L'omni-comptabilitat input-output d'una comunitat geopolítica ha de comprendre, com a mínim, els estudis analítics-estadístics següents:
1. Pel que fa a TOTES LES PERSONES (poder de compra):
1.1 SALARIS PRIVATS DE PRODUCCIÓ (diner privat-solvent)
1.1.1 ASSALARIATS DE tota classe i mena "utilitaris"
1.1.2 CAPITALISTES, COMANDITARIS, etc (cobren interessos o dividends)
1.2.3 EMPRESES (tenen beneficis)
1.2.4 INVENTORS (royaltys, regalies):
124.1 INDIVIDUALS, LLIURES O DINTRE UNA EMPRESA;
124.2 EN EQUIP, LLIURES O DINTRE UNA EMPRESA.

1.2 Sobre-salaris-socials-financers (diner comunitàriament solvent)
(ara es diria renda bàsica)
1.2.1 a persones sense professió
1.2.2 a dones dedicades a la llar familiar
1.2.3 a persones amb professió utilitària, però no exercida per qualsevol motiu especificat (vaga, locaut, atur forçós o persones que no volen treballar)
1.2.4 a vocacionals lliberals:
124.1 sssf individual-familiar
124.2 equipament
124.2.1 professional-individual
124.2.2 professional d'equip
124.3 despeses de representació.

1.3 ESTALVI-CAPITAL (E-K)

1.3.1 E-K DE PRODUCCIÓ,
1.3.2 E-K DE CONSUM (cc/cc)
132.1 D'ORIGEN P (producció)
132.2 D'ORIGEN (finances)

2. la de TOTES LES MERCADERIES VENDIBLES (poder de venta)

2.1 PRODUCCIÓ CORRENT
2.1.1 omnicomptabilitat inter-empresarial (sectorial, territorial, inter-sectorial, inter-territorial, sectorial-territorial, inter-sectorial- territorial)

2.1.2. omnicomptabilitat intra-empresarial (empresa per empresa)
212.1 preus de cost
212.2 rendiments
212.3 "stocks"
etc.

2.2. EMPRESES DE VENDA DIRECTA AL PÚBLIC (REALITATS i previsions);
2.2.1. CONCRETES MERCADERIES (REALS(1) i potencials(2))
221.1. SOCIALMENT NO-FINITES I NO-FINIBLES (INVERSIONS FORÍSTIQUES) (per a crèdit comunitari concedible a llurs clients de producció directa) Ex: grues, camions ...

(1) MERCADERIES REALS: LES QUE HAN ESTAT COMPRADES ARA I AQUI

(2) MERCADERIES potencials: les que es podran comprar en un espai-temps geopolític definit i previst.
221.2. SOCIALMENT NO FINITES, però FINIBLES (empreses majoristes), per crèdit, però diferent de l'anterior, i en tot el possible, substituït per préstecs bancaris DE CAPITALS REALS JA EXISTENTS (BANCS DE NEGOCIS)

221.3. SOCIALMENT FINIBLES A CURT TERME (comerços al detall, indústries de serveis personals, directes, etc): poder de venda immediatament disponible per al públic

221.3.1 MERCADERIES POC DURADORES I C0NSERVABLES (temps màxim x1)
221.3.2 MERCADERIES STOCKABLES (temps x2, x3, x4, ...)

221.4. INVERSIONS CONSUMPTIVES, de tipus individual-familiar, (cotxe, ...) individual-liberal o/i liberal-col·lectiu.
(tot això ha d'estar en l'omnicomptabilitat)

*****

On les previsions "input-output", han d'ésser tecnològicament màximes i òptimes és en el cas d'invent de diner, més encara en el cas de crèdit forístic que de finances consumptives; el diner inventat pot pecar per excés (inflació) o per defecte (deflació). el que convé és que la comparació "previsions input-output-realitat experimental-comptable" vagi reduint el seu marge d'error, a mesura que la xarxa telemàtica endo-estatal i inter-estatal es va perfeccionant i engrandint: aquesta és la gran revolució del govern telemàtic- automàtic de les coses. I com en tota evolució social-estratègica ràpida i repetida cal començar per nacionalitzar-ne l'instrument tècnic : el que no vol dir que, d'aquí x temps, hagi esdevingut tan perfecte que es pugui privatitzar, perquè aquesta nova privatització evolutiva creï un nou bé comú evolutiu.
(L'única cosa que nacionalitza l'Agustí és la terra i la telemàtica, diu que ha d' estar al servei de tothom.)

Karl Marx tenia raó, en el context científic del seu temps, de reclamar la nacionalització dels mitjans revolucionaris de producció, però actualment només interessa realment, la nacionalització:

1) del revolucionari mitjà formàtic (ex-formàtic i in-formàtic, científic i democratitzador)

2) del sòl per a poder:

2.1 urbanitzar-lo
2.2 fer produir agrícolament al màxim i òptim a través de contractes de lloguer exigint la producció ecològica de quantitat (q) màxima i QUALITAT (q) òptima
2.3 transformar la resta en boscos nets i adaptats a cada comarca i muntanya.
2.4 anar constituint parcs naturals
2.5 anar construint els mitjans dromològics (dromo= de viatge, carreteres...) necessaris, sense gaires plets.

En mercometria, al servei de la merco-estratego-metria, ens cal conèixer, ans que tot, amb indicació precisa dels límits d'espai i temps geopolític, els fluxos monetaris, tant REAListes com potencials, perquè són homologístics DELS FLUXOS MERCANTS o sigui DELS MOVIMENTS REALS i potencials DE LES MERCADERIES CONCRETES EN LA CONCRETA SOCIETAT GLOBAL.
(L'omnicomptabilitat, en xifres i fluxos dineraris, és com un mirall en el que es reflecteix el que succeeix amb les mercaderies i serveis d'una comunitat geopolítica)

Amb el control input-output dels fluxos monetaris, en comparació AMB ELS FLUXOS MERCANTS REALS I CONCRETS, passa el mateix que amb l'estratègia hidràulica: si jo tinc un torrent cabalós i salvatge que es torna gran riu de plana, el primer que haig de fer és poder dividir i emmagatzemar el màxim de FLUXOS REALS D'AIGUA D'INUNDACIÓ 0 SEQUEDAT POSSIBLES, de la manera tecnològicament òptima i màxima, per a poder evitar, amb càlculs corresponents, QUASI TOTES LES INUNDACIONS I SEQUEDATS FUTURES i anar reduint aquest marge de QUASI.
(Coneixent el que passa en el mercat real, es tendirà a ser cada vegada més precisos, havent-hi menys marge d'error i evitant les crisis. L'Agustí diu que si es fessin bé les coses, les crisis serien més menys greus i al final ja no n'hi haurien).