(Explica com funcionen els bancs i les caixes, l'Agustí no els elimina, els fa servir com instruments)

Exposició de motius:

Per la paraula "cibernètica", entenem: "govern automàtic de les coses". Cal que el ciutadà i les ciutadanies no es deixin contagiar pors absurdes, sinó, molt al contrari cal que es persuadeixin de que ens serà útil a tots d'aprofitar-nos dels avenços que la moderna tecnològica posa a l'abast de la nostra generació. (L'Agustí deia moltes coses que ara són reals però en el seu temps ni es pensaven.)

Cal entendre què telemàtica i cibernètica són instruments inerts al servei incondicional de tothom i que la persona, les persones concretes, tant les individuals com les col·lectives i les nacionals-comunitàries, són el valor primer, no alienable, llibertari, el valor únic a servir, des de l'auto-política i l'auto-justícia, contra tots els despotismes, totes les tiranies, tots els poders establerts, oficials, oficiosos o ocults, àdhuc quan és presenten sota la màscara d'un messianisme partidista o/i d'una justícia "absoluta".

Simplificant al màxim i de manera òptima, obtindrem ràpidament que la telemàtica instal·lada, en el nostre moment i espai geopolític, ens doni tot el servei possible en cibernètica auto-econòmica de clar mercat lliure i de lliure societat transparent. (És un llenguatge molt precís.)

TÍTOL I Bancs de negocis i Caixes d'estalvi

Art 1 La diferenciació telemàtica-cibernètica dels anteriors establiments comptables i dels cc/cc que els interessats hi poden obrir, persegueix l'educació de tot el poble i de cada persona concreta en els dominis de la claredat d'un mercat lliure i la transparència d'una societat llibertària.

Art 2 Els dos tipus d'establiments comptables (Bancs de negocis i Caixes d'estalvi) són netament diferenciats pel present decret-llei:

2.1 els Bancs de negocis són empreses exclusivament utilitàries, estan doncs al mateix nivell que qualsevol altra empresa utilitària; (tant ho és una fàbrica de totxos com un Banc)

2.2 molt al contrari, les Caixes d'estalvi, malgrat ésser originàriament d'iniciativa privada-local, tenen una altra tradició de servei públic de tipus social alliberador, per aquesta raó el present decret-llei les proclama serveis comunitaris-liberals i les identifica plenament amb l'auto-política perseguida pel nostre Estat constituent, sota la protecció auto-llibertària de la Justícia Comunitària. (La Caixa és un braç de l'Estat per a distribuir el diner comunitari atorgat segons l'estatut corresponent a cada persona individual o col·lectiva.)

TÍTOL II Dels bancs de negocis

Art 3 A l'igual que totes les altres empreses utilitàries, el conjunt de tots els bancs de negocis en l'entera comunitat geopolítica és confederaran en un gremi eficaç i subgremis especialitzats;

Art 4 Els bancs de negocis només podran estar al servei de totes les altres empreses utilitàries en els exclusius cicles forístics ( la més òptima i millor producció) de la producció comunitària i del comerç exterior; només podran manejar diner directament inter-empresarial per a la producció de bens utilitàris i valors mercantils socialment no-finibles i no- finits per raó de qualitat o/i quantitat. (El menjar és finible, la nevera té aquesta consideració.)

Art 5 Els bancs de negocis:

5.1 treballaran lliurement, segons contractes generals o particulars, amb llurs clients
5.2 portaran tota la comptabilitat "input-output" de llurs clients, a disposició immediata dels mateixos
5.3 és dedicaran, com fins ara, a descomptes i préstecs bancaris, exclusivament basats sobre capitals i reserves propis i capitals específicament i contractualment cedits a tal objecte pels clients interessats.( No poden inventar-se diner com fan ara)

Art 6 Per conseqüent, els bancs de negocis segons l'actual constitució no podran confondre, com ho venen fent fins ara:

6.1 d'una part, préstecs bancaris basats sobre capitals privats-solvents;
6.2 i d'altra part, crèdit nacional basat sobre els saldos positius de comptes
corrents, coneguts en l'actualitat sota l'etiqueta de recursos aliens.
(El Banc no pot comptar com a seus els diners i recursos que té d'altres.)

Art 7 Crearan, amb plena capacitat intra-legislativa i intra-executiva, tantes caixes inter-bancàries com siguin necessàries per a oferir uns serveis immillorables
a tot el país i garantir una perfecta seguretat privada-solvent als seus clients, en funció d'una omni-solidaritat gremial, sub-gremial i inter-gremial;

Art 8 L'Estat només intervindrà en l'especial negoci bancari sobre la base de lleis mínimes per a la tal especialització mercantil, sense minva de que també regeixin pels bancs de negocis tota la legislació i la jurisprudència aplicables al conjunt general d'empreses utilitàries;

Art 9 La Justícia, en els seus corresponents graus locals, ètnics, inter-ètnics i comunitari:

9.1 crearà tants tribunals especialitzats en dret bancari com siguin necessaris per a resoldre ràpidament tots els litigis interpersonals (inter-individuals, inter-col·lectius, individuals-col·lectius) que es puguin presentar en el sector

9.2 intervindrà, per pròpia iniciativa, per iniciativa dels defensors de
cada poble ètnic o inter-ètnic i del defensor de tota la comunitat geo-política, per iniciativa dels fiscals i sempre que qualsevol persona, individual o col·lectiva reclami, per qualsevol motiu referent a bancs de negocis, el ple acompliment de les lleis i la jurisprudència vigents. En les seves sentències, el primer principi a invocar per la Justícia, cada vegada que un banc de negocis condemnat no pugui fer front a les seves obligacions legals-justicials, serà sempre i arreu i en tots els dominis, l'omni-solidaritat bancària (gremial, sub-gremial, intergremial ) en favor de tota la clientela de dit banc.

TÍTOL III Clients dels bancs de negocis

Art 10 Tots els clients d'un banc de negocis hauran de tenir, segons la present constitució, estatut notarial d'empresa utilitària.

Art 11 En conseqüència, tota persona, individual o col·lectiva, amb més d'un salari utilitari (per qualsevol motiu de treball, capital, empresa o/i invent) està obligada a constituir una empresa per accions, sigui de tipus individual, sigui de tipus inter-individual o col·lectiu, sigui de tipus inter-col·lectiu o social: aquesta empresa, (exclusivament per a cobrar els salaris del(s) seu(s) accionista(es)) obrirà, en el banc de negocis que li convingui, un únic compte corrent bancari d'estalvi de producció multi-assalariada.

Art 12 Totes les empreses per accions, del tipus que siguin, a exclusió de qualsevol altra persona, tindran dret als següents cc/cc en tants bancs de negocis com els hi convingui, fora de l'excepció consignada en l'anterior article 11:

1. cc/cc D'ESTALVI DE PRODUCCIÓ MULTI-ASSALARIADA(segons art 11),amb descobert automàtic fins a 25% i amortització en un any;

2. cc/cc DE PRODUCCIÓ NORMAL, amb descobert automàtic fins a 25% i amortització en un any;

3. cc/cc D'INVERSIONS I RESERVES PRIVADAMENT SOLVENTS, amb descobert automàtic fins el 5O% i amortització en tres anys;

4. cc/cc D'INVERSIONS CREDITICIES, COMUNITARIAMENT SOLVENTS

TÍTOL IV De les Caixes d'Estalvis

Art 13. Totes les caixes d'estalvis existents queden nacionalitzades pel present decret-llei, però conservaran tota llur autonomia actual, confederant-se a nivell de cada ètnia, de cada inter-ètnia, i de tota la comunitat geopolítica (confederacions de les caixes d'estalvis)

Art 14. Cada caixa d'estalvis, existent fins a la data, administrarà, des d'ara, la seva autonomia segons auto-gestió del conjunt d'establiments comptables oberts i de cada establiment comptable: aquesta auto-gestió ser portada pels delegats elegits del personal i dels compte-correntistes, segons llei;
Art 15. Els cc/cc que hom podrà obrir en les caixes d'estalvi són exclusivament els
següents:

1. cc/cc individuals de productors utilitaris uni-assalariats per llur empresa (sigui aliena, sigui parcial o totalment pròpia) a part, cada titular d'aquesta classe de cc/cc, dita: "D'ESTALVI DE PRODUCCID LABORAL-uni-salarial", només podrà obrir-ne un de sol i precisament en la caixa d'estalvis del seu
primer domicili com a productor assalariat. (la qüestió de translació del
c/c, des de la caixa d'estalvis del domicili primer a les caixes d'estalvi de les seves eventualment successives residències, és un problema telemàtic secundari a càrrec de la confederació comunitària de caixes d'estalvi), aquests c/c "D'ESTALVI DE PRODUCCIÓ LABORAL-unisalarial gaudiran de un descobert automàtic fins el 25%, amb amortització d'un any.

2. cc/cc individuals o/i familials "D'ESTALVI DE CONSUM PRIVADAMENT SOLVENT", EXCLUSIVAMENT ALIMENTATS pel corresponent c/c "D'ESTALVI DE PRODUCCIÓ", sigui individual-unisalarial en caixa d'estalvi, sigui multi-salarial-empresarial en banc de negoci. Aquests c/c "D'ESTALVI DE CONSUM PRIVADAMENT SOLVENT" gaudiran d'un descobert del 50%, amb amortització en tres anys.

3. cc/cc individuals o/i familials "D'ESTALVI DE CONSUM FINANCER, ,(és a dir: COMUNTTARIAMENT SOLVENT)

4. cc/cc "DE CONSUM COl·lECTIU LIBERAL FINANCER, (és a dir: COMUNITARIAMENT SOLVENT)

Els subapartats 1, 2 i 3 fan referència a c/c de persones individuals i familials, l'apartat 4 és per a persones col·lectives.
(L'Agustí dona nom i cognom als fluxos de diners, els detalla tots.)

Art 16 Els ingressos en aquests cc/cc "DE CONSUM COMUNITARIAMENT SOLVENT" provindran

1. de sobresalaris socials financers (sssf) individuals (sssfI) (cc/cc individuals)
2. de sssf familials (sssPF) (cc/cc familials)
3. de sssf liberals (sssfL)
3.1. tècnic:
3.1.1. de vocacional individual
3.1.2. per equip de vocacionals individuals
3.2. institucional

Art 17 Interessa enormement a la nostra revolució omni-llibertaria el conèixer al dia l'estadistica exacta dels uniassalariats utilitaris, car es tracta d'una categoria social a extingir, per simple augment de la riquesa privada i de la riquesa comunitària, totes dues complementaries, inter-dependents i omni-solidaries.
La gent que treballa no per vocació sinó en treballs utilitaris és a extingir. Cada dia més les màquines substituiran el treball utilitari. (Tothom té dret a cobrar un sou derivat de l'ancestral herència que acumula l'espècie humana. La riquesa comunitària ja és prou potent. Per el sol dret d'existir, ara i aquí ja es té el dret a viure sense cap misèria per raó de diner.)