Curs sobre política i economia segons Agustí Chalaux - A càrrec de Joan Parés Grahit

Realitzat a la Fundació Lluís Maria Xirinacs

Nota: Les frases en blau són comentaris del conferenciant

(De com l'Estat reparteix diners, l'Agustí en deia : La Repartidora)

Decret Llei 20 Sobre-salaris socials-financers (sssf)

(És allò que toca a tothom pel sol fet d'existir. Tenim una acumulació de riquesa, deia l'Agustí, deguda a la gran herència que ens han deixat els qui ara estan al cementiri. Des de fa uns 4.500 anys aquesta herència universal és robada pels banquers i grans financers.

(L'Agustí ens proposa repartir el bé comú de la següent manera. No és un regal, és el que ens toca legítimament)

Exposició de motius:

1. En la seva evolució, l'home es mostra:

1.1 com un ser genèticament-nacionalment tancat pels seus naturals condicionaments psicosomàtics, i vocacionalment-socialment obert per les irrefrenables tendències omni-llibertàries del seu esperit;
(això és l'home que hauria de ser)

1.2 amb una molt fortament progressiva i accelerada capacitat mental- acumulativa del seu passat i, encara més, del seu present, a favor dels seus fills i néts, a favor de les generacions futures;
(estem parlant de la versió noble de l'home)

1.3 però, també amb una més fortament progressiva i accelerada necessitat consumptiva (vol dir que necessita consumir) en el present;

1.4 mentre, de cara al futur, va constantment potenciant la seva capacitat estratègica. "Errare humanum est ", però fer el mal
conscientment, cínicament, per por del que pot venir o per despit del
que ja ha succeït, és pura i simple "infra-animalitat", almenys en la
consideració d'historiadors exclusivament documentaris -
fenomenològics, (entre els quals es comptava l'Agustí; ell investigava
només els fenòmens, a través de documents.).

En tot cas, l'estrateg autopolític i autoeconòmic ha de fer instrumentalment impossible qualsevol antiestratègia deliberada i cínica contra el poble.
(això és el fa ell quan suprimeix l'anonimat del diner)

2. "Estratègia" és "actuació continuada; doncs, etimològicament, autoritat eficaç sobre les forces orgàniques de qualsevol comunitat.

"Tàctica" és el quefer de cada dia, fent front a totes les eventualitats adverses i aprofitant tots els esdeveniments per perseguir incansablement l'estratègia desitjada, escollida i acceptada responsablement entre moltes d'altres, igualment possibles.
Tota estratègia i tota tàctica, en el camp que sigui de la vida humana, estan situades en el temps informatiu abans que en l'espai geogràfic.
(qualsevol estratègia o tàctica l'has de pensar abans de realitzar-la)
No es tracta tant d'informació sobre les forces que s'oposen a l'estrateg i al tàctic, sinó primordialment sobre totes les forces pròpies i sobre tota llur activitat en la recerca del punt dèbil i de menor resistència en la realitat de cada instant. Això demostra la frivolitat dels pseudo-estrategs i pseudo-tàctics que tot ho esperen de l'espionatge, car, manifestament, l'espionatge és una pseudo-força constantment anul·lada per l'espionatge del contrari: el que cal, no és tant confiar en l'espionatge propi com fer instrumentalment dificilíssim qualsevol espionatge i males arts dels contraris.

3. El mercat és, per als empresaris sobretot, una tàctica, en la que "el temps és diner": l'especulació lliure en el temps borsista és el motor mateix del mercat. No saber això, negar-ho o voler-ho destruir, és pròpiament, en últim terme mercantil-forístic, un suïcidi. Se'n deriven mutilacions inversionistes molt greus, deficiències socials quasi insuperables en la pràctica.
(és molt important, l'Agustí defensava l'esperit egoista de l'empresa, perquè la societat creixi, però els negocis han de ser nets i transparents)

4. Una bona estratègia de mercat (moralment bona per a estar incondicionalment a favor de tot el poble i no d'unes minories interessades o fanàtiques, ideològiques o propagandístiques ...), és a dir: l'equilibri unitari de mercat, l'auto-economia de mercat, la total llibertat de mercat, l'auto-democràcia de mercat, etc. és:
4.1 una estratègia radicalment respectuosa de tota lliure especulació mercantil-forística, independentment de que sigui borsista o no;
(hi ha gent que considera la borsa una estafa, l'Agustí deia que sense aquest mecanisme el mercat s'enfonsa. Ha de haver-hi competitivitat en el món de la producció)
4.2 una estratègia inscrita en el temps informatiu sobre la realitat de tots els propis moviments tàctics, compresos els especulatius/borsistes.

5. Es per totes aquestes raons que el nostre saber, fonamentat en l'empirisme lògic experimentador, anuncia, amb anterioritat suficient els èxits mercantils-forístics que li permetran d'anar, a poc a poc, però amb seguretat estratègica, a través de la invenció o l'exvenció de diner (posar i treure, això ha de fer-ho l'Estat com a gerent de la comunitat) comunitari solvent, (sigui segons la línia crediticia-empresarial-productiva, sigui segons la línia financera-social-consumptiva), vers una articulació omni-llibertariament multi-endo-confederativa de totes les persones individuals, ètniques i col·lectives existents en la comunitat geopolítica, sense classes discriminatòries per raó de diner, car hi haurà "poder de compra" suficient en tot instant per a vivificar constantment la prèvia producció corresponent.

6. Sobre aquests èxits econòmics reals, anunciats des d'ara, amb i en la humilitat i el relativisme del qui sap preveure científicament i no dogmàticament, es basa la nostra revolució omni-llibertària i la seva capacitat persuasiva de cara al nostre poble, considerat en enter com a força vivent i responsable, com a organisme ple de vida fecunda i bella.

7. Aquesta omni-realitat i unanimitat popular-persuadida farà possibles els següents sobre-salaris socials-financers (sssf):
7.1 segons els corresponents:
7.1.1 estatut general; (li toca a tothom pel sol fet de viure)
7.1.2 estatut professional utilitari;(treball no vocacional)
7.1.3 estatut vocacional-liberal (treball vocacional)
713.1 individual
713.1.1 individual-familial
713.1.2 tècnic (individual o en equip)
713.2 institucional
7.2 segons el sistema prou conegut dels punts, als quals la informació estadística- omni-comunitària dóna, per cada període geopolític-econòmic, un precís valor monetari. (la manera de repartir són els punts, segons la riquesa comunitària, cada punt té un valor oscil·lant).

8. Cal insistir, ara i aquí, que la nostra revolució omni-llibertària no pretén donar a totes les persones, la felicitat, sinó les concretes llibertats fenomèniques - elementals que permetin a cada persona de buscar en la seva continua relació vivent amb els altres, la clau de la seva felicitat íntima i profunda que ningú no pot donar íntegrament a ningú, però que tothom pot acceptar de tothom.

I.- ESTATUT GENERAL
(el que tocaria a tothom pel sol fet d'existir)

Exposició de motius: Les Caixes d'Estalvi, seran les encarregades del registre d'estat civil i de les estadístiques demogràfiques, així com de tots els estudis sobre l'home local, els habitants, sobre el conjunt dels ciutadans i de les ciutadanies. Tots els sobre-salaris d'estatut general són acumulables amb qualsevol altre ingrés utilitari o social-financer.
(desapareixen els registres civils de l'Ajuntament i dels Jutjats, s'eliminen tots aquests funcionaris, DLL-7)

TÍTOL I sobre-salari social-financer (sssf) Individual-Vital (sssfIV)
(quan es parla de finances són diners que no es retornen)

Art 1. A la declaració de naixement serà obert a l'infant un c/c D'ESTALVI DE CONSUM, en el qual s'ingressarà mensualment, de manera automàtica, el sssfIV que li correspongui, durant tota la seva vida, fins a la seva mort.
(és el compte corrent de consum per a cada persona individual. L'Agustí li dóna un número en néixer i li val per tot durant la seva vida)

Art 2. El número d'aquest c/c serà el número poblacional-estadístic de cada persona individual: tot el que es refereixi a aquesta persona en el seu complet estat civil portarà aquest número (identificació del cos; tarja sanitària; tarja de família; tarja escolar, des de pre-maternitat a jardí d'infants, escoles, facultats, etc.; tarja militar, tarja professional; vehicles (bicicletes, motos, autos,...); tarja justicial, etc.). Aquest número omni- comunitari-correlatiu, obert el dia de la naixença de cada persona individual, en la Caixa d'Estalvis del domicili dels pares, servirà doncs per a totes les qualificacions, activitats i possessions individualitzades, des del dia del naixement fins a la mort.
(l'Agustí simplifica molt la burocràcia)

Art 3. El nombre de punts serà diferenciat:
3.1 persones de sexe masculí 1 punt mensual
3.2 persones de sexe femení 2 punts mensuals (les dones mereixen més punts, segons l'Agustí, perquè han estat esclavitzades des dels inicis del patriarcalisme)
3.3 persones llargament més marginades que la dona 1 punt més/mes.
(gitanos i guàrdia civil, són gent marginada, deia l'Agustí, hauríem de pactar qui hi posem i qui no hi posem)

Art 4. Cada titular de c/c de sssfIV no en podrà disposar plenament abans del dia en que compleixi 25 anys.

A partir dels 16 anys, podrà demanar, cada 2 anys, al jutge especialment encarregat de la protecció dels nens, joves i de llurs famílies en cada barri o municipi, un % de lliure disposició personal del capital acumulat en dit c/c: la decisió del jutge serà motivada, comunicada a cada jove interessat i demandant, i inapel·lable.

Art 5. En cas de mort abans dels 25 anys, el capital acumulat en el c/c de sobre-salari financer Individual-Vital passarà íntegrament a la lliure disposició de la mare del difunt; en el seu defecte, al pare; a defecte d'aquest, als germans; a defecte d'aquests al municipi per a la nacionalització del sòl nacional.

Art 6. Els pares o tutors del menor de 16 anys no podran disposar normalment del c/c sssfIV del nen: en cas de necessitat considerada per ells greu i sense altre ingrés suficient per part d'ells, podran demanar la lliure disposició d'un percentatge inferior al 50% al jutge especialment encarregat de la protecció dels nens i llurs famílies en cada barri o municipi; a presentació de les raons que, a judici dels pares o tutors del nen, justifiquin la demanda, el jutge motivarà la seva decisió i la comunicarà a la part demandant. La decisió del jutge serà, en aquest cas, igualment inapel·lable.

TÍTOL II Diners per la promesa nupcial.

Art 1. A la declaració de promesa de matrimoni en la Caixa d'Estalvis (no al Jutjat) del domicili de la promesa, els dos promesos, majors de 16 anys, serà obert un c/c conjunt, dit "de creació de la llar familiar (comunitat sexual-nutrícia)", (l'Agustí deia que la paraula família ve del llatí famulus que vol dir esclau, li agradava més dir comunitat sexual-nutrícia) el qual durarà fins a la mort d'un dels dos declarants o de la ruptura de prometatge o de matrimoni.

Art 2. Les declaracions de prometatge o de matrimoni en la Caixa d'Estalvis de llur domicili, són enterament lliures per part de la parella i tenen valor notarial. No comporten cap cerimònia especial. Això no vol dir que es censuri de cap manera l'entera llibertat que tenen els declarants de celebrar, per pròpia iniciativa, tantes cerimònies, privades o socials, com els convingui i plagui.

Art 3. En cas de ruptura de prometatge, totes les pertinences comprades amb els diners de prometatge i el saldo del c/c de prometatge passen íntegrament a la promesa. Ni ella ni el promès podran obtenir més diners per prometatge.

Art 4. La quantia serà de 500 punts.

TÍTOL III Diners per matrimoni

Art 1 A la declaració de lliure matrimoni, si els dos lliures declarants i contractants no tenen ja, com a promesos, llur c/c de "creació de llar familiar" se'ls obrirà el citat c/c en la Caixa d'Estalvis de llur futur domicili conjugal.

Art 2 En cas de ruptura de matrimoni, totes les pertinences comprades amb els diners pel matrimoni i el saldo d'aquest c/c passaran integralment a l'esposa, a menys que el jutge de família no ho jutgi diferentment; la decisió motivada del jutge de família només podrà ésser apel·lada davant la cambra municipal o comarcal de tots els jutges de família, la decisió de la qual serà ràpida i immediatament executada.

Art 3 Tota ruptura de matrimoni comporta la pèrdua, per als dos desmatrimoniats, de qualsevol dret jurídic sobre una nova recepció de diners per matrimoni.

Art 4 La quantia serà de 1.000 punts.
TÍTOL IV Sobre-salari social-financer i diners per "futura maternitat"
(això és preciós)

Art 1 A partir de la data del certificat mèdic d'embaràs, tota futura mare té dret:
1.1 a diners de "futura maternitat": la quantia en serà de 100 punts i automàticament ingressada en el seu c/c de consum,
1.2 a un sssf-familial (sssfF), fins el part o avortament: la seva quantia serà de 25 punts mensuals.

TÍTOL V Sobresalari social-financer i diners per maternitat

Art 1 A la declaració de naixement, la mare del nadó té dret a 250 punts en el seu c/c(sssfIV)

Art 2 Si la mare del(s) nen(s) declara lliurement no voler tenir altra activitat que la de la seva llar familial i l'educació del(s) seu(s) fill(s), rebrà, en el seu c/c de matrimoni o de sssfIV, un sobresalari social-financer de "dedicació exclusiva a la família": la seva quantia serà de 25 punts/mes i durarà fins que la mare canviï de criteri i és dediqui a una qualsevol altra activitat social professional, sigui utilitària, sigui liberal, i en rebi els corresponents ingressos.

Art 3 En tots els casos la mare d'un nadó tindrà dret a un sobresalari social- financer post-natal (sssfPN):

3.1 de 10 punts/mes durant els 16 primers anys de vida de la nova criatura o durant 1 any després de la seva defunció, o fins tres mesos després de l'avortament del nadó.
3.2 de 2 punts/mes després dels 16 anys, fins els 25, o durant l'any posterior a la defunció en fills d'entre 16 i 25 anys.
3.3 de 1 punt/mes per fill vivent de més de 25 anys, de 0,5 punts/mes per fill mort i de 0,1 punt/mes per cada avortament certificat.

TÍTOL VI Diners i préstecs financers a la llar familial

Art 1 Tota persona vivent, àdhuc si viu sola per qualsevol circumstància de la vida, té dret als diners i als préstecs financers per a la seva llar familial.

Art 2 El(s) cap(s) de família, sigui una persona sola, una parella matrimoniada, tutor(s), etc. cobrarà(n) els diners corresponents a cada persona i a totes les persones que, per minoria d'edat o per lliure decisió, s'hauran declarat depenent d'ell(s) en quant a habitatge.
El(s) cap(s) seran responsables de la utilització d'aquests diners, no estrictament individuals, davant del jutge de protecció als nens, joves i llurs famílies, en la demarcació de llur domicili.

Art 3. Els préstecs financers per a la llar familial, encara que sigui per una persona vivint sola, seran automàticament concedits, per 50 anys, en una proporció màxima del 95% del cost i a interès nacional del 6%, sobre simple presentació del certificat d'habitabilitat i del contracte de compra per part del sol·licitant . Els hereus acceptaran, amb l'herència, les obligacions d'aquest préstec.
(L'Agustí deia que tot això ha d'estar protegit, avui dia no se'n preocupa ningú. Es depèn només del salari del pare o de la mare)

TÍTOL VII Malaltia, accidents, incapacitat. invalidesa

Art 1. A simple presentació del certificat del metge responsable (metge de família, metge ocasional si l'anterior no pot ésser avisat), tot malalt o accidentat té dret:

1.1 a una atenció mèdica complerta, sigui en el seu domicili sigui en un hospital;
1.2 a un sssf de malaltia o accident (sssfM i/o sssfA): 30 punts per mes lliurats des del primer dia de la declaració.

Art 2. Tota incapacitat o invalidesa serà dictaminada per la comissió mèdica de barri, vila o comarca, en la qual serà obligatòriament present o representat el metge de família de l'interessat. La incapacitat o invalidesa màxima serà de 100 punts mensuals; la comissió determinarà lliurement, segons la seva consciència professional i responsabilitat comunitària, el % de sssf d'incapacitat o invalidesa.

TÍTOL VIII Diners per defunció

Art únic: L'(els) hereu(s) d'un difunt, a la presentació del certificat mèdic de defunció, rebrà(n) 100 punts, en el c/c de consum d'un d'ells, acceptat per tots els altres i responsable davant d'ells.

TÍTOL IX Diners eventuals als consumidors
(això és molt revolucionari)

Art únic: Els municipis, subcomarques i comarques estan facultats per atorgar, en els c/c de consum dels seus administrats, els diners necessaris per a un lliure consum d'excedents de mercaderies socialment finites i físicament peribles a curt termini. (Amb aquesta proposta l'Agustí va "captar" en Xirinacs, amb l'exemple de l'excedent de carxofes: Si sobren carxofes s'han de repartir els diners només per comprar carxofes, s'ingressen en el compte corrent de consum individual, diners perquè la gent compri només aquell producte. No s'ha de llençar la riquesa produïda !)
La quantia d'aquests diners serà objecte de publicitat immediata i intensiva, a simple demanda de les autoritats corresponents.
Evidentment aquests diners només serviran per a factures-xec de les MERCADERIES DE CONSUM EXCEDENTÀRIES i durant el temps en què duraran aquests EXCEDENTS. Seran automàticament anul·lades en els respectius c/c dels consumidors quan hagin desaparegut els excedents.

II.- ESTATUT (dels professionals) "UTILITARI(s)"
(de la gent que va a treballar a la fàbrica, a la mina, a la construcció, a pagès ...)

TÍTOL I sssf d'atur forçós, vaga o locaut d'empresa

Art 1. No són legals ni les vagues ni els locauts en múltiples o totes les empreses del mateix ram, professió o localitat, gremi o subgremis.
(l'Agustí reconeixia el dret a la vaga en una fàbrica, però no en un sector, no es pot paralitzar la societat. La vaga general sí que seria legal. Per fer-la cal tenir menjar suficient a la nevera per a dos mesos com a mínim. DLL-?)

Art 2. Qualsevol professional utilitari que es trobi en qualsevol de les situacions del títol, amb l'excepció especificada en l'article 1, té dret a un sssf de 35 punts mensuals, lliurats des del primer dia de la declaració fins que trobi un nou treball o canviï d'estatut.
(pels obrers lluitadors, que són capaços d'anar a favor dels seus companys)

Art 3. En cas de que un qualsevol col·laborador d'una qualsevol empresa declari trobar-se en atur forçós per haver defensat, en la seva empresa, als seus companys de treball, rebrà, pel sol efecte d'aquesta seva declaració un sssf d'atur forçós doble (o sigui de 70 punts mensuals) durant dos anys. Però el nom del beneficiari de tal excepció serà portat, cada mes, a publicitat:
3.1 expressa, periòdica i individualitzada dels seus companys d'empresa;
3.2 i en llista conjunta i periòdica dels: gremi, sub-gremi i sindicat en els que estigui inscrit.

Aquesta excepció només serà admesa, a favor d'una mateixa persona, una vegada per cada període de 10 anys i després d'un període mínim de 5 anys de treball ininterromput en una mateixa empresa.
(per evitar que ningú es faci sindicalista per tenir diners, però és un reconeixement, és un premi a la persona que ha defensat els seus companys, una manera d'autoeducar el poble, el reconeixement al company)

TÍTOL II Jubilació

Art 1. Als 60 anys, tota persona de professió utilitària té dret automàtic a una jubilació de vellesa corresponent a 40 punts

Art 2. El gaudir d'aquesta jubilació no l'obliga gens ni mica a no continuar en
les activitats, professionals o no, assalariades o no, que més li convinguin o agradin (és un premi, arribar a seixanta anys havent treballat mereix un reconeixement comunitari)

Art 3. La jubilació de vellesa és compatible amb qualsevol altre mecanisme mercantil- privat de previsió

III.- ESTATUT (dels vocacionals) LIBERAL(s) (els que treballen amb el que els agrada)

TÍTOL I

Art 1. Tot vocacional liberal té dret a l'íntegre sssf categorial obtingut en l'exercici evolutiu de la seva vocació:

1.1 candidats a eleccions; fins a renúncia després de les eleccions.
1.2 estudiants-aprenents:
1.2.1 fins a renúncia al passar a una professió utilitària, abans dels 25 anys
1.2.2 al passar a una altre categoria liberal
1.3 fins a la seva mort:
1.3.1 en cas de dimissió o jubilació dins de la categoria obtinguda i
sense passar per qualsevol altre activitat liberal o utilitària.
1.3.2 en cas de repulsa i expulsió pel seu col·legi, passa sense tramitació de causa acusativa al jutjat corresponent, i a condició de no passar a qualsevol altra activitat liberal o utilitària
1.3.3 en cas de tramitació de causa acusativa al jutjat corresponent pel seu propi col·legi, serà aquest jutjat el que determinarà el % del seu sssf categorial, que cobrarà fins el final de la seva vida, a condició de no passar (a menys de prohibició expressa en la sentència) a cap altra activitat liberal o utilitària

La seva família, en la persona de la Mare (en el cas que no sigui aquesta última la interessada), té dret a tots els sssfF (FAMILIAL) de l'estatut general.

La seva família té dret a totes les al·locacions financeres de caràcter autoeconòmic general i sectorial.

TÍTOL II Estatut (vocacional-liberal) individual-familial (sssf Liberals-Individuals-Familials sssfLlF)

Art 1. Els següents sssf liberals (sssfL) pertanyen de dret als vocacionals liberals segons categories indicatives:

1. candidats: 25 punts mensuals (candidats a qualsevol tipus d'eleccions),
2. auxiliars: 45 punts mensuals,
3. estudiants-aprenents: 40 punts mensuals, a partir de 16 anys fins als 25, amb possibles pròrrogues motivades davant el Jutge local de les vocacions liberals.
4. passants: 60 punts mensuals
5. titulars: 75 punts mensuals
6. titulars superiors 100 punts mensuals
7. titulars nacionals (ètnics i inter-ètnics): 125 punts mensuals
8. titulars comunitaris: 150 punts mensuals
(tots els liberals aniran de 75 a 150 punts, no hi haurà tanta diferència com ara)

Art 2. En cada una d'aquestes categories, menys en les de candidats i estudiants- aprenents, "el Col·legi (de barri, municipi o comarca corresponent) de vocacionals liberals" podrà, per votació secreta anual, demanar la inclusió per mèrits, del 5 % com a màxim, dels seus membres a la categoria superior. (tot el referent a Justícia liberal serà tractat en un ulterior DLL especial)

Art 3. El sssfLIF, en la categoria que vagi corresponent a cada vocacional-liberal durant la seva vida activa o a títol honorífic després de la seva lliure jubilació a partir dels 60 anys, li serà abonat fins al mes següent a la seva mort.

Art 4. En cas de viduïtat següent a un lliure matrimoni anterior, el cònjuge vidu cobrarà fins a la seva mort, el 50% del sssfLIF del difunt, acumulable amb qualsevol altre recurs del beneficiari, sigui del tipus que sigui.

Art 5. Independentment del què cobri el (la) vidu(a), si el difunt deixa fills de menys de 25 anys, aquests en conjunt, tindran uns drets equivalents en total i com a màxim al 100 % del sssfLlF d'aquell: en el cas d'ultrapassar els drets individuals de tots els fills aquest màxim del 100%, només els serà abonada, a cada un d'ells, la part equitativa, fixada, amb motivació corresponent, pel "Jutge d'infants, joves i llurs famílies";

5.1 en el cas de fills menors de 16 anys, el màxim a cobrar per cada un d'ells serà el 25% del sssfLlF del difunt;
5.2 en el cas de fills majors de 16 anys, el màxim a cobrar per cada un d'ells serà el 10% del sssfLIF del difunt, fins als 25 anys

Art 6. Modalitats de lliure disposició obligada capitalització pels interessats (fills de menys de 25 anys) seran fixades i motivades pel Jutge especialitzat d'infants, joves i llurs famílies.

Art 7. Cada vegada que el(s) tutor(s) de menors de 16 anys o el(s) mateix(os) jove(s) interessat(s) consideri(n) que s'ha presentat una nova situació susceptible de modificar la decisió anterior del Jutge especialitzat, té(nen) el dret de demanar-ne la modificació al mateix Jutge.
De totes maneres, cada 2 anys, de forma legal-automàtica, el Jutge -li(els) demanarà els seus punts de vista i dictarà una continuació o modificació de la seva sentència anterior.

Art 8. El recurs contra cada sentència del jutge especialitzat només podrà ésser presentat davant la Cambra local (de barri, municipi o comarca) corresponent de tots els jutges de família, la qual dictaminarà el plet de manera rapidíssima, definitiva i inapel·lable.

TÍTOL III Estatut (vocacional-liberal) tècnic (sssf per a l'exercici professional de cada vocació liberal (sssfEPL))

Secció 1a. sobresalari social-financer per a l'exercici professional liberal individual (sssfEPLI)

Art 1. Cada col·legi especialitzat determinarà el mínim d'equipament professional-tècnic necessari al facultatiu debutant, que vulgui exercir individualment la seva vocació i titularitat liberal: els diners corresponents seran immediatament abonats al c/c del facultatiu.

Art 2. Tota demanda d'equip professional suplementari (evolutivament exigit en funció del progrés tecnològic de cada especialitat facultativa), serà feta al col·legi liberal corresponent, el qual, després de les negociacions pertinents amb les autoritats financeres, donarà la solució practica adequada al pressupost total obtingut per a tots els col·legiats en aquest cas, segons ordre de prioritat de la data de demanda.

Secció 2a. sobresalari social-financer per a l'exercici professional liberal en
Equip (sssfEPLE)

Art 3. Tot equip unidisciplinari o interdisciplinari, lliurement format per dos o més facultatius de qualsevol especialització, presentarà al col·legi de la disciplina o a l'Inter-col·legi de les disciplines implicades, la demanda motivada de l'equip professional-tècnic necessari a la seva bona marxa vocacional. En cada cas concret, el col·legi o l'Inter-col·legi implicat, després de les negociacions pertinents amb les autoritats financeres, donarà la solució pràctica adequada al pressupost total obtingut pels equips en formació, segons ordre de prioritat de la data de la demanda.

Art 4. Tot vocacional-liberal té el dret, en qualsevol moment de la seva vida vocacional de formar, amb col·legues, un equip de treball; d'integrar-se a un qualsevol equip ja format; o d'abandonar l'equip en el qual ha vingut treballant.

Secció 3ª Despeses de viatges, estudis i representació
(avui dia la corrupció va en augment, els metges van a congressos pagats pels laboratoris i hi ha molt d'abús plutàrquic)

Art 5. Tot vocacional-liberal té el dret de presentar demandes especials per viatges i/o estudis al seu col·legi o a l'inter-col·legi corresponent, el qual motivarà, per ordre estricte de presentació, la seva acceptació o el seu refús segons criteris tècnics o/i en funció dels seus pressupostos financers ordinaris.

Art 6. Tot col·legi o inter-col·legi podrà fer-se representar, per qualsevol dels seus inscrits, a tota reunió, manifestació de la seva especialitat o inter-disciplina; en aquest cas, rebrà les despeses de representació inherents, en funció dels seus pressupostos financers ordinaris.
(el col·legi professional és el millor organisme per saber si el que es demana cal o no, o si és exagerat)

TÍTOL IV Estatut (vocacional-liberal) institucional

Art 1. Àdhuc quan llurs inscrits exerceixin professions utilitàries, (les associacions o les fundacions) totes les lliures associacions que no siguin taxativament mercantils en els seus fins propis, són, constitucionalment i sense excepció, considerades com a institucions liberals: entren doncs en aquesta categoria d'institucions liberals tots els agrupaments humans no expressament mercantils-empresarials, és a dir, des de la mateixa comunitat geopolitica, fins a l'associació més ínfima de només dos ciutadans per afinitats llibertàries.

Art 2. Totes les institucions liberals rebran mensualment, a raó d'un punt per inscrit, un sobresalari social-financer institucional liberal (sssfIL), el qual formarà el seu pressupost financer ordinari.
(l'Agustí no suprimia cap secta ni associació, si tu t'hi vols ficar, t'hi fiques, cada secta rebrà un punt per la persona adherida i et pots canviar d'associació sempre que vulguis)

Art 3. Tota institució liberal presentarà al Tresor-Comunitari, quan ho cregui
oportú i amb les motivacions corresponents, demanda de pressupostos extraordinaris a fins ben especificats: la concessió serà acceptada o refusada per les autoritats financeres-comunitàries:
3.1 per ordre rigorós de presentació;
3.2 en funció de les disponibilitats financeres-comunitàries;
3.3 en funció de l'interès tècnic-estratègic que pugui representar per a la comunitat geopolítica.

Art 4. La presentació dels pressupostos financers-extraordinaris de totes les institucions liberals adscrites a una disciplina donada dins de cada ètnia, serà feta:

1. a nivell local (barri, municipi o comarca, segons importància demogràfica)
2. per la confederació ètnica o interètnica corresponent d'aquesta disciplina

Art 5. Tota demanda refusada per a pressupost extraordinari de qualsevol institució liberal serà inscrita, a la mateixa data del refús, com a nova demanda en la llista comunitària-cronològica.

TÍTOL V Litigis

Art únic: Tots els litigis ocasionats per la posada en pràctica dels articles anteriors serà resolt:

1. en primera instància, amistosament en el si del Col·legi o Inter-Col·legi interessat;
2. en segona instància per la Justícia-liberal especialitzada.

(Aquí s'ha vist l'esperit i el rigor per repartir els diners comunitaris . L'Agustí pensava que es podria inclús eliminar l'impost del 6% sobre el consum. La gent pensa que no hi ha diners per a fer-ho, però no es tracta d'una aventura en el buit, L'Agustí, va construir sobre estudis i documents.)