Curs sobre política i economia segons Agustí Chalaux - A càrrec de Joan Parés Grahit

Realitzat a la Fundació Lluís Maria Xirinacs

Nota: Les frases en blau són comentaris del conferenciant.

14 de febrer de 2009

Decrets lleis 15 de protecció a l'empresa
Exposició de motius - Protecció a l'empresa utilitaria - Contractació i descontractació lliures -
Gremis i preus - Caixa comunitària del segrest, econòmic - Justícia econòmica empresarial i gremial

"Tren de decrets-lleis per a protecció comunitària als distints factors forístics-generals d'ancestral, legitima i fecunda iniciativa privada i propietat particular:

TREBALL (T), CAPITALS (K), EMPRESES (E), INVENTS (I) UTILITARIS.

Exposició de motius
A l'Agustí li agradava exposar els motius, el perquè havia pensat aquesta llei.
I. El primer que cal dir, es que en economia etno-prehistorica: L'Agustí se n'anava sempre molt lluny per situar-nos en l'origen dels fets que estudiava.
1. l'invent utilitari es la primera manifestació de l'esperit humà (-8/700.000); la primera pedra que va tallar l'home per a crear un instrument. L'Agustí deia que hi havia altres coses que li feien pensar que l'esperit humà era anterior a aquestes dates.
2. l'empresa utilitària-progresiva n'és la conseqüència immediata (primitives
economies progressives) el transport, l'invent de la roda...
3. l'estalvi o capital nasqué el dia que l'home fou capaç de l'invent per a conservar caps de pesca o caça (fer rebost) (-500.000)domesticació del foc, fumar els caps del animals que caçaven o pescaven, quants més caps tenien, més rics eren (caps o peces = capitalista)
4. En quant al treball específicament utilitari i sotmès a una disciplina de
producció directa, mes o menys fàcilment comprovable per la persona que el
dirigeix, -només fou inventat ara fa uns 20.000 anys, per les matriarques,
a través del ritus del "matrimoni de servitud": per aquest contracte, el marit s'obligava a un treball agrícola durant un cert numero de llunes. Aquest origen servil del treball utilitari com a disciplina social-especialitzada al servei de l'empresa, condueix tota persona normalment auto-reflexiva a l'empíria (comprensió per travessament interior de qualsevol realitat) de la necessitat de reduir assimptoticament el factor treball utilitari-servil, en funció del progrés tècnic i de l'elevació dels nivells moral i ètic de la total població concernida (interessada)segurament les matriarques es van inventar el primer treball i el divorci, deia l'Agustí. A canvi del treball, l'home tenia els favors de la dona.
II. La segona realitat etno-històrica que cal entendre és que la teoria matemàtica
explica molt be que els distints factors forístics que fan progressar en bens i serveis útils generals d'ancestral, legitima i fecunda iniciativa privada i propietat particular es classifiquen com segueix en
ordre a llur, actualment i experimentalment demostrada capacitat per a produir i
acumular BENS UTILITARIS, ESDEVINGUTS, amb el pas evolutiu del temps, simples
valors precio-mercantils:

1. L'INVENT UTILITARI
2. L'EMPRESA UTILITARIA
3. EL CAPITAL UTILITARI
4. EL TREBALL UTILITARI (sempre posa utilitari, si no és utilitari l'Agustí rebutja la paraula treball i parla de fer feina, labor ...)

III. La realitat de l'actual tan llarga crisis de la nostra civilització multimil·lenaria radica justament en l'incapacitat i peresa mental dels nostres contemporanis i molt especialment de les classes pseudo-dirigents i dels líders estatistes antipolítics i sindicalistes antisindicals a compendre que es completament desfasada la pugna dels treballadors per a disputar privilegis anacrònics als capitalistes. Deia l'Agustí: quan els empresaris i treballadors entenguin que van al mateix vaixell, faran més progressos.
IV. Aquesta és la raó per la qual s'estructura en la present constitució la protecció
eficaç de les empreses, com a primer pas perquè s'entengui bé el paper importantissim, decisiu àdhuc, de l'invent, considerat com a empresa especial.

DL-Q15 Protecció a l'empresa utilitaria

Exposició de motius;
1. Els anteriors decrets-lleis ja han creat una situació pràctica molt favorable a una lliure producció, econòmicament creixent, de mercaderies-preus:
1.1. la factura-xec (DL-005) de cobrament automàtic i immediat en tots els casos, sense cap excepció possible; substituir la moneda anònima, per la telemàtica. L'empresari no s'ha veure implicat en la garantia del cobrament, ha de cobrar !
1.2. la supressió de tot impost a l'empresa (DL-006) i a excepció de l'ITE, pel
qual 1'empresa en general i el seu banc de negocis en particular només fan que
de recaptadors, ja que, sempre i arreu i en tots els casos es pagat integrament, obligatòria, diferencial i directament pel sol i mateix client. Per prudència política mantindrem un únic impost que és sobre el consum.
Explica l'Agustí que si es confirma la seva hipòtesi sobre la moneda, no s'hauria de pagar cap impost
1.3. la derogació immediata de qualsevol altre control o límit legalista (estatista,"burrocratic", policíac, militarista, etc), que no sigui la moralitat de les mercaderies-preus, acceptada per tothom, legislada segons constitució i sancionada exclusivament per la Justícia comunitària; no tot és vendible. L'Agustí deia que ha de ser comunitàriament acceptada com a mercaderia.
1.4. els descoberts automàtics en els bancs de negocis i pels comptes corrents (cc/
cc) d'estalvi de producció en les caixes d'estalvis (DL-009); les caixes d'estalvi han d'estar al servei del poble.
1.5. la nacionalització creditícia i financera de tots els excedents de producció
(DL-OIO) representa indefinides facilitats respectivament:
1.5.1. crediticies-exactes, a favor de les empreses-clients, en quant als
concrets excedents productius de "concretes mercaderies-preus, social ment no-finites"
1.5.2. financeres-exactes, a favor dels consumidors-clients, en quant els
concrets excedents productius de concretes mercaderies-preus, social-
ment finites.
1.6. l'eventual, parcial i selectiva congelació dels cc/cc empresarials en bancs
de negocis i cc/cc "d'estalvi de producció" en caixes d'estalvi a favor de
l'accionariat i obligacionariat en les empreses de sectors i territoris
productius momentàniament deficitaris, sigui des de un punt de vista general
(catàstrofes, imprevisions, etc), sigui des de un punt de vista puntual (DL-11

1.7 . la nacionalització municipalització del sol (DL-006) la terra no és de ningú i és de tots, s'ha de municipalitzar. La terra l'ha d'administrar el municipi.
1.7.1. que permetrà un lloguer baixíssim, per cada municipi interessat de les
superfícies ocupades per cada unitat empresarial de producció
recomençant-li, instal·lada o per instal·lar segons previ plá
de paisatge i anti-pol·lució urbans o rurals;
1.7.2. i que alliberarà, a favor de l'accionariat i obligacionat empresarial,
enormes capitals, fins ara dormits-immovilitzats.
Aquests set punts son ja de per si, i suposen per cada empresa i totes les empreses, una concreta invitació a preocupar-se només del que es la seva concreta vocació" i professió" primera:
---la lliure producció beneficiaria--- de les seves concretes
mercaderies-preus legals, per útils i, doncs, humanament necessàries a l'entera comunitat geo-política tant en l'aspecte comercial intern com en l'extern.

2. Ara falta estructurar, -a més a més Cap treballador ha de quedar sense sou per no tenir feina i a favor de totes les empreses productives i de cada empresa productiva de 1'entera comunitat geo-politica, una protecció comunitària especifica, la qual els hi serà donada per decret-llei constituent especial i sota la constant sanció i protecció de la Justícia econòmica, en els seus diversos nivells locals, ètnics, inter-ètnios i politic-comunitari.

DLL-15 TITOL I Contractació i descontractació lliures.

La protecció social dels col·laboradors de cada empresa estant assegurada per les mesures financeres-socials que s'especificaran en els DLs corresponents, -tant per part de l'empresa com de cada col·laborador, són completament lliures la contractació i la descontractació col·laboradora.
Cap treballador ha de quedar al descobert per no tenir feina. El empresari queda lliure, si vol fer coses útils amb beneficis. L'Agustí tot això ho separa.

TITOL II Gremis i preus

Exposició de motius;
1. la causa mes forta de desordre en el mercat es la venta, per irracionalitat o malicia evidents, de mercaderies a preus inferiors a llur cost de producció. En el cas de malicia, aquestes manipulacions de preus de venta per sota del preu de cost, persegueixen no tan sols una competència deslleal, sinó, que quan el malfactor encobert ha arruïnat empreses competidores en nombre suficient, estableix el seu oligopoli o monopoli sobre el mercat, fent pagar després molt car a 1'entera comunitat els preus barats que hagi pogut practicar durant el temps necessari a la seva "escalada". Competència deslleial que l'Agustí vol evitar.
2. contra aquestes jugades de les potencies del diner que val, dintre la societat, prerrogatives superiors a les inherents a la seva pròpia naturalesa, exclusivament mercantil,--els gremis son útils i, doncs, humanísticament necessaris a l'entera comunitat geo-politica,, tant en l'aspecte comercial intern com en l'extern.
3. l'experiència històrica ens mostra que cal limitar l'acció dels gremis i de llurs subgremis a la sola estratègia dels preus,. de la publicitat i dels saldos. Tota altra activitat només pot ser empresa pels gremis i subgremis per majories manifestes del 75 o/o dels inscrits, sota reserva de sentencia per la Justícia econòmica, quan altres persones i interesses se sentin lesionats. El criteri primordial per a la Justícia econòmica es que els gremis i subgremis han d'augmentar les llibertats mercantils concretes de tots els professionals utilitaris (inventors, empresaris, treballadors, inversors) sobre la base de les limitacions racionals i comprensibles a tothom, establertes en el present DL, perquè ningú pugui transformar el mercat en una "jungla de feres" o una "merienda de negros".

Art 1. Cada empresa ha d'inscriure's, per llei als seus respectius gremis i subgremis, amb especificació professional de tots els seus col·laboradors

Art 2. Tots els gremis i subgremis seran autogestionats a nivell local i en totes llurs lliures confederacions tècniques i territorials (DL d'organització gremial).

Art 3. La responsabilitat primera de cada gremi i subgremi de cada confederació gremial pujant fins a la corresponent confederació tècnica de 1'entera comunitat geopolítica, radicarà:
3.1. en el càlcul del preu de cost mínim, tecnològicament possible, en: cada
espai-temps sectorial o/i territorial, per cada concreta mercaderia-preus
considerada en les seves diferents qualitats i quantitats de producció
i venta;
3.2. en la fixació d'un percentatge mínim de benefici empresarial, mercantilment
necessari. La publicitat estarà prohibida per empreses. L'informació de mercaderies i preus anirà per gremis. El gremi et donarà un catàleg amb els preus, no la pot donar una empresa aliena al gremi. Tots els agremiats estaran al corrent i el comprador també.

Art 4. Cada subgremi, dintre la disciplina del seu gremi local i de les corresponents confederacions territorials i omnicomunitaria, editarà, basant-se en aquest estudi, els preus de venta mínims, tecnològicament possibles i mercantilment necessaris per cada qualitat i quantitat estadística de cada tipus de mercaderies tecnològicament ben definida: per sota dels preus gremials de venta mínima, cap empresa del ram podrà vendré les mercaderies-preus de la seva producció.

Art 5. Els subgremis, com a element de base, els gremis i llurs respectives confederacions tècniques i territorials fins a la corresponent confederació omnicomunitària, son les úniques persones col·lectives a les quals serà permesa la corresponent publicitat tècnica, al servei de l'educació mercantil de tot el poble.
A partir de la publicació del present DL, queda totalment prohibida qualsevol tipus de publicitat per empresa: tota publicitat subgremial o gremial ha d'incloure, per rams tècnics, la totalitat de les empreses inscrites i de llurs produccions empresarials, especificant:
5.1. per a la generalitat de mercaderies i empreses totes les exactes indicacions
tècniques, comercials i estadístiques útils a la clientela
5.2. per cada mercaderia-qualitat-preu una ressenya interempresarialment comparativa
5.3. per cada empresa, les indicacions que cregui convenients i conformes a la
disciplina gremial. Suprimint la publicitat s'aconsegueix un canvi de model social pervers.

Una de les gràcies del Sistema General de l'Agustí, és que quan un polític acaba el seu mandat hi ha d'haver un judici, si ho ha fet bé se'l premia, i si ho ha fet malament se'l condemna.

L'Agustí va anar pensant medis i mesures perquè l'empresa tingui llibertat per fabricar. Va treure el perjudici existent que el empresari és un cabró, si el empresari és útil ho serà com el treballador. L'empresa és una cosa bona, fa progressar. L'empresari ha de produir. L'Agustí els hi dóna una empenta amb la seva noble versió perquè hi hagi un bon equilibri entre els treballadors, inventors, empresaris i inversors.

TÍTOL III SALDOS

Art 1. Cap empresa podrà vendré saldos, directament a la seva clientela, a preus inferiors als gremials.

Art 2. Tots els saldos que pugui tenir una empresa qualsevol, especialment els comerços al detall en fi de temporada, seran exclusivament oferts a la secció corresponent de cada subgremi o gremi. Aquesta secció els reunirà per qualitat i en donaré 1'estadística exacta a la corresponent confederació omnicomunitaria, la qual rebrà les ordres oportunes de finançament i venta interna o externa, per part de les autoritats econòmiques de 1'entera comunitat geopolítica.

TITOL IV Caixa comunitària del segrest, econòmic

Art 1. Pel present decret-llei s'estableix una Caixa Econòmica Comunitària de segrest, dipòsits i consignacions.

Art 2. Entra altres funcions que li puguin ser departides per llei, aquesta caixa tindrà com a finalitats primordials, l'execució de:
2.1. l'antipolítica i autoeconomia financera dels saldos, tant a favor de poblacions internes com de poblacions externes.
2.2. l'antipolítica i autoeconomia, exclusivament mercantil-foristica, de les
empreses en perill:

2.2.1. que ho demanin voluntàriament;
2.2.2. automàticament

222.1. amb dificultats, denunciades per qualsevol col·laborador o
grups de col·laboradors de 1'empresa;
222.2. amb supresió imminent de pagaments
222.3. amenaçades de fallida

TITOL V Justícia econòmica d'especialització precio-mercantil, empresarial i gremial

Art 1. Preus de cost: amb referència al càlcul subgremial i gremial dels preus de cost mínims tecnològicament possibles i intragremialment necessaris, el present DL estableix tribunals especialitzats per a tot litigi que s'hi refereixi
1.1. els gremis i subgremis qu'es vagin formant, a partir de la publicació del present DL, tenen un any per a edictar els preus mínims corresponents a les produccions de llur jurisdicció;
1.2. si, al cap d'un any no s'han acabat les discussions tècniques referents al
preu de cost mínim de cada mercaderia, tecnològicament ben definida en qualitat i quantitat, -les diferents tendències oposades en el si del gremi per a la fixació d'aquest preu, portaran al plet davant del jutge corresponent, el qual decidirà per a un període provisional de dos anys.

Art 2. Tots els altres litigis intra-gremials o inter-gremials, --en particular tots els referents a publicitat i saldos,- seran rapidíssimament sentenciats pels tribunals locals (municipals, comarcals, regionals,...), ètnics, interètnics i comunitari de dits tribunals especialitzats en ecònomia empresarial i gremial.

Art 3. Per a obtenir aquesta rapidesa d'instrucció i sanció de tot litigi presentat, aquests tribunals constaran d'un jutge especialitzat i d'assessors tècnics, extrets de les mateixes professions i tècniques especialitzades per consens de llurs pars.

anar a l'índex