Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.


N. El món que volem, el món que desitgem

N01. PLUJA D'IDEES: Orientacions i valors que es podrien compartir


N01.1 Més que propugnar un conjunt de valors universals i molt ampli, hem de reafirmar i enfortir els drets humans fonamentals: alimentació i salut, vida amb dignitat, educació, habitació i abric, respecte social i solidaritat, justícia, seguretat, llibertats. Els drets humans no han de ser lletra morta per a molts; hem de trobar camins perquè tots els éssers humans sobre el nostre món, puguin gaudir raonablement del nucli central i bàsic dels drets humans. I per cert, també hi ha d'haver un cert reconeixement orientat a la pròpia existència dels pobles i de les seves respectives cultures. Hem d'estimular accions que afavorir el reconeixement i respecte dels valors humans i culturals rellevants en cada context local o nacional.

N01.2 Els nostres valors reals no són aquells declamats en els nostres discursos, siguin aquests senzills o molt elaborats, ni aquells defensats amb vehemència, loquacitat i brillantor en els fòrums internacionals, ni tampoc aquells expressats en ressonants declaracions solemnes, amb pretensió de universals o generals . Els nostres veritables valors són, i només són, aquells veritablement presents en les nostres pràctiques quotidianes, en la vida familiar, en les activitats professionals, en els intercanvis socials, en la mateixa vida política i jurídica, i també en el context de la diplomàcia internacional. Som els éssers polítics que fem el que fem. Som el que acceptem, el que rebutgem, el que concedim, el que qualifiquem de bé o de mal, i d'acceptable o censurable, el que prometem i complim, el que prometem i neguem, el que acceptem sense rebel·lió i sense si ni tant sols donar una mà al necessitat o al injuriat.

N01.3 La diversitat de valors i de paradigmes, ha de ser un element constitutiu i acceptat en la comunitat humana mundial, tenint cura que es compleixin certs requisits bàsics, per exemple vigilant que cap d'aquests valors i d'aquests supòsits atempti contra la dignitat dels semblants, ni molt menys que s'empari en definicions maniquees de cultura i de moral i de creences i d'ètica comportamental. Però dins d'aquest cànon, dins d'aquest marc referencial, sempre s'ha de promoure l'amplitud i la tolerància, i sempre s' haurà de protegir i recolzar la diversitat, així com els elements ancestrals culturals més destacats i significatius dels diferents grups humans avui dia presents o existents en algun moment, els que no són patrimoni d'uns pocs sinó que són patrimoni de tots nosaltres, i són patrimoni de tota la humanitat.

N01.4 S'ha de promoure el "bon viure" per a tota la humanitat, i en el sentit més ampli i generós possible. I com un dels valors més importants, es destaquen el benestar i el confort i la seguretat, però no en un marc de consumisme material desenfrenat, sinó amb una marcada orientació a la simplicitat i a la raó, en l'entès que vivim en un planeta finit, i en el entès que també hem d'atendre almenys les necessitats mínimes o bàsiques de tots els habitants d'aquest planeta. I mereixen especial atenció les necessitats immaterials dels humans, idioma, família, educació, cultura, participació en el quefer polític i social, oportunitats per al desenvolupament de les potencialitats intel·lectuals, artístiques, espirituals, ètiques, i literàries, així com àmplies facilitats per a la construcció de sentiments i d'afectes en l'entorn familiar i / o social.

N01.5 La no violència activa s'ha de prendre com a principi coherent, i aplicable per a la transformació del món. La no-violència activa és el camí per a la construcció d'una pau justa, veritable i estable, sense presses de cap tipus, ni físiques, ni psicològiques, ni estructurals, ni econòmiques, ni polítiques ni militars. La no violència activa ha i es pot promoure des de l'individual, i en el dia a dia. Tots junts hem d'aprendre a dir prou en aquells casos justificats. Tots junts hem de lluitar contra totes les formes de dominació, de discriminació, d'explotació, de submissió, de degradació, i de corrupció. Tots tenim dret a ser escoltats, i tots tenim dret a potenciar els nostres ideals i els nostres projectes, però en un marc de respecte generalitzat, i renunciant a la violència, a la imposició i a les amenaces, ja que la violència sol generar més violència, i les arbitrarietats solen propiciar noves arbitrarietats, i l'explotació i la submissió solen promoure el revengisme. Hem d'estar alertar, i sistemàticament hem negar-nos a cooperar amb les persones i les organitzacions que promouen algun tipus de violència i d'explotació i de discriminació. Tinguem una actitud individual, activa constructiva i no destructiva.

N01.6 No fem la de l'estruç. No ens fem els desentesos, doncs des de l'individual també hem d'assumir plenament les nostres responsabilitats. La diversitat sociocultural i la biodiversitat, són un valuós patrimoni de la humanitat, i com a tals els hem de defensar en tots els àmbits en què puguem actuar, tant en els grans aspectes com en els que a primera vista puguin semblar insignificants. Mai hem d'oblidar que en determinades condicions també pot actuar "l'efecte papallona".

N01.7 Tots els humans som subjectes amb drets. I de forma anàloga hem de considerar a la pròpia naturalesa.

N01.8 La pluralitat cultural és un dels patrimonis importants de la humanitat. Amb fermesa defensem aquest actiu, defensem aquesta riquesa d'interculturalitat, enfront de les tendències civilitzadores uniformadores i globalitzadores.

N01.9 Ha de tenir prioritat la preservació i la defensa d'una vida digna per a totes i tots, i també la protecció de la pròpia mare naturalesa així com d'una sana ecologia. El que hem assenyalat ha de constituir un principi ètic que orienti totes les accions i intervencions humanes, i també perquè sigui font d'inspiració per a l'organització de les institucions comunitàries, i per a l'elaboració i formulació dels paradigmes socials.

N01.10 Preservar la pau i promoure la no violència és el fonamental. Els principis orientats a la pau i a la no violència, s' han de constituir en rectors de les accions humanes, s'han de recollir en els objectius de les institucions comunitàries, i han d'estar presents en els paradigmes socials que guien el nostre comportament.

N01.11 La justícia social ha de ser el nostre nord. La justícia social ha d'estar entre les nostres principals preocupacions. Tractem de donar resposta, almenys en algun sentit, a la injustícia social en el món, i a la pròpia degradació del nostre entorn natural. Primacia certament ha de tenir la reparació de danys greus a la gent, a les comunitats, a la natura. Les classes obreres, els grups camperols, les minories ètniques o de gènere, els desposseïts, els desocupats, els minusvàlids, els nens, estan entre els nostres grups més febles i compromesos. Però també amb urgència hem de prendre dràstiques mesures de conservació del medi ambient, i atenuar l'espoliació neocolonial de recursos que pateixen les anomenades zones perifèriques o zones en desenvolupament. I en el social, òbviament ens hem de preocupar molt especialment per la mà d'obra barata que crea situacions pròximes a l'esclavisme, així com per la aberració que significa la mà d'obra infantil, i pel desenvolupament de tasques perilloses sense que hi hagi adequades i efectives mesures de seguretat.

N01.12 Hem de superar la violència i la desconfiança entre pobles, entre classes, entre sectors, entre grups socials, entre diferents comunitats lingüístiques, on interessos de domini i abús sovint recullen odi, ressentiment i rebel·lia, i on el simple desconeixement i la simple ignorància indueixin el temor i la suspicàcia.

N01.13 La seguretat no pot dependre únicament dels cossos institucionalitzats de força i de defensa, i d'una justícia que dissuadeix a través de les penalitzacions. Hem de practicar la intel·ligència tàctica i l'enginy, la prevenció, l'educació, la reeducació, la persuasió i la solidaritat. Per diferents vies hem de vèncer les desconfiances i els ressentiments. I hem de ser generosos amb les oportunitats que es brinden, ja que no hem de forçar situacions de penùria i estretor des de les que s'observin poques sortides. Hem d'organitzar el nostre aparell social, de manera de minimitzar les injustícies, de manera de reduir la impunitat, de manera de no posar un vel d'ignorància i d'oblit respecte de les faltes comeses.

N01.14 El respecte pels semblants, el desig sincer d'aportar al bé comú i al millorament del constructe social, la bona disposició per el treball en equip, vet aquí les premisses amb les que hauríem d'orientar les nostres accions. El nostre comportament individual hauria de resistir-se a deixar-se guanyar per egoismes exagerats, que en definitiva la majoria de vegades condueixen a la ineficiència, a la imposició d'uns sobre els altres, a la manca de solidaritat i de comprensió.
Hauríem de desenvolupar les nostres tasques amb honradesa, amb transparència, en un nivell d'excel·lència, i si és possible com a treball de grup, com a resultat d'aportacions de diferents fonts.

N01.15 Hem d'enfortir la cultura de la pau, per prevenir la violència, la intolerància, la injustícia, la desigualtat, i per tal de superar el culte a la guerra. En la majoria dels casos, la guerra no soluciona problemes sinó que els crea. La cultura de la pau ha de ser vista com l'essència d'una nova civilització global, basada en una sana identitat interior, i en la tolerància a la diversitat exterior. El floriment de la cultura de la pau, induirà en nosaltres el predomini de la raó, i del sentit comú, en detriment del conflicte, de la intolerància, de la violència, de la incomprensió, de la manca de diàleg. La cultura de la pau proveirà les bases de suport per a un món estable, feliç, progressista, i pròsper per a una gran majoria d'habitants del planeta.

N01.16 El treball per la pau és un procés continu, i cada un de nosaltres pot donar la seva aportació perquè això avanci. La pau es construeix des de posicions de govern, i també en el dia a dia, i també des de les bases. Quan haguem avançat efectivament darrera d'aquest objectiu aconseguirem que el nostre món sigui un millor lloc per viure. En el fons, la llavor de la pau existeix en tots els éssers humans, però perquè germini i floreixi, ha de ser nodrida, cuidada i promoguda per a tots nosaltres, tant en forma individual com col·lectiva. La pau no pot ser imposada des de fora, sinó que ha de ser sentida i construïda des de dins.

N01.17 Els diners que guanyem i la destinació que els hi donem, reflecteixen l'escala de valors que tenim sobre l'abundància i l'escassetat de recursos al planeta. Comprar massa "barat" pot significar generar menys ocupació i menys treball en el nostre àmbit local, alhora que sostenir treball esclau allà lluny, i/o al mateix temps dilapidar recursos naturals aquí i allà. Els diners i els preus tenen més sentit de realitat que el que sembla que tenen.

N01.18 Els processos de canvi realment importants, són els que encarem, generem, i implantem, orientats a aconseguir arribar a una societat idealitzada, a una organització social desitjada i presa com a meta. Els canvis simplement adreçats a superar situacions conjunturals incòmodes, els canvis que no són de fons, els canvis que només busquen modificar certes coses perquè tot segueixi més o menys pels mateixos procediments de sempre, certament no són substantius, i fins i tot en algun sentit són un retrocés, ja que donen aparença de solució a situacions que en realitat prolonguen un incongruent i negatiu continuisme. No hi ha altra: Ens hem d'orientar a pensar i assajar processos de canvi que realment siguin profunds i substantius, i que siguin un veritable punt de partida per reedificar una nova societat, una nova organització social molt més equilibrada i justa i transparent que l'actual, una nova comunitat mundial més igualitària, participativa, i inclusiva, i també més democràtica, i amb recursos i oportunitats més equilibradament distribuïts en la geografia i en el cos social. Formem part d'una generació que ha de mostrar valentia i creativitat, per enfrontar dificultats, i per debilitar o derrotar concepcions i paradigmes actualment dominants i encara no caducs, però que haurien de ser desplaçats per parcials, per injustos, per ineficients, per problemàtics.

N01.19 A la nostra reconstrucció i millora de l'entramat social,ens hauríem de inspirar en els valors de les antigues societats matriarcals, que van florir en relativa harmonia i pau entre els mil·lennis 8-5 abans de l'era cristiana, particularment en els Balcans i en la conca del riu Danubi. Per cert, no es tracta de retrotreure'ns en el temps a la vida simple i natural d'aquells llunyans dies, i a les primitives estratègies de supervivència llavors aplicades, sinó en imbuir en les nostres relacions socials els valors de cooperació, complementarietat, solidaritat, preocupació i cura del semblant, respecte social, honestedat, que en els fets contenien o reduïen la violència, la competència, la confrontació, la voracitat i acumulació desenfrenades. I el que hem dit que és factible avui dia, gràcies als enormes avenços realitzats en quant a ciència, tecnologia, i coneixements, i gràcies a les tecnologies digitals de la informació i de la comunicació que amb certesa potencien l'ésser humà actual en quan a cultura, formació humanística i social, força laboral, i capacitat de proposta.

N01.20 En comptes dels nacionalismes i orgullosos localismes que en molts casos presenten notoris desviaments, necessitem i desitgem que es desenvolupi una veritable consciència planetària, a través de la qual es reconegui que tots els éssers humans i tots els éssers vius d'aquest món , estan molt interconnectats entre si i són de fet mútuament dependents. Certament, el benestar general està molt lligat al benestar de cada un de nosaltres, i al benestar i èxit de cadascuna de les espècies existents.

N01.21 No hem de menysprear les nostres arrels culturals. Hem de rescatar, mantenir viva, i encara perfeccionar i aprofundir, la nostra saviesa ancestral, herència d'antigues civilitzacions agrícoles, que lluny d'estar totalment superades, encara tenen secrets a revelar, encara tenen ensenyaments a transmetre, encara destaquen elements que poden integrar-se al nostre actual i futur teixit social.

N01.22 Els valors tradicionals no han de ser menyspreats o desplaçats. Els valors tradicionals han d'estar en el centre de la nostra tradició espiritual global, encara els que es deriven de les antigues religions amb les seves particulars i molt peculiars cosmovisions, que entre altres coses consideraven l'univers i la vida com sagrats o divins. Tota creença religiosa, tota cosmovisió, també té implícita una sèrie de valors espirituals, ètics, i comportamentals, que no han de ser menyspreats o minimitzats. Per només citar un exemple, recordem que "Ubuntu" (bastant pròxim al "Muntu" de la filosofia bantu-rwandesa) significa en la cultura africana "Humanitat cap als semblants", o "Existeixo perquè tu existeixes", o fins i tot "Existència senzilla i facilitada ", o encara" Força universal vital que es manifesta en tot el que existeix ", i inspirant-se en aquests valors fins i tot s'ha desenvolupat un sistema operatiu per a ordinadors anomenat Ubuntu-Linux, que actualment està tenint un fort desenvolupament.

N01.23 Individualment podem tenir bones idees en relació a la possible construcció d'un món millor, a la possible millora del nostre teixit social, per així obtenir una societat més justa i equilibrada. I això està bé. I això està molt però molt bé, ja que en major o menor mesura, tots nosaltres som responsables pels encerts i desencerts que es cometen en relació al nostre desenvolupament social, i tots podem i hem d'aportar el que puguem, perquè les coses s'encaminin , perquè les coses es desenvolupin millor. Tots ens hem de sentir concernits. Però siguin quines siguin les nostres propostes, en línies generals hem de valorar i incloure la solidaritat i la reciprocitat en les interrelacions humanes, preservant la cohesió en les accions. Entre nosaltres no hauríem d'anular parcialment els nostres esforços, i això requereix coordinació, i això requereix orientacions comuns.

N01.24 La globalització neoliberal sempre serà arrogant i egoista, necessitem una alternativa que sigui humil i considerada. Hem de posar a l'ésser humà i els seus drets i interessos, com l'únic criteri pertinent a les nostres respostes pel que fa al futur de la nostra veïnatge universal. Dos valors ens han de guiar: (1) el principi de la igualtat plena entre tots els éssers humans, i (2) el principi de la solidaritat global.

N01.25 Som optimistes, i pensem que un món millor és possible. Moltes han estat les catàstrofes apocalíptiques que s'han pronosticat al llarg de la història, i la realitat posterior s'ha encarregat de desmentir aquestes conseqüències tan negatives i nefastes, ja que la nostra societat com a tal fins ara sempre ha aconseguit trobar formes de prevenir-les o atenuar-les . Prenem com a exemple el cas de Thomas Robert Malthus (1766-1834), qui en el seu moment va estudiar el creixement de la població i paral·lelament el creixement de la producció alimentària, i en el seu "Assaig sobre els principis de la població" va predir fam i problemes socials cap el canvi entre el segle XVIII i el segle XIX va fer vaticinis que com sabem no es va complir. Cert, avui dia hi ha una sèrie de problemàtiques i de desviaments que semblen que s'accentuïn cada vegada més, i que deterioren la qualitat de vida de vasts sectors de població, i molts economistes, i fins i tot molts organismes internacionals com la FAO emeten importants crits d'alerta . Per cert no està gens malament encarar seriosos estudis prospectius, per tal de posar millor de relleu les problemàtiques que ens afecten i les seves possibles evolucions. Anticipar, planificar, analitzar, vet aquí bones eines amb les quals enfrontar al futur. Potser un dels principals desviaments que avui dia ens afecta, és que els humans ens hem tornat molt egoistes, i paral·lelament és que la riquesa i el poder tenen tendència a concentrar-se en cada vegada menys mans. I una bona resposta a aquesta situació, podria ser insistir cada vegada més en l'educació, tant en les àrees científiques i tècniques, com en les temàtiques humanístiques, i com també en la transferència de valors (solidaritat, compassió, cooperació, complementarietat, comunicació oberta i generalitzada, en un món cada vegada més interdependent). És cert, avui dia certs desviaments sembla que s'han accentuat, però com a resposta, hem d'insistir en una molt àmplia i generalitzada comunicació social (per via Internet i també per altres mecanismes idonis), per entre tots i amb les idees i aportacions de tots, intentar resoldre les nostres problemàtiques més greus.

N02. PLUJA D'IDEES: Valors de referència que es podrien compartir

N02.1 Defensa dels drets humans: Respecte, Igualtat, Llibertat; Equitat, Justícia; No discriminació; Inclusió.

N02.2 Compassió, coratge, creativitat, autenticitat, dignitat, iniciativa, participació, capacitat de proposta, honestedat.

N02.3 Inclusió, dignitat, pau social, diversitat cultural, justícia política, harmonia amb el medi ambient.

N02.4 Respecte, tolerància, creativitat, generositat, solidaritat, felicitat compartida, participació.

N02.5 Frugalitat, perfeccionament democràtic, equitat de gènere, respecte a les minories, consumisme molt moderat.

N02.6 Desenvolupament sostenible, tant en l'econòmic com en el social i en l'ecològic.

N02.7 Pau social, respecte mutu, tolerància ètnica i religiosa.

N02.8 Equitat de gènere, respecte a les minories, més equitat en el desenvolupament de les nacions, més equitat en les oportunitats individuals, millor accés a l'educació i a la cultura.

N02.9 Un nou ordre mundial pel que fa als valors, basat en la diversitat, la tolerància, la pau, i l'equitat entre nacions i entre persones, i pel que fa al operatiu, basat en una veritable moneda internacional, en una divisa internacional concebuda en concordança amb els suggeriments de Lord John Maynard Keynes i d'Agustí Chalaux de Subirà, i que bé podríem anomenar "Bancor virtual" o "Bancor telemàtic".

N03. PLUJA D'IDEES: Aforismes que suggereix compartir i difondre

N03.1 Considerar honestament el proïsme i al medi ambient, de manera equivalent a com considerem les nostres respectives famílies i a nosaltres mateixos. I orientar el nostre accionar buscant sempre resultats amb justícia i equitat.

N03.2 Sempre actuar en forma sincera i molt honesta.

N03.3 Estimar i respectar els uns als altres, aquest és un lema primordial. Construir amb humilitat i honestedat les relacions de parella, i en el possible, constituir una família i transmetre experiència a través dels fills. Cercar la pròpia felicitat, i induir alegria i benestar material i espiritual en l'entorn.

N03.4 Qui més s'esforci per obtenir alguna cosa, qui més esforç i voluntat posi en aquesta empresa, aquest ha de ser el propietari, aquest ha de ser l'autor.

Traduït de l'original castellà

Juan Carlos Anselmi Elissalde

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte