Nous apartats:
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.
|
Publicacions:
Lluís Maria Xirinacs.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.
Martí Olivella.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.
|
|
(Tot el que deia l'Agustí
és molt vigent, el disseny de civisme que es va fer desprès
dels decrets lleis, es basen amb els decrets lleis, però
una mica rebaixats, era un voler divulgar els decrets lleis.
Amb el tema de les presons, l'Agustí era molt contundent.
Primer de tot cal separar els delictes econòmics dels de
violència. No es pot tractar igual a una persona violenta
que a una d'estafadora. La rehabilitació d'un estafador,
és una, i la del violent una altra, perquè ell sempre
deia que la justícia no serveix per castigar. La justícia
serveix per fer pedagogia, perquè el poble sàpiga
allò que no es pot fer. El càstig no és l'important,
allò que diuen : que es podreixi a la presó tota la
vida són reminiscències ancestrals, primitives i no
es tracta d'això).
Sistema
General : Programa teòric i pràctic d'evolució
comunitària.
Vivim en l'antipolítica a la moda, segons
el dogma i sota el pretext racionalista del "parlamentarisme
executiu", aquest és imitat de l'ancestral sistema anglès
(el bressol de la democràcia) sense
tenir les qualitats i defectes singulars d'aquests pobles tan "sui
generis'"
(L'Agustí deia que el parlament executiu
és un primer pas de la democràcia. Una peculiaritat
actual dels anglesos és Escòcia; vol la independència,
el poble anglès no, però els ho respectaran, us imagineu
això a Espanya?
L'auto-política o demòtica-política
no és una qüestió de minories i majories en la
classe dita política, sinó una estratègia i
unes tàctiques de mercat clar i societat transparent a favor
de tots els pobles lliurement confederats a l'interior de l'Estat,
perquè aquest els protegeixi contra els perills exteriors.
I prou. I res més. (típic
de l'Agustí)
Tota la resta és corrupció generalitzada,
poder estúpid, tirania cruel, despotisme idiota, arbitrarietat
suïcida, complicitat imbècil quan no cínica.
Això també és vàlid en les administracions
locals, i cap organisme civil pot ésser pseudo-dirigit per
un sistema tant ineficaç com el "parlamentarisme executiu".
(Avui dia tots estem contents, cada ajuntament
té els seus consellers, i ens pensem que això així
funciona...)
Ens cal la supressió de tota moneda anònima
i de tot moviment dinerari-abstracte sense moviment paral·lel
de mercaderies o/i serveis concrets.
El primer que cal fer és impedir l'expansió
imperdonable del vici, ja quasi hereditari i comú a tots
els "partits polítics", de donar gat per llebre:
estem en un moment de plena renaixença de la picaresca en
tot i per tot.
(Això ho deia l'Agustí l'any
80, i encara es vàlid avui)
Hom diu:
"Prou de models socials anacrònics,
esgotats, inútils ..."
"Creem una societat lliure i justa, molt diferenciada
en cada aspecte i tots els aspectes de la vida, però sense
classes ni castes per raó de diner, jurídicament igualitària,
imparcial i serena".
El que cal no és repetir aquest desig unànime d'una
nova elevació ètica de la humanitat, sinó proposar
mitjans pràctics i eficaços per a portar-ho a terme
i, a més a més, en un relativament curt espai de temps
i amb una exemplaritat contagiosa per a altres pobles de la Terra.
Amb les armes de la no-violència intel·ligent i activa,
hem de lluitar eficaçment i ràpidament contra:
l'estupidesa "monetària"; (suprimir
l'anonimat)
el poder il·legítim i immoral sobre les persones,
que n'és la conseqüència;
la subversió de valors per part dels poderosos;
la violència armada entre grups subversius i les forces
de repressió estatista;
la "burrocràcia";
la crisi ètica i moral de la nostra multi-mil·lenària
civilització;
les crisis anti-econòmiques de sobre-producció,
és a dir de sub-consum i sub-inversió;
( el problema no és produir; si el que es produeix no es
ven, això seria sobreproducció. Són crisis
antieconòmiques.)
la crisi energètica i mediambiental;
l'atur forçós, de més que evident origen
tecnològic, (cada dia hi haurà
menys feina utilitària) caràcter essencial
que tant costa als nostres contemporanis, sobretot als poderosos,
d'acceptar. (no només els poderosos,
els treballadors també.
L'atur forçós no s'arregla donant treball, això
ens ve de la mentalitat franquista, sembla que el més important
a la vida sigui tenir un lloc de treball, és una manera d'enganyar
el poble. (L'Agustí dona la
volta a tot i diu: la solució és reduint hores setmanals
i donant diners encara que no treballin)
Les classes socials han canviat de composició.
El Sistema General ofereix als oprimits d'avui (abstencionistes,
rebels, marginats, escèptics, etc.) una alternativa a la
tragèdia de llur impotència davant d'una societat
corrupta.
Es tracta d'una nova societat transparent amb un mercat clar, amb
una repartició equitativa d'un bé comú abundant,
amb una Justícia independent de l'Executiu i del Legislatiu,
amb unes llibertats sempre i arreu protegides i augmentades per
l'autoritat i fruïdes individualment i nacionalment.
Enemics de tot poder sobre les persones, establim una estratègia
no violenta per les vies intel·ligents, sigui la de la informació
i persuasió del poble i dels camins legals i electorals,
sigui la de la no cooperació, de la vaga, de la desobediència
civil i de la construcció paral·lela d'una societat
alternativa.
Per consegüent, existeix un model i un camí a les nostres
mans, amb els quals podem cridar: "Desenganyats de tots els
sistemes actuals, unim-nos!"
Des de 1920 els grans banquers mundials coneixen el secret desllorigador
principal dels mals de la nostra anti-civilització. És
per això que proposem a tots els que tinguin vocació
de revolucionaris professionals de dedicar-se a aprofundir aquest
tema.
Presentem un estudi acurat d'un canvi econòmic fàcil
que dóna pas a l'era de les nacions i a una societat transparent
basada en una economia de mercat clar i bé comú creixent
i ben repartit.
Aconseguim l'equilibri social per la via de la dialèctica
entre ciència i ideals, entre arquia i anarquia, entre realisme
abstracte i realitat concreta. El llenguatge emprat és molt
exigent en la precisió sem-etimo-lògica de les paraules.
Benvinguts els artistes que transfigurin les expressions formalistes.
No fem obra clandestina. Publiquem els nostres
resultats a tot vent (www.bardina.org).
Restem oberts a la crítica exigent i fem una crida demanant
la generosa col·laboració de tothom.
(Això, és com un manifest, l'Agustí
en feia molts).
|