Nous apartats:
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.
|
Publicacions:
Lluís Maria Xirinacs.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.
Martí Olivella.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.
|
|
Reflexions de l'Agustí Chalaux fetes el 1979.
- Des de fa anys -com a científic que vull ésser-
visc el poc que em queda de vida i la meva pròxima mort,
amb lucidesa de simple i efímer fenomen humà elemental.
- Però, en relació amb els amors
més pregons de tota a vida: Catalunya gran, Països Catalans;
Occitània gran, Occitània tota; Ibèria gran,
Ibèria tota; Europa gran, Europa tota, visc la meva pròxima
desaparició amb una inquietud i una angoixa quasi transcendents,
pel fet que no he sabut encara i potser no podré, abans de
morir, donar a conèixer als catalans la meva obra, una esperançada
reflexió pan-etno-històrico-cultural sobre l'esdevenidor
de la humanitat.
- S'està acabant l'era dels imperialismes,
dels absolutismes idolàtrics, dels poders despòtics
i tirànics, de les religions mentideres o màgies pe(n)sades
per a engany dels febles i dels pobres; dels estatismes burocràtics,
insolvents i paralitzants, de les anti-civilitzacions i els anti-ecumenes,
de les anti-economies de mercat i de les anti-polítiques
de societat; dels poders ocults, deslleials i subterranis i de les
lluites tenebroses pel poder real; de l'omni-corrupció activa
i passiva, lingüística i fàctica, autora o còmplice,
actora o permissiva; del mercantilisme escandalós de les
institucions i professions «liberals» i de la apropiació
il·legítima i del robatori insolent de qualsevol propietat
comunitària profitosa per part dels grups de pressió
i corrupció, a favor de llur interessos privats i de llurs
privilegis monopolistes de fet, puix que no de «dret»;
del desmoralitzador «feta la llei, feta la trampa».
- En l'època moderna sorgí la figura
ambivalent del religiós cínic-militar cruel-i funcionari
poderós, del frare -soldat -secretari, carrera eclesiàstica,
d'armes i administrativa, necessària pel triomf descarnat
i despietat de l'imperialisme egolàtric i del despotisme
tirànic. Aquesta figura es continua, avui dia, pel «comunista»
fanàtic i inquisitorial, funcionari del partit i de l'Estat,
i per «l'executiu» tipus USA, incondicional dels oligopolis
multinacionals i de la màquina estatista-militarista universal.
- Aquesta figura no ha sabut donar pas a l'era
de les nacions -ètnies i inter-ètnies- que s'està
iniciant ara. La nova era que s'anuncia sorgeix com a conseqüència
possible del progrés concret, tant qualitatiu (analític)
com quantitatiu (mètric-estadístic), del progrés
científic i filosòfic, de progrés tecnològic
i democratitzador de la tècnica, d'un progrés tot
ell bolcat per pròpia dinàmica a les llibertats concretes
i reals de les persones singulars.
- És clar que si aquesta nova era no podrà
ésser indefinidament aturada, sí que pot ésser
retardada o accelerada, en tant que representa, per ella mateixa,
la destrucció radical de qualsevol poder sobre les persones
(il·legítima i immoral), tractades a tall de masses
deformables a caprici de poderosos i còmplices.
- Tractarem de demostrar, amb referència
històrica omni-documentada, que tot poder sobre les persones
troba el seu punt de suport en un sol i únic instrument:
el diner anònim (anti-documentari), uniforme (anti-analític)
i permanent (anti-estadístic), és a dir, el diner
secret, subterrani, deslleial, irresponsable i irresponsabilitzador,
omni-corromput i omni-corruptor.
- Sense aquestes característiques tècniques
d'anonimat, uniformitat i permanència, el diner esdevindrà
instrument eficacíssim de lliure productivitat, repartició
equitativa del bé comú mercantil (economia de mercat
clar), de protecció pràctica de les llibertats concretes
ja aconseguides i de creació de noves llibertats fenomèniques.
- Mecanisme de poder si és anti-científic
i mecanisme de llibertats fenomèniques si se li donen estructures
i funcions orgànicament tecnològiques: tal se'ns presenta
el primer sistema mètric de tota la història (la moneda)
inventat per l'home ara fa uns 10.000 anys.
El dia que els pobles ho sàpiguen, sabran
immediatament optar entre l'esclavitud i la llibertat.
Agustí Chalaux. Any 1979.
|