C. PROPOSTES SOBRE EL SISTEMA ECOLÒGIC: Energia i canvi climàtic

C01. Cal pensar com transitar cap a una societat post-fòssil, és a dir cal establir les bases d'un reformat sistema de convivència i de producció, que en alguna mesura desfaci el camí recorregut en els últims dos segles, i que ens situï de nou en relació harmònica amb el medi rural. Cal implantar estils de vida i de convivència que no pressuposin el creixement econòmic il·limitat i el descontrolat consumisme. Cal repensar el sistema bancari i financer, ja que l'actual és molt ineficient, alhora que permet maniobres injustes i fosques que molt beneficien als centres de poder, alhora que perjudiquen enormement a les economies perifèriques i als grups poblacionals més febles .

C02. La generació distribuïda d'energia fa viable l'autosuficiència local o s'apropa a això. Les fonts alternatives d'energia generalment permeten la generació en diferents escales. I per això no haurien d'estar en mans de grans empreses amb concentració de capital, que tenen una gran capacitat d'influència sobre les decisions polítiques i tècniques, i que per tant no sempre orienten les solucions establertes en el millor sentit des del punt de vista de l' interès general, ja que moltes vegades prevalen els interessos empresarials i corporatius.

C03. Remodelar i repensar el sistema de transport, per substituir-lo per un altre més eficient tant per passatgers com per mercaderies. Potenciar l'ús de bicicletes, i millor desenvolupar el transport públic (principalment elèctric), així com l'ús de vehicles elèctrics o híbrids, i l'aprofitament en algun aspecte de l'energia solar. Tenir en compte, entre altres, l'experiència de Vélib a França (referència: el nou sistema de bicicletes de lliure servei, <a href = "http://www.slideshare.net/AnselmiJuan/pres-francia-paris-subido- slideshare "> http://www.slideshare.net/AnselmiJuan/pres-francia-paris-subido-slideshare </ a>).

C04. Procurar la reducció de demanda de mobilitat i de transport - mercaderies i passatgers, privat i públic - perquè és un element clau fonamental, que sens dubte incidirà en el model energètic.

C05. Fomentar la protecció ambiental i promoure un estil de vida baix en carboni. Promoure sistemes de producció que no es trobin tan basats en el carboni i la contaminació. Promoure les fonts d'energia renovable amb metes obligatòries i clars incentius fiscals i operatius.

C06. Promoure les energies renovables, i involucrar-hi no només majors inversions estatals i majors compromisos empresarials (R + D), sinó també un major sacrifici per part de tots els consumidors. Hem d'estar disposats a pagar més per les energies renovables, per així fomentar el seu desenvolupament, i perquè d'aquesta manera i a mig termini, siguin més eficients i barates que les energies actualment emprades. Però a més i com en l'economia tot està integrat, per diferents vies també hem de provocar l'augment dels costos de les energies tradicionals, entre altres coses, per exemple aplicant a les mateixes un impost ecològic. L'augment dels preus del petroli, no només s'hauria de donar en períodes d'auge i davant un inusual increment de la demanda, sinó que a través de diferents vies, i especialment les fiscals, això hauria de ser incentivat i promogut.

C07. Prioritzar l'ús d'energies renovables, així com la protecció pública dels recursos naturals essencials per a la vida, com ara l'aigua, l'aire, les llavors, la diversitat biològica i els ecosistemes equilibrats. Aquests recursos constitueixen 'patrimoni de la humanitat', i haurien d'estar per sobre de la llei del valor i de qualsevol altra consideració de caràcter pràctic o curt termini. A tota costa hem de protegir aquest 'patrimoni de la humanitat' de la destrucció, de la degradació, de la sobre-explotació, del inadequat maneig. Però atenció, estem immersos en un sistema econòmic capitalista, que es guia per l'estructura de preus i per la recerca de beneficis, i d'aquest esquema és molt difícil sortir només amb crides altruistes i invocacions al seny. No hi ha un altra forma d'incidir de diferents maneres en l'estructura de preus, entre d'altres per mitjans fiscals i punitius. I com les concertacions a nivell mundial no són senzilles de concretar, també hem de convèncer que no hi ha una altra forma de concretar algun tipus de Govern Mundial o d'Estructura supranacional Mundial, que s'ocupi d'incidir en aquest tipus de qüestions que tenen un abast general. Aquest Govern Mundial, aquesta estructura Internacional, possiblement podria instal·lar-se poc a poc, i sens dubte hauria de tenir moneda pròpia, justícia pròpia per regular els conflictes entre Estats i per incidir en les qüestions d'índole internacional, i també per cert, les resolucions i sentències emanades d'aquest àmbit haurien de ser de caràcter vinculant.

C08. Reduir la dependència en relació amb el petroli, i promoure una nova cultura de l'energia. Les companyies petrolieres han d'entendre que els seus objectius i necessitats no poden ni han de prevaler per sobre de les necessitats socials o el interès general, i que per tant han de resignar-se a perdre part del seu actual poder. L'extracció i crema de combustibles fòssils ha de ser reduïda. I la pròpia indústria petroliera hauria de finançar en part l'esforç de reconversió i d'investigació que per a això fos requerit.

C09. Els països desenvolupats necessàriament han d'adaptar els seus estils de vida i de consum, davant l'emergència planetària del canvi climàtic, i davant la possibilitat d'esgotament dels anomenats recursos no renovables. Com a principals causants del canvi climàtic, els anomenats països industrialitzats i altament desenvolupats han d'assumir la seva responsabilitat històrica i actual, i han de reconèixer i honrar / saldar el seu deute ecològic en totes les seves dimensions, com a base per a una solució justa, efectiva, i equitativa, en notori i perillós canvi climàtic que ja s'esbossa amb contundència. I l'enfocament s'ha d'orientar no només a la compensació econòmica de les circumstàncies i perjudicis visibles a curt i mitjà termini. També s'han de tenir en compte principis de justícia restaurativa, és a dir, també ha de ser exigit un esforç substantiu en restituir la plena integritat a les persones afectades, així com a reparar la pèrdua d'identitat i d'estils tradicionals de vida que poguessin observar en el si de les comunitats. En aquest marc, en aquest context, els països desenvolupats han de: (9 / a) Restablir als països perifèrics la qualitat de l'espai atmosfèric que li és propi, i que ha estat degradat per les emissions de gasos d'efecte hivernacle efectuades amb tota evidència a les zones industrialitzades i desenvolupades, en cert sentit això implica una mena de descolonització de l'atmosfera, mitjançant la reducció i absorció de les emissions nocives. (9 / b) Assumir els costos i les necessitats de transferència de tecnologia cap als països en desenvolupament, per efecte de la pèrdua d'oportunitats imposada per un comerç internacional injust i per un sistema financer encara més arbitrari i injust. (9 / c) Assumir responsabilitat pels centenars de milions de persones que obligadament han de migrar dels seus països d'origen, per efecte dels canvis climàtics que ja es manifesten, i per efecte de les arbitràries i desequilibrades polítiques comercials que ens han regit en les últimes centúries, tots tenim dret a una vida digna, tots tenim dret que se'ns ofereixi un mínim d'oportunitats. (9 / d) Assumir el deute d'adaptació relacionada amb els impactes del canvi climàtic en els països perifèrics, proveint els mitjans per prevenir, minimitzar, i atendre els danys, que sorgeixen i sorgiran per les excessives i nocives emissions realitzades.

C10. Necessitem orientar a un ús més just i equilibrat de l'energia entre els diferents països i regions. A més, la nostra societat consumista ha de deixar suficients recursos, energia, i nutrients, per a la biosfera no humana. I a més, s'ha de vetllar per proporcionar una quota de recursos, justa i raonable, a cada persona d'aquest planeta, sota la forma d'aliments, habitatge, roba, productes d'higiene, serveis sanitaris i socials, etcètera.

C11. Reconèixer que la inèrcia social i els sentiments egoistes seran els que en molts casos prevalguin quan indefectiblement ens haguem d'estrènyer el cinturó, i acceptar menors nivells de consum per a l'energia i per altres elements bàsics. Per cert, no serà gens fàcil establir límits mensuals i anuals raonables i realitzables, convèncer a nivell individual i a nivell familiar que aquests límits han de ser respectats, i alhora implantar un eficient sistema de control, que d'una banda proporcioni informació fiable de base, i que d'altra banda permeti manejar adequadament les desviacions que puguin produir-se. Òbviament alguna cosa com el que aquí s'està esbossant haurà de començar per una molt bona educació a nivell individual i a nivell corporatiu, i per la presa generalitzada de consciència que implantar una mica d'aquest estil és inevitable. A nivell tècnic s'ha d'establir una porció quantificable d'energia per a un consum sostenible a nivell de cada ésser humà, a nivell de cada grup familiar, i a nivell de cada unitat consumidora institucional. La quota establerta científicament per al dret d'un ús sostenible d'energia, òbviament dependrà d'una sèrie de factors, entre ells el nombre de persones a la localitat i a nivell mundial, la major o menor contribució assolida per cada país d'acord amb una bona administració nacional o local, etcètera, etcètera. Notòriament, aquesta qüestió seria manejada centralitzadament per una agència mundial, amb poder i competències, que pugui regular els usos a nivell general, i que pugui incidir adequadament sobre els nivells de producció així com sobre els justos i raonables intercanvis de béns materials i de energia. L'organització d'aquesta agència global i els recursos i mitjans que se li assignin, lògicament ha d'estar a l'altura de les seves competències i de les seves realitzacions pràctiques, i una de les seves formes d'actuació naturalment s'ha de basar en una determinada estructura fiscal aplicable a les importacions , a les exportacions, als consums per càpita (reals o mitjana), a les transferències internacionals de capitals, etcètera, perquè, amb el temps, aquest sistema s'orienti cap a una distribució justa i raonable i equilibrada per a cada país. Amb tota certesa, a la majoria dels països o en tots els països, això només serà políticament possible amb el suport massiu de la població. És cert, serà necessari aplicar estrictes reglamentacions i doloroses punicions en els casos que sigui necessari, però no menyspreem les informals sancions socials, un veí, un transeünt ocasional, un familiar, un company de tasques, tots ells poden observar i sancionar moralment, i això pot arribar a establir un sistema molt pràctic i eficient de control. Els ciutadans, els treballadors, els consumidors, els dirigents i líders, poden avançar en aquest principi global a través d'una sèrie d'accions locals, nacionals, i internacionals, i aplicant diversos punts de vista i variades metes parcials a aconseguir, fins que el principi assenyalat sigui àmpliament comprès, acceptat, i respectat per suficient gent, com per a fer viable l'abast d'objectius globals, i com per generar la pressió política necessària per a efectivament orientar cap a un governament vinculant nacional i també global. Tancarem aquí aquesta recomanació, no sense abans emfatitzar que l'assenyalat serà un procés d'anys i de dècades, i que les metes finals han de ser aproximades per refinaments successius, per canvis progressius. D'altra banda, l'enfocament donat a aquesta recomanació, en major o menor grau té implícita la idea d'un Govern Mundial o d'una Governament Global. A més, la complexitat i abast del sistema no deixa altra alternativa que fer un ús intensiu de la informàtica, per d'alguna manera portar registre de tots els consums realitzats per cada individu i per cada unitat productora / consumidora, complementats gairebé segurament amb el propi control individual sobre el territori, amb l'ús de monedes telemàtiques a nivell nacional, i amb l'ús d'una veritable moneda internacional que també sigui virtual, que també sigui immaterial. Qui llegeixi i analitzi aquests darrers requeriments, notòriament comprendrà les dificultats i les polèmiques que despertarà un sistema d'aquest tipus, però bé, els perills que planen sobre la humanitat no deixen molt marge a la discrecionalitat d'accions i de procediments, i a la bona voluntat de les persones.

C12. El 20% de consum superior ha de millorar la seva eficiència en l'ús de recursos en un factor de almenys 5, per donar "espai" de creixement al 80% de la cua.

C13. Es necessiten reformes profundes en relació amb el comerç d'emissions de carboni. És ridícul que els països i les empreses puguin "compensar" les seves emissions de carboni, ja sigui comprant "permisos d'emissió" a altres països, o participant en projectes transfronterers per tal d'equilibrar les seves emissions tòxiques. En tot cas, aquest enfocament va poder estar encertat en un inici, quan encara s'estava conscienciat sobre la gravetat d'aquest assumpte, però en el moment actual aquest tipus de compensacions és inacceptable. Els que contaminen ràpidament han de canviar processos i modalitats de forma d'evolucionar cap a produccions cada vegada més netes, cada vegada menys agressives amb el medi ambient, i els que no ho facin o els que progressin amb excessiva lentitud, hauran de pagar danys.

C14. El més important de tot potser no és una "producció en baix contingut de carboni", sinó una "vida desenvolupada amb baix consum de carboni", i la responsabilitat de fer això no s'ha de reduir a "pràctiques personals", sinó l'establiment de una molt bona "pràctica social", sinó a la consolidació d'una molt bona "consciència social".

Traduït de l'original castellà

Tornar a l'índex