Nous apartats:
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.
|
Publicacions:
Lluís Maria Xirinacs.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.
Martí Olivella.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.
|
|
Curs sobre política i economia segons
Agustí Chalaux - A càrrec de Joan Parés Grahit
Realitzat a la Fundació Lluís
Maria Xirinacs
Nota: Les frases
en blau són comentaris del conferenciant
(L'Agustí fa una proposta que és detallada i toca
els punts neuràlgics de com repartir els diners i fer una
justícia més equitativa, però com fer-ho? Això
ho ha de fer l'Estat i cal canviar la Constitució.)
Decret
Llei 26 Passants: Accés a qualsevol funció liberal
(consisteix en canviar les oposicions per
passanties)
Exposició de motius:
1. En la societat organitzada com s'ha indicat
en els precedents decrets-lleis, els tan complicats i inútils
concursos-oposicions seran substituïts per passanties. Els
primers obliguen a un treball memorístic i superficial, aliat
amb la desimboltura pròpia dels ignorants, mandres o/i corromputs;
i en aquestes qualificacions cal entendre-hi tant els examinats
com els examinadors.
Les passanties, de dos anys per exemple, sota el guiatge d'un titular-tutor,
ja des de fa temps carregat de responsabilitats professionals, obliga
al passant a adquirir un saber profund, similar al del seu mestre,
el qual és l'únic que pot jutjar la capacitat del
passant per afrontar científicament, tecnològicament,
deontològicament i pràcticament, les mateixes responsabilitats
que ell.
2. La Justícia "ideal", "absoluta", "perfecta"
no és d'aquest món però cal arribar a una Justícia
equitativa tan eficaç com possible en cada moment etno-cultural.
3. En l'accés a qualsevol lliure funció "liberal",
és, per definició de la vocació autodeclarada,
més important el servei altruista i desinteressat al poble
que els drets més legítims del professional.
4. La igualtat de condicions de tots els ciutadans per entrar en
funcions "liberals", cal donar-la, al sistema de passanties,
en honor a la condició anterior de total i eficaç
servei al poble.
Art 1. Tot accés de qualsevol ciutadà, degudament
preparat pels seus estudis i pràctiques anteriors, testimoniats
pels seus professors, a qualsevol titularitat liberal, haurà
de passar per la prova d'una passantia d'un mínim de dos
anys, amb aprovació final favorable de la part del titular-tutor,
que s'haurà beneficiat d'aquesta passantia en la seva ordinària
funció social-"liberal".
Art 2. Els col·legis i subcol·legis liberals-especialitzats
són els encarregats: 2.1 de legislar tot el concernent a
les passanties-tutories, dins del marc mínim de la llei general;
2.2 de proposar les passanties-tutories convenients entre titulars-
tutors i estudiants-passants que, per qualsevol motiu, no hagin
pogut relacionar-se directament.
Art 3. Tot estudiant té dret:
3.1 d'una a tres passanties ordinàries abans d'ésser,
en principi, rebutjat pel col·legi corresponent;
3.2 a la protecció de la Justícia Comunitària
de la seva especialització en la seva demarcació jurisdiccional
(barri, municipi, subcomarca, comarca,...)
Art 4. Cada col·legi legislarà lliurement,
dintre el marc d'una llei mínima, les condicions de cada
tutoria-passantia i de les tres possibles passanties ordinàries
successives pel cas de l'estudiant rebutjat pel seu(s) mestre(s)-tutor(s)
en la primera passantia o en les dues primeres.
Art 5. Tot estudiant, rebutjat en tres passanties
ordinàries successives, té el dret:
5.1 d'apel·lar al seu col·legi professional, la decisió
del col·legi no és vinculant, sinó simplement
de pas possible a una quarta passantia- tutoria excepcional;
5.2 d'apel·lar, en segon lloc, al tribunal
corresponent al seu col·legi, en
el cas que l'estudiant candidat a una quarta excepcional tutoria-passantia
no estigui d'acord amb la decisió del col·legi. La
sentència del tribunal local corresponent a aquest col·legi,
només podrà ésser abjecte d'un sol recurs al
tribunal de la mateixa especialitat immediatament superior.
Art 6. Cada vegada que un titular vulgui canviar d'especialitat,
haurà de sotmetre's als estudis preparatoris i a la (les)
passantia(es)-tutoria(es) que determini el col·legi o subcol·legi
respectiu.
Art 7. Ningú no pot pretendre dirigir tecnològicament
una institució liberal (per força especialitzada):
7.1 sense haver estat abans passant post-titular
dirigit, en la mateixa
7.2 i a més a més, cal considerar
la direcció d'una qualsevol institució liberal
com una nova especialitat, per a la qual caldrà que superi
la(les) ordinària(es) passantia(es)-tutoria(es) abans d'ésser
nomenat capaç de la direcció d'aquestes institucions.
Art 8. La realitat, - sempre i arreu perfectible
per lleis mínimes-comunitàries en funció de
les experiències documentades,- mostrarà que, en aquest
sistema de passanties-tutories no hi podrà haver injustícies
massa grans:
8.1 en no ser possible cap favoritisme per interès
i diner anònim
8.2 en no haver-hi limitació en el
nombre total de titulars "liberals" de cada especialització.
(És una mania el numerus clausus. Cal que hi hagi tots els
metges que vulguin ser-ho, ja que cobraran igualment tant si exerceixen
com si no i això augmentaria el nivell cultural de la població.
L'Agustí a més a més
de la teoria de la moneda i del diner, va emmarcar una futura Constitució
molt més entusiasmadora, més justa i molt més
elegant que l'actual.)
|