Nous apartats:
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.
|
Publicacions:
Lluís Maria Xirinacs.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.
Martí Olivella.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.
|
|
Decret Llei 06 Simplificació fiscal
(L'Agustí acabava
amb els tributs)
Exposició de motius:
La teoria empírica lògica pro-experimental del mercat
històric, afirma que els impostos són completament
inútils en una economia racional de mercat i tot el que
és inútil és nociu per a la comunitat.
Art 1. De tota la absurda complicació, heretada,
de seculars i nous impostos, càrregues parafiscals, gabelles,
drets reals, etc.
1. només conservarem per a l'Estat, en sentit
estricte de prudència política, (
per si de cas la teoria no és prou alta i es necessiten mes
diners) "un impost, inicialment del 5% sobre tràfic
d'empresa (ITE)": simple i comprensible a tothom, què
no necessita cap altre control que el de la legalitat de cada factura-xec
i, a través d'aquest, és de recobrament a cost molt
baix, per part dels mateixos bancs de negocis
2. per a l'educació del poble i per a garantir
constitucionalment uns fonaments eficaços d'això que
el nou Estat entén per llibertat creativa en cada ètnia,
només és conserva un altre impost únic del
5% sobre la propietat privada del sòl nacional, a benefici
exclusiu de cada municipi: sobre bases de lliure concert entre,
d'una part, propietaris de solars i terrenys (agrícoles,
forestals, no cultivables, etc.) i d'altra part, cada municipi;
aquest impost perseguiré una progressiva nacionalització-municipalització
de tota la terra pàtria.
(L'Agustí pensa que la terra ha de
ser del municipi, no pot ser privada. Si vols conservar la propietat
el propietari haurà de pagar...)
Art 2. El propietari haurà de pagar un impost del
5% anual sobre el lliure preu, concertat cada 2 anys amb el municipi,
de les seves propietats de terreny. El municipi comprador-nacionalitzador
de qualsevol-propietat haurà de llogar a l'antic propietari
la mateixa propietat a un preu màxim del 1%.
Art 3. És a partir d'ingressos autònoms
suficients per part de tots els municipis que ha de néixer,
per l'afany d'una lliure confederativitat, una caixa confederativa
de mútua solidaritat i ajuda inter-municipal.
Art 4. D'aquesta manera només caldrà
protegir constitucionalment: barris, llogarets, masies, etc., a
base d'una caixa intra-municipal de lliure confederativitat, ajuda
mútua i solidaritat entre les comunitats primàries
de cada municipi
Art 5. El municipi no podrà mai ni
per cap motiu vendre un solar o terreny ja municipalitzat-nacionalitzat,
només podrà llogar-lo a un preu màxim del 1%
del seu valor, lliurement concertat, de compra.
Art 6. En cas de venda de qualsevol solar
o terreny, pel qual el propietari hagi
satisfet normalment l'impost del 5% sobre el preu lliurement concertat
amb el municipi, aquest té opció de compra al lliure
preu de mercat
convingut entre venedor i l'eventual comprador.
Art 7. En cas de renúncia de nacionalització
per part del municipi, el venedor pagarà un impost extraordinari
del 50% sobre la diferència entre el prea lliurement concertat
amb el municipi i el lliure preu de venta convingut entre ell l'eventual
comprador.
Art 8. L'article 2 no serà d'aplicació
pels petits propietaris (menys de ... hectàrees)
|