Segons el geni ancestral de la llengua grega, a la qual pertanyen les arrels que composen els dos termes tan tècnics com clàssics del títol, hi ha x "pedagogies bones" i "pedagogies dolentes"; "demagògies bones" i "demagògies dolentes".

D'acord amb una terminologia fàcilment comprensible, podem anomenar simplement:
• "pedagogia" i "demagògia", a totes les pedagogies i demagògies bones,
• "anti-pedagogia" i "anti-demagògia", a totes les pedagogies i demagògies dolentes.
(El polític ha de fer demagògia, no pedagogia i no tractar el poble com si fossin nens.)

A l'anti-demagògia, també la podem anomenar "populisme": consisteix en afalagar els defectes i vicis de cada poble per a fer-se'n l'amo i exercir-hi impunement "l'anti-demagògia" pràctica, però disfressada de seny per a "l'home del carrer", "l'imbècil de la cantonada", "l'elector que tothom pot enganyar", "el poble que no sap res de res", però, "desgraciadament ("això no passava en temps d'en Franco!"), ho pot decidir tot".

Un exemple ben clar: el gran, l'incommensurable, el "fenomenal" Fraga Iribarne és un "populista" regalant "bingos" i "escurabutxaques"al poble espanyol.
En escala més reduïda, Fraga també és "populista" quan, per pressions seves, el govern retira la LAU (Llei d'Autonomia Universitària). Aquest projecte, tan deficient tenia almenys una cosa bona: l'accés a la universitat, com alumnes igual que com a professors, dels qui no han tingut un pare prou ric per a facilitar-los la carrera de "bèstia de concursos i oposicions" que és el mateix Fraga. Segons ell, aquesta carrera de "bèstia de concursos i oposicions", és l'única que pot obrir la barrera d'accés als "honors i prebendes liberals". Aquesta carrera dels concursos, oposicions, honors i prebendes, ha d'ésser negada sistemàticament a tota la "genteta" que, sense tanta "titolitis", saben, en realitat, més i millor que ell. La prova és manifesta en la història d'Espanya des que això, -que se'n diu simplement en termes tècnics "classisme burrocràtic" i "lluita de classes", practicats, des de dalt del govern, per imbècils i negats, ha portat la dissort al "poble espanyol".

Nosaltres, amb tot honor, som demagògics és a dir: volem conduir els pobles de la península a la consecució ràpida de llurs interessos i llibertats essencials, retirant de la circulació tots els jocs d'atzar i proposant a la gent l'esforç útil i lliure cap a un desenvolupament material-llibertari que li doni, no les satisfaccions i també defraudacions de l'atzar, sinó la seguretat geopolítica i la dignitat ciutadana, a les quals té dret, tan interiorment com exteriorment.

Tot això és possible sense "populisme" prostituïdor i classista, entabanador i
murri, embolicador i sapastre. És possible amb simple "demagògia" sincera i eficaç.