Persona
(L'Agustí escriu cinc pàgines per parlar del que és una persona.)

I. Definició:
"Persona" és tot ser capaç de "cantar alt i just" (la seva pròpia singular, insaciable, inviolable, ... força vital, vocació espiritual, realitat llibertària, ... ferma voluntat de realitzar-se).
( En Xirinacs era una persona que tenia força vital, vocació espiritual, realitat llibertària i l'Agustí Chalaux, també).

II. Una classificació de les persones:
Són "persones" en el ple sentit de la paraula:

1. persones vivents en tot temps, pràcticament des dels orígens:
1.1 totes les nacions instintives hereditàries, amb unanimitat quasi inconscient en algunes realitats vitals-concretes de la comunitat. Cal fer constar, ara i aquí, que, de nacions, en neixen i en moren cada dia, però que són la realitat més perenne de l'home: són essencialment persones comunitàries-perdurables a visió i escala individual-mortal;
1.2 tots els individus, evidentment mortals a curt terme;
1.3 totes les col·lectivitats, originàriament i vocacionalment socials llibertàries, però que poden esdevenir més o menys antisocials-antillibertàries a través de mecanismes, cada dia més coneguts, de corrupció, tràfic de influencies, complicitats, poder, opressió, repressió , terrorisme, ... aquestes comunitats socials, en general creades per individus genials o per dinasties molt conscients són formades per persones individuals, però són més duradores que llurs membres. (El Barça, el consorci del Palau de la Música, el Centre d'Estudis Joan Bardina, la Fundació Randa Lluís M. Xirinacs, ...)

(L'Agustí deia que la guerra té 13.000 anys d'història).
2. persones només nascudes en l'era patriarcal-autobèl·lica (-11.000), segons un procés cada dia més estudiat, de rígida unifederació defensiva cara a l'exterior i llibertària multi-confederació autapacificant cara a l'interior:
2.1 nacions "patriarcals" (les primeres que va haver-hi)
2.1.1 uni- família, pre- família o família primitiva (en llengua osca, molt pròxima al llatí, el substantiu "famel" significa "esclau"). La família és doncs una neo- articulació social- genètica d'origen auto- bèl·lic que res no té a veure, en els pobles típicament i exclusivament patriarcals, amb les endo-ètnies primitives;
(abans d'haver-hi famílies, hi havia nacions, tribus... i el fet de formar famílies va ser pel fet d'haver-hi guerres, des de fa 13.000 anys)
2.1.2 bi- família (-10.000) de guerrers lliures i vençuts, esclavitzats per a treballar en la producció vitalment necessària a llurs "amos-germans (ritus del pacte primer d' esclavitud en lloc del genocidi primitiu i del pacte segon d'agermanament per mescla de sangs). (L'esclavitud, en la història de l'home, ha estat un progrés, abans només hi havia genocidi exterminador de l'enemic). Algunes d'aquestes bi- famílies primitives esdevingueren amb el temps, multi- famílies, molt més riques i nombroses, de guerrers lliures, amb diferents castes d'agricultors, ramaders, artesans, mercaders, ..., de vegades alliberats;
2.1.3. tribus (-9.000) de dos o més multifamílies, dites, en terminologia llatina: "gens, gentes": la dinastia de cada tribu aglutinava, al seu entorn, diferents castes de "guerrers" i "clients", també hereditaris.

2.2. com a súmmum d'aquest lent procés de complexificació auto- pacificant per uni-exo-federació (de cara a l'exterior) i multi-intra-confederació,( de cara a l'interior) iniciaren llur vida, cap els -8.500/8.000, unes comunitats plurinacianals, a les quals cal aplicar exclusivament els termes d'origen grec i llatí que tots coneixem, però molt sovint apliquem sense cap propietat a realitats anteriors: "ciutadella"; "acròpolis", "polis (policia, política, ...)"; "civitas (civilització o cultura de ciutat, ciutadà, ciutadania, ...)"; "urbs (urbanitat, urbanisme, ...)"; "imperi" (mot que cal entendre en el seu sentit originari de "poble multi- nacional, multi- gentilici, multi- tribal, ... preparat per dins, interiorment, per defensar-se";
(L'Agustí distingeix molt bé entre l'imperi, que és noble, i l' imperialisme que és un desastre).

2.2.1. imperis pròpiament dits, anomenats generalment subhistòrics per poc
documentats fins aquests últims anys de grans descobriments arqueològics. En l'Àsia Menor, existiren pràcticament, des de llurs orígens com a lloc de refugi, defensa i contraatac, fins a finals del mil·lenni III; eren imperis molt oberts a un activíssim comerç inter-imperial, però molt tancats en llur cultura pròpia, la qual, naturalment, constituïa, per si mateixa i d'acord amb el significat primitiu de la paraula "ciutat", una "civilització" en el sentit més fort del terme. (Hi havia la civilització de Troia, ... amb les seves muralles i, a dins, desenvolupaven la seva cultura). Llurs muralles, progressivament a cada generació més sòlides i altes, eren radicalment inexpugnables amb les armes del seu temps, llur invasió i ocupació per un exèrcit estranger només podia resultar d'una imprudència molt greu dels defensors o d'una traïció. Malgrat llur mútua hostilitat originària, aquests "imperis" havien arribat a un grau de convivència mercantil i auto pacificació remarcable: el record n'era encara tan nostàlgic molts segles després que Plató anomenava "era d'or" aquesta era imperial.

2.2.2 els "imperialismes" històrics: a l'Àsia Menor el primer "imperialisme"
és el de Sargó I d'Akkad-Babel, cap allà els inicis de la segona meitat del mil·lenni III; només s'explica el seu èxit fulgurant contra les ciutats-imperis de Summer, una per una, gràcies a successives traïcions fetes possibles per l'invent de LA PRIMERA MONEDA METÀL·LICA- CONCRETA, FORÇOSAMENT ANÒNIMA, UNIFORME, PERMANENT, és a dir: QUE NO DEIXAVA CAP RASTRE DENUNCIADOR DE LA FELLONIA. (Es destrueixen les muralles, no per les armes sinó per corrupció, perquè els donen diners als guardians per tal que els deixin entrar: els subornen. Aquesta moneda va nàixer en els imperialismes. Des de aleshores fins ara hi ha hagut corrupció).

Els "imperialismes" successius han estat tots, com el de Sargó I, fruit
de la traïció crematística, disfressada d'explicacions miraculistes més dignes. Llur desviació pràctica dels "imperis" primitius (-8.500 a -2.500, a l'Àsia Menor) és evident: l'imperi primitiu buscava la seguretat auto- pacificant interna i la seguretat defensiva externa per a totes les seves nacions confederades; els "imperialismes" només tenen com a nord de llurs estratègies i tàctiques bèl·liques i mercantils, el profit de molt poques dinasties oligàrquiques, generalment, a més de guerreres o amb exèrcits mercenaris, "plutàrquiques" (1).

Aquesta desviació tan evident dels imperialismes històrics de la vocació imperial, explica la poca solidesa de cada imperialisme successiu i llur ràpida i tràgica successió apocalíptica; sembla estrany que després d'una experiència tan eloqüent durant uns 4.500 anys, llurs classes pseudodirigents i explotadores no hagin comprés la lliçó per a retornar al sentit primer de la paraula "imperi" i, a través d'imperis "mundials" adaptats al progrés tecnològic actual, arribi a una major i millor convivència auto- pacificant entre ells, en espera d'un sol "imperi" mundial que sigui capaç de resoldre els problemes d'índole fenomènica plantejats a les actuals generacions.

Per això, caldrà decidir-se a estudiar molt de prop i a fons, la pràctica i teoria resultant dels "imperis" i dels "imperialismes".

(1) plutarquia: paraula d'encuny platonià composta de dos termes tècnics:
• Arquia: comandament imperial suprem
• Plutos: déu de la riquesa. Tenia a Atenes, estàtues amb doble cara com el Janus llatí.

Plató diu que:
1. la cara d'ulls clarividents, somrient i benvolent, correspon a la noció i concepte de riquesa crematística de "l'edat d'or" (quan no hi havia moneda anònima)
2. la cara cega, adusta i malvolent, correspon a la noció i concepte de "l'edat de ferro" o sigui dels imperialismes.

III "Sacralitat" i "santedat" con a afinament progressiu de la consciència ètica- transcendent
(Una teoria de l'Agustí i d'altres científics és que l'home és un animal que progressivament va acumulant, és a dir no és el mateix un home nascut avui que fa 10.000 anys i en canvi sí que és igual un ximpanzé de fa 10.000 anys amb un d'actual. La diferència entre l'home i l'animal, és a part de poder articular un llenguatge, és l'acumulació de saviesa i de coneixements i també l'Agustí diu que hi ha una acumulació de sacralitat)

Aquests termes tècnics, amb tots llurs derivats, tenen un significat molt precís i només es poden aplicar a persones en tant que subjectes actius amb consciència progressiva (acumulativa). El significat d'aquests termes tècnics d`origen llatí, es implícit en el verb "SANCIRE, sancionar, donar sanció".
(capacitat de judici del que és bo i del que és dolent, l'animal això no ho té)

A nivell d'ideals, "noümènics" (transcendents) o intuïcions en esperit pur, tota persona, qualsevol persona, no té altre punt de referència que la pròpia més profunda consciència, tan singular, inefable, inviolable. En el més íntim de l'ésser de cada persona, VIU "L'ALTRE", "L'INNOMINAT", "EL MISTERI DE L'ESPERIT PRESENT EN TOT HOME, QUE BUFA QUAN VOL, ON VOL I COM VOL". ÉS SEMPRE UN HOSTE RÀDICALMENT ESTRANY A TOT EL CONJUNT DE FENÒMENS PSICO SOMÀTICS DE L'ESSER DE CADA PERSONA, PERÒ ÉS TAN ESSENCIAL A AQUESTA PERSONA QUE, AQUESTA, NO VIU EN CAP MOMENT FORA DE LA SEVA PRESÈNCIA ÍNTIMA, DE VEGADES SENTIDA ESCOLTADA I ENTUSIASMADORA COM MOLT MÉS SOVINT MOLESTA, SILENCIADA, NO EXTERIORITZADA. (És preciós la manera de dir-ho, descriu la sacralitat que tots portem a dins, encara que hi ha persones que la silencien)

De memòria d'home i en funció de tota la nostra documentació a l'abast actualment, ningú ha pogut vanagloriar-se de no tenir esperit transcendent, consciència ètica. La paraula ha estat donada a l'home per mentir, però mai no ha pogut mentir de manera inalterablement constant i inclús la seva conducta en moments àlgids de la seva vida, ha desmentit totes les seves negacions referents a la seva consciència ètica.
(L'Agustí era un tros de pa, deia que la mentida és lícita si és per a protegir-te, sempre que no perjudiquis a ningú).

Els cristians poden donar un nom A AQUEST "ALTRE": JESÚS, EL RESSUSCITAT, QUI ENS CONDUEIX TOTS ELS HOMES AL SEU PARE PER LLUR MUTU ESPERIT D'AMOR INFINIT . I prou: no saben res més. "Vos Dono Gràcies, Pare, perquè tot ho has ensenyat als més humils".

IV La sacralitat i santedat històrica, -molt més encara si es pretén cristiana,- ha d'afirmar con a vàlids els principia següents:
1. val més ésser víctima que victimari,
2, val més ésser desconsolat i consolador que botxí,
3. val més ésser ovella que llop,
4. val més ésser bon pastor que dóna la seva vida par les seves ovelles que mercenari covard i fugisser davant qualsevol escomesa al ramat,
5. val més ésser esquilat que esquilador,
6. val més ésser torturat que torturador
7. val més ésser sorprès en la pròpia bona fe i confiança en els altres que
no pas sorprendre la bona fe i confiança que els altres dipositen en nosaltres.

Però a tots els homes, i als cristians encara més, - se'ls imposa, en el constant afinament de llur esperit i consciència ètica-transcendent, d'estructurar i fer funcionar una societat fenomènica-civil, és a dir una civilització, en la qual, siguin instrumentalment impossibles en la pràctica, tots els crims i delictes anteriors contra el pròxim de més bona fe o més dèbil.

Per a un cristià, tota la dignitat del món civilitzat està en que Jesús, El Crist, s'encarna constantment en els més dèbils.

Si els homes, -i encara més els cristians,- no comprenen que tenim inexcusablement aquestes dues tasques en el món, duna part, ésser èticament "bons" envers tots els nostres "germans" i, d'altra part, de construir amb eficàcia una civilització fenomènicament "bona" per a tots els homes de la terra, no hem entès res de l'evolució ètica-transcendent de la consciència simplement humana o, més encara
cristiana.

Els cristians que no construïm, amb eficàcia fenomènica-instrumental, un món
fenomènicament menys injust per als dèbils, demostrem que no hem entès res de l'evangeli: aquest predica, en les benaurances, El Regne Del Pare per ara i aquí precisament. "Vindrà el dia en que vosaltres fareu miracles més grans que els que jo faig".