Nous apartats:
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.
|
Publicacions:
Lluís Maria Xirinacs.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.
Martí Olivella.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.
|
|
Curs sobre política i economia segons
Agustí Chalaux - A càrrec de Joan Parés Grahit
Realitzat a la Fundació Lluís
Maria Xirinacs
Nota: Les frases
en blau són comentaris del conferenciant.
14 de febrer de 2009:
Títol III Procés de transició
cap a l'autogestió d'empreses
TITOL IV Llibertat
sindical - TITOL
V Litigis entre empreses i col·laboradors de les mateixes
Exposició de motius;
1. Com ha quedat implícit en els DLs anteriors, la creació
i liquidació d'empreses,
així com l'augment i disminució del capital social,
son enterament lliures per part
de 1'empresari responsable. No comporten cap impost ni limitació
legal que no sigui
la especificada en quant a protecció, per la Caixa de segrest
comunitari, de les
empreses amb dificultats.
2. Cada candidat a empresari o cada empresari només ha de
fer la declaració i el document pertinents davant notari:
el notariat omnicomunitari queda encarregat de portar el registre
de totes les empreses i de totes les variacions
(d'estructures,
funcions i organització) empresarials de 1'entera
comunitat geopolítica.
3. Una completa i complerta autogestió en cada empresa, això
vol dir cooperativisme, ha d'esser lentament preparada
i assimilada, no solament pels col·laboradors individuals,
sinó per tot el cos
social: això no impedeix que aquesta inicial i iniciada auto-gestió
endo-empresarial sigui, per mandat de la present constitució
ininterrumpidament progressiva.
A l'Agustí li agradaria que finalment
totes les empreses fossin autogestionades
Art 6. Independentment de d'entera llibertat de contractació
i descontratació, tan per part de 1'empresa com de cada un
dels seus col·laboradors,-després de tres mesos de
col·laboració a prova,- cada col·laborador
d'una empresa qualsevol, té dret a un mínim d'una
acció de la seva empresa per cada mes correctament treballat
amb assiduïtat i eficàcia, es a dir: sense faltes ni
abstencionismes i amb un valor de primes individuals igual o superior
al promig de les mateixes.
Art 7. Un nombre igual d'accions a la suma de les entregades, cada
mes, als col·laboradors individuals de l'empresa, serà
inscrit, per aquesta última, al conjunt del seu personal,
compresos evidentment tots els directius, gerent(s) i empresari(s).
Art 8. Tant les accions individuals com les del conjunt del personal
seran sindicades: en el cas que un col·laborador qualsevol
per qualsevol motiu, vulgui vendré la totalitat o un nombre
qualsevol de les seves accions estarà obligat a vendre·les
a la sindicació i organisme d'autogestió de tot el
personal de l'empresa.
Art 9. El personal conjunt de l'empresa elegirà lliurement,
per votació secreta, els seus representants al consell d'administració,
en proporció al nombre i valor de les accions sindicades
a preu de mercat i borsa lliures.
TITOL IV Llibertat
sindical
Art 10. Cada col·laborador de qualsevol
empresa utilitària, si be pertanyarà obligatòriament
als respectius gremis i subgremis del seu ofici, tindrà entera
llibertat personal en la selecció del(s) sindicat(s) professional(s)
que mes li agradin o convinguin.
TITOL
V Litigis entre empreses i col·laboradors de les mateixes
(el sistema judicial permet que siguin ateses les necessitats de
les empreses i els col·laboradors.
L'Agustí ens fa una revolució
mental que ens permet mirar amb optimisme el que pot ser el futur.
E xposició de motius;
Cal insistir en que es radicalment innecessària i nociva
qualsevol legislació "laborista", ja que sempre
i arreu acaba essent esclavatgista, inmvilitzadora de les classes
socials, paralitzadora de totes les lliures iniciatives i de totes
les legitimes apropiacions privades de mercaderies productores o/i
produïdes.
Cal decididament anar a la mes llibertaria mobilitat i promoció
mercantil dels professionals utilitaris.
Art 11. Per raó del caràcter general del lliure contracte
i lliure descontracte laboral-empresarial (dret civil), queda suprimida
qualsevol tipus de justicia-laboral-especialitzada.
Art 12. Com a primera instancia en els litigis que es puguin presentar,
actuaran,
-amb declaracions contradictora es dels interessats, dintre els
tres dies hàbils de presentat el litigi i amb decisió
dintre les 24 hores d'aquesta presentació- comissions elegides
a paritat, dintre cada gremi i subgremi, pel personal empresarial
(amb intraparitat entre les diferents categories professionals)
i les empreses.
Una tercera subcomissió de juristes (no forçosament
magistrats) serà elegida pel conjunt dels respectius col·legis
de vocacionals jurídics. El conjunt de les tres comissions(omnilaboral,
omniempresarial, jurídica) serà presidit per un jutge.
Les decisions d'aquesta comissió conjunta-tripartita seran
immediatament executives, a menys que una minoria de la mateixa
o el magistrat-jutge exigeixi de que el litigi sigui traspassat
a la jurisdicció ordinària de dret civil. També
pot exigir aquest recurs a la jurisdicció ordinària
qualsevol de les 2 parts litigants, peró amb el ben entès
que en aquest cas el tribunal de dret civil podrà aplicar-li
la clàusula de recurs temerari.
anar
a l'índex
|