Nous apartats:
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.
|
Publicacions:
Lluís Maria Xirinacs.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.
Martí Olivella.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.
|
|
D. PROPOSTES
SOBRE EL SISTEMA ECOLÒGIC: Població
D01.
Aspirar a un creixement negatiu de la població, començant
per l'estabilització de la població en 8 mil milions
o menys per a l'any 2050. Ca que ens convencem. La població
humana no ha de créixer sense control sobre un planeta notòriament
finit. S'han d'establir polítiques de població a nivell
global. S'han d'establir polítiques de planificació
familiar a nivell mundial.
D02. Diversos analistes i especialistes
calculen la capacitat de càrrega del nostre planeta en uns
dos mil milions de persones, assumint nivells de sostenibilitat
i consum bastant conservadors. Potser aquesta estimació és
exageradament moderada i cautelosa, però sens dubte un límit
ha d'haver, un límit ha de ser acceptat. Amb tota evidència
l'actual disponibilitat de recursos no és suficient per sostenir
la nostra població sense riscos en el llarg termini, perquè
ja compta amb més de sis mil milions de persones. Una reducció
substancial dels nombres en termes de consum i consumidors és,
per tant, inevitable. És cert, molt es diu sobre que la reducció
de la pobresa i l'elevació del nivell cultural, comporten
una substancial reducció de la natalitat. De tota manera,
sembla que en aquesta matèria s'han d'aplicar polítiques
més proactives, i no actuar indolentment amb passivitat,
sota el supòsit que el problema acabarà per arreglar-se
d'una manera o d'una altra. Les polítiques de població,
la sostenibilitat de les produccions, la defensa de la biodiversitat,
la salvaguarda del medi ambient, són aspectes d'una mateixa
qüestió, que a llarg termini segurament haurem d'anar
revisant i adaptant a les noves realitats, sense perjudici de reconèixer
que en aquesta matèria també haurem d'actuar de forma
molt ràpida, si volem evitar una veritable hecatombe planetària.
D03. Reconèixer la responsabilitat
dels països desenvolupats pel que fa al creixement poblacion
al incontrolable, per la imposició de fet del seu model de
desenvolupament.
D04. Supervisar i controlar permanentment
les dades de les investigacions demogràfiques, ja que un
cop els números es disparen, és molt difícil
fer compatibles els retrocessos necessaris, amb els drets humans
i amb l'ètica social.
D05. Recórrer a l'educació
i al convenciment, per intervenir convenientment en l'evolució
demogràfica, sense caure en imposicions i absolutismes, perquè
mesures inadequades tenen conseqüències en l'àrea
social, així com efectes en el demogràfic (generalment
a llarg termini i de difícil avaluació).
D06. Tenir en compte que la petjada
ecològica i la densitat de població sostenible, depenen
de molts i variats factors, com la distribució geogràfica
de la població, els enfrontaments bèl·lics,
el desenvolupament tecnològic i la innovació, l'estructura
dels sistemes productius, la mateixa organització social
en la mesura que influeixi sobre els comportaments individuals i
sobre la mitjana de consum per càpita, etcètera, etcètera.
És molt difícil establir una densitat mitjana de la
població humana mundial com un valor determinat, que marqui
la situació límit entre el que el nostre planeta podria
suportar sense gran deteriorament i el que no seria viable en el
mitjà i llarg termini. Conseqüentment, tampoc haurien
de manejar nombres concrets en relació a la petjada ecològica
sostenible (concepte que serveix més des del punt de vista
teòric que per fixar un límit concret).
D07. Planejar una ordenada i efectiva
política demogràfica, per ser l'única alternativa
viable front al increment descontrolat de la població humana.
Els estats i les organitzacions internacionals tenen l'obligació
de planejar una reducció poblacional, informant els ciutadans
sobre la situació global present, i prenent mesures per a:
(1) combatre i prevenir els casos d'embaràs no desitjat,
(2) posar a disposició convenients mètodes anticonceptius
compatibles amb diferents situacions i diferents cultures, (3) legalitzar
l'avortament segons adequada reglamentació i adequat procediment,
que en alguna mesura contempli tant als progenitors com a la vida
que s'està gestant, i (4) popularitzar i facilitar l'adopció
més sobre la base dels drets dels infants que sobre els que
puguin tenir els seus pares biològics. Les polítiques
demogràfiques que s'implantin deuran tenir en compte múltiples
factors, aspectes culturals i ètics, variacions en les expectatives
de vida dels éssers humans, èxits o fracassos previsibles
en la producció alimentària i en les cadenes alimentàries,
canvis observats i previsibles en les tendències de consum,
etc.
D08. Cada país necessita establir
un específic programa estatal per controlar la seva pròpia
densitat de població. És un fet constatat que l'índex
de natalitat és menor en els països econòmicament
desenvolupats, i que en ells és més efectiu el desenvolupament
de plans educatius, sanitaris, i d'organització social. Cal
doncs que fer un esforç especial per elevar el nivell de
vida en els països subdesenvolupats, així com el nivell
educatiu i sanitari en aquestes poblacions, no tant pensant directament
en aspectes demogràfics, sinó per raons ètiques
i de justícia social. La reducció artificial i imposada
de la natalitat, com ara la implementada a la Xina, és molt
inadequada des de diversos punts de vista. La planificació
familiar i un molt correcte acompanyament de les mares gestants,
és el camí correcte.
D09. Promoure els avantatges de nous
i saludables hàbits de consum, que en definitiva permetin
pagar preus més alts per béns de producció
local o de comerç just, així com promoure el consum
d'aliments de qualitat, i educar per afavorir millors patrons alimentaris,
a causa dels beneficis socials i ambientals i sanitaris que així
es podrien obtenir a les diferents comunitats a banda i banda del
món. No inhibir-se en l'aplicació de mesures que s'orientin
en aquest sentit, siguin elles de caràcter informatiu o educatiu
o normatiu o fiscal, o siguin elles de tall predominantment social,
o s'orientin elles a la reducció dels costos de transport
i de distribució, o principalment persegueixin la protecció
del medi ambient i de la sanitat. Les pràctiques consumistes
han de tractar d'equilibrar la complexa equació entre capacitat
de càrrega, població, i viabilitat mediambiental.
D10. Promoure importants canvis socials,
orientant-se a hàbits sostenibles. Animar la gent a menjar
menys carn, no només perquè això és
bo per a la salut, sinó perquè també és
bo per al medi ambient, a causa de la gran quantitat d'aigua i de
recursos necessaris per a la cria d'animals. També animar
a la gent a consumir aliments segons el raonable i segons el seu
patró de vida, entre d'altres per tal de reduir l'obesitat
i indirectament també ajudar a protegir el medi ambient.
Incentivar més les produccions de granja i també les
produccions ecològiques, promoure el treball manual en aquells
sectors que això pugui ser convenient, fer servir més
el transport públic i menys el transport individual, basar-se
més en les telegestions i en el teletreball, gastar menys
en transport de càrrega, consumir menys productes de luxe,
estalviar aigua i altres recursos naturals, utilitzar més
les habilitats tradicionals, fer servir més mercaderies de
segona mà i més mercaderies amb materials reciclats,
promoure solucions enginyoses que permetin obtenir èxits
amb menys recursos. Per fer això realitat, bàsicament
incidir sobre l'educació i sobre la conscienciació
social, però tampoc limitar-se en mesures fiscals i en modificacions
de l'estructura de preus.
Traduït de l'original castellà
Juan Carlos Anselmi Elissalde
Tornar
a l'índex
|