Nous apartats:
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.
|
Publicacions:
Lluís Maria Xirinacs.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.
Martí Olivella.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.
|
|
Pedagogia i demagògia
(conducció del nen) - (conducció
del poble)
Segons el geni ancestral de la llengua grega, a
la qual pertanyen les arrels que composen els dos termes tan tècnics
com clàssics del títol, hi ha x "pedagogies bones"
i "pedagogies dolentes"; "demagògies bones"
i "demagògies dolentes".
D'acord amb una terminologia fàcilment comprensible, podem
anomenar simplement:
"pedagogia" i "demagògia", a totes
les pedagogies i demagògies bones,
"anti-pedagogia" i "anti-demagògia",
a totes les pedagogies i demagògies dolentes.
(El polític ha de fer demagògia,
no pedagogia i no tractar el poble com si fossin nens.)
A l'anti-demagògia, també la podem anomenar "populisme":
consisteix en afalagar els defectes i vicis de cada poble per a
fer-se'n l'amo i exercir-hi impunement "l'anti-demagògia"
pràctica, però disfressada de seny per a "l'home
del carrer", "l'imbècil de la cantonada",
"l'elector que tothom pot enganyar", "el poble que
no sap res de res", però, "desgraciadament ("això
no passava en temps d'en Franco!"), ho pot decidir tot".
Un exemple ben clar: el gran, l'incommensurable, el "fenomenal"
Fraga Iribarne és un "populista" regalant "bingos"
i "escurabutxaques"al poble espanyol.
En escala més reduïda, Fraga també és
"populista" quan, per pressions seves, el govern retira
la LAU (Llei d'Autonomia Universitària). Aquest projecte,
tan deficient tenia almenys una cosa bona: l'accés a la universitat,
com alumnes igual que com a professors, dels qui no han tingut un
pare prou ric per a facilitar-los la carrera de "bèstia
de concursos i oposicions" que és el mateix Fraga. Segons
ell, aquesta carrera de "bèstia de concursos i oposicions",
és l'única que pot obrir la barrera d'accés
als "honors i prebendes liberals". Aquesta carrera dels
concursos, oposicions, honors i prebendes, ha d'ésser negada
sistemàticament a tota la "genteta" que, sense
tanta "titolitis", saben, en realitat, més i millor
que ell. La prova és manifesta en la història d'Espanya
des que això, -que se'n diu simplement en termes tècnics
"classisme burrocràtic" i "lluita de classes",
practicats, des de dalt del govern, per imbècils i negats,
ha portat la dissort al "poble espanyol".
Nosaltres, amb tot honor, som demagògics
és a dir: volem conduir els pobles de la península
a la consecució ràpida de llurs interessos i llibertats
essencials, retirant de la circulació tots els jocs d'atzar
i proposant a la gent l'esforç útil i lliure cap a
un desenvolupament material-llibertari que li doni, no les satisfaccions
i també defraudacions de l'atzar, sinó la seguretat
geopolítica i la dignitat ciutadana, a les quals té
dret, tan interiorment com exteriorment.
Tot això és possible sense "populisme" prostituïdor
i classista, entabanador i
murri, embolicador i sapastre. És possible amb simple "demagògia"
sincera i eficaç.
|