entrar en les "Escoles de Jutges" de cada demarcació (ètnica, inter-ètnica, i de l'entera comunitat geopolítica)
1.- Hi seguiran tres anys d'estudis, teòrics i pràctics, superiors de Justícia, al terme dels quals seran acceptats o refusats pel claustre de professors.
2.- En cas d'acceptació, seran sotmesos, per nomenament del respectiu Gran Mestre de Justícia, a passantia de dos (2) anys al servei d'un jutge d'una altra demarcació ètnica que la pròpia del passant i dels seus respectius col·legis d'origen. Al terme d'aquesta passantia, si el jutge al qual ha servit de passant, el jutjà digne de la Magistratura, serà nomenat jutge suplent en la seva demarcació d'origen.

Art. 3er Dels refusats segons l'article 2on
1.- L'estudiant de jutge refusat pel claustre de professors de la seva respectiva Escola de Jutges té dret a repetir dos (2) cursos més, abans d'ésser refusat en aquesta instància.
2.- El passant refusat pel jutge, al servei del qual ha estat en passantia de dos (2) anys, té dret a dos (2) passanties més, abans d'ésser refusat en aquesta instància.

Art. 4rt Dels refusats segons l'article 3er
Tot refusat segons els dos casos previstos en l'article 3er té el dret d'ésser escoltat per un Tribunal compost de 4 professors d'Escoles de Jutges, 4 vocacionals de "Dret i Justícia" altres que jutges i 4 jutges, nomenats cada un d'ells respectivament per 4 escoles, 4 col·legis i 4 magistratures de demarcacions diferents, compresa la demarcació d'origen. Aquest Tribunal presidit per un jutge nomenat pel Gran Mestre, jutjarà definitivament i decidirà una solució pràctica en cada cas.

Art. 5é Dels jutges suplents nomenats segons l'article 2on, apartat 2
El jutge suplent en un tribunal de la seva demarcació d'origen serà eventualment nomenat a la seva seu i funció de justícia plena, al terme d'un mínim de cinc (5) anys i màxim de deu (10). En cas de no ésser nomenat dintre el terme màxim de l0 anys, té el dret d'ésser escoltat per un Tribunal compost de tres (3) jutges: un de la demarcació-jurisdicció d'origen; un de l'inter-ètnia en cas que la demarcació d'origen sigui ètnica, o d'una ètnia confederada en l'inter-ètnia en cas que la demarcació d'origen sigui inter-ètnica; un de la demarcació-jurisdicció de l'entera comunitat geo-política, aquest últim actuant com a president.

Art. 6 Dels jutges de seu i funció de justícia plena
En principi, tot jutge de plena jurisdicció serà nomenat a vida en la seva seu i funció i només podrà ésser remogut per:
1. jubilació
2. per dimissió
3. per repulsa a precs majoritaris dels respectius col·legis de vocacionals de "Justícia i Dret" de la demarcació interesada, col·legis que s'inter-reuniran per a una votació definitiva.
4. per designació, acceptada per l'interessat, a una nova seu i funció, segons l'article següent.
Art. 7 La designació d'un jutge de plena jurisdicci6 a un Tribunal diferent del regentat per ell serà sotmesa als següents condicionaments:
1. candidatura o no candidatura de l'interessat,
2. en cas de candidatura, aquesta serà sotmesa:
a) a l'inter-reunió de tots els col·legis de vocacionals del "Dret i Justícia" de la seva demarcació ètnica, en el cas que la nova seu i funció sigui endo-ètnica.
b) a l'inter-reunió dels delegats de tots els col·legis professionals de l'inter-ètnia, en el cas que la nova seu i funció sigui endo-ínter-ètnica.
c) a l'inter-reunió dels delegats de tots els col·legis professionals de la demarcació-jurisdicció de l'entera comunitat geo-política, en el cas que la nova seu i funció sigui comunitària o inter-estatal.
3. en cas de no candidatura personal, aquesta serà proposada a l'interessat per precs majoritaris dels respectius col·legis de qualsevol demarcació- jurisdicció.
4. quan la candidatura de l'interessat o proposta de candidatura hagi estat votada majoritàriament pels respectius col·legis de vocacionals del Dret i Justícia, aleshores serà definitivament acceptada o refusada per l'interessat.

Art. 8é Els jutges s'especialitzaran en la Justícia de llur vocació i només podran ésser designats a Tribunals Superiors de llur especialització o a Tribunals Superiors Generals pel sistema de designaci6 anterior.

Art. 9è Els reglaments interiors d'aplicació del present decret-llei son de competència pan-democràtica-intra-justicial. En regim transitori de dos (2) anys, seran dictats pel respectiu Gran Mestre de cada demarcació-jurisdicció ètnica, inter-ètnica o de l'entera comunitat geopolítica.

TITOL XI Justícia Independent

Art. 1er Encara que la història registra, entre els legistes, casos de tant afany de lucre, poder i corrupció com en qualsevol altre estament, els servidors vocacionals de la Justícia, de per llur formació humanista son els més indicats, en llur conjunt, per a ésser garants de la Constitució pan-democràtica-llibertària que s'està perfilant en els presents decrets--lleis.

Art. 2on Sobretot contra el Cap de l'Estat signant de dits
decrets-lleis, si s'oblida del seu primer decret-llei establint la seva dictadura personal i responsable per cent vuitanta dies com a màxim. La Justícia-Nacionalitzadora de la comunitat geo-política, per raó d'ésser independent de l'Estat, ha de vetllar per a una correcta successió en el comandament auto-polític de l'Estat.

Art. 3er Si qualsevol cap d'Estat o algun dels seus ministres pretén saltar-se "a la torera" alguna de les prescripcions constitucionals, la Justícia ha de respondre com un sol home:
"No ho podem acceptar i nos que som, menys que vos en política, però més que vos en Justícia, deslliguem al Poble i tots els servidors de l'Estat de llur fidelitat i lleialtat al Cap de l'Estat o ministre traïdor".
Paraules extretes del Justícia d'Aragó, que era la màxima autoritat ètica, abans de decapitar-lo. L'Agustí diu: això és el que ha de fer un jutge ! si cal.