Nous apartats:
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.
|
Publicacions:
Lluís Maria Xirinacs.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.
Martí Olivella.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.
|
|
Decret LLei 14 Instauració d'un mercat
clar radicalment i totalment lliure
Exposició de motius: els motius ara
i aquí exposats són conseqüents a tots els decrets
lleis anteriors i generals per a tot el "tren (paquet) (conjunt)"
de decrets-lleis econòmics que seguiran:
1. Composició subconjunta-primera del mercat
El mercat d'una comunitat geo-política comprèn, per
definició evident i intuïble a tothom:
1.1 un mercat interior
1.2 i un mercat (comerç) exterior
2. Operativa:
2.1 l'operativa auto-política, per post-tecnològica,
és fonamentalment la mateixa pels dos sub-mercats anteriors
(mercat interior i comerç exterior),
tant en els seus mètodes com en la seva crítica i
la seva progressiva epistemològica (1), a través del
concepte primer "d'equilibri auto-unitari i, doncs AUTO-ECONÒMIC
i AUTO-ECUMÈNIC (2) de clar mercat lliure".
2.2 Ara bé, l'aplicació d'aquest
principi és diferent, segons es tracti del mercat interior
o del mercat (comerç) exterior, els quals seran tractats,
en els dos casos i en cada cas, com a fenòmens conjunts-totals,
sub-conjunts o elementals.
(1) aquesta última, en funció dels
resultats reals i objectius obtinguts.
(2) auto-comunitari, des dels "habitats"
més petits, fins a l'entera humanitat
3. Equilibri auto-unitari:
3.1. per auto-equilibri unitari, ara i aquí,
s'entén la igualtat de dos qualssevol sub-conjunts mercantil
sectorials o/i territorials, auto-oposats, auto-complementaris i
monetàriament-estadísticament auto-comparables i auto-compensables
en la centralitzada omni-comptabilitat "input-output"
de l'entera comunitat geopolítica: (A i B, on A representa
la Producció i B la Hisenda o Consum)
3.2. per AUTO-ECONOMIA i AUTO-ECUMENE, s'entén
l'auto-compensació de (vmA = vmB ), que reparteix equitativament
(NOMIA),-entre tots els membres, individuals i col·lectius, de l'entera
comunitat geo-politica,- en funció dels excedents comunitaris
(OIKOS, ECO- ECU-), positius o negatius, del mercat considerat;
això ho fa per mitjà de la invenció creditícia-financera
o exvenció creditícia de diner comunitari-solvent
(els dits excedents, positius o negatius, del mercat considerat,
corresponent, de tota
evidència-intuició comprensible a
tothom, al bé o al mal comú, (OIKOS, ECO- ECU-) resultants
del lliure joc MERCANTil o sigui MERCANT-monetari, és a dir:
UTILlTARI-CANVIARI-monetari.
4. llei general
4.1 tan si s'utilitza el poder de compra privat-solvent
o el poder de compra nacional-comunitari creditíciament inventat,
com si s'utilitza una harmoniosa combinació dels dos, ES
P0DEN INVERTIR NOMÉS LES MERCADERIES, D'ÍNDOLE SOCIALMENT
NO FINIBLE I NO FINITA, PRÈVIAMENT I REALMENT PRODUÏDES.
4.2 igualment tan si s'utilitza el poder de compra
privat-solvent o el poder de compra nacional-comunitari financerament
inventat, com si s'utilitza una harmoniosa combinació dels
dos, ES PODEN CONSUMIR NOMÉS LES MERCADERIES, D'ÍNDOLE
SOCIALMENT FINIBLE I FINITA, PRÈVIAMENT I REALMENT PRODUÏDES
Art 1. Protecció dels factors forístics
d'iniciativa privada i propietat particular
1. L'AUTO-ECONOMIA I AUTO-ECUMENE DEL MERCAT CLAR,
-AUTOCOMPENSAT segons equilibri unitari de tipus financer i creditici
en funció DELS EXCEDENTS PREVIS I REALS DEL CICLE DE LA PRODUCCIÓ,-
perseguirà d'obtenir, DEL LLIURE JOC MERCANTIL DE TOTES LES
PERSONES INTERESADES, INDIVIDUALS I COL·LECTIVES:
1.1 UNA PRODUCCIÓ MÀXIMA, DE QUALITAT
ÒPTIMA, AL SERVEI DE TOT EL POBLE, AMB EL MÍNIM ESFORÇ
I RISC PER PART DE TOTS ELS SEUS FACTORS PRODUCTIUS PRIVATS: EMPRESES,
INVENTS, CAPITALS I TREBALL UTILITARIS.
1.2 UNA INVERSIÓ MÀXIMA I DE QUALITAT
ÒPTIMA EN EL CICLE DE LA PRODUCCIÓ, TAMBÉ AMB
UN RISC I ESFORÇ TECNOLÒGICAMENT MÍNIM
1.3 UN CONSUM MÀXIM I ÒPTIM PER PART
DE TOTS ELS MEMBRES DE L'ENTERA COMUNITAT GEOPOLÍTICA
2. És per raó del què s'ha
explicat en l'apartat 4.1 de l'exposició de motius i d'aquestes
tres anteriors auto-complementàries exigències de
L'AUTO-ECONOMIA I AUTO-ECUMENE DE CLAR MERCAT LLIURE que exigeixen
LLEIS GENERALS I ESPECIALITZADES DE PROTECCIÓ EFICAÇ
A LES MERCADERIES 0 FORCES PRODUCTORES D'ANCESTRAL, LEGÍTIMA
I FECUNDA INICIATIVA PRIVADA I PROPIETAT PARTICULAR: EMPRESES, INVENTS,
CAPITALS i TREBALL UTILITARIS, ja que són les què
han donat fins ara, i tot fa preveure que continuaran donant, dinàmicament,
en progressió accelerada, UNA PRODUCCIÓ MÀXIMA,
DE QUALITAT ÒPTIMA, a canvi D'UNS RISCS I ESFORÇOS
MÍNIMS.
Art 2. supressió immediata de tot entrebanc
"estatista-burrocràtic" en el mercat interior.
La finalitat d'una producció cada dia MILLOR EN QUALITAT
(Q) i cada dia més gran en quantitat (q) exigeix la supressió
immediata de tot entrebanc al mercat interior.
Art 3. La condició mateixa d'aquesta total
llibertat de mercat intern, com a conjunt i també en tots
els seus subconjunts sectorials o/i territorials, intersectorials
o/i interterritorials, és "L'AUTOECONOMIA, EL BON GOVERN
AUTOMÀTIC O LA CIBERNÈTICA DE MERCAT I SOCIETAT",
a través de la invenció creditícia (directa
i indirecta) i financera (directa) de diner comunitari-solvent la
qual permet "l'equilibri auto-unitari, entre ells segons omni-comptabilitat
centralitzada "input-output" dels bens utilitaris produïts
i dels mateixos bens utilitaris invertits/consumits
Art 4. La repartició equitativa dels bens
socials-culturals (socials-utilitaris i socials- liberals) és
farà:
4.1 segons equitat en funció de la eficàcia:
4.1.1 productiva dels professionals-utilitàris
4.1.2 cultural dels vocacionals-liberals
4.2 segons solidaritat omni-comunitària
en funció de les necessitats nacionals-vitals de tots els
habitants i, en particular, dels qui no són, per qualsevol
raó, ni profesionals-utilitàris ni vocacionals-liberals.
|