En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.

J. POLÍTICA I SEGURETAT, POLÍTICA GLOBAL: COM VOLEM DECIDIR? - GOVERNANÇA.

J01. GOVERNAMENT: Transparència i rendició de comptes

J01.1 Considerem que els governs del món, al costat del G- 8 i al G-20, encaren amb timidesa i impotència la megaviolència estructural i global d'aquesta època de crisi. Sembla increïble i sorprèn, la falta d'idees noves i de propostes heterodoxes en aquests nivells. I és clar, si les solucions s'orienten a alguns pegats a les estructures ortodoxes tradicionals, en el millor dels casos el que s'obtindrà, és desembocar en un període d'uns quants anys de relativa calma i estabilitat. Hem de prendre consciència de la realitat. Hem de convèncer: L'hora dels grans canvis i de les reformes en profunditat ha arribat.

J01.2 Considerem que les crítiques més fortes i consistents a les democràcies occidentals, es concentren en les problemàtiques socials que no aconsegueixen ser resoltes, ni en els diferents nivells nacionals, ni de bon tros a nivell mundial o regional. Per tant, qualsevol reforma o canvi substancial que s'implementi, haurà de considerar aquest aspecte, tenint en compte més les possibilitats i conseqüències de futur que els pal·liatius i ajuts a les actuals situacions més problemàtiques. Els remeis han de dirigir molt més a les causes profundes que als símptomes molestos, superficials, i negatius.

J01.3 Considerem que la corrupció impera arreu, des de les institucions internacionals i els governs, fins als funcionaris públics i els representants locals o sindicals o empresarials. Aquesta situació no canviarà ni per boniques invocacions ni per augment de les penalitats. No hi ha altra manera per disminuir o fins i tot eradicar la corrupció, d'anar a esquemes molt més transparents, basats per exemple en introduir monedes digitals i nominatives en les comunitats, en el teixit soci- financer, per impedir per vies de les pròpies operatives en vigor, les possibilitats de desviaments fraudulents de fons, o de propines, o d'aprovació de contractes complaents, o de tràfic d'influències, etcètera.

J01.4 Considerem que la corrupció no és un comportament afegit a l'estructura política, externa, i d'alguna manera "reformable". En canvi, és part del procés de treball. És part de la pròpia vida en comunitat, en la qual i entre altres coses, s'aprofita de mil maneres i a tots els nivells l'anonimat de la moneda, per cometre tot tipus d'il·lícits, des de petits i molt petits, a mitjans, grans i súper grans. Per cert, per canviar aquest estat de coses, cal insistir en una educació en valors, però també cal derivar cap a la implantació de monedes digitals, nominatives, i informatives de transaccions. Recordeu: "La ciutat més neta no és la que més es neteja sinó la que menys s'embruta", "El país menys corrupte no és el majoritàriament format per una població èticament irreprotxable que desestima possibilitats d'enriquir-se immerescuda i il·legalment quan es presenten oportunitats, sinó la comunitat l'estructura soci- financera de base és tal, que és molt difícil cometre il·lícits i desviaments fraudulents, tot i que a certs nivells individuals això sigui desitjat i promogut ".

J01.5 Volem que la lluita contra la corrupció, en tots els nivells, sigui una prioritat. Per cert, a aquests efectes s'haurà de recórrer a més i millors procediments d'investigació i de contenció, i també a una millor educació en valors. Però també s'haurà d'incrementar molt la transparència respecte de recursos rebuts i d'accions recolzades, i per fer això és imprescindible l'ús de monedes telemàtiques i informatives de transaccions.

J01.6 Volem la màxima transparència pública, amb un accés a les dades, accessibles i intel·ligibles, per via d'Internet, tant en els processos de consulta, com en els de participació i de decisió. Cal aprofundir els sistemes de govern electrònic i d'Administració Electrònica. Això ha de ser una prioritat.

J01.7 Volem utilitzar i canviar les lleis i els principis socials i també les normatives financeres, per tractar d'evitar la corrupció fins i tot des del operatiu, i per posar algun tipus de límits al poder en alguns aspectes discrecional dels polítics en exercici.

J01.8 Volem la instauració de clàusules de responsabilitat civil / penal per als càrrecs públics electes, de confiança o de funcionaris, per les quals, els suposats incompliments de promeses electorals o d'objectius de gestió clarament establerts, podrien ser denunciats per la ciutadania davant d'una injustícia o un incompliment manifest. També es podria pensar en un "Comitè d'Avaluació de Gestió" o "Tribunal de Control de Gestió", integrat per tècnics i també amb representació multipartidista i / o ciutadana, que pogués fer un informe per exemple anual, assenyalant principals avenços, principals èxits, i principals incompliments, en diferents àmbits (gestió de govern, polítiques, administració pública, problemàtiques socials, control de comptes, etc).

J01.9 Volem una clara incompatibilitat de les funcions públiques amb el sector privat, per evitar conflictes d'interessos, si més no en els càrrecs de confiança i en les direccions tècniques.

J01.10 Volem que, per reduir la corrupció i l'abús de les elits polítiques i per promoure la transparència i la responsabilitat, es promulguin àmplies i pensades lleis sobre el dret a la informació de la ciutadania.

J01.11 Volem promoure la "glasnot" a nivell general i mundial: Obertura, transparència, franquesa, equanimitat, intercanvis d'informacions i de propostes en el si de la societat civil, sobre problemes comuns i sobre les seves solucions.

J01.12 Volem convertir la transparència responsable i la participació deliberativa de la ciutadana, en una resposta a la corrupció. A les institucions internacionals i en la majoria de països, avui no hi ha cap impediment tècnic perquè la gestió sigui pública, tant en els aspectes macro com en molts aspectes micro. En aquest sentit, es suggereix considerar en concret les possibilitats que s'enumeren a continuació.

J01.12.A La contrastació permanent i pública per Internet entre les promeses electorals i la seva aplicació;

J01.12.B L'elaboració participativa dels pressupostos públics, i el seguiment de la seva aplicació en tots els seus àmbits i quantia;

J01.12.C La supressió dels pagaments i cobraments en efectiu de tot el sector públic (administracions, contractes, subvencions, etcètera) i de tots els servidors públics i les seves famílies (funcionaris, contractats, polítics, directius d'empreses i d'organitzacions no governamentals que reben o manegen recursos públics o d'organismes internacionals). Per cert, aquesta aspiració a poc a poc es podria estendre al sector privat, fent així realitat la concepció d'una societat telemàtica sense moneda anònima i controlada per diners telemàtic, al seu estadi complet i madur.

J02. GOVERNAMENT: Sobre la seguretat

J02.1 Considerem que només majors graus de cooperació internacional poden resoldre els dilemes complexos que ens presenten la seguretat global i la possibilitat d'una existència col·lectiva, sense els riscos ni les greus conseqüències dels problemes que avui ens afecten.

J02.2 Volem anar cap a un món sense guerres ni conflictes. És el moment de deixar de banda el llenguatge de l' interès, a favor del llenguatge del diàleg i de la coexistència. Els esforços globals cap a la pau i la reconciliació, només poden tenir èxit amb un apropament col·lectiu basat en la confiança, el diàleg, l' intercanvi de propostes ben estructurades, i la col·laboració.

J02.3 Volem rebutjar l'opció militar com a forma legítima d'acció o d'amenaça, en enteses i mediacions globals. Considerem que la seguretat s'ha convertit en un tema de poder polític, per protegir interessos estratègics i del món empresarial, i que és regularment utilitzat com una arma de dominació sobre els menys poderosos.

J02.4 Considerem que es necessiten almenys dues coses per aconseguir i mantenir la pau al món, i així trencar el cicle viciós pobresa- conflicte seguit generalment de més pobresa, de desplaçats, i de degradació ambiental: (1) Necessitem millorar les condicions de vida objectives de tota la humanitat, a través de l'eradicació de la pobresa amb desenvolupament econòmic, bo govern , democratització generalitzada, respecte pels drets humans, i molt possiblement també la implantació d'una bona política mundial de planificació familiar o de control de la natalitat, (2) Necessitem canviar les condicions subjectives que engendren conflictes, entre ells les nostres creences i els nostres prejudicis, cultivant els valors de tolerància i comprensió, és a dir, cultura de pau, en les nostres conviccions paradigmàtiques més arrelades.

J02.5 Considerem que la seguretat mundial s'ha de fonamentar en cobrir les necessitats bàsiques de tots, en una societat global que promogui activament l'equitat i dissuadeixi la sobreacumulació de la riquesa material.

J02.6 Considerem que necessitem l'adopció d'un estil de vida de negociació col·lectiva, que sigui ensenyat i practicat a casa (en el si familiar), en les escoles, i en els llocs de treball, el que podria convertir-se en una qualitat central de les interaccions polítiques i econòmiques, formals i informals, capaços de propiciar i induir consensos, equitat, i pau social i laboral sostenible.

J02.7 Considerem que la cooperació en seguretat regional, ha d'estar fonamentada en un apropament cap a la "seguretat integral".

J02.8 Considerem que el maneig d'amenaces de seguretat convencionals, hauria de combinar estretament amb el maneig d'amenaces no- convencionals.

J03. GOVERNAMENT: El que es vol promoure en l'àmbit de la seguretat internacional

J03.1 Promoure el desarmament nuclear, ratificat en la sessió del Consell de Seguretat del 24 setembre 2009, on es va adoptar unànimement la reducció dels arsenals nuclears. Cal enfortir les iniciatives existents per al desarmament a escala mundial; hi ha molta cosa ja avançada, que cal rescatar i perfeccionar-se, deixant així de ser lletra morta.

J03.2 Promoure la cancel·lació del programa d'escuts antimíssils, que en algun moment l'administració nord-americana havia previst instal·lar a Europa.

J03.3 Promoure una nova política de defensa que substitueixi, almenys parcialment, les armes convencionals (avions, submarins, tancs, etcètera), pels procediments que puguin no només fer front a les amenaces d'avui, sinó evitar-les, detectant a temps .

J03.4 Confiar la seguretat internacional a les Nacions Unides, amb totes les mesures que es requereixin per a la ràpida i eficaç actuació dels cascos blaus.

J03.5 Revisar amb urgència les obligacions contractuals de les aliances militars existents, per reduir les adquisicions d'artificis bèl·lics propis de confrontacions "tradicionals", que estan activant recentment el "mercat armamentístic".

J03.6 Amb els fons que s'alliberin de les desmesurades inversions actuals en despeses militars, reactivar la cooperació internacional de manera que substitueixi una economia basada en bona part en la guerra, per una economia que permeti un desenvolupament global sostenible.

J03.7 Establir amb urgència els mecanismes adequats per a la resolució de conflictes, sota els criteris i els procediments de seguiment, control, i rendicions de comptes, que es revelen necessaris, i amb la participació de tots els actors implicats.

J03.8 Considerar que la seguretat global necessàriament requereix diversos passos, segons detall que s'indica.

J03.8.1 Enfortir i democratitzar les Nacions Unides, per ser capaç realment de complir amb les previsions de la seva Carta;

J03.8.2 Implementar les nombroses resolucions de les Nacions Unides sobre els conflictes existents;

J03.8.3 Sancionar, sense doble vara de mesurar (doble estàndard), a qualsevol Estat que es trobi violant resolucions de les Nacions Unides.

J03.9 Considerar que la democràcia i el bon govern, són arrel de pau, caracteritzades per la responsabilitat dels governs envers la gent a qui afecten les seves decisions.

J03.9.1 I considerar que en el món globalitzat modern, la salut humana ha de ser considerada no només com un estat del benestar desitjable, sinó un dels principals drets humans pel qual és necessari esforçar-se i lluitar.

J03.9.2 I tractar de crear i induir un estil de vida sostenible, entre altres coses a través de procediments de negociació col·lectiva. Si el món ha de suportar a 9.000 milions de persones per a l'any 2050, la negociació ha d'incloure el dret a la seguretat de la població, és a dir, que els recursos disponibles al planeta siguin sostenibles en relació amb la població global i el consum per persona.

J04. GOVERNAMENT: Sobre integracions regionals

J04.1 Considerem important la integració regional entre les nacions, per a una major prosperitat econòmica i una millorada pau i seguretat per a tothom. Seguint potser l'exemple europeu, afortunadament s'han començat a organitzar: la Unió Africana, el Mercosud a Amèrica del Sud, el NAFTA a Amèrica del Nord, i l' ASEAN a Àsia. Aquesta és una tendència natural que hauria de portar beneficis substancials.

J04.2 Volem promoure consells regionals governats per líders transparents i responsables, que podrien estar oberts a tots els que estiguessin d'acord amb les regles bàsiques necessàries, per tal de generar un diàleg compromès. Pel que fa al finançament d'aquests mecanismes, els mateixos podrien estar coberts per les pròpies organitzacions constituents.

J04.3 Volem promoure consells regionals que, per coordinar els assumptes globals, haurien de seleccionar representants regionals per un Consell Global. Els representants elegits haurien de responsabilitzar-se plenament, i podrien ser revocats en casos justificats. Aquest Consell Global podrà oferir pistes per a l'establiment d'un Parlament Global que representi a la ciutadania mundial.

J05. GOVERNAMENT Sobre el deute extern

J05.1 Considerar que la importància i la supremacia de les Institucions de Bretton Woods sobre les polítiques econòmiques (i d'un altre tipus), d'un gran nombre de països, prové de les situacions de dependència que generen els deutes externes, i que en alguna mesura aquestes mateixes institucions han promogut.

J05.2 Considerar la posada en marxa d'algun mecanisme d'arbitratge dels deutes externes, que permeti establir un règim legal mínim en les relacions financeres internacionals, i que permeti resoldre les situacions d'insolvència.

J05.3 Afavorir auditories sobre els deutes externs, per saber en què s'ha utilitzat els diners dels préstecs, i sota quines condicions van ser contrets aquests préstecs, així com també establir quina part va ser desviada a paradisos fiscals, i quins eventuals crims socials o de jerarques es van cometre amb aquests fons.

J05.4 Promoure i eventualment acordar la cancel·lació dels deutes externes dels països del sud, per il·legítima, i perquè és un mitjà d'imposar condicions, de crear servitud, i de empobrir els països i a les seves respectives poblacions. Per cert no hi ha perquè establir un criteri general, sinó més aviat s'hauria de promoure un estudi cas per cas. El posar aquest tema en agenda, si més no tindria la virtut de discutir sobre aquest assumpte en una forma àmplia i generalitzada. En l' increment moltes vegades poc racional del deute extern dels països, és cert, ha passat de tot, mala administració, corrupció, préstecs per a obres que finalment van afavorir més a les empreses multinacionals allà instal·lades que a la pròpia població local, etcètera. De tota manera, des del nostre punt de vista i sense cap dubte, ens preocupen més les deutes externes del futur que les actuals. Anem a continuar admetent una enginyeria d'interessos que infla les deutes externes en forma artificial? Anem a continuar prestant perquè després es tinguin a penes indicis sobre la destinació d'aquests fons, perquè seguim fent servir diner anònim i escassament informatiu? A més, considerar que el principal problema del deute extern és el pagament d'interessos, el que alguns anomenen els serveis de deute. Doncs bé, perfectament podria aplicar un sistema financer en el circuit internacional, coherent i ajustat a sentit comú, i on es podrien cobrar interessos a tots els saldos de compte, siguin ells creditors o deutors, tal com recomanat oportunament per l'economista Lord John Maynard Keynes. Per cert, impossible descriure aquest mecanisme en el marc d'aquest comentari. A més, a Internet es pot trobar alguna informació al respecte, entre ells els antecedents del "Projecte Bancor".

J06. GOVERNAMENT: Sobre la tributació mundial

J06.1 Considerar que la creació d'alguns impostos mundials - sobre emissions de gas hivernacle, sobre transaccions financeres o de divises - permetrien fer front a importants problemes. Segurament així s'obtindrien voluminosos recursos, que podrien ser assignats a fons mundials. Òbviament, aquest assumpte de la "tributació mundial" dóna per molt, i diferents pensadors ja s'han ocupat de l'assumpte. Els majors problemes de tipus pràctic, que es poden plantejar al aprovar una cosa d'aquest estil, d'una banda són les notòries reticències polítiques que es plantegen, d'altra banda els problemes administratius de recaptació i de càlcul, i d'altra banda, els circuits que per evadir o per no adherir al sistema, finalment no paguen, creant així notoris desequilibris i molt injustes desigualtats. La posició més correcta sembla ser donar suport a la tributació mundial, però assenyalar i establir condicions perquè sigui factible, i en la pràctica no distorsionada. Molt probablement, per aplicar una mica d'aquest estil, caldria tenir un Govern Mundial, entre altres coses amb moneda pròpia. A més, hauria de plantejar una molt intel·ligent enginyeria monetària en el tractament del comerç exterior, en la manipulació de les transferències internacionals de capitals, i també, en el maneig dels temps i en l'establiment de portes on es farien les conversions entre diners internacional i fons establerts en monedes nacionals o en monedes d'unions monetàries.

J07. GOVERNAMENT: Sobre un Pla Marshall Global

J07.1 Plantejar un Pla Marshall Global, que tindria en compte la recollida i registre de les necessitats, l' inventari de capacitats de producció global, i l'establiment dels mecanismes apropiats per crear un pol comú de recursos, que puguin recórrer les nacions que ho necessiten. Les claus d'aquest Pla podrien ser:

J07.1.1 Cancel·lació completa del deute extern del Tercer Món. Amb notorietat hi va haver préstecs que es van forçar, i que van ser una vergonya, així que és raonable demanar almenys la condonació de certes deutes. Però òbviament, tampoc es pot esborrar massa deute tota junta sense els adequats mecanismes de substitució, ja que no es pot generar un caos econòmic global, amb situacions de desigual tractament per tot arreu. El més important és demanar un canvi profund en el sistema financer internacional, en el qual de fet bé podria no cobrar interessos, i sí una taxa que penalitzi almenys les deutes altes i les voluminoses acumulacions de riquesa. Diversos han estat els economistes i els analistes socials que han assenyalat la conveniència de gravar amb algun impost l'enorme acumulació de riquesa per part de particulars, el que sembla molt adequat, però llavors, és que als països molt rics els anem a deixar acumular crèdits mesurats en moneda internacional, sense aplicar a aquesta riquesa cap impost ni cap taxa. Això no seria raonable. Això no seria just.

J07.1.2 Concretar una gran transferència de diners, tecnologia, saber fer, i assistència, per capacitar els països menys desenvolupats i el segment més baix de les nacions en desenvolupament, i així construir agricultures i economies sostenibles.

J07.1.3 Revertir les condicions imposades per l' FMI a les nacions en desenvolupament.

J07.1.4 Alliberar els estalvis mundials del control dels mercats financers i especulatius, guiats principalment per intencions a curt i mitjà termini.

J08. GOVERNAMENT: Sobre el paper de la ciutadania en les reformes, i cap a una democratització de les institucions

J08.1 Considerar que tant les reformes necessàries de les institucions i agències de les Nacions Unides, com les de les Institucions Financeres de Bretton Woods (IBW) o les de l'OMC, són incertes i depenen d'un ampli suport polític i social.

J08.2 Considerar que el fonamental és enfrontar primer les formes més immediates de dependència financera, mitjançant l'establiment d'un mecanisme d'arbitratge dels deutes externes, i mitjançant la posada en marxa d'un impost sobre transaccions de divises. Per cert i perquè tot això sigui viable sense caure en desviaments i injustícies importants, és imprescindible implementar abans una moneda internacional telemàtica (un Bancor telemàtic), per a un millor control del comerç internacional i de les conversions entre diferents monedes, i també per a un millor seguiment de les deutes externes dels països. Insistir en plantejaments com els assenyalats en aquesta recomanació amb l'actual sistema financer basat en monedes anònimes i desinformatives, molt segurament serà sinònim de fracàs. En canvi, encarar aquestes qüestions amb un teixit financer recolzat en monedes digitals, nominatives, escripturals, i que permetin seguiment de llargues cadenes de pagament, permetrà implementar aquesta recomanació en forma més ordenada, sense traumes i sense inconvenients insalvables.

FRASES CÈLEBRES DE LLEÓ TOLSTOI

1 - La meva felicitat és que sé apreciar el que tinc, i no vull amb excés el que no tinc.

2 - El secret de la felicitat no és fer sempre el que es vol, sinó voler sempre el que es fa.

Pensaments de Liev Nikoláievich Tolstoi (1828-1910), novel·lista rus, profund analista social i moral.

Traduït de l'original castellà

Juan Carlos Anselmi Elissalde

Tornar a l'índex