Nous apartats:
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.
|
Publicacions:
Lluís Maria Xirinacs.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.
Martí Olivella.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.
|
|
Curs sobre política i economia segons
Agustí Chalaux - A càrrec de Joan Parés Grahit
Realitzat a la Fundació Lluís
Maria Xirinacs
Nota: Les frases en blau són comentaris
del conferenciant.
14 de març de 2009
Decret
llei 16 - Protecció a l'invent i previsions anticipades
Revolució
Autopolítica - Protecció
a l'inventor - Concreta protecció
constitucional
Aquests
apunts estan trets de les classes que donava l'Agustí, l'any
1983. No són estrictament els texts de l'Agustí, jo
les he re-elaborat, per a facilitar-ne l'introducció.
Avui dia, qualsevol
problema plantejat a l'home contemporani, en l'àmbit exclusivament
fenomenic, és, en si mateix secundari, car pot rebre a molt
curt termini:
1. un inici de solució teòrica quan una qualsevol
persona individual hi aplica estudi seriós i competent, segons
sistema general:
1.1. d'anàlisi de conceptes "continguts"
1.2. i de logística de conceptes continents (teoria de la
coherència lògica o càlcul omni-deductiu).
Això ho fa magistralment bé
la química, l'Agustí tenia estudis superiors de química.
2. un inici de solució pràctica quan una persona comunitària
hi aplica, a més dels estudis individuals o en equip, ferma
voluntat auto-llibertària i suficient diner comunitari-solvent.
L'Agustí ho deia sovint: les bones
idees han d'anar acompanyades de diners suficients.
Per conseqüent,
el problema primordial dels nostres dies resideix en les opcions
polítiques fonamentals referents a la invenció o no
invenció d'un diner comunitari-solvent en quantitat suficient
per a una solució tecnològica-pràctica dels
problemes fenomènics estudiats.
L'Agustí tocava de peus a terra. Ell
sabia d'on podien sortir els diners, ell sabia la manera de fer
diners comunitaris-solvents.
Ens refusem a posar la còmoda etiqueta de "ciència"
al sistema general, amb el qual us volem entretenir durant aquest
curset.
Les raons en
que ell es recolzava són òbvies:
1. El mot "ciencia", desprès de tants segles de
manipulació racionalista-intel·lectualista-unidimensional
dels idiomes civilitzats, al servei incondicional dels poders establerts,
s'ha anat tornant:
1.1. cínicament confusionista en boca dels iniciats que fan
professió, ben pagada, d'enganya-pobles; aquí
era super contundent, la gent que passa per la Universitat creu
que al acabar els seus estudis ha de cobrar més diners que
un obrer.
1.2. inconscientment confusionària en la ment dels no-iniciats.
2. A més a més, el que se'n diu rutinàriament
"ciència":
2.1. si bé gaudeix d'una fama popular, dignament merescuda
per l'esforç durant segles, d'uns gegants de l'altruisme
estudiós, generalment, molt mal recompensats.
2.2. també
es beneficia fraudulentament d'un fals prestigi, adquirit gràcies
a una constant classista i cínica prostitució de les
tan mal anomenades "instrucció i educació pública
i privada". Les nostres "élites", que confonen,
amb fruïció "saber" i "poder", han
creat .el mite de "l'intel·ligència literària
brillant" i de "l'intel·ligència lògica-matemàtica-científica
eficaç"; així han nascut dues pseudo-classes
socials-cultes: els "brillants" i els "eficaços",
igualment "distingits", dominades per la gent de diner
i igualment allunyades de la gent del poble mantingut permanentment
i despòticament "baix, ignorant, brut i salvatge".
És lúcid, impecable i implacable
l'anàlisi de l'Agustí, és noble i alliberador.
Molt al contrari
del que s'ha perseguit fins ara, amb esoterisme i cinisme sota l'etiqueta
de "ciència", el sistema general d'estudi lògic
dels fenòmens anhela que els principis de la seva operativa,
a la vista de tothom tan eficaç en FISICA INERTA I BIO.ISICA,
siguin comprensibles a tothom, almenys a nivell intuïtiu. L'Agustí
deia que els grans progressos de la ciència i la tecnologia,
màquines, transports, anar a la lluna, etc. no s'apliquen
per a que la gent del poble visqui millor, només uns privilegiats
en gaudeixen.
Evidentment,
els "brillants" i els "eficaços" de la
nostra tan trista i miserable anti-civilització es faran
els desmenjats, car, per a ells, un cert esoteri.sme, infranquejable
i impenetrable al "vulgus", es condició primera
i garantia insubstituïble de qualitat "artística"
o "científica", només admeten "un art
i una ciència pel poble" sota la fèrria censura
d'una "burrocràcia" estatista, omniscient i omnipotent,
totalment arbitrària i totalment policíaca, del més
esquizofrènic estil kafkià, sense cor ni ànima,
freda com la mort "dels altres", exclusivament apassionada
quan es tracta de la defensa i promoció fanàtica dels
seus escandalosos privilegis. Als banquers
se'ls hi pot aplicar això. Això ho explicava brillantment
l'Agustí.
El lema de tota
aquesta gent es cínicament sarcàstic dintre la línia
super-ortodoxa de llurs més ridícules idolatries i
anti-idolatries: "GUANYARAS EL TEU PA, TU SERÀS SAVI
0 ARTISTA IMMORTAL, AMB LA SUOR I EL DOLOR DELS ALTRES, POBRES INÚTILS
MORTALS". Filosofia de la "família
Rockefeller i dels grans especuladors financers".
Per començar; hom prefereix no parlar-vos de la conjunta
i detallada operativa del sistema general, perquè és
tema molt dens i àrid, doncs avorrit, si les persones, a
les quals se'n vol ensenyar els principis, no estan, per endavant,
submergides en un entusiasme capaç de vèncer totes
les dificultats inherents a un estudi seriós, prolongat i
competent. L'Agustí va fer un estudis
seriós, prolongat i competent.
Amb l'intenció de contagiar-vos aquest entusiasme, tractarem,
en primer lloc de les conseqüències previsibles de l'aplicació
pràctica del sistema general a la política i a la
justícia de qualsevol comunitat geo-estratègica.
Aquest entusiasme primer, és la sola energia íntima
que eleva les persones per sobre de totes llurs limitacions naturals
o imposades; és l'única força intima capaç
de transcendir la pròpia i curta "vida individual.
El present curs vol mostrar, de manera concreta i palpable, les
conseqüències previsibles, ara i aquí, d'una
ferma voluntat auto-política i auto-justicial capaç
de crear, i inventar, àdhuc a partir d'un país tan
pobre com ho es l'actual
Estat Espanyol,- un diner comunitari-solvent bastant o suficient
per a començar a resoldre, un per un, un darrera l'altre
segons ordre fenomènic-conseqüent, tots els problemes
d'índole feno-mènica plantejats a l'es cultures ibèriques,
mediterrànies i europees.
Entre aquestes cultures, la nostra cultura catalana, no la cultureta,
a la qual ens volen restringir, pot ésser capdavantera en
la consecució pràctica i ràpida de las concretes
llibertats fenomèniques. de cada ciutadà, de cada
ciutadania, de cada ètnia i inter-ètnia, de cada comunitat
geo-política, en funció de l'enorme progrés
productiu dels nostres dies. Aquí es
veu l'optimisme incombustible de l'Agustí.
A tall d'exemple i amb anticipació suficient perquè
no és pugui dir, quan els fets, profetitzats segons sistema
general, es produeixin, que són simple fruit del mer atzar
històric,- anunciem les conseqüències previsibles
de l'aplicació tecnològica-pràctica dels principis
als fenòmens més angoixants de la nostra anti-societat,
tan ineficaç, tan insolidària i tan anti-llibertaria.
Aquesta ineficàcia es posa ben clarament de manifest quan
hom compara l'esplendorós i públic progrés
aconseguit en els àmbits fenomènics de la física
inerta i de la bio-física, amb l'estancament, al menys a
nivell dels no-iniciats, de l'antropo-bio-física o sigui
dels estudis sobre la vida de l'home fenomènic, sobre el
fenomen humà. Tots els participants d'aquest curs son força
pobres i impotents, però justament es tracta de sortir-se
rapidíssimament d'aquesta impotència i calibrar bé
les etapes del ressorgiment imparable del nostre poble, tan esclavitzat
durant tants segles. Aquí es veu l'energia
i l'esperança que tenia l'Agustí.
Nosaltres, doncs, en aquest curs, volem mostrar quan fàcil
és, tecnològicament parlant que el mateix progrés
que hom registra, per simple observació superficial, en el
domini dels fenòmens físics-inerts i bio-físics,
sigui rapidissimament assequible , en totes les comunitats geo-politiques,
en tots els àmbits de la fenomenològica antropobiofísica.
Revolució
Autopolítica
L'Agustí
deia que el
Camí escollit: el de la Noviolència intel·ligent
i activa.
Finalitat: presa del poder estatista pera destruir-lo i, amb
ell, tots els altres poders més o menys oficialitzats, oficiosos,
ocults, mafiosos, corromputs, corruptors, etc.
L'Agustí odiava el poder sobre les
persones, no el suportava, és intolerant, il·legítim,
deia.
Mitjans:
1. eleccions a tots els graus des de les municipals a les estatals.
Ell era partidari de participar-hi, s'hi ha
d'entrar a les eleccions
2. vaga general, a preparar amb temps, paciència i eficàcia,
pel cas que els manipuladors professionals de l'anti-política
prostitueixin els resultats de les eleccions durant massa temps,
enganyant cínicament al poble confiat en ells. S'ha
d'anar mentalitzant per famílies, barris, veïns, assemblees
locals.
Constitució provisional i introductòria a la
revolució auto-llibertària que proposem:
Primers decrets-lleis per a estructures fonamentals
Estat monàrquicament
fort, breu, eficaç i responsable;
No confondre monarquia amb reialesa, deia
l'Agustí, mon-arca (una persona que mana) és la única
manera que es poden exigir responsabilitats. L'Agustí aquí
fa un elogi de la dictadura, recupera el dictador que ha d'assumir
el poder executiu i legislatiu però no el judicial.
Justícia
positiva, radicalment independent de l'Estat; igual per a totes
les persones, inclòs l'Estat; i, per això mateix,
lentament nacionalitzadora, per la seva jurisprudència auto-llibertària,
de l'entera comunitat geo-política. És
impressionant com l'Agustí explica com s'arriba a ser jutge
i com s'hauria d'administrar la justícia.
Definició
constituent de l'estratègia del nostre Estat que entenem
per Estat. Europa com a uni-exo-federació
de cara enfora i una confederació de nacions lliures a l'interior.
Nacionalització
de la telemàtica, suprimir l'anonimat.
Reforma pro-telemàtica
de l'instrument monetari
Simplificació
fiscal. Suprimir tots els impostos menys el
del consum, inicialment i per prudència.
Estatut dels
funcionaris automàticament cessants per les simples reformes
anteriors i següents
Supressió
radical de tota misèria i marginació anti-social per
raó de diner. L'Agustí garantia
un sou pel fet de haver nascut, i garanties d'educació, sanitat
etc. tot gratuït.
Diferenciacions
telemàtiques-cibernètiques primeres dels establiments
comptables i dels comptes corrents per a una autopolítica
i autoeconomia de lliure mercat clar i lliure societat transparent.
Aquí diferencia Bancs de negoci (que
fan negoci) i Caixes d'Estalvis (que fan un servei no lucratiu a
tothom).
Nacionalització
de tots els excedents (±) de mercat. El
que no es pot vendre s'ha d'utilitzar per crear diner, deia l'Agustí.
Congelació
parcial i selectiva de cc/cc, quan, excepcionalment, es presentin
excedents negatius de certa gravetat comunitària.
Invenció
o exvenció de diner comunitari-solvent. En
funció del que es produeix és pot inventar diner.
Instauració
d'un mercat clar radicalment i totalment lliure.
Distribució
i concessió dels crèdits nacionals-comunitaris a les
més eficaces empreses utilitàries.
Protecció a l'empresa utilitària.
Protecció
a l'invent utilitari.
Protecció
a l'estalvi-capital utilitari.
Protecció
al treball utilitari.
Comerç
exterior i reforma duanera
Sobre salaris
socials financers.
L'Agustí distingia la diferència
entre crèdit i finances. Crèdit: diner que es dona
esperant que es retorni. Finances: diner que es dona a una persona
sense esperar que el retorni sinó que els gasti en allò
finançat. Les finances no es tornen ja que proporcionen riquesa
comunitària, alimenten l'economia real.
Protecció
a l'inventor
Ex.
de motius : els invents utilitaris, el conjunt dels quals forma
un sistema comunitari-geopolític anomenat inventisme, és
el factor forístic (factors que ajuden
a que hi hagi una producció útil, és a dir:
riquesa. Són: Treball, Empresa, Invent i Capital)
de més gran i millor potència acumulativa de bens
produïbles.
En aquest sentit,
l'invent utilitari és presenta com una empresa especial,
que no pot tenir rendiments beneficiaris fins el dia en que cada
invent especialitzat passa de l'esfera de l'idea a realitzar a l'esfera
de l'idea més o menys ben realitzada, però amb rendiment
objectiu en el mercat precio-mercantil. És
una cosa útil i valorada.
Art 1.- Es crea,
en el ministeri d'economia, l'Agustí
preveia sis Ministeris, un departament especialitzat en l'estudi
i registre dels invents, objectes de futures patents o marques.
Art 2.- Es crea igualment en la Justícia de l'entera comunitat
geopolítica, tota una paral·lela organització
justicial a l'organització política- econòmica
anterior.
Art 3.- Tant l'organització econòmica d'invents, patents
i marques com l'organitzacïó justicial corresponent
en l'entera comunitat geo- politica, crearan, lo més ràpidament
possible les seves respectives sub-organitzacions locals (municipals,
comarcals, regionals, dialectals ) ètniques i interètniques.
Art 4.- Les dites suborganitzacions economiques-locals tindran com
a finalitat primera el registre i l'estudi competents, ràpids
i gratuïts de tota demanda d'invent, patent o marca.
Art 5.-En cada cas, l'estudi comportarà la concessió
o denegació de l'ajuda, sigui crediticia, sigui financera
que hagi demanat l'aspirant a l'invent, patent o marca propis.
Tot litigi referent al present article serà portat automàticament
a instrucció i sentència del tribunal corresponent.
Art 6.- Quan
l'invent, patent o marca hagin estat concedits sobre proves experimentals
tècnicament indiscutibles, l'organització econòmica-comunitària
d'invents, patents o marques podrà;
6.1. proposar a la lliure decisió de l'inventor o propietari
d'una nova patent o marca la compra a benefici de totes les empreses
de cada subgremi o gremi interessat;
6.2. demanar l'automatisme justicial de la proposició anterior,
quan l'inventor o propietari de nova(es) patent(s) o marca(ques)
hagi fracassat per tercera vegada en el seu intent, degudament creditat
o financiat segons demanda(es) pròpia(es)
DL- ...
Concreta protecció constitucional
als col·laboradors individuals de les empreses utilitàries.
Exposició
de motius: E legítim, ancestral i fecund dret a l'inïciativa
i propietat personal, sigui comunitària, sigui privada, no
consisteix en privar totes les altres persones de llurs propis drets
d'iniciativa i propietat.
Cal doncs, harmonitzar, en la societat i mercat actuals els respectius
drets de la comunitat, de les empreses utilitàries-privades
i dels col·laboradors individuals d'aquestes últimes.
Aquesta omni-harmonització
no pot ésser condensada en un sol text legal, sinó
que ha de resultar de la totalitat dels Decrets lleis anteriors
i següents.
Art. 1 El salari mínim ha de ser el doble dels sobre salari
d'atur forçós.
Art. 2 Tot multi-assalariat, no podrà percebre cap sobre
salari social financer (sssf) d'atur forçós ...
Art 3. Tot detentor de c/c "d'ESTALVI DE PRODUCCIÓ uni-ASSALARIADA"
cobrarà automàticament sense límit de temps
prefixat, el sssf d'atur forçós, a partir del mateix
moment en que deixa de col·laborar en una empresa, fins el
moment en que torni a col·laborar en una altra.
Primes:
Art 4. A més a més del salari individual, establert
per lliure contracte entre l'empresa i cada col·laborador,
serà de conveni col·lectiu entre 'empresa i la totalitat
del seu personal, la fixació de les primes individuals a
la qualitat (Q) i quantitat (q) de la producció o primes
similars.
Art 5. Les primes col·lectives següents seran repartides
anualment, a cada col·laborador de l'empresa en la part que
li correspongui per votació secreta de tot el personal, segons
un senzill sistema de puntuació.
anar
a l'índex
|