(L' Agustí fa una proposta molt actual i la va fer fa més de deu anys.)
L'home evolutiu, a través de fets socials successius progressius, busca camins llibertaris tals que, espontàniament, expansivament, automàticament, retroactivament, transformin l'egoisme vital de cada persona singular en solidaritat vivent entre tots els membres de cada comunitat geoestratègica i entre totes les comunitats geoestratègiques de la terra, unifederatives de cara a l'exterior i llibertàriament multiconfederatives de cara a l'interior.

Qui no entengui això, es condemna ell mateix a una constant crisi de cultura,
provocada pel fet patent que actualment una "organització social (desorganització antisocial)" (és el que vivim ara) desfasada per un autoritarisme anacrònic, bloqueja l'actuació comunitària, la qual, per definició de l'home, -un ser comunitari-llibertari indefinidament acumulatiu-, és espontàniament, expansivament, automàticament, retroactivament transformadora del lliure egoisme vital de cadascú en solidaritat llibertaria de tots.

Cal superar l'edat dels desànims, de les ànsies, de la gloriola de la vanitat. (Això és un retrat de l'Agustí.) Ens cal adquirir l'escepticisme somrient del científic que sap que totes les seves teories o hipòtesis de treball i cada una de les parts d'aquestes teories, són refutables (falsables) fins al moment d'una experimentació positiva, exacta i eficaç. Cal arribar a la seguretat de qui s'ha passat tota la vida, (el mateix Agustí Chalaux) escoltant les refutacions a les seves hipòtesis de treball que li feien totes les persones consultades, des de les més analfabetes a les més erudites, des de les més humils malgrat llur saber, fins a les més vanitoses malgrat llur ignorància i ha estudiat, una per una, aquestes refutacions i n'ha buscat la solidesa documentària per a refutar-les al seu torn amb una experimentació adequada. (cas de l'Agustí Chalaux)

Si s'ha guardat aquesta disciplina d'humilitat científica durant anys i anys,
s'arriba a la seguretat d'un saber empíric-fenomenològic pro-experimental, capaç de construir, en antropobiofísica històrica, els mecanismes social-llibertaris d'alta tecnologia d'avantguarda, que substituiran els grollers i anacrònics mecanismes antisocials-antillibertaris dels successius i "transitoris" imperialismes i poders apocalíptics establerts des de fa 4.600 anys.
La idolatria del diner ANÒNIM és tan absurda que, qui no la veu, es converteix "ipso facto" en un mort-vivent, sense cap voluntat creativa, única marca distintiva de l'home normal.

Avui dia, (això ho va escriure fa trenta anys i encara val avui) les caixes d'estalvi, els bancs, les multinacionals tenen "un govern automàtic de les seves coses", una comptabilitat interior immediata, amb tots els seus capítols i subcapítols perfectament documentats en cada un dels elements causatius.
Això que és possible a qualsevol gran empresa nord-americana, japonesa, ...,
europea, àdhuc espanyola, és perfectament possible a nivell de qualsevol Estat
contemporani: si no es fa és perquè no es vol.
El que és tècnicament possible, tard o d'hora es fa: val més d'hora que tard. És per fer-ho tot amb tant de retard que els pobles Ibèrics, per prendre un exemple, són relativament tan pobres avui dia com havien estat rics i potents en altres temps anteriors a l'absolutisme, la intolerància, el fanatisme. Cal, d'una vegada, destruir mites absurds de màgia pensada al servei del poder imbècil i contra el poble esclau: els Reis Catòlics (i aquí destrueix un mite) i els seus successors immediats han estat efectes de la llarga grandesa històrica anterior i causa de la rapidíssima decadència següent. És contra el poble tot el que es fa amb retard, amb la cèlebre "prudència" dels hipòcrites "de bona fe", prou rics i poderosos per anar preparant lentament llurs enganyifes de joc brut.
Un equilibri econòmic real del lliure mercat clar i la lliure societat transparent, (que és el que ell predica) -amb les seves lògiques i automàtiques conseqüències creditícies-inversives i financeres-humanistes,- és, des d'un punt de vista tècnic-actual immediatament iniciable en qualsevol Estat contemporani. Es pot doncs iniciar ara mateix en l'Estat Espanyol.

Possibles noms a un neopartit amb el programa del "Sistema General":
P.E.M. = Partit de l'Economia de Mercat (per a un progressiu alliberament nacional)
F.E.M. = Front per a una Economia de Mercat (alliberadora de la Nació)
R.E.M. = Revolució per a una Economia de Mercat
R.E.M.A.N.T. = Revolució per a una Economia de Mercat Alliberadora de tota Nació Tossuda.

En cada Estat constituït, a mesura de l'educació política que el nostre neo- partidisme vol donar al poble, cal que successives eleccions locals i parlamentàries permetin de distingir clarament entre:

1. els qui volen "la repartidora" o sigui l'economia de mercat sense inflació ni deflació, sense misèria per raó de diner i amb seguretat material i jurídica per a totes les persones.

2. i els qui prefereixen que tot continuï igual:

2.1 amb contradictòries crisis inflacionistes-deflacionistes, imbricades i simultànies en les que ningú no entén res i són presentades com a catàstrofes "naturals", però que tothom sap que permeten a unes minories "selectes"
unes suculentes "meriendas de negros" en el túnel negríssim del mercat en el qual no es pot distingir res, ni el negre, ni el blanc, ni el gris, ni cap altre color;

2.2 amb ingent atur forçós:
2.2.1 de treballadors competents;
2.2.2 de capitals disponibles per a inversions;
2.2.3 d'empreses eficaces;
2.2.4 d'invents pràctics.

Cal adaptar-se a les noves situacions tecnològiques de la humanitat contemporània, amb creativitat llibertària, amb estratègies concretes (*), amb afany de solidaritat i comunió amb tots els homes de la terra, -perquè ja hem arribat al límit d'ineficàcia total de les "solucions" antigues.

(*) de les que s'expliquen en el "Sistema General".

Voldríem suscitar un gran moviment llibertari-autopolític, que pugui confederar a tots els ciutadans responsables, tots els partits honestos, totes les empreses orgulloses de llur creativitat utilitària, totes les comunitats altruistes de base, per a una actuació legislativa i executiva ràpida i molt precisa:

1. passar de l'actual ANTI-moneda que és ANÒNIMA, UNIFORME, PERMANENT, OFICIAL, ANTI-científica, OMNI-CORRUPTORA i ARRUÏNADORA DE TOTA LA GENT HONRADA, a una AUTO-moneda que seria omnidocumentària, OMNI-PERSONALITZADORA OMNI- RESPONSABILITZADORA, pan-analítica, omni- estadística, AUTO-científica, en definitiva AUTO-PROTECTORA DE TOTA LA GENT HONRADA, ... .

2. establir una omni-telemàtica de lliure mercat clar i lliure societat transparent, al servei gratuït de tots els membres de la comunitat(**);

(**) tots els membres de la comunitat són totes les persones, tant les individuals- mortals, com les nacionals-hereditàries i les col·lectives-socials.

3. constitucionalitzar una radical independència de la Justícia enfront de l'Estat dins de la comunitat geopolítica, ja que llurs missions estratègiques són ben distintes, la primera, educativa de cara al passat documentat i l'altra, instructiva de cara al futur sobre la base del present encara no conegut, però ja intuït pel polític de vocació i talent; (La interferència de l'Estat i la Justícia ara és ben patent.)

4. constitucionalitzar un Estat monàrquicament fort, breu, eficaç, responsable, sobre la base d'una neta separació dels legítims "comandaments socials (arquies)" següents:
(cal separar radicalment):
4.1 el comandament executiu, del qual cal assegurar la continuïtat professional estratègica a partir d'eleccions lliures;

4.2 i el comandament legislatiu, el qual, és una simbiosi del Parlament amb el Cap de l'Estat en exercici, de:

4.2.1 tots els ciutadans, per mitjà de la Cambra de Diputats;
4.2.2 de totes les ètnies i interètnies de la Comunitat geopolítica, per mitjà del Senat de les Nacions Confederades;
4.2.3. de tots els professionals utilitaris i liberals, per mitjà dels Consells gremials i col·legials consultius.
(En el sistema de l'Agustí hi ha coses molt revolucionàries.)
5. constitucionalitzar una seguretat social gratuïta per a tots els membres de la comunitat.

6. simplificar dràsticament la imposició fiscal sobre els ciutadans i les ciutadanies, a base de:

6.1. un sol impost prudencial per cada venda elemental-legal. Aquest impost prudencial, cal rebaixar-lo i finalment, suprimir-lo, quan la hipòtesi DEL BÉ COMÚ MERCANTil s'hagi convertit en tesi exacta-científica, filosòfica-certa, tecnològica-eficaç, democràtica per ser entesa per tothom;

6.2. un sol impost educatiu per a nacionalitzar la totalitat del sòl de cada municipi. Aquesta municipalització és una necessitat urgentíssima per a un urbanisme ("de ciutat o de ruralia") que tingui en compte les vitals exigències culturals de l'home contemporani;

7. monopolitzar tots els serveis i treballs públics, des del moment que puguin ésser financerament nacionalitzats, en tan que "empreses liberals" al total servei gratuït de cada ciutadà i de cada ciutadania;

8, suscitar constantment "empreses utilitàries" competidores de les anteriors en quant a "PRODUCCIÓ, PERÒ SENSE DISTRIBUCIÓ"

9. constitucionalitzar el repartiment eficaç del crèdit nacional a les empreses
Utilitàries (avui dia es troba en mans dels bancs, només ells donen crèdits) constituïdes o per constituir, exigint responsabilitat als executius bancaris responsables de cada operació creditícia elemental si falla el beneficiari-deutor, (garantia individual amb tota la seva fortuna, de cada executiu responsable de l'atorgament d'un préstec amb mal resultat final; garantia col·lectiva-subsidiària de tots els executius responsables de l'atorgament de préstecs; garantia col·lectiva-subsidiària de tot el banc; (avui dia quan el Banc té pèrdues les paga el poble, quan té guanys són per ells) garantía intercol·lectiva-subsidiària de tots els bancs de negocis confederats per lliure contracte entre ells).