Nous apartats:
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.
|
Publicacions:
Lluís Maria Xirinacs.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.
Martí Olivella.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.
|
|
OMNICOMPTABILITAT D'UNA COMUNITAT GEOPOLÍTICA
(Aquí explica l'Agustí què
cal mirar perquè una comptabilitat sigui complerta)
L'omni-comptabilitat input-output d'una comunitat
geopolítica ha de comprendre, com a mínim, els estudis
analítics-estadístics següents:
1. Pel que fa a TOTES LES PERSONES (poder de compra):
1.1 SALARIS PRIVATS DE PRODUCCIÓ (diner privat-solvent)
1.1.1 ASSALARIATS DE tota classe i mena "utilitaris"
1.1.2 CAPITALISTES, COMANDITARIS, etc (cobren interessos o dividends)
1.2.3 EMPRESES (tenen beneficis)
1.2.4 INVENTORS (royaltys, regalies):
124.1 INDIVIDUALS, LLIURES O DINTRE UNA EMPRESA;
124.2 EN EQUIP, LLIURES O DINTRE UNA EMPRESA.
1.2 Sobre-salaris-socials-financers (diner comunitàriament
solvent)
(ara es diria renda bàsica)
1.2.1 a persones sense professió
1.2.2 a dones dedicades a la llar familiar
1.2.3 a persones amb professió utilitària, però
no exercida per qualsevol motiu especificat (vaga, locaut, atur
forçós o persones que no volen treballar)
1.2.4 a vocacionals lliberals:
124.1 sssf individual-familiar
124.2 equipament
124.2.1 professional-individual
124.2.2 professional d'equip
124.3 despeses de representació.
1.3 ESTALVI-CAPITAL (E-K)
1.3.1 E-K DE PRODUCCIÓ,
1.3.2 E-K DE CONSUM (cc/cc)
132.1 D'ORIGEN P (producció)
132.2 D'ORIGEN (finances)
2. la de TOTES LES MERCADERIES VENDIBLES (poder de venta)
2.1 PRODUCCIÓ CORRENT
2.1.1 omnicomptabilitat inter-empresarial (sectorial, territorial,
inter-sectorial, inter-territorial, sectorial-territorial, inter-sectorial-
territorial)
2.1.2. omnicomptabilitat intra-empresarial (empresa
per empresa)
212.1 preus de cost
212.2 rendiments
212.3 "stocks"
etc.
2.2. EMPRESES DE VENDA DIRECTA AL PÚBLIC
(REALITATS i previsions);
2.2.1. CONCRETES MERCADERIES (REALS(1) i potencials(2))
221.1. SOCIALMENT NO-FINITES I NO-FINIBLES (INVERSIONS FORÍSTIQUES)
(per a crèdit comunitari concedible a llurs clients de producció
directa) Ex: grues, camions ...
(1) MERCADERIES REALS: LES QUE HAN ESTAT COMPRADES ARA I AQUI
(2) MERCADERIES potencials: les que es podran comprar
en un espai-temps geopolític definit i previst.
221.2. SOCIALMENT NO FINITES, però FINIBLES (empreses majoristes),
per crèdit, però diferent de l'anterior, i en tot
el possible, substituït per préstecs bancaris DE CAPITALS
REALS JA EXISTENTS (BANCS DE NEGOCIS)
221.3. SOCIALMENT FINIBLES A CURT TERME (comerços
al detall, indústries de serveis personals, directes, etc):
poder de venda immediatament disponible per al públic
221.3.1 MERCADERIES POC DURADORES I C0NSERVABLES
(temps màxim x1)
221.3.2 MERCADERIES STOCKABLES (temps x2, x3, x4, ...)
221.4. INVERSIONS CONSUMPTIVES, de tipus individual-familiar,
(cotxe, ...) individual-liberal o/i liberal-col·lectiu.
(tot això ha d'estar en l'omnicomptabilitat)
*****
On les previsions "input-output", han
d'ésser tecnològicament màximes i òptimes
és en el cas d'invent de diner, més encara en el cas
de crèdit forístic que de finances consumptives; el
diner inventat pot pecar per excés (inflació) o per
defecte (deflació). el que convé és que la
comparació "previsions input-output-realitat experimental-comptable"
vagi reduint el seu marge d'error, a mesura que la xarxa telemàtica
endo-estatal i inter-estatal es va perfeccionant i engrandint: aquesta
és la gran revolució del govern telemàtic-
automàtic de les coses. I com en tota evolució social-estratègica
ràpida i repetida cal començar per nacionalitzar-ne
l'instrument tècnic : el que no vol dir que, d'aquí
x temps, hagi esdevingut tan perfecte que es pugui privatitzar,
perquè aquesta nova privatització evolutiva creï
un nou bé comú evolutiu.
(L'única cosa que nacionalitza l'Agustí
és la terra i la telemàtica, diu que ha d' estar al
servei de tothom.)
Karl Marx tenia raó, en el context científic
del seu temps, de reclamar la nacionalització dels mitjans
revolucionaris de producció, però actualment només
interessa realment, la nacionalització:
1) del revolucionari mitjà formàtic
(ex-formàtic i in-formàtic, científic i democratitzador)
2) del sòl per a poder:
2.1 urbanitzar-lo
2.2 fer produir agrícolament al màxim i òptim
a través de contractes de lloguer exigint la producció
ecològica de quantitat (q) màxima i QUALITAT (q) òptima
2.3 transformar la resta en boscos nets i adaptats a cada comarca
i muntanya.
2.4 anar constituint parcs naturals
2.5 anar construint els mitjans dromològics (dromo=
de viatge, carreteres...) necessaris, sense gaires plets.
En mercometria, al servei de la merco-estratego-metria, ens cal
conèixer, ans que tot, amb indicació precisa dels
límits d'espai i temps geopolític, els fluxos monetaris,
tant REAListes com potencials, perquè són homologístics
DELS FLUXOS MERCANTS o sigui DELS MOVIMENTS REALS i potencials DE
LES MERCADERIES CONCRETES EN LA CONCRETA SOCIETAT GLOBAL.
(L'omnicomptabilitat, en xifres i fluxos dineraris,
és com un mirall en el que es reflecteix el que succeeix
amb les mercaderies i serveis d'una comunitat geopolítica)
Amb el control input-output dels fluxos monetaris,
en comparació AMB ELS FLUXOS MERCANTS REALS I CONCRETS, passa
el mateix que amb l'estratègia hidràulica: si jo tinc
un torrent cabalós i salvatge que es torna gran riu de plana,
el primer que haig de fer és poder dividir i emmagatzemar
el màxim de FLUXOS REALS D'AIGUA D'INUNDACIÓ 0 SEQUEDAT
POSSIBLES, de la manera tecnològicament òptima i màxima,
per a poder evitar, amb càlculs corresponents, QUASI TOTES
LES INUNDACIONS I SEQUEDATS FUTURES i anar reduint aquest marge
de QUASI.
(Coneixent el que passa en el mercat real,
es tendirà a ser cada vegada més precisos, havent-hi
menys marge d'error i evitant les crisis. L'Agustí diu que
si es fessin bé les coses, les crisis serien més menys
greus i al final ja no n'hi haurien).
|