Decret Llei 22 Caps de compres en qualsevol associació o institució "liberal"

(l'exposició de motius, és més llarga que el decret)

Exposició de motius:

1. L'economia és d'homes i per a homes. Una vegada assegurada, pels decrets-lleis anteriors UNA MÀXIMA I ÒPTIMA PRODUCCIÓ DE BÉNS UTILITARIS DE CONSUM, cal retornar els beneficis D'AQUESTA PRODUCCIÓ ALS SEUS PRODUCTORS DIRECTES, d'una manera COMUNITÀRIAMENT SOLVENT, A TRAVÉS D'UN PODER de compra :
1.1 atorgat ALS SIMPLES CONSUMIDORS (TOTA PERSONA NECESSITADA d'un sssf i TOTA PERSONA DE VOCACIÓ LIBERAL); (se'ls dóna diners perquè gastin si hi ha producció sobrera)
1.2 equivalent a LA S0BREPR0DUCCIÓ REAL PER SOBRE DEL PODER salarial-mercantil PRIVAT". (això és bé comú què s'ha de repartir)

2. És evident que d'aquesta manera, - per simple joc de l'interès comptable, ANCESTRALMENT ANCORAT EN L'ESPERIT DE L'HOME CIVILITZAT,- LA PRODUCCIÓ DE BÉNS UTILITARIS SERÀ CONSTANTMENT CREIXENT en quantitat i EN QUALITAT. (amb les regles de joc transparents).

3. La centralització comptable de totes les activitats mercantils mostrarà, per ràpida confirmació experimental, que l'interès ben entès dels ciutadans i les ciutadanies de qualsevol Estat actual, consisteix en crear unes noves comunitats geo-polítiques, tan grans:
3.1 com sigui possible:
3.1.1 cultural-històricament, és a dir evolutivament
3.1.2 "psicològicament", és a dir etno-educacionalment

3.2 com necessari estratègicament, és a dir segons progrés tecno-dromològic.
(la tècnica aplicada al transport: rens, avions, ... permet arribar als llocs amb menys hores)
4. En el nostre cas, ja s'ha dit que és tracta de:
4.1 Espanya;
4.2 Iberia: Espanya i Portugal;
4.3 Europa;
4.4 Ibero-amèrica;
4.5 Euràfrica;
4.6 Mediterràneo-Índica
...
entera humanitat

5. Com s'ha vist, la centralització omnicomptable del mercat d'una entera comunitat tan gran com històricament-"psicològicament" possible, i tecno-estratègicament necessària permet:
5.1 Que la invenció o/i exvenció de diner creditici-financer, neixi de la diferència
entre els grans números:
5.1.1 d'una part "DEL TOTAL PODER COMUNITARI de venda precio-mercantil"
(tot el que hi ha a la venda amb preus fixats, en cada moment considerat) i,
5.1.2 de l'altra part, "DEL TOTAL PODER de compra salario-mercantil PRIVAT, ACTUAL I ACUMULAT-CAPITALITZAT, POTENCIALMENT DISPONIBLE PER A IMMEDIATES INVERSIONS FORÍSTIQUES I DESPESES DE CONSUM"
(d'una part tot el que, en un moment determinat, hi ha a la venda, el què el país ha produït, de l'altra part tot el que es cobra i es pot gastar. El que podem gastar és menys del què hi ha al mercat. Aquesta diferència és el què l'Agustí en diu riquesa comunitària i s'ha de repartir).
5.2 Conseqüentment:
5.2.1 crèdit i finances poden ésser, amb rapidesa i perfecció telemàtica, no sols globalitzats, sinó "sectoritzats" i "territorialitzats", "territorialitzats-sectoritzats", "inter-sectoritzats" i "inter-territorialitzats", "inter-sectoritzats-territorialitzats".
(tot això són numeros, i la telemàtica permetrà conèixer-los amb exactitud)
5.2.2 de manera que la solidaritat omnicomunitària entre tots els territoris i inter-territoris autònoms de l'Estat i entre tots els sectors i inter-sectors autònoms del mercat no sigui una vana paraula.
5.3 Doncs, - entre moltes altres singularitats d'alta ordenació auto-econòmica, a comparar amb l'estat de baix desordre anti-econòmic actual,-: tots els sssf (compresos els pressupostos ordinaris de les lliures associacions i institucions liberals ) seran:
5.3.1 iguals per a tots els membres d'igual categoria social-llibertària de l'entera comunitat geo-política,
5.3.2 pagats pel Tresor Comunitari, a través de la xarxa "telemàtica" de les Caixes d'Estalvi locals;
5.4 Tots els pressupostos extraordinaris de totes les lliures associacions institucions liberals seran estudiats a nivell elemental i local, per ésser elevats a nivell de l'entera comunitat geopolítica i pagats pel Tresor Comunitari, en funció de les disponibilitats financeres, alliberades per una sobreproducció del mercat comunitari.

6. És doncs evident que cal suprimir radicalment tots els reglaments de la "burro- cràcia", nascuda en un ambient de "corrupteles" i "suspicàcies" que ens han deixat, com a trista herència, els segles de les Edats Moderna i Contemporània, tant per part:
6.1 dels poders establerts, prostituïts i prostituïdors com
6.2 del poble prostituït, atemorit, sofert i malgrat tot, esperançat en (una) democràcia (real).

(Articles del Decret-Llei)

Art 1. Tots els serveis prestats al cos social per cada i totes les lliures associacions i institucions "liberals" són completament gratuïts:
1.1 no solament perquè ho diu la present Constitució,
1.2 sinó sobretot perquè ho permetrà tota l'anterior organització financera, en i per la qual:
1.2.1 tots els sssf (salaris) a llurs col·laboradors individuals seran pagats directament pel Tresor Comunitari, com s'ha dit, a través de la confederació i xarxa "telemàtica" de les Caixes d'Estalvi locals
1.2.2 idènticament els seran abonats tots els pressupostos:
122.1 pressupostos ordinaris:
122.1.1 calculats, pel sistema de punts, en funció del nombre d'inscrits
122.1.2 referents a tot el que necessita cada lliure associació-institució "liberal" per a la seva vida ordinària, interna i externa
122. 2 pressupostos extraordinaris:
122.2.1 basats, com s'ha dit, en una sobreproducció constant del mercat comunitari;
122.2.2 i referents a inversions conformes a la finalitat estatutària de cada lliure associació-institució "liberal" i necessitats per llur
mateixa bona marxa social.

Art 2. Per a resoldre totalment el problema pràctic plantejat per la bona marxa del lliure associacionisme i institucionalisme "liberal" de l'entera comunitat geo-política, només són necessaris:
2.1 un cap de compres en cada lliure associació-institució "liberal", personalment responsable;
2.2 i una Justícia especialitzada als mateixos nivells que cada categoria de lliures associacions-institucions "liberals"

Art 3. Fora de les institucions liberals constitucionalitzades per llei (Estat, Justícia, Exèrcits, Policies, Autonomies ètniques locals), és d'entera lliure iniciativa ciutadana qualsevol associació-institució "liberal"

Art 4. L'única gestió a fer pels lliures iniciadors i creadors de qualsevol lliure associació-institució "liberal" és d'inscriure-la, segons llei, en el sempre i arreu lliure i canviant registre comunitari, al nivell que correspongui: vocacional, local, ... ètnic, interètnic, ..., comunitari, ...