Llei fenomenològica segons omni-documentació històrica (Plató, Graham, Marx)

(Això no és un decret-llei, és una exposició: hi ha una quantitat de diners enormes, amagats, robats, que segons l'Agustí s'han de repartir, això ja ho deien Plató, Marx, Graham. Aquests tres i l'Agustí Chalaux parlen del bé comú. Els qui es queden aquesta plusvàlua són els banquers, els financers. En Xirinacs en el seu llibre: La tercera via, també en parla).

EL TOTAL PODER SOCIAL de venda. PRIVADAMENT I COMUNITÀRIAMENT solvent (l) és sempre superior (més gran) que "EL TOTAL PODER SOCIAL de compra PRIVADAMENT solvent.(3) - a menys que hi hagi rendes molt importants "de situació": (tot el que es posa al mercat sempre és superior en preu, al que la gent pot comprar)

• corrupció, opressió , repressió, omni-terrorisme expoliadors;
• monopolis i oligopolis;
• privilegis (lleis privades: església, exèrcit, etc.)
• "burrocràcia" i fiscalització exorbitants;
• proteccionisme duaner a favor dels sectors productors menys competitius (sense que el que acabem d'explicitar signifiqui
• desarmament anti-dumping")

Conseqüència:
La diferència normal (4) entre "EL TOTAL PODER SOCIAL de venda" (tot el que hi ha per vendre, en preus) i "EL TOTAL PODER PRIVAT de compra" (tot el diner que hi ha, a la butxaca, per comprar) equival "AL TOTAL PODER COMUNITARI de compra", del qual se'n deriven els mecanismes clàssics: (que en fa amb aquests excedents l'Agustí)

1. del crèdit (diners que es retornen) comunitari A LA PRODUCCIÓ PRIVADA; (ajuda a les empreses a que s'autogestionin, entre d'altres)
2. de les finances (diners que no es retornen) comunitàries AL CONSUM: (serveix per:)
1. sobre-salaris socials financers (sssf) PER AL CONSUM INDIVIDUAL I FAMILIAR:
1. sobre-salaris individuals i familiars per a tothom:

2. consum vital mínim:
1. individus isolats

2. famílies
2. consum superflu, fet possible per un major enriquiment de l'entera comunitat geopolítica

2. sobre-salaris individuals-familials als professionals liberals (cal, dintre els límits de la real riquesa comunitària, que aquests sssf-"liberals" siguin autosuficients per a cada persona liberal i la seva família, durant tota la vida de l'interessat i, en cas de defunció d'aquest, també del seu cònjuge durant tota la seva vida i de llurs fills fins els 25 anys).

2. sobresalaris socials-financers (sssf) PER A CONSUM DIT "DE MANTENIMENT I EQUIPAMENT":
1. professional-individual;

2. professional d'equip

3. institucional i associacional:
2. repúbliques i autonomies col·lectives-sectorials
3. repúbliques i autonomies locals.

NOTES

1. EL TOTAL PODER SOCIAL de venda és igual a la suma de tots els valors precio- MERCANTils (el que hi ha per vendre) : aquesta suma es representativa DEL CICLE DE LA PRODUCCIÓ o sigui DEL FLUX MERCANT-PRODUÏT: OBJECTES INERTS (coses) (2), SERS SERVILS,(carn, peix ...) SERVEIS UTILITARIS.

2. Cal insistir sobre el significat que la llengua llatina clàssica dóna a l'adjectiu "INERT, IN-ARTIS. sense l'art suprem de la vida". Per tant "UN OBJECTE INERT" és "UN OBJECTE SENSE VIDA" (EL QUAL, per definició, no pot ser NI INTEL·LIGENT, NI ESTÚPID, NI IMBÈCIL, NI IDIOTA, etc.) (cal insistir en com s'han de tractar els animals que s'han de menjar, són sers servils, s'han de tractar amb l'adequat respecte)

3. EL TOTAL PODER SOCIAL PRIVAT de compra és igual a la suma total dels valors salario MERCANTils pagats A LES MERCADERIES PRODUCTORES-PRIVADES INVERTIDES EN EL CICLE DE LA PRODUCCIÓ; TREBALL, CAPITALS, EMPRESES, INVENCIONS UTILITÀRIES.

4. segons llei o norma fenomenològica anterior.

Tota teoria "científica" - sigui sistema uniconceptual, és a dir: elemental; sigui sistema conjunt o subconjunt de sistemes elementals- ha d'ésser hipotèticament- -aleatòriament refutable, en totes o algunes de les seves parts, mentre no s'hagi aconseguit la seva plena confirmació o falsació experimental.

Per arribar-hi, després de la necessàriament perseguida primera experimentació pervalent o qualitativa, cal indefinidament perfeccionar-ne la metria i repetir-ne les experimentacions quantitatives.

Només aleshores un sistema experimentalment confirmat no és refutable en la part estadística-majoritària del seu èxit pràctic; només aleshores les altres teories o hipòtesis "científiques", que continuen essent refutables, poden plantejar-se com a possibles sortides pro-experimentals per a les comprovades excepcions estadístiques a la "llei científica" implicada anterior (hom creu que una terminologia més precisa seria, en lloc de "llei científica (implicada)", "llei de no-refutabilitat experimental").