Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Curs sobre política i economia segons Agustí Chalaux - A càrrec de Joan Parés Grahit

Realitzat a la Fundació Lluís Maria Xirinacs

Nota: Les frases en blau són comentaris del conferenciant.

14 de febrer de 2009:

CONTRA EL CONFUSIONISME

El primer que farem serà llegir aquesta pàgina: contra el confusionisme, és la recreació d'un article que l'Agustí Chalaux va redactar l'any 1982. Ell tenia un llenguatge difícil de seguir si no el coneixies a fons, i jo el que he fet es agafar frases seves i tornar-lo a redactar.

Nedar contra corrent, depurant, un per un, tots els conceptes. Anar contra el confusionisme de cada temps d'ignorància, d'ignomínia, de malícia ... és obra de tenacitat llarga i pacient. Això son paraules textuals de l'Agustí Chalaux-. L'Agustí Chalaux i en Lluís M. Xirinacs s'hi van dedicar amb tot el cor, l'ànima i l'enteniment, gran part de la seva vida i evidentment no només ells, també, i aquí m'agrada citar des de Salvador Espriu fins a molts altres, que s'han dedicat a recuperar el significat de les paraules.

Els sofistes de torn estan a l'aguait i defensen, amb tir real, l'ortodòxia d'una pràctica diària que tot ho confon per a l'enriquiment ràpid dels grans ocells de presa i per al més gran dany del poble. Això també son paraules de l'Agustí. De sofistes d'aquest tipus n'està ple. Els diaris en van plens de gent que parla i que saben molt, un d'ells per exemple es el senyor Sostres, que per alguna cosa es ben estimat aquí, però que per altres coses es absolutament detestable quan escriu els seus articles fent sofismes a dojo o manifestant la seva ignorància sobre temes que ignora.

Els sofismes són "mites" pensats i manipulats amb una salsa pseudo-coherent a favor del poderós de torn. Els sofistes, indirectament afalaguen defectes del poble - en això son molt hàbils- com: peresa mental, avarícia en les coses, conformisme cofoi, resignació estúpida, justícia mesquina, hetero-censura manipuladora, auto-censura esquizofrènica, comodisme invalidant, consumisme frívol -tot això son defectes que tots tenim però aquesta gent els afalaga -, "panem et circences". Aconsegueixen complicitats més o menys voluntàries (són estómacs ben pagats) amb els poderosos i corruptors i molt sovint obtenen la complicitat de la víctima amb el botxí. Els sofistes normalment treballen per a la permanència dels privilegis de les classes més benestants. -Dons tot això es una cosa que s'ha de denunciar i denunciar constantment, perquè tots els diaris n'estan plens.

Prenem el cas de la telemàtica (informació a distància), una revolució sense precedents perquè fins fa poc, la informació només arribava, amb retards importants, a una minoria, i era un patrimoni classista, elitista, corporativista.

Doncs resulta que els "mass-media" que tenen la telemàtica com a base del seu èxit, no estan al servei del poble, sinó al servei de la massificació del poble (Internet ¿?). La traducció correcta de mass-media és mitjans-massius, no mitjans per a les masses, significa que la informació és massivament i indefinidament repetible, repetida, reproduible i documentable per a tota persona interessada i per a tota persona que se sent capaç de donar-la davant del poble.

És un sofisma confusionista acusar l'informàtica, la telemàtica, els mass-media, de liquidar o reduir la llibertat del consumidor davant d'una gran torrentada informativa en la qual els rocs mortals estan barrejats amb pedres precioses. És tracta d'una qüestió de govern, de lleis curtíssimes i claríssimes. Tota revolució tecnològica ha d'estar al servei gratuït de tot el poble i no al servei d'uns quants rics, poderosos i "intel·lectuals-pilotes acompanyants".

No som sofistes i volem despertar la força del poble per a realitzar en el concret de cada dia les seves concretíssimes llibertats fenomèniques, a través:
de la destrucció radical del poder sobre les persones,
de la dignificació del legítim i necessari comandament social,
del monopoli de la força armada al servei exclusiu de la comunitat geo-política,
d'un Estat responsable,
d'un poder Legislatiu representatiu de les lliures nacions confederades,
d'una Justícia positiva radicalment independent del Govern i del Legislatiu i de qualsevol grup de poder, opressió, repressió o terrorisme,
d'un lliure mercat clar i d'una lliure societat transparent,
d'unes professions utilitàries-lucratives,
d'unes vocacions, professions i institucions dites liberals al servei de tot el poble,
d'una educació i instrucció gratuïta i permanent,
d'una honesta administració local,
d'una medecina preventiva eficaç i humanitzada,
d'uns serveis públics gratuïts i que funcionin bé,
d'unes obres públiques que enriqueixin l'entera comunitat i no la butxaca d'uns quants gàngsters de petita i de gran envergadura.
...

El nostre anti-confusionisme només serà popular si el sabem explicar sàviament (amb veritat i amb gràcia), en el sentit d'ésser capaç d'entusiasmar al poble. Necessitem els artistes, ja tenim el més difícil, la teoria i la tècnica adequada per a practicar-la.

anar a l'índex


Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte