Òrgans, estructures i funcions
(És un tema molt científic. L'Agustí tenia una visió científica molt rigorosa)

I

Tot ser vivent té diferents òrgans, els quals, tots, concorren conjuntament al seu desenvolupament en potència i harmonia específica.

Tota necessitat d'adaptació vital al cosmos ambient, suposa la creació evolutiva d'una funció determinada: perquè aquesta funció es pugui desenvolupar harmoniosament en el conjunt dels altres òrgans que simbiotitzen el ser considerat, cal que aquest últim vagi creant, segons propi dinamisme evolutiu, l'estructura corresponent.

L'òrgan resultant (el nou òrgan) necessita acostumar-se a la seva funció específica i al conjunt dels altres òrgans, amb els quals s'ha d'harmonitzar en la comunitat del propi ser global. (L'Agustí fa una metàfora amb l'economia.)

Cada funció especifica, estadísticament normal, es desenvolupa doncs en la seva pròpia estructura igualment específica i normal.

Una funció estadísticament normal en una estructura igualment normal, dóna un òrgan normal. L'harmonia entre tots els òrgans, estadísticament normals en molts sers estadísticament normals d'una espècie donada, crea una simbiosi normal, la qual es reflecteix en la bellesa i perfecció específica màxima i òptima, bellesa i perfecció de la qual una exhaustiva estadística analítica dóna el prototipus fenomènic.
(És un llenguatge tremendament científic, podria ser d'un biòleg parlant de com es forma un ser viu i l'Agustí ho aplica a la societat.)

II

Un òrgan és doncs la simbiosi d'una estructura i d'una funció.

Tota estructura orgànica, condició "sine qua non" de la funció corresponent,
(no es pot fer una funció si no es té una estructura) perdura en el temps: per això, tota estructura es dita "dia-crònica" o sigui "travessadora (DIA-) del temps (-CHRONOS)" (Les estructures són diacròniques, perduren en el temps i les funcions són sincròniques)

Tota funció orgànica s'acompleix cíclicament en un temps determinat: dura més o menys, però, en tots els casos, necessita que un repòs, més o menys perllongat, li permeti d'assimilar el que la seva mateixa activitat orgànica li ha proporcionat; això amb la finalitat que pugui reprendre energia pan-òntica en aquesta mateixa assimilació i, així, recomençar el cicle normal de la seva vida harmoniosa al servei de tot el ser. En conseqüència tota funció és anomenada "sincrònica" o sigui "conjuntada (SYN-) en un temps determinat (CHRONOS)".

III

Es parla, per extensió figurada, d'òrgans inerts, els quals són síntesis
d' estructures i funcions igualment inerts, combinades a partir de materials també inerts per a realitzacions que continuen essent inerts.

Es tracta generalment de sistemes conceptuals ABSTRACTATS D'UNA EMPÍRIA ANCESTRAL (experiència molt llarga)i condensats en un senyal "continent-abstracte", anomenat "formàtic", o sigui "de forma matemàtica".

En aquesta extensió figurada de les paraules "òrgan, estructura, funció", cal prestar molta atenció al significat originari de la paraula composta d'origen llatí "in-ERT, in-ARTIS", la qual significa: "sense L'ART DE LA VIDA".
(L'Agustí munta estructures, funcions i òrgans socials.)

IV

Tota estructura deficient produeix disfuncions, o sigui: funcions corruptes,
funcions de corrupció, que enverinen l'òrgan corresponent i, més encara el
conjunt orgànic, per llei DE SOLIDARITAT EN ELS SERS VIVENTS o de coherència logística en els sistemes inerts.
(L'Agustí fa una comparació entre la biologia i la societat.)

V

No comprendre això és no comprendre res, NI INTUÏTIVAMENT, ni científicament EN FÍSICA: A-BIO-FÍSICA, BIO-FÍSICA, ANTROPO-BIO-FÍSICA.

VI

Tot el que s'acaba de dir està relacionat amb el sistema monetari.

La disciplina etimològica ens permet de definir "la moneda" com "un instrument avisador d'una mesura comptable-abstracta-universal DEL C0NCRET VALOR DE CANVI CONCRET DE TOTS ELS CONCRETS BÉNS UTILITARIS EVOLUTIVAMENT INTER-CANVIABLES". (Tot el que hi ha al mercat).
(La moneda com a instrument avisador)

L'històric i actual i instrument monetari (-4.600 fina els nostres dies) ha
esdevingut una estructura auxiliar-inert tan mal engiponada, que ens dóna una
molt escassa instrucció objectivadora en l'espai geopolític, positivadora en el temps geofuncional i substituïble en la formàtica logística. (No serveix per a cap de les tres funcions.)

Vegem-ne les raons.

VII
(Tres raons poderoses que fan al diner actual, anti-científic)

L'actual paper -moneda escriptural de mesura i compte-abstracte-universal:
(lletres Majúscules són coses concretes, minúscules és abstracció)

1. és ANÒNIM (no deixa rastre) doncs ANTI-documentari, per conseqüent: ANTI-científic,

2. és UNIFORME doncs ANTI-analític, per conseqüent: ANTI-científic,

3. és PERMANENT doncs ANTI-estadístic, per conseqüent: ANTI-científic.
(canviar això és el que proposa l'Agustí)

4. és OFICIAL, COMPROMETENT INGÈNUAMENT-IMBÈCILMENT 0 AMB CÍNICA COMPLICITAT, TOTA LA FORTUNA I TOT EL PRESTIGI DE LA COMUNITAT GEOPOLÍTICA EN EL JOC BRUT D'UNS ESPECULADORS SENSE ESCRÚPOLS I AMB TENTACLES MULTINACIONALS, QUAN NO MUNDIALS.
(l'escrit amb majúscules fa referència al concret)

5. Totes les característiques anteriors FOMENTEN UNA OMNI-CORRUPCIÓ, ACTIVA I PASSIVA, BEN EVIDENT EN TOT EL COS SOCIAL: és doncs l'actual paper-moneda escriptural de mesura i compte abstracte-universal:
(és un sistema que afavoreix la corrupció)

5.1. ANTI-ESTRATÈGIC EN L'ÀREA GEOPOLÍTICA (veure 4);

5.2. ANTI-ESTRATÉGIC EN L'ÀREA GEO-JUSTICIAL: IMPUNITAT ASSEGURADA ALS RICS I PODEROSOS PROU ASTUTS PER PAGAR, al seu just (¡?!) preu, TOTES LES NECESSÀRIES COMPLICITATS INDIVIDUALS, PROFESSIONALS I INSTITUCIONALS. (ja fa 300 anys que La Fontaine, parodiant una faula molt antiga, escrivia: "Segons que sigueu potent o miserable, els judicis de cort us faran negre o blanc"); (i continua essent així)

5.3. ANTI-ESTRATÈGIC EN L'ÀREA GEO-SOCIAL: SIGUIN QUINS SIGUIN ELS CRIMS I DELICTES DELS RICS I PODEROSOS, ASSENYALATS en el paràgraf anterior, a PARTIR DE LLUR SEGURA (¡?!) IMPUNITAT JUSTICIAL,
DISFRUTEN D'UNA PERFECTA HONORABILITAT- SOCIAL, o, com a mínim CLASSISTA;

5.4. ANTI-ESTRATÈGIC EN L'ÀREA GEO-MILITAR: ESPIONATGE I CONTRAESPIONATGE;

5.5. ANTI-ESTRATÈGIC EN L'ÀREA GEO-POLICIAL: PROVOCADORS, INFILTRATS, DELATORS, ETC. PAGATS "amb fons secrets o caixa de
rèptils;

5.6. ANTI-ESTRATÈGIC EN L'ÀREA GEO-CÍVICA: només cal repassar, PROFESSIÓ PER PROFESSIÓ TOTS ELS CASOS CONCRETS DE L'ESCANDALÓS MERCANTILisme DE TANTS VOCACIONALS "LIBERALS", QUE HAN SUCUMBIT FINALMENT A LA IDOLATRIA del diner.