Nous apartats:
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.
|
Publicacions:
Lluís Maria Xirinacs.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.
Martí Olivella.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.
|
|
Neo-partidisme
(el que fa falta avui dia)
(L' Agustí fa una
proposta molt actual i la va fer fa més de deu anys.)
L'home evolutiu, a través de fets socials successius progressius,
busca camins llibertaris tals que, espontàniament, expansivament,
automàticament, retroactivament, transformin l'egoisme vital
de cada persona singular en solidaritat vivent entre tots els membres
de cada comunitat geoestratègica i entre totes les comunitats
geoestratègiques de la terra, unifederatives de cara a l'exterior
i llibertàriament multiconfederatives de cara a l'interior.
Qui no entengui això, es condemna ell mateix
a una constant crisi de cultura,
provocada pel fet patent que actualment una "organització
social (desorganització antisocial)" (és el que
vivim ara) desfasada per un autoritarisme anacrònic, bloqueja
l'actuació comunitària, la qual, per definició
de l'home, -un ser comunitari-llibertari indefinidament acumulatiu-,
és espontàniament, expansivament, automàticament,
retroactivament transformadora del lliure egoisme vital de cadascú
en solidaritat llibertaria de tots.
Cal superar l'edat dels desànims, de les
ànsies, de la gloriola de la vanitat. (Això és
un retrat de l'Agustí.) Ens cal adquirir l'escepticisme somrient
del científic que sap que totes les seves teories o hipòtesis
de treball i cada una de les parts d'aquestes teories, són
refutables (falsables) fins al moment d'una experimentació
positiva, exacta i eficaç. Cal arribar a la seguretat de
qui s'ha passat tota la vida, (el mateix Agustí
Chalaux) escoltant les refutacions a les seves hipòtesis
de treball que li feien totes les persones consultades, des de les
més analfabetes a les més erudites, des de les més
humils malgrat llur saber, fins a les més vanitoses malgrat
llur ignorància i ha estudiat, una per una, aquestes refutacions
i n'ha buscat la solidesa documentària per a refutar-les
al seu torn amb una experimentació adequada. (cas
de l'Agustí Chalaux)
Si s'ha guardat aquesta disciplina d'humilitat
científica durant anys i anys,
s'arriba a la seguretat d'un saber empíric-fenomenològic
pro-experimental, capaç de construir, en antropobiofísica
històrica, els mecanismes social-llibertaris d'alta tecnologia
d'avantguarda, que substituiran els grollers i anacrònics
mecanismes antisocials-antillibertaris dels successius i "transitoris"
imperialismes i poders apocalíptics establerts des de fa
4.600 anys.
La idolatria del diner ANÒNIM és tan absurda que,
qui no la veu, es converteix "ipso facto" en un mort-vivent,
sense cap voluntat creativa, única marca distintiva de l'home
normal.
Avui dia, (això ho va escriure fa trenta
anys i encara val avui) les caixes d'estalvi, els bancs, les multinacionals
tenen "un govern automàtic de les seves coses",
una comptabilitat interior immediata, amb tots els seus capítols
i subcapítols perfectament documentats en cada un dels elements
causatius.
Això que és possible a qualsevol gran empresa nord-americana,
japonesa, ...,
europea, àdhuc espanyola, és perfectament possible
a nivell de qualsevol Estat
contemporani: si no es fa és perquè no es vol.
El que és tècnicament possible, tard o d'hora es fa:
val més d'hora que tard. És per fer-ho tot amb tant
de retard que els pobles Ibèrics, per prendre un exemple,
són relativament tan pobres avui dia com havien estat rics
i potents en altres temps anteriors a l'absolutisme, la intolerància,
el fanatisme. Cal, d'una vegada, destruir mites absurds de màgia
pensada al servei del poder imbècil i contra el poble esclau:
els Reis Catòlics (i aquí destrueix
un mite) i els seus successors immediats han estat efectes
de la llarga grandesa històrica anterior i causa de la rapidíssima
decadència següent. És contra el poble tot el
que es fa amb retard, amb la cèlebre "prudència"
dels hipòcrites "de bona fe", prou rics i poderosos
per anar preparant lentament llurs enganyifes de joc brut.
Un equilibri econòmic real del lliure mercat clar i la lliure
societat transparent, (que és el que ell predica) -amb les
seves lògiques i automàtiques conseqüències
creditícies-inversives i financeres-humanistes,- és,
des d'un punt de vista tècnic-actual immediatament iniciable
en qualsevol Estat contemporani. Es pot doncs iniciar ara mateix
en l'Estat Espanyol.
Possibles noms a un neopartit amb el programa del
"Sistema General":
P.E.M. = Partit de l'Economia de Mercat (per a un progressiu alliberament
nacional)
F.E.M. = Front per a una Economia de Mercat (alliberadora de la
Nació)
R.E.M. = Revolució per a una Economia de Mercat
R.E.M.A.N.T. = Revolució per a una Economia de Mercat Alliberadora
de tota Nació Tossuda.
En cada Estat constituït, a mesura de l'educació
política que el nostre neo- partidisme vol donar al poble,
cal que successives eleccions locals i parlamentàries permetin
de distingir clarament entre:
1. els qui volen "la repartidora" o sigui
l'economia de mercat sense inflació ni deflació, sense
misèria per raó de diner i amb seguretat material
i jurídica per a totes les persones.
2. i els qui prefereixen que tot continuï
igual:
2.1 amb contradictòries crisis inflacionistes-deflacionistes,
imbricades i simultànies en les que ningú no entén
res i són presentades com a catàstrofes "naturals",
però que tothom sap que permeten a unes minories "selectes"
unes suculentes "meriendas de negros" en el túnel
negríssim del mercat en el qual no es pot distingir res,
ni el negre, ni el blanc, ni el gris, ni cap altre color;
2.2 amb ingent atur forçós:
2.2.1 de treballadors competents;
2.2.2 de capitals disponibles per a inversions;
2.2.3 d'empreses eficaces;
2.2.4 d'invents pràctics.
Cal adaptar-se a les noves situacions tecnològiques
de la humanitat contemporània, amb creativitat llibertària,
amb estratègies concretes (*), amb afany de solidaritat i
comunió amb tots els homes de la terra, -perquè ja
hem arribat al límit d'ineficàcia total de les "solucions"
antigues.
(*) de les que s'expliquen en el "Sistema
General".
Voldríem suscitar un gran moviment llibertari-autopolític,
que pugui confederar a tots els ciutadans responsables, tots els
partits honestos, totes les empreses orgulloses de llur creativitat
utilitària, totes les comunitats altruistes de base, per
a una actuació legislativa i executiva ràpida i molt
precisa:
1. passar de l'actual ANTI-moneda que és
ANÒNIMA, UNIFORME, PERMANENT, OFICIAL, ANTI-científica,
OMNI-CORRUPTORA i ARRUÏNADORA DE TOTA LA GENT HONRADA, a una
AUTO-moneda que seria omnidocumentària, OMNI-PERSONALITZADORA
OMNI- RESPONSABILITZADORA, pan-analítica, omni- estadística,
AUTO-científica, en definitiva AUTO-PROTECTORA DE TOTA LA
GENT HONRADA, ... .
2. establir una omni-telemàtica de lliure
mercat clar i lliure societat transparent, al servei gratuït
de tots els membres de la comunitat(**);
(**) tots els membres de la comunitat són
totes les persones, tant les individuals- mortals, com les nacionals-hereditàries
i les col·lectives-socials.
3. constitucionalitzar una radical independència de la Justícia
enfront de l'Estat dins de la comunitat geopolítica, ja que
llurs missions estratègiques són ben distintes, la
primera, educativa de cara al passat documentat i l'altra, instructiva
de cara al futur sobre la base del present encara no conegut, però
ja intuït pel polític de vocació i talent; (La
interferència de l'Estat i la Justícia ara és
ben patent.)
4. constitucionalitzar un Estat monàrquicament
fort, breu, eficaç, responsable, sobre la base d'una neta
separació dels legítims "comandaments socials
(arquies)" següents:
(cal separar radicalment):
4.1 el comandament executiu, del qual cal assegurar la continuïtat
professional estratègica a partir d'eleccions lliures;
4.2 i el comandament legislatiu, el qual, és
una simbiosi del Parlament amb el Cap de l'Estat en exercici, de:
4.2.1 tots els ciutadans, per mitjà de la
Cambra de Diputats;
4.2.2 de totes les ètnies i interètnies de la Comunitat
geopolítica, per mitjà del Senat de les Nacions Confederades;
4.2.3. de tots els professionals utilitaris i liberals, per mitjà
dels Consells gremials i col·legials consultius.
(En el sistema de l'Agustí hi ha coses molt revolucionàries.)
5. constitucionalitzar una seguretat social gratuïta per a
tots els membres de la comunitat.
6. simplificar dràsticament la imposició
fiscal sobre els ciutadans i les ciutadanies, a base de:
6.1. un sol impost prudencial per cada venda elemental-legal.
Aquest impost prudencial, cal rebaixar-lo i finalment, suprimir-lo,
quan la hipòtesi DEL BÉ COMÚ MERCANTil s'hagi
convertit en tesi exacta-científica, filosòfica-certa,
tecnològica-eficaç, democràtica per ser entesa
per tothom;
6.2. un sol impost educatiu per a nacionalitzar
la totalitat del sòl de cada municipi. Aquesta municipalització
és una necessitat urgentíssima per a un urbanisme
("de ciutat o de ruralia") que tingui en compte les vitals
exigències culturals de l'home contemporani;
7. monopolitzar tots els serveis i treballs públics, des
del moment que puguin ésser financerament nacionalitzats,
en tan que "empreses liberals" al total servei gratuït
de cada ciutadà i de cada ciutadania;
8, suscitar constantment "empreses utilitàries"
competidores de les anteriors en quant a "PRODUCCIÓ,
PERÒ SENSE DISTRIBUCIÓ"
9. constitucionalitzar el repartiment eficaç
del crèdit nacional a les empreses
Utilitàries (avui dia es troba en mans
dels bancs, només ells donen crèdits) constituïdes
o per constituir, exigint responsabilitat als executius bancaris
responsables de cada operació creditícia elemental
si falla el beneficiari-deutor, (garantia individual amb tota la
seva fortuna, de cada executiu responsable de l'atorgament d'un
préstec amb mal resultat final; garantia col·lectiva-subsidiària
de tots els executius responsables de l'atorgament de préstecs;
garantia col·lectiva-subsidiària de tot el banc; (avui
dia quan el Banc té pèrdues les paga el poble, quan
té guanys són per ells) garantía intercol·lectiva-subsidiària
de tots els bancs de negocis confederats per lliure contracte entre
ells).
|