Curs sobre política i economia segons
Agustí Chalaux - A càrrec de Joan Parés Grahit
Realitzat a la Fundació Lluís
Maria Xirinacs
Nota: Les frases en blau són comentaris
del conferenciant.
17 gener 2009
El Sistema General segons l'Agustí
Chalaux.
Economia
i Mercat - Mercat - Hipòtesi
de treball - Conseqüencies de
la hipòtesis
Exposició
de motius:
Segons ens explicava l'Agustí Chalaux el sistema general
(SG) que proposava serviria per donar majors i millors llibertats
concretes (ell insistia molt en lo de concretes)
a cada persona individual i col·lectiva. Es tracta
de tenir un mercat clar i una societat transparent. L'Agustí
ens va donar la teoria i la forma pràctica, tecnològicament
possible des d'ara mateix, per aconseguir-ho.
La proposta de l'Agustí és general, és una
elaboració teòrica sobre moneda i estratègia
(conducció) del mercat, d'una part formula un tipus d'organització
socio-política (geopolítica) aplicable, ja ara i avui,
a qualsevol Estat Occidental, d'altra part hi ha els ideals, que
són de solidaritat i d'augment de les llibertats concretes.
(Segons l'Agustí solidaritat és
fer desaparèixer la misèria material per raó
de diner, que ningú passi gana i que tingui els serveis bàsics
garantits).
El SG ens proposa una reflexió personal (L'Agustí
era un humanista grandiós) sobre els altres i llurs
coses, ens demana posar-nos al lloc dels treballadors competents,
dels homes d'empresa útils, dels capitalistes transparents
en les seves inversions i dels inventors eficaços. (Els
substantius s'han d'adjectivar, deia ell). Ells fan possible
l'existència de bens i serveis útils, malgrat els
treballadors incompetents, els empresaris contaminadors del mercat,
del medi i de les persones , els capitalistes especuladors d'interessos
il·legítims i els inventors inútils.
(Al mercat s'hi posen coses que són
de propietat privada. Mai no pot ser privada la terra, ja que com
deien els Georgistes: la terra no l'ha fabricat ningú. L'Agustí
parlava de la municipalització de les terres)
Del bon funcionament d'aquests quatre factors: el treball, l'empresa,
el capital i l' invent (T, E, C, I) en sorgeix la producció
o riquesa d'un país en bens i serveis utilitaris, que conjuntament
amb la riquesa i producció de bens i serveis vocacionals
configuren la riquesa global de qualsevol societat. (L'Agustí
deia que les persones es dediquen a fer "calers" o a quelcom
vocacional, el miner ha de guanyar més que el mestre o l'advocat,
que són vocacionals).
El SG és un conjunt de regles o normes per entendre i permetre
que en una societat auto-organitzada no hi hagi cap persona que
pateixi misèria material per raó de diner i per a
organitzar un sistema polític llibertari del segle XXI.
El SG pot interessar a qualsevol persona que estigui enfrontada
als problemes de la disminució del propi poder de compra,
malgrat un treball durament augmentat, a la crisi general que a
tots ens afecta, a un atur forçós que augmenta i amenaça
a la molts etc. etc. El SG permetria descriure quantitativament
(monetàriament) el mercat i establir un repartiment just
de la riquesa comunitària evitant les víctimes actuals
dels mètodes i sistemes manifestament anti-econòmics
vigents.
Per aconseguir totes les concretes llibertats fenomèniques
possibles cal exigir un coneixement teòric i un tractament
tècnic del que passa al mercat, rigorosament lògic
i experimental. (L'Agustí volia transparència
total amb el que passa al mercat.
El SG estudia les diferents etapes de la història humana
per entendre millor el conflicte de societat i mercat que patim.
El SG proposa una primera mesura revolucionària, possible
avui dia, per clarificar el mercat i fer transparent la societat:
el retorn a una moneda telemàtica, documentada i estadísticament
fiable.
A més el SG preveu, com a programa polític, unes mesures
radicals de transformació social, d'ecologia, de foment del
bé comú nacional.
Economia
i Mercat
El que intentaré comunicar-vos està molt més
àmpliament explicat en el llibre de la Magdalena Grau i de
l'Agustí Chalaux: Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Sapigueu que parlarem de la mare dels ous, de la fabricació-invenció
dels diners. La crisi actual.
Ens han fet creure que anem escassos de diners. Hi ha un fatalisme
davant la impossibilitat de millorar els mals de la misèria
material que cada cop afecta més persones, o davant de qualsevol
proposta d'un projecte engrescador sigui social, d'investigació
o cultural.
Doncs d'escassos de diners res de res, qui diu això no sap
de que parla o és un cínic ben pagat !
De diners n'hi ha molts i la majoria desaprofitats, entretinguts,
malbaratats i sobretot mal repartits.
MERCOMETRIA
Paraula inventada per l'Agustí. ¿Com
podem saber els diners que circulen, actualment?.
És
una paraula composta, inventada per l'Agustí Chalaux, que
conté dues arrels lingüístiques, una és
merco que vol dir mercat, i l'altra metria que vol dir sistema de
mesura.
D'altra part definirem el mercat com el conjunt d'intercanvis elementals
de mercaderies, entenent com a mercaderies els productes i els serveis
utilitaris.
La forma de mesurar el mercat és a través de la moneda
(etimològicament ve del llatí "moneo" que
vol dir "avís") que ha canviat molt a través
dels temps i que serà objecte de gran part de l'exposició
d'avui.
Explicaré d'on ve el diner, com i perquè es va inventar,
com es manipula i com s'utilitza per manipular i manar als pobles.
Exposaré com es podria racionalitzar tot això i com
podria jugar a favor del poble i no, com ara, a favor d'un grup
més o menys nombrós d'oligarques mafiosos o "d'espavilats"
amb capacitat per fer "pràctiques comptables creatives",
i que tenen la cínica complicitat dels antipolítics
actuals. (encara passa avui dia)
També veurem com s'inventà el mercat i com apareix
la moneda, veurem com el sistema monetari és un sistema d'informació
que avui dia no funciona i per tant desinforma. Només hi
ha algun subsector d'informació privilegiada, incompleta
i parcial a favor d'uns pocs.
Parlaré amb l'objectiu de divulgar i per tant simplificaré
per introduir-vos en el tema.
El nucli més objectiu/estructural d'aquesta proposta és
un canvi tècnic, formal, en el sistema monetari.
(L'Agustí deia que no ens havia de
fer por la seva revolució monetària, perquè
és tècnica i no d'ideals)
ES
PROPOSA CANVIAR L'ACTUAL BITLLET DE BANC PER LA FACTURA XEC.
Primer parlaré d'aquest nucli, després farem un esbós
del context polític i social on situar la reforma monetària
que es proposa. Cal advertir que qualsevol règim polític
pot utilitzar la reforma de l' instrument monetari que explicaré
(la factura-xec) en benefici de la seva ideologia.
Definiré alguns conceptes per tal de precisar que vull dir
quan els utilitzo:
ECO NOMIA ' OIKOS NOMIA (repartició del bé comú)
(segons l'Agustí)
MERCAT ' conjunt d'intercanvis elementals de mercaderies (bens i
serveis)
MERCO METRIA ' MESURA DEL MERCAT
MONEDA ' AVÍS
MERCAT
Paraules
d'en Xirinacs sobre textos de l'Agustí:
¿Com sembla que nasqué el mercat?
De mercat ve mercaderia, però també en ve mercè.
L'inici del mercat és un intercanvi de mercès, de
regals, de presents, entre germans llargament separats i allunyats
en els respectius tòtems de cacera que finalment es retroben
en la festa nacional -església- convocada pels ancians.
(És un dels primers sagraments, diu
l'Agustí. Primer es formen hordes de gent, després
s'especialitzen en els animals que caçaven: tòtems.
Inventen noves tècniques de cacera. Desprès els ancians
convocaven festes sagrades, no hi havia mercat, ho regalaven)
Es
"regalaven", mútuament, els joves en edat núbil
que s'havien enamorat entre els tòtems, en la gran nit de
la festa, es regalaven captures, es regalaven tècniques noves,
inventades. En l'inici, aquest bescanvi -economia de troc- de mercès
per mercès, es feia de cor. No es comptava, no es mesurava,
no es pesava.
La
gràcia consistia a regalar allò que convenia i omplia
de satisfacció al tòtem receptor. No hi havia equivalència
objectiva, com en els canvis del mercat actual, sinó satisfacció
subjectiva.
El
mercat sense moneda molt probablement durà a prop de 50.000
anys. Encara avui dia existeix l'economia de troc, bescanvi o intercanvi
de mercaderies o/i serveis sense moneda.
El
mercat és impossible si prèviament no hi ha propietat
privada.
Els tòtems inicien el mercat.
El mercat és un bé perquè millora la quantitat
i qualitat de valors útils.
I després del mercat de mercè i de troc, què
va passar?
La
invenció de la MONEDA
El
canvi mercantil era viscut com un fet social transcendental. Era
un acte públic que es realitzava davant del poble en un lloc
de reunió. Més tard es feu a la plaça major
davant del temple. Es feia davant de testimonis que en donaven fe.
La
primera llei, indefugible de cada canvi era la satisfacció
mútua. Si ambdues parts no restaven satisfetes, no es realitzava
el canvi.
La
segona llei, indefugible, de cada canvi era la satisfacció
de la comunitat, expressada amb el vist i plau del seu representant
en el mercat, perquè com hem dit, el canvi mercantil va esdevenir
un acte públic entre persones privades i lliures.
L'INVENCIÓ DEL DINER
El
diner fou inventat a fi de bé. El mercat es facilità
extraordinàriament amb el diner. Qualsevol mercaderia es
feu convertible mitjançant el diner. Però el diner,
creat a Mesopotàmia uns 8.000 anys a.C. a fi de bé,
es torçà, cap al 2.400 a.C. a Mesopotàmia,
a fi de mal.
S'ignorava
fins fa trenta anys, que hi ha hagut un llarg període de
més de cinc mil anys en que el diner funcionava a la perfecció.
I només acostumem a recordar els últims quatre mil
anys de diner pervertit.
La
bondat del diner consistia en emmagatzemar, per convenció
social, un valor de canvi genèric abstracte, a partir d'una
mercaderia específica i ben concreta, que permetia aplicar-lo,
al seu moment, a una altra mercaderia també específica
i concreta qualsevol.
Un
parell de sabates valia tres. Tres què? Tres unitats convencionals
abstractes. Quatre parells de sabates iguales valdrien dotze unitats
abstractes.
L'abstracció
representava una dificultat i, simbòlicament, s'"encarnava"
en quelcom de concret: la poma, el xai, el bou, segons els llocs.
Homer parla del bou (com a unitat monetària). Els romans
del xai. Però en la transacció no apareix (no es materialitza)
la base de la unitat monetària abstracta. Era una pura referència,
així fou al llarg d'uns sis mil anys!
Qui
donava autoritat i autenticitat a aquests preus lliurement acceptats?
Qui evitava les trampes, les corrupcions -comprar o vendre allò
que no és comprable ni vendible- els moviments de moneda
sense la corresponent mercaderia?
Les
transaccions mercantils es feien a la plaça pública,
davant del temple en presència dels sacerdots i per escrit,
per obra dels escribes. Restava constància de la mercaderia,
del seu preu, de la plaça de l'operació, de la data,
del nom o segell del comprador i del venedor. I el document s'arxivava
al temple. Aquest document era la única moneda de curs legal
i cada moneda només servia per a una transacció mercantil.
L'arqueologia ho ha confirmat. Moneda -moneo, "avisar"-
era només un avís, no un valor en si. Un avís
científicament exacte i èticament responsable. Se
sabia el que passava i quins n'eren els responsables. Fou moneda
bona. Produí prosperitat econòmica i creativitat cultural.
Més
tard, cap al 2.400 aC, la moneda canvià de forma, es corrompé
i feu lloc al desori econòmic actual, que ja té més
de quatre mil anys
Segons
ens explica l'Agustí Chalaux:
L'era neolítica pròpiament dita, és un conjunt
de revolucionàries civilitzacions primeres. Aquest fet històric
s'esdevingué fa uns 10.000 anys a l'Àsia Sudoccidental.
Elements
constitutius eren: la plaça del mercat amb el temple i el
tresor comunitari de múltiples nacions lliurement confederades.
En aquest conjunt -mercat, temple, tresor comunitari- s'inventà
ràpidament la primera moneda, sistema prototipus de tots
els successius sistemes mètrics-aritmètics de mesura
i compte abstracte. Aquest sistema originari fou inventat per a
facilitar el troc numèric per simple regla de 3.
Encara
que l'exemple que donaré és tret de l'Il·líada
i representa una civilització hel·lènica de
fa uns 3.000 anys, aquesta encara se servia d'unitats monetàries
de mesura i compte abstracte, segons la més primitiva tradició
i institució monetària.
Diu
Homer: "si un esclau adult val 20 bous (unitat monetària
abstracta dels grecs) i una armadura de plata en val 100, el troc
numèric resultant és de 5 esclaus contra l'armadura
de plata"
Aquest
sistema durà uns 6.000 anys a l'entorn del mediterrani i
de les valls de l'Indus i del Danubi, amb una excepció remarcable
entre els -2.500 i els -800, en que un petit imperi de l'Hel·lespont
inventà les tradicionals peces de moneda d'or, plata, coure,
bronze, etc. (naixement de la moneda concreta i anònima)
Cap
al primer terç del IIIer mil·leni abans de la nostra
era, quan les ciutats-imperis de l'Àsia Menor ja havien inventat
l'astromètrica per a poder mesurar el temps agrícola;
la geometria per a mesurar la superfície dels camps cultivats;
la volumetria per a mesurar grans i líquids, a Babilònia
inventaren l'assaig de toc per a mesurar el títol de les
mescles i aliatges d'or, plata i coure, mitjançant l'aigua
regia (àcid nítric i àcid clorhídric)
i la pedra de toc (jaspi negre, basanita); poc després inventaren
la balança de precisió per a mesurar el pes de les
mercaderies més valuoses i establiren una escala ponderal:
sicles, mitjos sicles, òbols, talents i mines.
Els
subtils mercaders de Babilònia aplicaren aquesta escala ponderal
ALS METALLS PRECIOSOS, convertint la moneda en un SISTEMA DE MESURA
CONCRETA D'UNS CANVIS ELEMENTALS MOLT SIMPLIFICATS: un cavall val
13 sicles de plata . Qui té els 13 sicles de plata pot comprar
un cavall.
L'èxit
pràctic fou enorme perquè aquest sistema de moneda
concreta és populista, en el sentit de ser molt pràctic
i d'adular alguns defectes de la gent, per exemple:
- l'afany d'atresorar riqueses de molt valor, amb poc volum, ben
palpables, amorosament comptades i recomptades, amagades de tal
manera que ningú no sàpiga quantes en tinc. (L'Agustí
explica que les muralles de Jericó van caure perquè
Josué va comprar amb monedes d'or als vigilants)
- l'afany d'ocultació constant de les accions que la pròpia
consciència transcendent sap il·lícites, la
pròpia consciència ciutadana il·legals, ...
- en resum, l'anonimat que no deixa rastre.
Es
perd el costum de fer de tot el poble el notari de les transaccions
mercantils.
La
moneda és:
" unitat de compte (facilita l'equivalència)
" un instrument per a la compra/venda (facilita l'intercanvi)
" un dipòsit de valor (facilita l'estalvi i la inversió)
" un sistema d'informació mercantil (facilita la macroeconomia)
Queda
doncs, configurat un mercat amb moneda anònima
1er d'or, plata o coure
2on de paper-moneda, avalat per l'or de l'Estat corresponent
3er de paper sense aval concret, confiança en el sistema
INICI
DEL NEGOCI BANCARI (informació privilegiada) (Wall Street)
"
mou diner en el buit (sense mercaderies) Clàusules de recessió
del futbol
" les quantitats de $ que mou el mercat especulatiu supera
en 30 (?) les del mercat productiu
La
dimensió planetària dels mercats financers permet
actuar per sobre dels governs locals (que són impotents)
El
sistema especulatiu financer permet que les decisions dels agents
econòmics no estiguin vinculades al sistema productiu
Així
doncs, la situació actual és de:
-
MERCAT AMB DESINFORMACIÓ GENERAL (o d'informació parcial
i privilegiada) (L'Agustí explicava
aquí una anècdota: un enginyer arriba a Manresa, i
deixa a la fonda una quantitat de diners, els diners van voltant
per pagar diverses despeses, van voltant fins que tornen a la fonda
i a l'enginyer. Hi ha hagut mercat pero ningú en sap res,
hi ha una des-informació general)
-
POBRESA GENERALITZADA
- REACCIONS POPULARS invent de $: hores, troc, ...
¿Queda
clar que, actualment, el diner és una mercaderia falsa o
dubtosa?
" és com si compréssim litres, metres, grams,
... ¿de què?
" permet i potencia un mercat fals amb oferta limitada, controlada
i manipulada
Des
de la 2ª guerra mundial el diner:
" ha perdut tot valor intrínsec i tota referència
directa a un bé material que li faci de patró
" és un símbol comptable
" és un reconeixement de deute (reserva de valor o poder
de compra), només té valor fiduciari (acceptat per
confiança)
" es recolza en la capacitat productiva de l'Estat emissor
i en les expectatives dels agents econòmics
(veure
DVD: Zeitgeist, 3ª part)
HIPOTESI
DE TREBALL
Es tracta de retornar a una moneda escriptural (factura-xec) de
compte abstracte que sigui:
-
PERSONAL, DIVERSA PER A CADA TRANSACCIÓ i FINITA A CADA TRANSACCIÓ
Les
dades (perquè no siguin manipulades,
segons l'Agustí) es recollirien, mitjançant
3 sistemes telemàtics independents, i en serien públiques
les dades referents a mercaderies i preus, mentre que serien reservades,
i només consultables per la Justícia en cas de litigi,
les dades personals.
Així
tindrem un "captor" científic per conèixer
el mercat, ja que una factura-xec registraria cada acte mercantil
i avisaria del pagament de cada factura. Això permetria conèixer
els fluxos de mercaderies i preus del mercat i es podria quantificar
la riquesa comunitària, suprimint tota misèria per
raó de diner.
El
que ara explicaré és una simplificació de moltes
fórmules que l'Agustí Chalaux té estudiades
i que avui no hi entrarem.
En
termes comptables i en la fase final de l'economia, és a
dir en la fase de consum, l'equilibri intern (el balanç comptable)
d'un Estat es pot formular de la següent manera: P/H = 1
La
hipotesi de l'Agustí diu que en realitat aquest balanç
comptable
P
> H o bé P/H > 1
P
representa la producció (l'actiu en termes comptables), és
a dir la suma total dels preus de venda elementals de totes les
mercaderies i serveis utilitaris produïts.
H
representa el que es té (poder de compra) per fer el que
es vulgui (passiu en comptabilitat), és a dir la suma total
de valors salario-mercantils elementals. (Un
país no és ric perquè tingui or o plata, diu
l'Agustí, ho serà si la seva producció és
abundant i útil)
Si
P = H o bé P - H = 0 o bé P/H = 1 tindrem equilibri
econòmic
(P= Producció, H= Poder de compra)
Si
P < H tindrem inflació, si P > H tindrem deflació
(això en un sistema econòmic clar i transparent, que
inclogui tot el mercat d'una comunitat geopolítica). Actualment
no es pot saber sobre el conjunt, degut a l'economia submergida)
i tenim la Stagflació (inflació o deflació
segons els sectors i territoris)
La
quantitat dinerària que representa P és la suma de:
1. El conjunt dels preus de venda (Pv)
2. Els excedents de cc/cc (Exc/c)
3. Els impostos (Im)
D'altra
banda H és la suma de:
1. Treball, diners que es paguen en sous als treballadors
2. Empresa, diners que es paguen als empresaris
3. Capital, diners que es paguen com interessos al capital
4. Invent, diners que es paguen en "royaltys"
T
+ E + C + I = Salaris privats = Hp = conjunt de mercaderies productores
A
aquesta hisenda privada (Hp) cal sumar-li la hisenda comunitària
(Hc), que serien els salaris comunitaris.
H
= Hp + Hc
CONSEQÜÈNCIES
DE LA HIPÒTESI
Si
es confirma l'existència d'un bé comú mercantil
(fins ara usurpat a tots els pobles pels banquers/financers que
s'han apropiat de la capacitat d'inventar diners) podria passar
a ser patrimoni comunitari
El
BE COMÚ (excedents de producció + excedents de cc/cc)
és atribuïble a l'acumulació històrica
d'esforços comunitaris indirectament productius: LA SAVIESA,
LA PAU, LA CULTURA, L'EDUCACIÓ, EL DESENVOLUPAMENT TÈCNIC,
ELS INVENTS, LA LLIBERTAT MERCANTIL, ...
(En una societat on la gent no passa gana,
està sana, i té cultura, la gent estarà contenta
i produirà més i millor, diu l'Agustí)
Es
proposa que la capacitat d'invenció dinerària equivalent
als excedents de producció i de cc/cc sigui patrimoni de
la comunitat a través de la gestió que fa l'Estat
(gerent de la comunitat)
1. per estimular una més i millor producció
2. per a cobrir les necessitats de tots els que estan fora de la
societat utilitària (atur, jubilats, liberals, ...) amb aquesta
plus-vàlua social (fins ara robada per alguns privats privilegiats).
Aquesta
hipòtesi explica l'enorme fortuna dels grans financers i
banquers mundials, els dèficits dels pressupostos estatistes
i el deute exterior del Tercer Món.
Si
es retorna a la moneda personalitzada i la
hipòtesi de l'Agustí es confirma quedaria:
" un lliure mercat clar
" una lliure societat transparent, de totes les transaccions
mercantils
" una dràstica simplificació fiscal
DL
sobre protecció a l'empresa utilitària.
(L'Agustí tenia una manera de parlar
molt unívoca i concreta. S'ha de llegir molt a poc a poc
i entendre'l).
anar
a l'índex
|