Tren de Decrets-LLeis referents a no-violència intel·ligent i activa
(tren: perquè n'hi ha uns quants)

Exposició de motius:

Tota l'autopolítica, autojustícia, autoestratègia i autotàctica de la nostra comunitat uni-extra-federativa i multi-intra-confederativa d'ètnies i interètnies, ben conegudes i precisades per llur cultura geo-històrica, es fonamenta, tant a l'interior com a l'exterior, en la no-violència intel·ligent i activa de cara a tots els aspectes i incidents de la vida humana.
Això vol dir que tots els ciutadans i totes les ciutadanies són cridats a exercir amb plenitud autodemocràtica, tots llurs drets de dignitat i llibertats personals, assegurats com estan de la protecció constant i eficaç:

1. del nostre Estat auto-polític;

2. de la nostra Justícia radicalment independent de l'Estat o/i de qualsevol poder de fet, per més ocult o subtil que sigui;

3. de les nostres forces armades (exèrcits de cara a l'exterior i policies de cara a l'interior)
(i com ho fa?)

Decret LLi ?? Defensa nacional i seguretat interior

Exposició de motius: Cal no tenir por d'obrir els ulls del poble sobre el problema permanent:

1. de la violència, sobretot de l'organitzada;

2. de la força bruta insolentment segura de la seva victòria immediata;

3. dels poders militaristes i imperialistes, tant propis com estranys, sota la fèrula del diner anònim i de la plutarquia indígena i mundial;

4. de la tirania o confusió estatista de l'Estat i de la Justícia;(que és el que hi ha ara)

5. de la tantes vegades subtil i verinosa "burrocràcia" omniscient, omnipresent, omnipotent; (que és el que hi ha ara)

6. del despotisme omniterrorista, sobretot per part de la "burrocràcia" estatista i dels sistemes policíacs que aquella genera.

La pau no consisteix en lliurar-se, peus i mans auto-lligats per ideologies i afectivologies pacifistes, a aquests enemics de l'home lliure i del ciutadà responsable.

Cal defensar la pau amb el coratge però sobretot amb intel·ligència: els pobles prefereixen l'esclavitud al suïcidi i al genocidi. I en això tenen raó. Cap militar digne d'aquest nom, continuarà una guerra tècnicament i moralment perduda: preferirà sacrificar-se ell personalment; de la seva tècnica defectuosa i de la baixa moral dels seus exèrcits, ell sap que la culpa és exclusivament seva, per no haver sabut inter-comunicar-se, inter-fondre's amb el poble.

La pau interna i externa d'una comunitat geopolítica es defensa amb uns exèrcits i unes policies intel·ligentment capaços d'inspirar respecte als violents, als partidaris de la força bruta.
(L´Agustí creia en l'esperit militar noble. No tots el militars són uns fatxes. Quan li deien que el militar és un assassí contingut, ell deia que no sempre. Deia hi ha hagut militars nobles. Distingia entre militars i militaristes).

Per això cal:
Art 1. Tècnica
Art 2. Comandament;
Art 3. Armament
...

Decret LLei ?? Prohibició de tot uniforme fora dels terrenys militars i de les missions policíaques

Exposició de motius:

'execució immediata de l'anterior DLL encomanada a un cos militar existent, en honor a la seva llarga tradició de fidelitat, lleialtat i disciplina, malgrat els atacs rebuts, directes o dissimulats, perpetrats pels règims anteriors, permet de decretar a continuació el desarmament total de tots els ciutadans i de totes les ciutadanies.

La nostra auto-política de no-violència activa ens porta constitucionalment:
1. a limitar l'ús de la força coercitiva al monopoli legal de l'Estat i la Justícia:

2. a fer-ne portar doncs la responsabilitat personal, respectivament:
2.1 al Cap de l'Estat i els Presidents de les Autonomies locals, als quals el Cap de l'Estat n'hagi fet delegació constitucionalment expressa;
2.2 als jutges:
2.2.1 d'instrucció activa;
2.2.2 de Tribunals constituïts per jutjar cada cas concret;
2.2.3 encarregats dels diferents sistemes penitenciaris, de cada condemnat concret i de tots els condemnats pels anteriors Tribunals.

3. a basar dit monopoli, respectivament Estatal i Justicial, de la força coercitiva, en la restricció (màxima i òptima, tecnològicament possible), de la violència incontrolada, a través del desarmament total de la població.

En conseqüència, decretem constitucionalment:

Art 1. Cap uniforme, fora del militar o del policial serà permès a qualsevol ciutadà o/i a qualsevol ciutadania, per cap motiu. (Va en contra no dels militars, si no de les bandes armades, skins, ... ja que darrere l'uniforme la gent pot tendir a fer el bèstia)

Art 2. El més petit intent d'uniformitzar qualsevol distintiu de tipus partidista violent, serà castigat, per una pena, a cada persona i a totes les persones en flagrant delicte, de cinc anys com a mínim d'incorporació a l'Excèrcit Professional - Comunitari.
(si volen ser violents que vagin a l'exèrcit)

Art 3. Qualsevol inducció a la violència o/i el portar un uniforme qualsevol per part de persones no subjectes a estricta disciplina militar o policial, serà castigada amb 10 anys, aplicable a cada persona individual-delictiva i a totes les persones del conjunt.

Per més legal que hagi estat llur constitució anterior, tota associació que hagi avalat, com a grup organitzat, l'anterior delicte d'uniformització pro-violenta, serà immediatament dissolta per sentència Judicial.

Decret LLei ?? Desarmament total de la població

Exposició de motius:

La finalitat de la present constitució és també eradicar, del cos social, qualsevol violència.

És per això que les forces armades de la comunitat geopolítica (Exèrcits per la defensa exterior; Policies per a la interior) tenen constitucionalment, segons DLs anteriors, el monopoli de l'uniforme i de la força coercitiva:

1. al servei de tots els ciutadans i de totes les ciutadanies;

2. sota disciplina militar rígida;

3. sota les ordres directes respectivament:
3.1. del Cap de l'Estat, el qual només pot delegar constitucionalment la seva autoritat, monàrquicament responsable, precisament a un President Executiu endo-confederal (inter-ètnic, ètnic, .... inter-comarcal, comarcal, inter-municipal, municipal o de barri)
3.2. dels Jutges encarregats de cada cas criminal, delictiu, .... o sentenciat.
És doncs normal que tot acte documentat de violència, executat per un(s) ciutadà (ns) individual(s) o una(es) ciutadania(es), sigui sentenciat per una condemna a incorporació dels responsables a les forces armades monopolitzadores de la violència estrictament necessària a la convivència i pau ciutadana.

Art 1. Tot acte de violència verbal no escrita, testimonialment i contradictòriament documentada, serà castigat per una condemna, de fins a tres anys, d'incorporació a l'Exèrcit Professional- Comunitari o a un Exèrcit Cívic, segons gravetat de l'acte i qualificació del Jutge.


Art 2. Tot acte de violència per escrit, documentat pel mateix text incriminat, serà castigat per una condemna de fins a sis anys, d'incorporació a l'Exèrcit Professional-Comunitari.

Art 3. Tot acte de violència física, amb danys lleugers a altra(es) persona(es) serà castigat per una condemna de fins a nou anys d'incorporació a l'Exèrcit Professional-Comunitari.

Si ha estat necessari establir documentària- contradictòriament l'acusació contra el responsable, sense acusació espontània d'aquest últim davant del jutge; serà castigat per una condemna de fins a 12 anys d'incorporació a l'Exèrcit Professional-Comunitari.
(aquest és molt interessant)

Art 4. Portar, fora del domicili privat o del recinte professional, qualsevol instrument contundent que pugui servir i ésser qualificat "d'arma blanca" o "d'arma de cop (percussió)", serà castigat per una condemna de fins a 12 anys a l'Exèrcit Professional-Comunitari.

Art 5. Servir-se contra una(es) altra(es) persona(es) de qualsevol instrument contundent que pugui servir i ésser qualificat "d'arma blanca" o/i "d'arma de percussió":
5.1 sense ferides greus, serà castigat fins a 15 anys a l'Exèrcit Professional-Comunitari;
5.2 amb ferides de consideració fins a 20 anys d'incorporació a l'Exèrcit Professional-Comunitari.

Art 6. De les armes de foc:
6.1 Està radicalment prohibit per la llei, guardar en el propi domicili o portar sobre un mateix qualsevol arma de foc: la infracció a aquesta llei serà castigada, en tots els casos, per una condemna, de fins a 15 anys d'incorporació a l'Exèrcit Professional- Comunitari;
6.2 Armes de caça, de tir(esport), de defensa, ... podran, a nom de cada propietari, ésser guardades en el quarter comarcal de la Policia de Seguretat: portar-les o utilitzar-les només serà permès amb l'autorització escrita en document fefaent pel Cap de la Policia de Seguretat responsable:
6.2.1 si és possible, en grup manat per un oficial;
6.2. en tots els casos, a l'interior d'un espai local ben delimitat (municipi o comarca) i per un temps molt curt, àdhuc en terreny completament despoblat (en aquest últim cas, una setmana o pocs dies més);
Tota infracció al present subarticle
(6.2) serà castigada:
-a. en el cas del Cap de Policia responsable, 10 anys de presó militar;
-b. en el cas de qualsevol ciutadà, fins a 20 anys d'incorporació a l'Exèrcit Professional- Comunitari.
6.3. Tot crim o delicte comès amb arma(es) de foc:
6.3.1 si no hi ha hagut víctimes, serà castigat per una condemna de fins a 25 anys d'incorporació a l'Exèrcit Professiorial·-Comunitari;
6.3.2 si hi ha hagut ferit(s), serà castigat per un mínim de 30 anys d'incorporació a l'Exèrcit Professional-Comunitari;
6.3.3 si hi ha hagut mort(s), serà castigat per un mínim de 40 anys d'incorporació a l'Exèrcit Professional-Comunitari.
(aquest és sobre la pena de mort)

Art 7. Tot militar o Policia de Seguretat trobat armat, sense permís del seu superior directe, fora de terrenys militars, serà castigat, en temps de pau;
7.1 si no és oficial, a 20 anys de presó militar;
7.2 si és oficial, a 40 anys de presó militar;
7.3 llur superior d'unitat en serà responsable, per no haver exercit l'autoritat i vigilància necessàries.
7.4 Qualsevol comandament militar que mogui personal militar i /o armament fora dels recintes d'entrenament i instrucció, sense permís escrit del Cap de l'Estat, o del Jutge a qui correspongui serà condemnat a mort. (L'única excepció que fa l'Agustí per tal d'evitar cops d'Estat)

Art 8. Cap Policia de Pau Cívica pot portar armes de foc o/i servir-se'n sense el permís del seu superior directe d'unitat, el qual és enterament responsable, en cada cas concret, davant del Cap de l'Estat.
Art 9. La Justícia Comunitària, radicalment independent de l'Estat dintre la comunitat geopolítica, dictarà ordenances semblants per tot el que es refereix a eventual armament i utilització del mateix, en casos concrets en què siguin necessaris.
(armes cap ni una al carrer, a casa només les d'esports que estaran controlades per la Policia local)

Decret LLei ?? Supressió instrumental de tots els crims, delictes i faltes per diner

Exposició de motius (1r. esborrany):

La finalitat normal d'una societat realment auto-moralitzant és d'anar posant constantment les "coses" tan clares que les mentides, la hipocresia, l'ocultació, etc. siguin instrumentalment impossibles.

Aquesta finalitat, no negada fins ara, no ha pogut ésser portada a la pràctica, ja que la moneda ANÒNIMA, SENSE LLIGAM PRECÍS I AUT0PR0CLAMAT AMB LES PERSONES RESPONSABLES de cada moviment de diner, permetia tots els moviments en buit tantes vegades i en tanta quantia com convenia als poderosos, als criminals i als delinqüents.

En el sistema monetari vigent segons DL-05, el diner comptable ("factura-xec") no pot circular en buit: tot moviment elemental de diner abstracte és, a més a més d'AUTO- PERSONALITZANT I AUTOx RESPONSABILITZANT, exactament paral·lel i en sentit contrari DEL MOVIMENT CONCRET DE CONCRETES MERCADERIES LEGALS (és a dir: exclusivament les que seran inscrites i s'aniran inscrivint en l'aranzel mercantil de la comunitat geopolítica i de cada tractat inter-estatal de comerç).

No hi ha doncs possibilitat de CAP CRIM, CAP DELICTE 0 CAP FALTA TRADICIONALS per mitjà de diner ANÒNIM, IMPERSONAL, AUTO-IRRESPONSABILITZANT.

Malgrat tot, ni legislador ni jutges, poden ésser tan ingenus de creure que el problema ja està definitivament resolt.

El canvi radical en el sentit moral de la nostra multi-mil·lenària civilització no pot implicar, - per definició de la mateixa intel·ligència i llibertat més pregones de l'home,- una tal solució definitiva: la malícia és inherent a la naturalesa humana i en una visió conjunta i lúcida de la global evolució de la nostra espècie, no es pot negar que, potser en la mateixa proporció que la bondat, aquesta malícia és un camí de progrés per la comunitat, ja que imposa a l'autoritat legitima unes reaccions d'autodefensa què, si no cau en excessos tan arbitraris i irresponsables com els mateixos crims i delictes perseguits, augmenten la intel·ligència i la llibertat profundes i acumulades de tots els homes.

Exposició de motius: (2n. esborrany)

Tots els crims, delictes i faltes antisocials per raó de diner, exhaustivament descrits en tota la literatura mundial des de fa milers d'anys seran tecnològicament, és a dir instrumentalment impossibles en el nou sistema monetari AUTO-PERSONALITZANT I AUTO-RESPONSABILITZADOR, SENSE CAP POSSIBILITAT REAL de circulació monetària en el buit.

No cal creure, ingènuament, que la present constitució, amb la seva nova reglamentació monetària, doni una solució definitiva a la criminalitat i la delinqüència, més o menys connatural i inherent a tota la societat humana. Simplement s'ofereix, ara i aquí, la possibilitat tecnològica de passar d'una vella anti-civilització d'escassesa, crims, delictes i faltes anti-socials ben coneguts, a una nova auto-civilització d'abundància, llibertats concretes, harmonia i convivència auto-socials, fins ara desconeguda, en la qual caldrà que la sempre i arreu renaixent malícia humana trobi el temps i els mitjans per a inventar nous tipus de crims, delictes i faltes anti-socials.

No es pot dubtar que la malícia humana ho sabrà fer, tard o d'hora, però cal dir que, en una última consideració, aquesta capacitat humana d'inventar nous desigs i temptacions de mal contra el proïsme, és finalment un bé per a tota la humanitat, car qualsevol regressió en la moral d'una minoria comporta, sempre, arreu i en tot, un progrés ètic, un afinament de la consciència en la majoria de les persones.
(aquí es veu l'esperit de l'Agustí. En un Estat de benestar la malícia seria minoritària)

Art 1. Totes les penes, sentenciades segons els anteriors DLL, podran ésser complertes pel condemnat, segons lliure decisió i eventual decisió del jutge sentenciador: (el condemnat podrà triar:)

1. o bé en les forces armades de l'Estat (casos de violència armada)
2. o bé en exili interior (casos de delicte per raó de diner) (no és el mateix un delicte de violència que un delicte d'estafa)
3. o bé en exili exterior, si el condemnat és estranger;
4. o bé en presó tradicional, segons el règim que mereixi la seva conducta.

Art 2. Jutges i militars, de comú acord, faran els possibles perquè el màxim de sentenciats per delictes o crims, sobretot en cas de no reincidència, puguin ésser recuperats socialment, gràcies a l'organització interna de la Justícia i de l'Exèrcit, sense cap atenuació de llur rígida i necessària disciplina.