Nous apartats:
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.
|
Publicacions:
Lluís Maria Xirinacs.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.
Martí Olivella.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.
|
|
Prospectiva pràctica
(És un assaig boníssim.
Es va fer els anys 1980 arran d'un article al diari que deia moltes
bestieses sobre la prospectiva. L'Agustí va escriure aquest).
Capítol I Fonament estricte de l'exposició
Ara i aquí només es tractarà
de futurologies, previsions, prediccions, prospectives, FENOMENO
- lògiques.
(No es tracta de parlar de noümens o
de misteris, sinó de coses que percebem amb els sentits i
de no causar confusionisme).
Capítol II Explicació dels temes
tècnics "FENOMEN" i "lògica"
1. FENOMEN
Terme tècnic d'origen grec, significant: "APARENÇA,
FET APARENT". Denomina, sistemàticament, en la disciplina
que pretenem resumir al màxim:
"TOTS ELS FETS I OBJECTES APARENTS ALS NOSTRES SENTITS".
AQUESTS NOSTRES SENTITS són precisats, en terminologia d'origen
grec, com a PSICO - SOMÀTICS o SÀRQUICS"; i en
terminologia d'origen llatí, com a "CORPORALS - ANÍMICS
o CARNALS".
2. lògica (Apèndix)
No és possible d'estendre's, ara i aquí,
sobre aquesta disciplina, (en l'apèndix ho fa una mica més)
actualment tan diferent de les grolleres caricatures "IDE0-
lògiques" i "AFECTIVO- lògiques",que,
durant tants segles, han estat el fruit bàrbar, -de molt
poc saber eficaç,- dels múltiples, orgullosos, fanàtics,
monolítics, dogmàtics omni- racionalismes a la moda
en la decadència hel·lenística, en el despòtic
imperialisme de Roma, en la barbàrie de les invasions destructores
de Roma, en l'Edat mitjana, en la Renaixença, en l'era Moderna
(amb l'excepció incipient de la "FÍSICA")
i (la Física s'allibera de la ideologia
en els seus estudis) encara en els nostres dies, en les tan
mal anomenades i desfasades "ciències humanes".
Les úniques excepcions a tan desastrosa
situació "racionalista", foren els
creadors, -tan incompresos en llur temps,- del "pensament logístic
-matemàtic":
Ramon Llull (1232-33/1315-16 ), Leibniz (1646/1716), De Morgan (1806/1871)
i Boole (1815/1864). (En tota aquesta època
hi ha encara molta ideologia i afectivologia, però es fa
servir la lògica).
Cal precisar aquí que només Aristòtil (384/322
a JC) fou el genial inventor d'una radical independència
i separació, malgrat llur constant i íntima imbricació
intra- disciplinària , de les dues operatives següents:
(Que va fer Aristòtil?)
1. "l'anàlisi lògica DELS SENYALS uni- CONCEPTUALS
- CONTINGUTS, ABSTRACTATS DE LA CONCRETA REALITAT"; ja n'havien
estat il·lustres capdavanters els Eleàtics (s. V-IV),
Sòcrates (470/399 a JC) i Plató (427/347 a JC);
(llibertat és una paraula, un continent, però hi ha
un contingut a consensuar)
2. "el pensament logístic- coherent" sobre "els
senyals continents DELS CONCEPTES
CONTINGUTS ". Del lent progrés disciplinari d'aquest
"pensament logístic", -que va, des del "sil·logisme
verbalista" d'Aristòtil, (sil·logismes) , a l'incipient
"logística matemàtica" dels nostres dies,-
diguem només que, en la lògica actual, segons l'etimologia
clàssica, "els continents (mate)màtics"
són dits "for( mes) (mate)-màtiques". Tothom
hi reconeixerà la contracció rutinària que
n'han fet els anglosaxons i que cada dia és més acceptada
en el món sencer:
- "formàtica com a conjunt de "formàtics"
- "formàtica electrònica"
- "formàtica biònica"
- "formàtica robòtica"
- "tele-(for)màtica" = "telemàtica"
= (senyals continents - logístics a distància).
(tot això es treballa amb continents
independentment dels continguts, està parlant de la forma)
Capítol III Límits de l'exposició
Per raó d'ésser exclusivament FENOMENO-lògica,
per raó doncs de rígida i exclusiva disciplina, l'exposició
deixarà de costat la part més important de la
persona: EL SEU SER TOTAL EL QUAL TÉ:
1. no solament UNES VIVÈNCIES FENOMÈNIIQUES
2. Sinó també "UNES PER-VIVÈNCIES TRANSCENDENTS",
- A-FENOMÈNIQUES sempre, molt sovint CONTRA-EVIDENTS és
a dir: ANTI-FENOMÈNIQUES,- RADICALMENT INDEPENDENTS I REFRACTÀRIES,
TOTES ELLES, de, i a, qualsevol lògica, o pseudo-lògica.
En efecte, la disciplina FENOMENO-lògica
és molt precisa i no permet evasions
cap a "QUALSEVOL NOÜMEN".
Els "IDEALS o NOÜMENS" SÓN
LA LLIURE ENERGIA PER-VIVENT DE LA PERSONA.
La FENOMENO-lògica n'és solament
un instrument, un motor: des de fa uns 300 anys i fins ara, aquest
motor ha donat resultats pràctics en totes les àrees
del saber; aquest motor tan eficaç utilitza L'ENERGIA DELS
IDEALS TRANSCENDENTS DE CADA PERSONA, però no és AQUESTA
ENERGIA PERSONAL. CADA PERSONA POT POSAR aquest instrument: la lògica,
AL SEU SERVEI INCONDICIONAL, ja que és tracta d'un mecanisme
inERT, i, imPERSONAL, uniVERSAL, que tant pot servir per a fer EL
BÉ com EL MAL.
Capítol IV Univocitat sem- etimo- lingüística
(Aquí s'estudien els continguts, per
exemple: quan parlem de llibertat, parlem del mateix)
Si bé en les formàtiques d'ús corrent avui
dia només s'utilitzen "llenguatges
matemàtics"(1) és necessari utilitzar el parlar
corrent de l'home del carrer, per a introducció a la FENOMENO-
lògica o/i per a la seva democratització.
(1) és a dir: esquemes, sistemes, sèries,
... ; aritmètiques, mètriques, àlgebres;
hiper- logístiques electròniques, biòniques,
robòtiques, ... tele màtiques.
Ara bé, TOT IDIOMA ÈTNIC TÉ
UNA RIQUESA SEMÀNTICA, GRAMATICAL I SINTÀCTICA, MANIFESTAMENT
COMPLEXÍSSIMA, MULTIVOCA PER RAÓ DE VIDA EN PLENITUD
DEL SER DE CADA PERSONA I EN PLENITUD DE DIÀLEG ENTRE PERSONES
LLIURES.
AQUEST IDIOMA VIVENT, MULTI- VOC, no és
utilitzable en FENOMENO- lògica: en efecte, aquesta disciplina
exigeix una sola univocitat semàntica per cada element lingüístic
utilitzat en els seus discursos introductius o/i vulgaritzadors.
(quan parlem de continguts hem de consensuar la definició)
Això sota pena que UNS NOUS SOFISTES INFILTRATS facin retornar
l'estricta i seriosa disciplina FENOMENO- lògica a les grolleres
i caricaturesques indisciplines "IDEO- pseudològiques"
i "AFECTIVO-pseudològiques", contra les quals
QUALSEVOL PROFESSIONAL 0 AFECCIONAT a la FENOMENO-lògica
ha de lluitar amb tot el seu saber general, especialitzat, aplicat.
(Lluita contra els sofistes).
La univocitat de cada element discursiu en FENOMENO-lògica
és manifestament una exigència de la nostra disciplina:
s'obté per l'artifici de la sem- etimo-lingüística
(estudi de l'arrel i la significació originàries de
cada element lingüístic).
Capítol V Anàlisi sem-etimo- lògic
de la paraula "prospectiva"
(Aquí comença a entrar en matèria, fins aquí
eren preàmbuls).
En primer lloc i de moment, reduirem l'exigència de la nostra
disciplina pel
que fa referència a la univocitat semàntica de cada
element lingüístic a la
paraula-clau del nostre discurs introductiu d'avui: "prospectiva".
(Aquí fa un estudi etimològic
preciós).
L'arrel sànscrita "SPEK" deriva, per metàtesi,
(canviar dues lletres d'ordre) de l'arrel "SKEP", la qual
ve de l'arrel molt més primitiva "SK", allargada
per la desinència "-EP". L'arrel "SK, SEK"
significa: "OBRIR TALLANT, RETALLANT, DETALLANT; TALLAR, RETALLAR,
DETALLAR (UN REQUADRE EN UNA REALITAT DONADA)": els derivats
en són nombrosos, des del verb llatí SEQUOR",
(2) fins a "SCIENTIA".
(delimites el territori en que treballaràs, a fons, no s'hi
val ficar coses de fora a dintre)
(2) d'aquest verb "SEQUOR" se'n deriven els substantius
"SOCI, SOCIETAT, ..."
L'arrel allargada "SKEP" significa doncs:
"CONSIDERAR UNES PERVALÈNCIES 0 VALORS PRIVILEGIATS,
RETALLATS EN UNA REALITAT GLOBAL DONADA":
1. es troba directament, des d'"ESCEPTICISME"
fins a "MICROSCOPl", passant per "EPISCOPUS (bisbe)";
2. per metàtesi, des del llatí "SPECULUM
(mirall)", fins a "RESPECTE, ESPECULACIÓ, EX(S)PECTATIVA",
passant per "PER-SPECTIVA, RETRO-SPECTIVA, PRE-SPECTIVA, PRO-SPECTIVA":
en tots aquests casos, l'arrel "SPEK" significa: "ESPECULAR
SOBRE QUELCOM, PARCIAL i DEFINIT, EN UNA REALITAT GLOBAL DONADA".
Capítol VI Distincions
En segon lloc, cal distingir:
1. "retrospectiva" = especulació sobre el passat;
2. "perspectiva" = especulació sobre el present;
3. "prospectiva" = especulació sobre el futur.
Capítol VII Documentació (veure
document escrit entregat el mes passat)
1. "retrospectiva" i "perspectiva"
poden ésser documentades (l'examen "científic"
d'aquesta documentació constitueix un capítol operatiu
a part que cal
considerar molt atentament en les seves metodològiques, criteriològiques
i
epistemològiques)
(v. documentació);
2. la perspectiva pot no ésser documentada,
però sempre, arreu i en qualsevol
àrea de coneixement, és documentable;
3. la prospectiva no és documentable: és
sempre, arreu i en tot, simple hipòtesi aleatòria,
que pot rebre molts noms més o menys "mítics-màgics"
o "tècnics-FENOMENO-lògics": en aquest últim
cas, la denominació que més i millor li correspon
és "hipòtesi de treball".
(mirar cap al futur, fer una hipòtesi
de treball, que és el que fa l' Agustí amb la moneda)
Capítol VIII Consideració "científica"
de la prospectiva
La prospectiva pot arribar a ésser un saber
empíric fenomenològic pro-experimental molt seriós
i precís.
Després d'un llarg i pacient treball omni-
documentari d'índole fenomenològica
QUALITATIVA, hom pot resumir-ne tot l'ensenyament en axiomes, purament
experimentals, malgrat llur necessari parcial "formalisme"
filosòfic primari.
D'aquests axiomes post-fenomenològics-QUALITATIUS,
hom pot deduir-ne
SEQÜENTS molt aleatòries "hipòtesis de treball",
que caldrà classificar:
1. segons llur probabilitat (a posteriori i a priori);
2. segons el termini de possible experimentació inicial i
repetitiva:
2.1. a termini immediat
2.2. a curt termini (per exemple: 5 anys)
2.3. a termini mitjà (per exemple: entre 5 i 50 anys)
2.4. a llarg termini (per exemple més de 50 anys)
A la prospectiva "científica-fonamental",
totes les hipòtesis molt probables
interessen.
A la prospectiva "científica-especialitzada", només
interessen les hipòtesis
més probables en la seva àrea molt més limitada
d'investigació.
A la prospectiva "científica-aplicada" només
interessen les hipòtesis "especialitzades" molt
acurades i experimentables a termini, sinó immediat, molt
curt.
(Un cop feta la hipòtesi de treball cal saber el camí
a seguir).
Capítol IX Camí a seguir des de la
"hipòtesi" a la "tesi"
I. En ciència, tota hipòtesi només
té una finalitat: l'experimentació
1. sigui aprofitant la repetició d'un fenomen
natural, ja observat
anteriorment múltiples vegades i amb probabilitat, cada cop
més documentalment precisada, de repetir-se en un moment
i espai donats;
2. sigui preparant-ne estratègicament una
experimentació deliberada en
el moment i l'espai que més convingui (laboratori d'investigació
o pràctica corrent)
II Cal doncs preparar aquesta experimentació:
1. des del punt de vista metrològic (de
mesura):
1.1. cal perfeccionar o inventar un sistema de mesura i comptabilitat
enterament abstracte- deductiu (és a dir: logístic)
(que utilitza "continents")
1.2. aquest sistema de mesura i ommicomptabilitat cal que sigui,
-avui
dia, cada vegada més,- combinat amb uns "captors"
(sensors) automàtics de totes les pervalències (valors
privilegiats) sectorials de cada fenomen (això és
la factura-xec) elemental i de tots els fenòmens elementals
que composen el fenomen conjunt estudiat, el qual haurà estat
definit, amb molta precisió, en l'ampli camp de la física
(FÍSICA INERT 0 A-BIOFÍSICA; BIOFÍSICA; I ANTROPO-BIOFÍSICA)
2. des d'un punt de vista fenomenològic
quantitatiu:
Cal començar una sèrie indefinida de mesures experimentals,
sigui aprofitant la repetició natural dels fenòmens
elementals estudiats, sigui provocant-ne deliberadament l'experimentació.
La indefinida multiplicació anterior de mesures fenomèniques
elementals ha d'ésser pan-analitzada i omni-tabulada, de
manera correcta, molt minuciosa i precisa, segons les regles estadístiques
del més perfeccionat i rígid empirisme fenomenològic
pro-experimental.
Capítol X Anticipació
Quan hom se sent capaç de tot el treball
indicat anteriorment i a mesura que
es va fent, cal, amb un temps d'anticipació suficient, precisar
les condicions
prospectives de confirmació o infirmació experimental
de la hipòtesi per a la
qual tot aquest treball ha estat fet.
Cal insistir, sense cansar-se ni tenir por d'importunar,
essent deliberadament oportuns i inoportuns, que l'anticipació
predictiva ha d'ésser suficient perquè es vegi clar
que el possible èxit experimental no és fruit de l'atzar,
sinó d'un procés mental capaç de crear una
estratègia deliberada del fenomen estudiat.
Les condicions predictives de l'èxit, del
fracàs o de la no-utilitat d'aquesta estratègia han
d'ésser de més en més precises en quant a confirmació
o infirmació experimental:
1. científica, és a dir: estadísticament (3)
exacta, immediata, directa, implicada;
2. filosòfica, -és a dir: parcialment i implícitament
mediata, indirecta, certa-, de tota evidència, post- científica;
3. tecnològica, manifestament post- filosòfica;
4. democratitzable, manifestament post- tècnica.
Capítol XI Estudi intens i prudència normal en la
prospectiva "científica"
És evident, per tot el que s'acaba de dir,
que la prospectiva "científica" és
una disciplina que demana un previ estudi retrospectiu (4) i perspectiu
(5) molt ben documentat i intens.
La més elemental prudència ens indica
doncs que és molt millor fer poques
prediccions, però, fer-les correctament, fonamentades en
una exhaustiva fenomeno-
lògica històrica i actual i experimentables en un
termini curt i segons unes condicions exactes d'experimentació,
com hem dit, previstes amb una anticipació suficient per
a què la deliberada experimentació proposada i l'eventual
èxit experimental-estadístic na puguin ésser
confosos amb una coincidència qualsevol, amb l'atzar normal
i corrent en totes les especulacions i prediccions humanes, per
incorrectes que siguin des del punt de vista "científic".
(3) ço és: parcial, amb més
o menys gran nombre d'èxits, fracassos o silencis
experimentals.
(4) històric.
(5) consideració de tot el que realment està passant;
consideració ben actualitzada
de tota la realitat present.
Capítol XII Prediccions per ordinador
Fer prediccions incorrectes per ordinador és
tan absurd com fer-les incorrectes sense ordinador: aquest i tots
els seus perifèric són mecanismes radicalment "inerts",
és a dir: "sense l'art (suprem de la vida), sense vida",
tant en el seu "hardware (quincalla dura, material)" com
en el seu "software (quincalla subtil)".
Tots els "logicials", "analiticals"
i "logisticals" (programes i llenguatges
màquina), haguts i per haver, si se sap ben bé el
que un porta a les mans, són
"matemàtiques inerts, interpretacions mentals-inerts,
intel·ligències artificials-inerts, sistemes inerts
de sistemes inerts, conjunts inerts de conjunts inerts, ...
Els ordinadors retornen, tautològicament,(repetir
el mateix en altres paraules) tot el que se'ls ha donat. Si el que
se'ls ha donat és inertament estúpid retornen a l'usuari
"resultats" igualment inerts- estúpids. Si el que
se'ls ha donat és inertament intel·ligent segons lúcid
"empirisme lògic pro-experimental", retornen a
l'usuari "resultats" igualment intel·ligents inerts.
L'ordinador no "tergiversa" el que se
li ha donat: ho retorna pràcticament
igual, només han canviat les formàtiques (6) segons
analítica i logística programada.
Insistim: tot treball prospectiu segons "ciència"
s'ha d'engaltar en la realitat futura, amb unes diferències
comparatives que s'han de mesurar molt exactament perquè
ens donin el valor "prospectiu-real" de les nostres prediccions.
(6) "formàtica" = for(ma)-(mate)màtica".
Els anglosaxons en diuen simplement: "els formàtics".
Capítol XIII Prospectiva i experimentació
El protocol prospectiu exigeix:
1. una repetició incessant, -si pot ser; automàticament
dinàmica-, d'aquestes
experimentacions fenomenològiques elementals;
2. l'establiment de les gràfiques precises
2.1. de l'anticipació prospectiva;
2.2. i de la progressiva realitat estratègica- experimentada.
Capítol XIV Comparació
La comparació entre el protocol prospectiu
i la realitat estratègica experimentada del fenomen conjunt
considerat, ha d'ésser exhaustiva, sense cap complaença.
A aquest preu, la prospectiva pot pretendre transformar-se:
1. de fenomenològica-QUALITATIVA en fenomenològica-quantitativa;
2. de fenomenològica-quantitativa en "ciència"
3. de "ciència" (fenomenològica-experimental)
en filosofia omni- recurrent;
4. de filosofia en tecnològica;
5. de tecnològica en rutina democràtica (democratització
del saber tècnic i
democràcia pràctica).
Capítol XV Condicions socials indispensables a tot el procés
anterior
Tot el treball que s'ha indicat per arribar a una "prospectiva
pràctica no
té quasi cap valor per al progrés dels sabers humans,
si participa, -encara que
sigui en la més mínima proporció anti- social,
doncs anti- llibertària,- a un
poder establert, a una censura prèvia, a una llei del silenci,
a uns reglaments de secret, ..., a una actitud "oficialista"
o/i "esnob" de "superioritat" i menyspreu: sense
refutacions, crítiques i epistemològiques radicalment
lliures, no és possible un eficaç empirisme- fenomenològic
pro- experimental i el progrés dit "científic",
promogut en les condicions antisocials indicades és molt
petit i molt lent, en funció dels resultats que se'n podrien
obtenir en condicions normalment auto-llibertàries i auto-socials.
(La investigació ha de ser transparent,
no amb secretismes i posar-la al servei del poble).
Capítol XVI Conclusió
A partir del procés "científic" que hem
indicat sobre "prospectiva pràctica",
hom es pot llançar a somiar.
Però llançar-se, avui dia, a prediccions,
-sense l'enorme previ treball "científic" indicat,-
és pur subjectivisme, pràcticament inútil a
escala comunitària, quan no perniciós, perquè
sembla obrir portes i, de fet, les tanca: aquest "tancament"
pràctic provoca, en el poble, un desencís "tràgic"
i crea "passotes" sense ideals ni saber, gent que passen
de tot i que ja no temen confiança en ningú, ni en
ells mateixos.
Capítol XVII Polèmica
Per engegar la polèmica, que és l'interessant
després de les afirmacions
que s'han fet, hom llença la següent hipòtesi
de treball, predicció o futurologia pragmàtica-científica:
1. Mentre la moneda legalment vigent sigui ANÒNIMA,
UNIFORME, PERMANENT, i
OFICIAL. (7):
1.1. els sabers fenomenològics, científics,
filosòfics, tecnològics no serveixen de gran cosa
a l'home del carrer, perquè, si bé llur progrés
s'ha fet patent en FÍSICA INERT (8) i en BIO-FÍSICA,
l'entrebanc de l'ANTI-moneda de la que gaudim, impossibilita qualsevol
exacta (9) fenomenològica quantitativa-analítica estadística
en ANTROPO-BIOFÍSICA. (El progrés és bo en
els camps tècnic i científic, però no s'aplica
a fons per a millorar la vida de les persones més necessitades
econòmicament).
(Si això no canvia)
:
1.2. continuarà l'actual crisi de civilització,
com un càncer ANTISOCIAL:
1.2.1. del tipus inflacionista-deflacionista tan complex dels últims
anys;
1.2.2. amb atur forçós DE TREBALL, DE CAPITALS, D'EMPRESES,
D'INVENTS;
1.2.3. amb misèria i dolor materials, radicalment innecessaris,
per les classes baixes
de la societat;
1.2.4, amb remissions de més en més curtes, com en
qualsevol tumor inoculat a un animal de laboratori, perquè
cal afegir que, gràcies a les característiques indicades
de a moneda legalment vigent, aquesta nostra actual crisi de civilització
és deliberada i cínica per part dels qui realment
tenen el poder del diner mundial, amagat, subterrani, deslleial,
"àvid de dòlars".
(7) és a dir: ANTI- documentària,
ANTI- analítica, ANTI- estadística, doncs ANTI
científica i, pel mateix camí d'ignorància
i de secret, OMNI-CORRUPTORA, al complet i complert servei de "gàngsters"
d'àmbit mundial, intuïtivament molt més intel·ligents
i maliciosos que els actuals "governants" estatistes,
"burrocràtics", "policíacs", militaristes,
opressors, repressors, terroristes, ..., tirànics, despòtics,
... amb fal·làcies pseudo- democràtiques o/i
pseudo- dictatorials.
(8) FÍSICA INERT = A-BIOFÍSICA
(9) ex-actis: a partir dels actes o fenòmens
elementals
1.3. continuarà passant el que passa des
de fa 4.600 anys:
1.3.1. corrupció, poder, mentida, opressió,
provocacions para-policíaques i para- militaristes, repressió,
terrorisme d'Estat, imperialisme, espionatge, contra- espionatge,
...; assassinats a sou, robatoris a dojo, encobriments, compres
impunes de coses robades, tota classe de crims i delictes; ...;
completa inseguretat ciutadana; subdesenvolupament, enormes diferències
entre classes socials per raó de diner; complicitat, no per
hereditàriament inconscient, menys cínica, de les
classes legítimament riques, amb les castes més parasitàries
i antisocials; pobresa, misèria, fam, indiferència
total dels poderosos a la trista situació individual i familiar
dels marginats; suburbis infectes, abandó del camp, ...;
etc.
1.3.2. impotència total dels ciutadans honrats
i de les ciutadanies honestes per a canviar un quadre tan anti-socialment
devastador.
2. a partir del moment en que es legisli, en un
Estat qualsevol, una moneda:
(Ara ve la solució proposada per l'Agustí Chalaux:)
2.1. pro- telemàtica;
2.2. OMNI- PERSONALITZADORA;
2.3. AUTO- RESPONSABILITZANT per OMNI- documentària;
2.4. PAN- analítica per estar diferenciada segons s exigències:
2.4.1. tècniques de la comptabilitat telemàtica "input-output";
2.4.2. estratègiques de la seguretat nacional, tan interna
com externa;
2.5. OMNI- estadística per ésser, segons llei constitucional-
orgànica rígidament
paral·lels:
2.5.1. d'una part, EL MOVIMENT CONCRT DE MERCADERIES CONCRETES en
cada canvi monetari elemental.
2.5.2. i, d'una altra part, el moviment comptable d'unitats monetàries
abstractes.
a) inflació i deflació monetàries
s'hauran acabat definitivament, a menys que
es digui i es vulgui públicament una lleugera inflació
del poder comunitari de compra privada;
b) misèria i dolor materials per raons anti-
econòmiques, seran ràpidament disminuïts i finalment
suprimits per a tothom gràcies a la REPARTIDORA EQUITATIVA
AUTOMÀTICA DEL BÉ COMÚ PRODUÏT;
c) els professionals utilitaris (TREBALLADOS COMPETENTS,
CAPITALISTES INVERSORS, EMPRESARIS CAPAÇOS, I INVENTORS EFICAÇOS)
guanyaran més diner que mai;
d) s'haurà acabat el vergonyós, l'escandalós
mercantilisme dels vocacionals, les col·lectivitats, les
institucions "liberals", -tots els quals gaudiran de protecció
auto- social.
e) gratuïtat financera- consumptiva de tots
els serveis públics, a començar per
la telemàtica, la informació, l'electricitat, el,
telèfon, l'aigua, transports urbans i interurbans, etc.
f) crèdit comunitari-econòmic a les
empreses: prioritari, selectiu, intens.
(tot això s'explica en els decrets-lleis)
g) un clar mercat lliure i una societat transparent
seran posats, -el primer com a condició material de la segona,-
a l'entera disposició de la societat ètica transcendent,
l'única que dóna la felicitat a les persones (persones
individuals-mortals, persones nacionals-hereditàries, persones
col·lectives-llibertàries).
h) es complirà així la profecia ancestral,
implícita en la sem- etimo- lingüística
del mot compost d'origen grec "ECONOMIA", el qual significa
primerament:
"REPARTICIÓ EQUITATIVA DEL BÉ COMÚ",
HERETAT, PER LES GENERACIONS ACTUALS, DE LES INNUMERABLES GENERACIONS
MORTES A LA NECESSITAT VITAL I CULTURAL DEL CONSUM, PERÒ
NO A LA TASCA DEL PROGRÉS TÈCNIC- PRODUCTIU.
i) a conseqüència de la progressiva
elevació ètnica -transcendent de cada població
humana, en funció del progrés mercantil, social, polític,
judicial, cívic, ..., eclesial, humanista, aconseguit:
- disminució radical de l'estúpida idolatria del diner,
que ha imperat durant els
últims 4.6oo anys (10);
- creació d'arrel i de soca d'una societat sense classes
per raó de diner.
(10) tota moneda constitueix un sistema mètric- comptable
universal, per definició
adscrit a la disciplina logística:
10.1. tota logística, per raó de
la seva mateixa universalitat, de continent, no té significació
pròpia i és buida, o sigui: emplenable, buidable,
netejable i reemplenable amb i de qualsevol uniCONCEPTE CONTINGUT;
10. 2. tant la moneda ANÒNIMA com la que
propugnem de tipus telemàtic
auto-PERSONALITZANT són logístiques -inerts, que N0MÉS
EL SUBJECTE ACTIU QUE LES UTILITZA POT FER que actuïn A FAVOR
DEL BÉ o EL MAL ÈTICS, MORALS, MATERIALS, REALS, CONCRETS.
Si us interessa la problemàtica detallada
de l'anterior tan resumida hipòtesi
de treball, postuladora d'una reforma pro- telemàtica de
l'instrument monetari,
quedem a la vostra disposició per un altre dia.
Per tancar el debat, diguem només que és
en la futurologia on la gent té més
tendència a ésser poc seriosa i "bocamolla":
així cal qualificar les persones que profetitzen "coses",
que mai ni enlloc es realitzen o que, quan, per atzar, (això
ho fan contínuament els actuals anti-polítics) es
realitzen, tothom intueix que es tracta de coses molt poc importants
i fruit d'una simple coincidència, no d'una con-SEQÜÈNCIA
llargament analitzada, pensada i prevista.
Ningú, amb dos dits de front i un mínim
de responsabilitat personal, pot
carregar l'insuccés segur de les meves profecies, més
o menys fonamentades, sobre
l'Estat actual, car del que es tracta és justament de transformar
l'Estat "burrocràtic"- elefantiàsic d'avui
dia en un gerent monàrquicament breu, eficaç i
responsable.
(L'Agustí deia que les seves teories
potser eren una utopia, però l'actual sistema encara ho és
més. Si no racionalitzem la moneda totes les profecies que
es fan no són creïbles).
Com deia en Desumbila: "si la gent aclama
qualsevol fotesa futurològica,
invocant la culpa de l'Estat en l'actualment segura no-experimentació,
aquesta
"aclamació" fa venir la pell de gallina, tant per
l'amenaça que implica per a una
futura societat, constituïda tota ella o gairebé, per
funcionaris de l'Estat,
com per la fama "populista" de què gaudeixen els
venedors d'encanteris'.
(AVUI ,6-4-82)
|