Indispensables condicions instrumentals, respectivament:
de l'Europa dels Estats i de l'Europa de les Ètnies.
Nota: Les
frases en blau són comentaris del conferenciant.
I
La simple teoria pan (total)-geo
(geogràfica)-etno
(ètnica)-històrico-cultural dels imperis (inici
cap allà els -8.500) (la globalitat de la història
dels imperis) i dels imperialismes (inici en la segona meitat del
mil·lenari III a J..C.) ens dóna la clau del tema
que volem tractar. (Imperi: estar preparat
interiorment per a fer front als perills de l'exterior. L'Imperi
és bo. Si l'Imperi aixafa els altres, es converteix en imperialisme
i l'imperialisme és nefast)
D'aquesta teoria, exhaustivament documentada,
(L'Agustí sempre es documentava exhaustivament.) només
en direm el següent axioma que pertany, com a conclusió
fenomenològica, a un complet estudi empíric (de
fets reals i concrets) - lògic (amb
lògica) pro-experimental (per
a experimentar) de l'home: (tot plegat
és una manera de dir: ciència)
1. Només en el cas que afavoreixi,
espontàniament i expansivament, els interessos plurals i
les aspiracions profundes de totes les persones incloses en la seva
auto-progressiva complexitat vivent, un fet social qualsevol pot
ésser nacionalitzat (a i b);
(a) en parlar de persones, ens referim
no sols a les individuals, de vida activa molt curta (uns 50 anys
com a màxim), sinó també a les persones col·lectives
(empreses, associacions, institucions, ...), lleugerament més
duradores; i a les persones ètniques-ancestrals. (Són
les nacions.)
(b) un Imperi és un fet social-estratègic
(per defensar-se) (estratègia
és: voluntat actuant sobre les forces orgàniques de
qualsevol comunitat).
2. En cap cas, (almenys fins ara,
en tota la història de l'home), ha estat possible socialitzar
una nació (com volen fer-ho a Espanya): tard o d'hora, -
però sempre i arreu a escala històrica de 500 o 1.000
anys, història cada dia extraordinàriament auto- accelerada
pel progrés tecnològic, sobretot en els mitjans informatius,-
qualsevol ètnia, per petita, menyspreada i soterrada que
hagi estat, -a menys d'un genocidi total,- ressuscita davant els
ulls astorats dels qui confonen eficàcia repressiva amb conformisme
als poders establerts. (Això passa
a Catalunya, però l' independentisme reneix. L'Agustí
deia: aixafa el natural i renaixerà al galop).
II
El fet imperial és un fet social-estratègic que, com
hem dit, s'inicia cap allà els -8.500. Des del seu origen,
persegueix, - explícitament o implícita en els seus
ideals naixents,- que la multi-nació a la qual és
proposa o s'imposa, esdevingui una uni-nació quasi hereditària,
una unanimitat quasi natural.
El fet imperialista aboca el fet social-estratègic,
que és tot Imperi, a un estrepitós fracàs històric-cultural,
en la mateixa mesura en que es desvien i prostitueixen els seus
ideals primigenis, a favor d'una minoria més o menys esotèricament,
subterràniament capaç de pressió, corrupció,
poder, omni-terrorisme "burrocràtic" i policíac
final.
El qui només es preocupa o
bé del seu esquifit instant i interès individual o
bé de l'èxit fugisser de la seva petita dinastia,
mai ni enlloc ni per res podrà entendre el que s'acaba de
dir, malgrat que totes les proves documentàries ho mostrin
amb evidència.
III
La condició favorable als primers "imperis-ciutats",
entre els -8.500 i els -2.600 fou la moneda de mesura i compte abstracte
DEL VALOR CONCRET DE CANVI CONCRET DE CONCRETES MERCADERIES: (aquí
va néixer la moneda, no l'anònima, sinó la
pesonalitzada)
1. moneda AUTO-PERSONALITZANT;
2. moneda AUTO-RESPONSABILITZANT;
3. moneda AUTO-analítica de
LES CONCRETES MERCADERIES ELEMENTALS;
4. moneda doncs, REALMENT AUTO-estratègica.
Avui dia sabem documentàriament
que fitxes monetàries de mesura i compte abstracte van ésser
utilitzades des de quasi els mateixos inicis de les primeres ciutats-imperi
de l'Àsia Menor (Ur, Uruk). (Hi havia
moneda transparent abans de l'anònima)
Aquesta primitiva moneda de mesura
i compte abstracte:
1. primer, fou per a càlcul
mental que permeté LA PERMUTA omni-aritmètica;
2. més tard, començà a ésser gràfica
segons les possibilitats de cada cultura sub- històrica:
bastons tallats, fitxes, segells, ...;
3. finalment, escripturada. (L'Agustí
deia que l'escriptura va néixer de la comptabilitat)
La comptabilitat mateixa, quasi en
la seva perfecció bi-columnària per a moviments entre
diferents comptes, esdevingué pràctica corrent, en
les ciutats-imperis de l'Àsia Menor a partir del IV mil·lenari;
i també la "factura-xec", en la forma de contractes
mercantils, signats pel client amb retorn d'un recipient de fang
("bulla") contenint les mateixes o equivalents fitxes
comptables que havien estat enviades pel proveïdor en una altra
"bulla" com a "coneixement" de les concretes
mercaderies enviades per l'intermediari d'un transportista (cap
de caravana o capità de barca). (Bulla:
recipient de fang tancat on hi havia fitxes que corresponien a la
mercaderia que transportaven)
En oposició a aquesta progressiva
pràctica corrent en i entre els imperis- ciutats de l'Àsia
Menor (-8.500 a -2.600, és a dir durant quasi 6.000 anys),
la primera i fonamental condició de qualsevol imperialisme
i de tots els imperialismes històrics és la moneda
ANÒNIMA, agençada, solament cap els -2.600, a Babel-Akkad,
per uns mercaders tan subtils com hàbils en el seu objectiu
d'enriquiment deslleial en un mercat sense possible control, car
aquesta moneda ANÒNIMA és la condició "sine
qua non":
1. d'un diner ANÒNIM, és
a dir: IMPERSONAL (DESLLIGAT DE LES PERSONES CONTRACTANTS DE QUALSEVOL
CANVI MERCANT) i AUTO-IRRESPONSABILITZANT;
2. de diner ANTI-analític,
és a dir: deslligat DE LES CONCRETES MERCADERIES INTERCANVIADES
; (no se sap el què ha passat)
3. del diner ANTI-estadístic,
ja que les unitats monetàries no són estàtiques,
sinó que estan en moviment social constant i fàcilment
subterrani, amagat, esotèric, ...
4. de la comptabilitat ANTI-científica;
5. de l'anàlisi mercantil constantment
adulterada;
6. de les tabulacions pseudo-fenomèniques,
és a dir, falses;
etc. (tot plegat és el que passa avui
dia, no coneixem les xifres ni les persones que actuen en el mercat)
Totes aquestes característiques
són creadores de corrupció ANTI-social, la qual genera,
espontàniament i expansiva, "poder" (1), més
ANTI-social encara, i a cada generació, més tirànic
(2).
(1) en grec "despotisme"
(2) confusió agençada
i cínica d'institucions tan evidentment diferents, diferenciades
i diferenciables com "Estat -imperial" i "Justícia-nacionalitzadora"
de l'Imperi.
IV
La moneda ANÒNIMA, - per definició: ANTI-documentària,
ANTI-analítica, ANTI-estadística, ..., ANTI-científica,
...,- determina un procés històric auto-accelerat
de "privatització de l'economia".
Cal observar, - tal i com ho indiquem
en l'annex sem-etimo-lògic,- que la paraula composta, d'evident
origen grec, "ECONOMIA" significa segons etimologia clàssica:
"REPARTICIÓ EQUITATIVA, ..., NORMA, LLEI, ORDENAMENT,
ESTRATÈGIA" (-nomia) del BÉ COMÚ IMPERIAL
(eco-); DE L'OMNISOLIDARITAT ENTRE TOTES LES PERSONES (INDIVIDUALS,
FAMILIARS, COL·LECTIVES, ÈTNIQUES I INTER-ÈTNIQUES)
DE CADA CIUTAT-IMPERI.
Per conseqüent, l'asseveració
de Proudhon és correcta, si se l'entén en el sentit
que acabem d'indicar: "(LA PRIVATITZACIÓ IMPERIALISTA
DEL BÉ COMÚ IMPERIAL ÉS UN ROBATORI)".
(Per tant els banquers són uns lladres patentats).
Sobre aquesta "PROGRESSIVA PRIVATITZACIÓ
(IMPERIALISTA) DE L'ECONOMIA (IMPERIAL)" es basa tot privilegi
(llei privada), tota pressió dels privilegiats contra els
pobles de cada imperi, tota corrupció antisocial, tot poder
immoral sobre les persones, tota tirania, tota opressió,
tot omniterrorisme "burrocràtic" i "policíac",
...
V
Des de el punt de vista de l'ECONOMIA tota la geo-etno-història
cultural de la humanitat se subdivideix en les eres i edats següents:
1. Era d'UNA COMPLETA ECONOMIA, és
a dir: PLE RESPECTE DEL TOTAL BÉ COMÚ NACIONAL
1.1 Edat de LA SACRALITAT no-documentada
(-5/4 M.A. fins a -8/700.000)
1.2 Edat de LA SACRALITAT documentada
(-8/700.000 a -60/50.000)
1.3 Edat de LA SACRALITAT MÀGICA-LLIBERTÀRIA
(-60/50.000 a -2.600)
(que és quan comença la moneda
anònima)
2. Era de "LA PRIVATITZACIÓ
DE L'ECONOMIA" (PRIVATITZACIÓ DEL BÉ COMÚ
IMPERIAL). És l'edat històrica de LES SACRALITATS
MÀGIQUES-pe(n)sades (-2.600 fins els nostres dies).
(La màgia que és el saber màxim,
pot estar en coherència amb: la llibertat, la poesia, etc.
que practiquen els artistes, els poetes, amb l'eficàcia i
la lògica, que la practiquen els enginyers, els tècnics
i amb el poder sobre les persones que la practiquen els opressors:
les religions, els anti-polítics i els banquers.)
3. Possible nova era de l'ECONOMIA
DEL MERCAT LLIURE, en la qual, del conjunt de tots els lliures canvis
monetaris elementals, enterament privats-solvents, -en reneix, gràcies
a l'enorme progrés cultural-tecnològic-autopacificant,
UN EQUIVALENT BÉ COMÚ PRODUÏT ( o sigui: precio-MERCANT-monetari),
EQUITATIVAMENT REPARTIBLE:
a) en tant que crèdit imperial,
comunitàriament solvent, als inversors privats;
b) com a finances imperials, comunitàriament
solvents, a tots els consumidors privats. (L'Estat
dóna finances i crèdits. Finances són diners
que no s'han de retornar, servirien per pagar la renda bàsica
i els crèdits: per muntar empreses, creure en les persones,
en el projecte, però posant-hi condicions de retorn molt
favorables a l'empresari eficaç).
VI
Perquè s'entengui bé la hipòtesi evolutiva
que acabem d'exposar, cal explicar amb més detalls (encara
que molt resumits) les evolucions de l'edat dita "DE SACRALITAT
MÀGICA-LLIBERTÀRIA" (-60/50.000 a -2.600), (que
és quan neix el mercat) de tipus eclesial-multi-endo-confederal
o sigui: per a convocar a efectes sagrats molts pobles intra-confederats.
1. Evolució encara viriarcal-intertotèmica-endoètnica
(-60/50.000 a
-35/28.000); (no hi ha ni patriarcat ni matriarcat. Són mascles
protectors, conductors, com els animals, estan per sevir els altres,
és el viriarca).
2. Evolució matriarcal-interclànica-endoètnica
(-35/28.000 a -12.000);
(les mares s'inventen l'agricultura mentre
els homes van a caçar, formen clans, matriarcals).
3. Evolució matriarcalista-exogàmica-exoètnica-probèl·lica
(-12.000 a -11.000)
(L'Agustí diu: les dones s'inventen
el divorci. Prefereixen joves d'altres ètnies més
primitives. És una hipòtesi, deia l'Agustí).
4. Evolució patriarcal-exogàmica-exoètnica-omnibèl·lica
(-11.000 a -2.600)
(desapareixen els rastres dels emplaçaments
humans. Hi va haver un gran cataclisme cap el -11.000, això
coincideix amb els mites del Diluvi Universal i de la desaparició
de l'Atlàntida. S'han trobat coves, eren xucladors on s'hi
ha trobat restes d'animals que vivien en llocs diferents).
4.1 període dit: "de les
unifamílies" en guerra exterior constant i amb rígida
disciplina interna: genocidi de reus i vençuts (-11.000 a
-10.000);
(coincideix amb el cataclisme).
4.2 període dit: "DE L'AUTOPACIFICACIÓ
(-10.000 a -2.600) pels mecanismes màgics- llibertaris de:
a) la uni-federació de nacions
primàries per a defensar-se comunitàriament de perills
exteriors;
b) i de la multi-confederació
interna d'aquestes mateixes nacions primàries uni-exo-federades.
4.2.1. evolució de les "unifamílies",
ex-enemigues mortals, a les "bi-famílies (multi-famílies)",
pels ritus de:
421.1. l'esclavitud (substituint el
genocidi de reus i vençuts);
(L'Agustí deia que en el seu origen
l'esclavitud va ser un progrés de la humanitat).
421.2. i del pacte de sang que agermana
als guerrers vencedors i lliures amb llurs esclaus: gràcies
al treball esclau, cada dia més especialitzat, en aquestes
primitives uni-exo-federacions i multi-endo-confederacions de pobles
primaris la humanitat entra en la fase dita "neolítica"
(-10.000 a -9.000).
4.2.2. les uni-exo-federacions i multi-endo-confederacions
de pobles tenen tan èxit auto-pacificant que s'amplien fins
a formar el conjunt dit tribal, i també "gentilici"
("gens, gentes", enllatí(-9.000-8.500/8.000)
4.2.3. aquest moviment uni-exo-federatiu
i multi-endo-confederatiu arriba al seu
punt culminant d'autopacificació interna i externa amb la
creació D'ACROPOLIS o CIUTADELLES MULTI-TRIBALS, (les
ciutats tenen com a màxim uns 8.500 anys, a l'Àsia
menor) dites també: MULTI-GENTILÍCIES. Neixen
així LES "CIUTATS-IMPERIS", LES "P0LIS",
LES "URBS", LES "CIVITAS", ... estratègicament
situades per ésser fàcilment defensables, amb el lent
afegitó d'un emmurallament pràcticament inexpugnable
a les armes d'aquells temps (-8.500/8.000 a -2.600). Aquestes CIVILITATS,
o CIVILITZACIONS (CULTURES DE CIUTATS-IMPERIS, CULTURES URBANES)
inventaren la primitiva moneda de mesura i compte abstracte que
hem definit en el capítol III: els resultats "mercantils"
i "socials" d' aquests primers imperis foren tan esplendorosos
en l'Àsia Menor, el Indus, el Danubi i, més tard l'Egipte,
que es tancaren en llur nova i entusiàstica cultura pròpia,
mantenint exclusivament, amb les veïnes "CIUTATS-IMPERIS",
relacions comercials.
VII
Volem esperar que per les explicacions fetes a l'apartat VI, s'haurà
ben entès tot el que és deia en el paràgraf
3 del capítol V. Afegirem doncs simplement que:
1. la riquesa, per a alguns brètols,
pot ésser:
1.1 o bé l'índex de
producció
1.2 o bé l'índex de consum
1.3 o bé l'índex d'inversions
2. aquests senyors només parlen
segons xifres monetàries;
3. però, com que avui dia ningú
amb el judici sa pot:
3.1 dubtar que el paper-moneda actual
és exclusivament de mesura i compte abstracte
3.2 discutir les potencialitats científiques
d'una omnicomptabilitat "input-output" dintre cada Estat
imperialista actual, - fem observar:
3.2.1. en referència a l'omni-comptabilitat
imperial:
321.1. LA PR0DUCCI0 UTILITARIA, DE
LA QUAL es parla, és CONCRETA i només la seva mesura
i comptabilitat radicalment abstracta és aritmètica
és a dir: segons xifres monetàries;
321.2. idènticament, PEL CICLE
DEL CONSUM UTILITARI;
321.3. idènticament, PEL CICLE
DE LES INVERSIONS UTILITÀRIES.
(Segons l'Agustí no es pot fer cas
de la xifra que et donen les monedes)
3.2.2. en referència a la riquesa
per a tots els pobles i cada poble de cada imperi: aquesta riquesa
imperial-comunitària només pot ésser "l'economia
de mercat" o sigui l'autoequilibri cibernètic entre:
322.1. d'una part, LA TOTAL PRODUCCIÓ
IMPERIAL o sigui el total poder de venda precio MERCANT-monetari
(precio-MERCANTil), el qual comprèn TOTES LES MERCADERIES
PRODUÏDES: OBJECTES INERTS, SERS SERVILS, SERVEIS UTILITARIS;
322.2. i d'altra part, "LA TOTAL
HISENDA IMPERIAL" o sigui el total poder de compra salario-MERCANT-monetari
pagat A TOTES LES MERCADERIES 0 FORCES PRODUCTORES DEL MERCAT. Aquest
"total poder de compra salario-MERCANT-il" es fàcilment
analitzable com segueix:
322.2.1. "total poder de compra
salario-MERCANTil-PRIVAT": suma de tots els salaris, PRIVADAMENT
SOLVENTS, pagats A LES MERCADERIES DE TRADICIONAL, LEGÍTIMA
i EFICAÇÍSSIMA PROPIETAT PARTICULAR I INICIATIVA PRIVADA:
TREBALL, CAPITALS, EMPRESES I INVENTS UTILITARIS.
322.2.2. "total poder de compra
salario-MERCANTil-COMUNITARI: suma de tots els crèdits i
totes les finances, COMUNITÀRIAMENT SOLVENTS, que corresponen
AL RENDIMENT REAL (EN MERCADERIES PRODUÏDES) DE LES MERCADERIES
0 FORCES PRODUCTORES D'EVIDENT INICIATIVA HUMANISTA I PROPIETAT
322.2.3. COMUNITÀRIA PROGRÉS
TECNOLÒGIC;( això és el que ens han robat)
322.221. PROGRÉS CULTURAL;
322.222. RESPECTE DELS DRETS DE LA
PERSONA;
322.223. JUSTÍCIA SERENA,IMPARCIAL,
IGUAL PER A TOTS;
322.224. ESTAT M0NARQUICAMENT FORT,
EFICAÇ I RESPONSABLE;
322.225. RESPECTE DELS CONTRACTES,
LLIUREMENT NEGOCIATS ENTRE PERSONES LLIURES;
322.226. PAU CIVIL;
322.227. PAU ESTRANGERA;
etc.
(tots aquests factors originen que el mercat
produeixi una plusvàlua comunitària i aquesta plusvàlua
ha estat robada pels banquers)
VIII
A partir d'aquest "total poder salario-MERCANTil-COMUNITARI
(és a dir: COMUNITARIAMENT SOLVENT)", és possible
de calcular, - en cada moment, tant pel conjunt com per cada sector
o/i cada territori,- l'automàtica massa monetària
que el cos social necessita o bé posar o bé treure
del mercat:
(no es pot inventar diner perquè si,
hi ha d'haver al darrere una producció. )
1. per a establir un constant auto-equilibri
dinàmic entre "PRODUCCIÓ" i "HISENDA"
IMPERIALS.
Aquest autoequilibri serà llibertàriament creador:
1.1 del propi diner creditici - econòmic
(és a dir: COMUNITÀRIAMENT SOLVENT EN MERCADE RIES
PRODUÏDES SOCIALMENT NO-FINIBLES, sigui per QUALITAT, sigui
per del quantitat), a repartir equitativament entre les lliures
empreses utilitàries-privades en funció d'INVERSIONS
FORÍSTIQUES MANIFESTAMENT RENDIBLES;
1.2 del propi diner financer-econòmic
(és a dir: COMUNITÀRIAMENT SOLVENT EN MERCADERIES
PRODUÏDES SOCIALMENT FINIBLES) per a repartir equitativament
en forma de "sobre-salaris-socials financers (sssf) a les lliures
persones i segons les modalitats que es resumeixen a continuació:
1.2.1 sssf d'omnisolidaritat per a
consum vital a totes les persones (individus famílies, ...
ètnies, inter-ètnies) "econòmicament dèbils;
1.2.2 sssf de vocació liberal
(és a dir: de vocació ancestralment autoproclamada
altruista i desinteressada, al total servei del poble) a tots els
professionals i a totes les col·lectivitats i institucions
liberals; la llista d'aquestes vocacions, col·lectivitats,
institucions, professions ... liberals és fàcil d'establir
en les seves grans línies, encara que no d'una manera exhaustiva
en tots els detalls haguts i per haver (només serà
possible aquesta llista exhaustiva en el contrast permanent amb
les realitats diàries i les exigències estratègiques
de la societat que anirà creant la revolució monetària-telemàtica
implícita en tot el que acabem de dir).
2. suprimint així totes les
artificioses crisis "inflacionistes" o/i "deflacionistes
(cícliques-clàssiques; imbricades-contradictòries
molt complexes, des de 1914.
2. autopacificant, de manera espontània
i expansiva, tots els conflictes naturals dintre un mercat i una
societat, articulats segons una complexificació cada dia
més intensa i en progressió o regressió geomètrica
a partir d'una progressió aritmètica de les causes
de progrés, salut, prosperitat, ... o d'involució,
malalties, lesions.
IX
Aquest és el programa entusiasmador, l'entusiasmadora auto-política
que hom proposa a la nova Europa, a l'Estat Imperial de l'Europa,
que cal constituir:
1. llibertàriament unifederativa,
cara a l'exterior, dels nostres ex-imperialismes, avui dia tan ridículs
en la seva manifesta impotència: Estat portuguès,
Estat espanyol, Estat francès, Reialme de Gran Bretanya;
Regnes d'Holanda, Bèlgica, Luxemburg; Estat alemany, Estat
italià, Estats eslaus , Estat romanès, ...
2. llibertàriament multi-confederativa,
cara a l'interior, de les nostres ancestals ètnies i interètnies,
tan vivents i fecundes, renaixents sempre i arreu de tots els genocidis
(matances, ...; genocidis espirituals, lingüístics,
culturals, etc.), als quals han estat sotmeses des de fa segles.
X
A tots els qui ho demanin, se'ls
detallarà el què s'acaba de dir capítol per
capítol.
|