Nous apartats:
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.
|
Publicacions:
Lluís Maria Xirinacs.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.
Martí Olivella.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.
|
|
Quina societat imaginem i volem? Quina societat
desitgem i necessitem?: Valors, visions, objectius generals
El món que volem, el món
que desitgem
P01. PLUJA D'IDEES: Objectius generals de la societat-meta
P01.1
L'objectiu fonamental de la humanitat, és trobar una via
que permeti viure plenament a cada ésser humà del
planeta: (1) Viure d'acord amb el més alt potencial humà,
com a éssers conscients, compassius, solidaris, creatius,
pensants, en harmonia amb els altres, i amb la mare natura, i amb
el cosmos, (2) Viure amb les necessitats materials bàsiques
satisfetes (alimentació, abric, habitatge, justícia,
educació, seguretat, esplai, salut i sanitat, participació),
per així ser humans íntegres i dignes, i per així
tenir condicions per donar el millor de si quan l'oportunitat sigui
propícia.
P01.2 Promoure la participació democràtica
en tots els sectors de vida col·lectiva, des de nivells locals
fins a nivells globals. La participació democràtica,
o la capacitat (poder) de presa de decisió del subjecte (individu)
humà, no pot estar limitat a l'estricte camp de la política-
ideològica. Tota la realitat social és política,
començant per l'economia, i continuant amb l'operativa social,
la justícia, l'educació, l'ètica social, etcètera,
etcètera.
P01.3 En lloc de societat patriarcal, volem organització
social amb equitat de gènere, i respecte per les minories.
Tots hem de tenir oportunitats equivalents, i a tots els nivells.
Tots ens hem de sentir concernits i compromesos. Tots ens hem de
sentir integrats i subjectes actius. Tots tenim dret a proposar
i a ser escoltats.
P01.4 El respecte dels drets humans fonamentals,
i el respecte per la no discriminació en la seva més
àmplia concepció i abast, haurien d'estar garantits
amb major generalitat i efectivitat del que passa en l'actualitat,
per aconseguir racionalitat i equitat en la nostra estructura social,
i també per aconseguir major prosperitat i per reforçar
el benestar d'homes i dones en un ampli espectre geogràfic
i social. Tots podem aportar el que som i el que tenim. Tots en
certes circumstàncies podem generar grans idees i projectes.
Tots tenim dret a cobrir necessitats bàsiques, per viure
dignament, per accedir a béns i drets comuns. Tots tenim
la capacitat personal de poder arribar a ser molt importants.
P01.5 Fer accessibles els drets civils, polítics,
socials, econòmics, i culturals, a totes i a tots, en forma
àmplia i sense més discriminacions, és un gran
desafiament en el qual hem perseverar. Però aquest objectiu
serà difícil, molt difícil d'assolir, si en
aquest sentit el nostre accionar bàsicament es redueix a
aspectes declaratius i accions discrecionals. Les qüestions
operatiu- socials també tenen gran importància, ja
que si bé és cert que molt es pot aconseguir a través
d'una millor i més profunda educació en valors, deixant
així les accions al propi sentir i a la iniciativa de les
persones, tampoc podem caure en la ingenuïtat de creure que
tot pot basar-se en aquest únic pilar, ja que això
és una utopia, ja que almenys alguns desviaments són
inevitables (i poden arribar a ser destructius). Pensem amb maduresa
i racionalitat. Les ciències bàsiques i naturals van
avançar gràcies a que en elles es van introduir les
teories, la mesura, la comparació, i el registre descriptiu.
I en les ciències socials també podem introduir i
perfeccionar les teories, la mesura, la comparació, la descripció,
l'acció correctiva. És clar, en l'actual estructura
social tot és massa caòtic i desordenat, com per sense
més ni més fer alguna cosa intel·ligent per
canviar aquest estat de coses. És indubtable que hi ha situacions
socials molt penoses que requereixen la intervenció i el
suport del cos social, per humanitat, i fins i tot per racionalitat
doncs finalment tots habitem el mateix planeta i tots influïm
en tots, però els plans d'ajuda no poden organitzar-se a
impulsos i amb més força que intel·ligència
i ordre, ja que es corre el risc de no ser eficient, ja que es corre
el risc de no sempre incidir sobre les situacions més penoses
i vulnerables. Per corregir com cal l'estructura social, per fer
una correcta distribució de recursos i de responsabilitats,
per implementar bons i eficients plans socials, no hi ha altra forma
que poder conèixer amb gran detall la situació de
cadascú, així com també tenir molt bones estadístiques
generals. I la nostra organització social té a la
mà una eina d'ús estès, i que de ser perfeccionada
bé podria servir amb la finalitat indicada: Òbviament
ens referim als diners. Moltes coses s'aclaririen, moltes coses
serien més manejables, si poc a poc passéssim de les
actuals monedes anònimes a les més perfeccionades
monedes telemàtiques.
P01.6 Promoure la prosperitat de tots, i no només
el benestar d'una cada vegada més estesa proporció
de la població. Vet aquí el crucial i principal desafiament.
Aquesta és la dificultat singular.
P01.7 Potser convindria definir i construir àmplies
visions a partir de modestes aspiracions comunes perquè una
única i amplia visió, possiblement, és molt
difícil que satisfaci a una molt àmplia majoria. No
ens quedem esperant una idea tan poderosa que ho pugui abastar tot,
i que permeti situar les principals problemàtiques i donar-
lis algun tipus de solució, ja que això és
una il·lusió perillosa. Les visions més modestes
i amb menys aspiracions, si són ben formulades i compreses,
si són coherents, i si deixen veure el camí a través
del qual s'ha de transitar, possiblement són més viables,
i per allà es pot començar. (A) Mantenir decentment
a la família, (B) Treballar amb dignitat i honestedat, (C)
Ser escoltat i tenir possibilitats de presentar un projecte, i que
el mateix sigui seriosament avaluat, (D) Estructurar intel·ligentment
el sector educatiu- cultural , (E) Participar activament en programes
d'acompanyament a la formació i educació dels fills,
Etcètera, etcètera. Heus aquí una curta enumeració
de molt interessants i prometedores possibilitats. Alimentem les
nostres modestes visions individuals, teixint -les en flexibles,
diversos, i enriquits tapissos. L'acció col·lectiva
pot aconseguir un miracle, combinant l'acció de petits grups,
compartint i integrant visions, evolucionant en accions i plans
conjunts.
P01.8 Perquè les grans problemàtiques
globals i les seves possibles solucions, puguin ser adequada i profundament
analitzades i discutides pel cos social i pels especialistes i pels
nivells decisoris corresponents, les mateixes han de ser incloses
en l'agenda mediàtica i política, de la forma més
oberta i general i participativa com sigui possible. De poc servirà
posar per exemple la qüestió del medi ambient i dels
recursos naturals sobre la taula, promovent grups de treball i grans
reunions internacionals d'alt nivell, si les solucions i els mecanismes
considerats en algun sentit es troben esbiaixats o limitats. En
conseqüència, es destaca la conveniència de promoure
una nova agenda cultural i de canvi social a nivell global, que
sigui àmplia, diversa, i molt oberta a la participació
ciutadana. En els anys vuitanta del segle XX per exemple, l'agenda
va incloure la temàtica de la informació i la comunicació,
i ningú dubta avui dia que en aquesta qüestió
es van produir notoris avenços, en l'àmbit tecnològic
però també a nivell aplicador i a nivell polític.
És tal el poder dels mitjans massius de comunicació
sobre les problemàtiques socials i sobre una nova possible
organització del teixit comunitari, que sens dubte es requereix
d'un debat global que propiciï majors espais de participació
notoris avenços, en l'àmbit tecnològic però
també a nivell aplicador i a nivell polític. És
tal el poder dels mitjans massius de comunicació sobre les
problemàtiques socials i sobre una nova possible organització
del teixit comunitari, que sens dubte es requereix d'un debat global
que propiciï majors espais de participació en els àmbits
locals, ja que de no organitzar-se d'aquesta forma, certament es
podria perdre un ric ventall de visions i de possibilitats. No sempre
els especialistes suggereixen les millors solucions. No sempre els
alts nivells polític- administratius i intergovernamentals
decideixen en el millor sentit. D'una manera o d'una altra tots
ens veurem afectats per les grans decisions que es prenguin a nivell
nacional o a nivell internacional, i per tant tots hem d'estar involucrats,
i tots hem de tenir dret de proposició.
P01.9 Ens enfrontem a una realitat físic-
natural i també a una realitat social, que per entendre-les,
i que per mitjanament controlar-les, podem i hem de recórrer
a la metafísica i a la dimensió virtual, als models
numèrics, a les descripcions merament descriptives, i al
domini del digital. Només la intel·ligència,
només l'enginy i la gran creativitat humana, ens podran salvar
de l'extinció primerenca.
P01.10 Hem de prendre consciència dels nostres
compromisos, a nivell individual, i a nivell comunitari. Com societat
sense dubte hem baixat la guàrdia, i hem deixat avançar
una sèrie de problemàtiques socials i mediambientals
que ens afecten significativament en aquest inici del segle XXI
més enllà del que hauríem d'haver permès.
Com a espècie intel·ligent que som, i amb les reserves
espirituals i morals que com a comunitat hem sabut construir al
llarg de la nostra prehistòria i de la nostra història,
tenim un potencial benèfic intrínsec que se sap bé
orientar als nostres congèneres, i també a la naturalesa
i a la vida sobre el planeta, i també al cosmos en el seu
conjunt. Però òbviament, això no ens posa a
l'abric de desviaments més o menys importants i desequilibrants,
que alguns dels nostres congèneres posen en pràctica,
sota la influència de inclinacions egoistes o de rancúnia
o fins i tot de bogeria i autodestrucció. Hem imprimir una
nova orientació a la nostra organització social, de
manera d'obtenir major seguretat i estabilitat, és a dir
de manera de limitar en forma important els danys que podrien produir
desviaments imprevistos o sorprenents com els que acaben de ser
esmentats. Un major control sobre les relacions socials, una molt
millor informació individual, i un major ús de les
tecnologies digitals en la nostra vida de relació, vet aquí
les claus en les que podrem recolzar-nos en la remodelació
i l'enfortiment del nostre teixit comunitari.
P01.11 Estendre i promoure en els individus, el
desig sincer i profund de viure en equilibri amb la natura i amb
l'entorn social, sense ambicions personals desmesurades, sense un
consumisme excessiu de béns i d'energia, i amb una intel·ligent
estructura de recursos compartits i d'eficients serveis comunitaris.
P01.12 Promoure respecte i consideració
per la diversitat cultural, i tenir especial preocupació
per la preservació de llengües, tradicions, valors,
història, concepcions, patrimoni, de les cultures humanes
avui dia minoritàries.
P01.13 Trobar les unitats existencials de base
que alimentin la vida concreta, i alhora permetin ubicar- se bé
al complex humà planetari, que ara com ara i en més
d'un sentit és més aviat destructor del vital.
P01.14 Establir sistemes comunitaris, dinàmics,
interactius, i transgeneracionals, on la comunicació entre
tres generacions, joves, adults, i tercera edat, resulti una pràctica
usual, tant pel reflexiu com en el productiu i en l'organitzatiu.
P01.15 Oferir a la infantesa una pedagogia
que combini múltiples i diversos valors, ben harmonitzats
amb la natura i amb l'estructura social. La intuïció,
la imaginació, els simbolismes comunicatius més enllà
del propi llenguatge, els codis de comunicació oral i escrita,
la formació artística, el raonament, l'ètica
social, han de facilitar les recerques de noves i millors formes
de convivència, més harmòniques amb la naturalesa
i amb els congèneres.
Traduït de l'original castellà
Juan Carlos Anselmi Elissalde
|