Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.


Documentació
(L'Agustí treballava d'una forma científica, sobre documents.)

El passat pot ésser més o menys ben documentat:

1. Documents "vivents" (subjectius):
1.1. pels nostres records sensitius;
1.2. per les nostres nocions intuïtives i post-intuïtives, que poden ser: (lliga molt amb el Model Globàlium d'en Xirinacs)
1.2.1. o bé post-evidents, complementàries de les evidències psicosomàtiques, dites fenomèniques;
1.2.2. o bé, generalment, no-evidents, (són les més misterioses) de vegades, manifestament "contra-
evidents", anti-fenomèniques ", dites "NOÜMÈNIQUES", és a dir, "PRODUCCIONS (NOCIONS) EN ESPERIT PUR"
(les persones que es posen en estat místic, tenen nocions en esperit pur)

1.3. per les nostres paraules, segons idioma ètnic o d'una altra llengua:
1.3.1. paraules ante-escripturals o no-escrites (fins el mil·lenni III a C.): origen dels mites llibertaris (llegendes poètiques) i dels mites pe(n)sats
(una cosa és la màgia llibertària, que és molt antiga, i l'altra la màgia pensada que és més recent)
1.3.2. paraules escrites:
132.1 els documents escrits poden, en si mateixos, ésser considerats com a objectes inerts, datats segons una cronologia més o menys certa, en funció de comprovacions inter-comparatives;
(el que ha quedat escrit fa referència a la màgia pensada que no parla tant de la llibertat, encara que alguns escrits sí que en parlen)
132.2. per raó de llur mateix inici cronològic, tots els escrits que posseïm actualment, participen més de mites pe(n)sats que no pas de mites llibertaris i llegendes poètiques.

2. Documents inerts
2.1. pre-documents: (abans de documents)
2.1.1. éssers bio-físics:
211.1. fòssils;
211.2. conservats, més o menys sencers, pel fred o altres condicionaments de no-putrefacció (mamuts congelats...)
2.1.2. éssers originàriament inerts, o sigui a-bio-físics (pedres...)
2.2. proto-documents: estrats "cronològicament indicatius" que contenen vestigis fòssils (hi intervenen totes les disciplines paleològiques)

Cal doncs sotmetre tots els documents sobre el passat de què disposem actualment a una molt severa operativa "científica" (metodològica, criteriològica, epistemològica). (Tot això són documents que s'han de sotmetre a una severa operativa científica per estudiar-les.)

Resumint:

I. Ante-documents: només són possibles conjectures gratuïtes.

II. Documents inerts:

1. pre-documents: fòssils

2. proto-documents: vestigis "intencionals" en estrats, de fòssils.

III. Documents més o menys plens de vida (paraula):

3. hipo-documents:
3.1. paraula oral transmesa por tradicions, llegendes, mites, ritus, etc.
3.2. altres llenguatges interpretables:
3.2.1. gestos i mímiques ancestrals
3.2.2. rítmiques, danses, músiques, cants, etc.
3.2.3. arts i artesanies.

4. Documents per paraula escrita, després d'estudi empíric, sobre el terreny de 3, 2, 1 :
4.1 escrits d'autor, segons el conjunt de disciplines caracteriològiques
4.2 escrits contemporanis fets per autors competents i solvents, sotmesos a
tota la crítica, epistèmica i metòdica, de tota la comunitat fenomenològica, científica, filosòfica i tecnològica mundial.

5. hiper-documents: excés de documents escrits (llur estudi i bibliografia
per procediments de la sola intel·ligència humana, esdevé impossible en
la pràctica i àdhuc en teoria). (Per això pot fer falta Internet.)


IV. Retorn a una certa inèrcia: l'elaborativa 4 és integrament aplicada a 5, a
base de logicals, analiticals i logisticals tele(forma)trònics (programes cada
dia més explicitats i normalitzats mundialment): POST-DOCUMENTS.
(Això es pot treure d'Internet. A l'època de l'Agustí no existia el Google, però ell ja ho explicava.)

Notes: cosmos inert = cosmos exterior (tot el que hi ha fora de la terra) + GEA

GEA = conjunt de tots els éssers inerts que són a la terra (planeta).
(A-BIOFÍSICA)

Natura = conjunt de tots els sers biòtics (BIOFÍSICA), forçosament naixents sobre la terra:

1. éssers que s'alimenten de matèria inert (microbis i plantes).

2. éssers que s'alimenten de "matèria vivent": animals.
(Distincions molt pedagògiques i didàctiques).

 

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte