B. Estratègies sobre el sistema ecològic

B01. Plantejar als pobles del món la recuperació i la revaloració i l'enfortiment dels coneixements, les savieses, i les pràctiques ancestrals dels Pobles Indígenes, afirmats en la vivència i la proposta del " Viure Bé " i del "Saber Viure", i desenvolupant-se en harmonia i equilibri respecte de la naturalesa i de la Mare Terra. S'ha de canviar l'enfocament de que l'entorn està per servir-nos, i que per tant podem aprofitar d' ell al nostre gust. No som independents sinó que formem part de la natura, i per conseqüència la nostra relació amb l'ambient ha de sentir-se com a indivisible, interdependent, complementària, i fins i tot espiritual.

B02. Canviar l'orientació del benestar social, allunyant-se de la recerca material, i apropant-se a la recerca de la felicitat de les persones i al desenvolupament dels sentiments. La recerca del material sense límits clars, és resultat de la industrialització moderna, dels valors exaltats per la publicitat, i del concepte de creixement econòmic. És prioritari observar el benestar de la societat i de les persones, com el gaudi de béns públics i d'escenaris socials, que són essencials i que afecten l'estat espiritual integral de tots. Aquest canvi cal implementar-lo a través d'una
intel·ligent associació entre el poble i els governs locals.

B03. Reconèixer la conveniència d'aquelles identitats col·lectives que combinen assentaments humans, amb una economia solidària (on prevalen l'ajuda mútua, l'equitat, i valors estètics i espirituals), i amb la cura del medi ambient. Bé podem anomenar ECOSISTEMES o ECO-COL·LECTIVITATS a aquestes identitats, i procurar una articulació reticular entre elles, establint fluxos solidaris de producció, consum, i reciclatge. Les ECO-COLECTIVITATS han d'aprendre a identificar-se, equilibrar, articular-se, defensar-se, i promoure, mitjançant valors d'ús, de canvi, i de vincle, enterament inèdits i innovadors, donant a llum un nou tipus de civilització.

B04. Forjar una xarxa d'economia solidària que prioritzi la defensa i l'aprofitament racional de l'aigua i altres recursos naturals, establint una nova relació entre productors, consumidors, i medi ambient. Perseguir i promoure així un nou i millorat Ecosistema d'economia ecològica solidària.

B05. Apreciar la vida social en les seves dimensions més senzilles, treball, satisfacció de necessitats, i enfortiment d'un adequat entramat de relacions, en contacte estret i acurat amb els elements bàsics de la natura (terra, aigua, energia, aire, fauna, flora, ecosistemes).

B06. Desenvolupar un sistema de reconeixement i promoció d'identitats comunitàries (culturals, ètniques, laborals, religioses, històriques, documentàries, artístiques, etcètera), que informen i difonguin informacions i valors a tot el món i que als grups concernits infonguin la confiança necessària per abordar etapes més creatives i de lideratge, per tal de tractar de superar les carències i els anquilosament de les actuals institucions 'de poder', les que sens dubte en una sèrie d'aspectes estan en profunda crisi. Els lideratges i els governs s'han d'orientar amb una òptica multipolar, sense perjudici que en determinats aspectes es pugui arribar a acords mundials.

B07. Promoure iniciatives propostes i realistes, i no únicament plantejaments crítics o de diagnòstic, o plans utòpics que no resulten clars i factibles d'implementar. Promoure convenients i amplis àmbits de debat. No hem de deixar les solucions de les transcendents problemàtiques de la nostra època, únicament en mans de les autoritats nacionals i / o dels organismes internacionals i / o de la tecnocràcia, tots hem d'estar involucrats, ja que tots estem afectats.

B08. Enfortir i ampliar la Declaració Universal de Drets Humans, amb clàusules relatives a la preservació del medi ambient i de la Mare Terra. En un sistema molt inter- dependent en el qual els éssers humans som un dels components, no és possible reconèixer drets només a la part humana, sense provocar indirectament un desequilibri en tot el sistema. Per a garantir els drets humans i restablir l'harmonia amb la natura, cal reconèixer i aplicar efectivament drets concernents la preservació i la cura del medi ambient.

B09. Forjar un nou sistema que restableixi l'harmonia amb la natura i entre els éssers humans. La humanitat està davant d'una gran disjuntiva: (a) Continuar pel camí de l'actual sistema capitalista, la depredació, el deteriorament irrecuperable, i la injustícia social, o (b) emprendre el camí de l'harmonia amb la natura, el respecte a la vida en totes les seves formes, i l'establiment de bons valors socials i de convivència. El model que hem de propugnar no és de desenvolupament parcialment destructiu i il·limitat. Els països necessiten produir béns i serveis per satisfer les necessitats fonamentals de la seva població, però a aquest ritme de consumisme i de sobre- explotació de la Mare Naturalesa, es necessitarien almenys dos planetes com el nostre per al 2030.

B10. Avançar cap al decreixement. Combatre la propaganda esbiaixada que el creixement de necessitats pot ser generós i il·limitat en un món finit. El creixement (del PIB, de l'energia, del consum, de la riquesa, de la producció, etcètera) pel creixement mateix no té sentit i, a més, el mateix és insostenible i també injust des de múltiples punts de vista. S'ha de propendir a consumir de manera responsable i limitada. S'han prioritzar economies i mercats locals i nacionals. S'ha d'impulsar i desenvolupar l'ús i el gaudi d'espais comunitaris i de béns comunitaris. S'ha de enfortir la societat digital.

B11. Cal un canvi del model socioeconòmic que ens condueixi cap al decreixement voluntàriament acceptat, però amb un àgil i factible sistema de premis i càstigs usat per incentiu i com a control. Els éssers humans generalitzadament haurem de desprendre'ns de molts dels béns materials que avui acumulem innecessàriament, i renunciar a una manera de vida impossible de sostenir a llarg termini. Hem de parar el creixement desenfrenat. Cal un intel·ligent i raonable decreixement del consum.

B12. Considerar el "decreixement" des del que podríem anomenar "Programa de les R" i en concordança amb els "Acords dels Pobles" expressats en la "Conferència Mundial dels Pobles sobre el Canvi Climàtic i els Drets de la Terra - CMPCC)" (Tiquipaya, Cochabamba, Bolívia, 20-22/abril/2010), i per tal d'adoptar mesures cap a la creació d'un model econòmic productiu alternatiu. Aquestes "R" serien les següents: Re-avaluar i Re-formular els nostres valors i objectius de vida; Re-estructurar la producció; Redistribuir la riquesa i els recursos segons paràmetres que tinguin major justícia social; Reduir l' impacte de la nostra contaminació sobre el medi ambient, reutilitzar i reciclar tot el que es pugui; Recrear nous models de vida i de desenvolupament, alternatius a l'actual sistema productiu- financer capitalista. Per això, des de les bases, des del sentir generalitzat de la gent, promoure un ampli moviment social que pressionin als Estats i Governs i organismes internacionals, i entre altres coses exigint igualtat i equitat de gènere, i valoració del rol específic de la dona en la pròpia supervivència de la humanitat. Igualment lluitar contra la sobreexplotació de la naturalesa així com de les i els treballadors, i també desenvolupar una consciència ecològica universal en solidaritat amb les futures generacions, produir i consumir amb més tendència local, i deixar d'utilitzar béns contaminants. Així mateix, i per cert, també eliminar o reduir dràsticament la producció d'armes, perquè la militarització és la forma en que amb excessiva freqüència els països i els pobles s'imposen uns sobre altres; convindria que aquesta lògica de confrontació fos substituïda per una lògica de col·laboració solidària.

B13. Considerar l'estratègia del decreixement com un pas cap a la construcció d'un nou món alternatiu al creixement il·limitat i socialment injust, recuperant els principis universals de l'ètica i la solidaritat. Abandonar el paradigma capitalista del creixement il·limitat i l'enriquiment individualista, i recolzar-se en una ètica de respecte i equilibri amb la natura i amb la resta dels éssers humans. Reduir o eliminar el consum de béns contaminants. Promoure l'autonomia alimentària dels pobles, a través de la producció i el consum local. Promoure la participació dels moviments socials, i particularment la inclusió de la perspectiva de gènere, en l'elaboració d'estratègies i solucions. Tenir en compte les propostes de les dones, reconeixent particularment la seva saviesa per a la supervivència.

B14. Desitgem una estructura social amb un disseny integrat, que millori i transformi els assentaments humans, de tal manera que les estratègies de supervivència, els negocis, l'economia, les estructures físiques i tecnologies, no interfereixin amb la capacitat inherent de la naturalesa per sostenir les diferents manifestacions de vida. Algunes de les característiques d'aquest món integral desitjable inclouen:

(A) Limitar l'economia extractiva, afavorint els sistemes productius renovables.

(B) En els assentaments humans i en totes les escales, llogarets, pobles, ciutats, reduir els residus, i usar energia i materials amb la major eficiència possible.

(C) Els entorns naturals i construïts capturen els fluxos de recursos, l'energia solar, els vents predominants, els sòls, els nutrients, els recursos hídrics, les reserves forestals. Inserir intel·ligentment els cicles productius en aquests sistemes, de manera d'obtenir el màxim d'aprofitament amb el mínim de residus.

(D) Afavorir parcs eco- industrials integrats, on els residus i les emanacions d'una indústria serveixin com subministraments i matèries primeres per als cicles productius en empreses veïnes,

(E) Afavorir la producció, la distribució, i el consum local d'aliments, potenciant les economies regionals, i desenvolupant els sentiments de pertinença i de compromís.

B15. Controlar l'ús dels recursos del planeta, amb l'enfocament que cada govern necessita algun programa per al control i la salvaguarda de les seves riqueses naturals. Prioritzar les polítiques que mantenen la salut dels ecosistemes i els serveis de suport de vida que aquests ofereixen, mitjançant l'extracció de recursos renovables com ara per exemple els peixos i la fusta, a una velocitat no major que la seva pròpia regeneració, i consumint recursos no renovables com ara els combustibles fòssils i els minerals, a una velocitat no major a la que poden ser reemplaçats pel descobriment de substituts renovables. A més, dipositar residus en el medi ambient, amb tractament adequat i en llocs adequats, i a una velocitat no major de la que poden ser assimilats de manera segura per la pròpia naturalesa.

B16. Un consens sobre el concepte "humanitat sostenible" ha de ser assolit per tots els països del món, i no només per un grupet de països, tractant d'establir aquest acord de manera que es protegeixi al medi ambient en forma efectiva en tota la geografia, i de manera que també es respectin les diferències culturals i religioses de les comunitats de tot el món.

B17. Canviar de manera radical la nostra manera de viure. Canviar també de manera radical la nostra estructura econòmica i financera i els nostres actuals incentius. Produir, transformar, transportar, comercialitzar, i consumir productes agrícoles i industrials, de forma neta i sostenible, reutilitzant subproductes, i reciclant materials i deixalles. Reformar el nostre sistema bàsic d'intercanvis, utilitzant monedes telemàtiques nominatives i que permetin el seguiment de llargues cadenes de pagament, i introduint a més un molt bon sistema de reparacions i penes tal que implementi amb molta agilitat el principi: "Qui fa mal és qui finança les reparacions ; qui perjudica és qui ha de compensar les pèrdues ".

B18. Els valors adquirits i transmesos tindran un paper clau en la transició cap a un món més just, sostenible, equitatiu, i satisfactori. Això es deu al fet que els canvis estructurals no han estat suficients per efectuar per si sols una adequada i convenient transformació. Les reformes fundades en arrelats valors interiors i espirituals compartits per un important percentatge de població, tenen un indubtable paper de lideratge en la modernització i la millora de les societats. Però atenció, no és el cas tampoc de menysprear i donar escassa atenció a les reformes estructurals i als controls institucionals, en la mesura del possible, elles i ells han d'acompanyar i donar suport als nous paradigmes socials. L'ideal seria que la mateixa organització estructural de base impedís o dificultés els desviaments indesitjats i les conductes negatives.

B19. El canvi del comportament individual sembla necessari, més com una forma de començament o d'assaig de l'aplicació d'un "sistema ètic- alternatiu que com una solució real i final. Hem de treballar d 'una forma creativa i innovadora aquest 'contra sistema', i elaborar els nostres punts de vista personals, d'acord amb la nostra ètica i a les nostres creences millors i més profundes. I això ho hem de desenvolupar no només des d'una posició ideològica (un somni, una utopia, un sistema de nous paradigmes socials de base), sinó tractant de ser realistes i pràctics, i demostrant que la proposta és viable i que es pot implantar.

B20. El planeta pertany a tot aquell que està vivint en el nostre món finit. Per descomptat, els rics, els benestants, que monopolitzen i arriben a utilitzar fins al 80% dels recursos que globalment avui dia s'extreuen del planeta, han d'assumir percentualment més responsabilitats per al nostre món pel que fa a la resolució dels problemes que se'ns plantegen, encara que cada habitant qualsevol sigui la seva situació, també ha de tenir cura del seu entorn i estalviar recursos en la seva vida quotidiana. Aquesta és tasca de tots i no només dels rics, aquesta és responsabilitat de tots i no només dels governants, dels jerarques dels organismes internacionals, i dels grans empresaris. L'educació ambiental s'ha d'aplicar a les escoles, als hospitals, als centres comunals, en les administracions locals, i s'ha de difondre a través dels mitjans massius de comunicació social, per així tractar d'aconseguir que més gent comprengui que tots hem de tenir cura i respecte pel nostre entorn natural, i que tots hem d'implementar aquestes conductes personals que aïlladament considerades semblen ser insignificants, però que sumades podrien ser transcendents per a la naturalesa i per al futur de la nostra espècie. Hem de preocupar-nos a nivell individual per no malgastar energia, i per consumir aquest recurs en l'exacta mesura del necessari. Hem de prescindir dels recursos superflus. Hem de desenvolupar estratègies de supervivència i de confort que directament o indirectament requereixin un mínim de materials i d'energia.

B21. Adoptar i respectar el "Principi de Precaució" per part dels governs locals i nacionals així com per part de tots en general, ja que la ciència s'adapta menys ràpidament a la realitat, en un món de canvis tan ràpids. L'assenyalat principi s'adhereix al concepte que dóna suport a l'adopció de mesures protectores o precautòries, quan no hi ha certesa científica de les conseqüències d'una determinada acció o d'un determinat producte, en relació al medi ambient i / o en relació a les comunitats humanes.

B22. Aplicar i complir els acords Mediambientals establerts i proposats en les reunions internacionals. Tots els països, i especialment els anomenats països industrialitzats, haurien de ratificar i implementar el Protocol de Kyoto. Tots els països haurien de signar els tractats multilaterals per a la gestió de recursos naturals. I els desviaments d'aquests directrius no haurien de ser tolerats. Però com en aquesta matèria no s'hauria d'aplicar la violència i la força de les armes, el que pot proposar-se és l'establiment de sancions econòmiques als qui amb les seves omissions o les seves accions perjudiquin a la comunitat tota internacional. I això últim és perfectament plausible de concretar, a condició de tenir una justícia internacional àgil i eficient, que pugui dictaminar sancions financeres molt ràpidament executades. I aquest últim detall és factible d'implementar, a condició de tenir una moneda internacional semblant al Bancor oportunament proposat per Lord John Maynard Keynes, moneda que hauria de ser virtual (és a dir escriptural), estrictament nominativa, i amb suficient informació extracomptable com per permetre el seguiment de llargues cadenes de pagaments.

B23. Acordar la reducció al 50% de les emissions de CO2 per l'any 2050, en base a la situació de l'any 1990. Limitar a 1 grau centígrad l'augment tolerable de la temperatura mitjana del planeta, i no a 2 graus centígrads com va ser previst en la reunió de Copenhaguen.

B24. Tots hem de ser protagonistes en la recerca de solucions a la crisi civilitzadora, pensant en termes d'humanitat i solidaritat universal. Tots hem de ser responsables de la marxa de la nostra estructura social. Aquests assumptes són massa importants, com per deixar-los exclusivament en mans dels governants de torn, al costat dels jerarques dels organismes internacionals, i al costat dels dirigents i líders més poderosos del planeta.

B25. Exercir el dret i la responsabilitat d'adquirir productes que no contribueixin a la degradació ambiental i social per part dels consumidors individuals i corporatius. Existeixen reemplaçaments substitutius gairebé per a cada producte. Però atenció, aquí hi ha un problema d'informació, ja que si els consumidors i els contractistes no tenen un adequat coneixement sobre aquest assumpte, serà poc probable que puguin coordinar una acció conjunta. D'altra banda, en cert grau també s'ha d'atendre el punt de vista de les autoritats governamentals i també el dels treballadors involucrats en produccions nocives o inconvenients. No tot s' ha de deixar sota la responsabilitat dels consumidors. Ans el contrari, els governs i els responsables de la salut humana i del medi ambient, haurien de jugar també un paper molt actiu, en certs casos prohibint senzillament certes produccions i certes pràctiques, i en altres casos aplicant un impost ecològic sanitari a aquestes activitats, gravamen que podria ser progressiu i cada vegada més pesat, amb la idea que això incidís bastant significativament sobre el cost dels productes i dels processos. Com a estratègia general,el increment de costos pot ser un bon substitutiu de la prohibició simple i plana.

B26. Fer viables els nostres recursos de forma duradora, per sempre intentar preservar-los, i per tractar de no danyar-los mai. Viure, conrear, i prosperar, en el lloc on es neix o en el lloc on es triï. Establir la seguretat alimentària per a la realitat present i per les generacions futures. I si es determina que el nivell actual de població és un greu impediment al plantejat, no dubtar a analitzar la qüestió, i d'alguna manera aplicar algun sistema de planificació familiar a nivell global, que permeti l'adequat control de la població a nivell mundial .

B27. Repensar una nova economia que no tingui per fonament l'actual model de creixement, que destrueix el planeta i que és depredador amb la natura i amb el social, sinó prendre com a nord (com a orientació) el desenvolupament d'una estructura productiva i social que sigui sostenible i equilibrada i justa. Repensar una nova realitat productiva i financera, de manera de tornar als fonaments de l'economia real, allunyant-se el més possible de l'economia especulativa, així com de l'economia informal e il·legal , i de l'economia depredadora del medi ambient, i també de l'economia financera artificial i artificiosa. És urgent organitzar trobades en el si de la ONU per debatre sobre aquestes qüestions, així com crear altres espais multilaterals per àmpliament proposar i avaluar solucions, de forma de així involucrar i comprometre la societat civil en els seus més amplis termes, i per cert de forma de així també donar àmplia participació als mitjans de comunicació i a tots els organismes internacionals i supranacionals.

B28. Re- inventar o replantejar un tipus d'ecologia que no es basi únicament en evitar catàstrofes i en reparar els seus efectes negatius més notoris, sinó també a impulsar i establir una nova relació amb les comunitats humanes i amb la natura, i per a això només cal un marc ètic i educatiu, així com una molt bona estructuració de base que acompanyi i que complementi. Aquesta tasca s'ha de construir i impulsar a través d'una varietat de formes i d'iniciatives, especialment en relació a l'educació de joves, a l'organització de manifestacions culturals i altres formes d'educació no formal, a la constitució de fet d'un correcte i adequat sistema de aprovació i reprovació social, etcètera, etcètera. Des de que es posin en marxa aquestes iniciatives, encara que siguin inicialment modestes, molt probablement s'obtindran grans i saludables efectes sobre la nostra realitat sociocultural: canvis en els hàbits consumistes, voluntat de millor justícia en el repartiment dels recursos del planeta, pressions polítiques i electorals més importants sobre dirigents i governants. La defensa i la protecció del nostre planeta, sens dubte, ha d'entrar en una era nova, afavorint una comunió més harmònica entre la humanitat i els altres elements naturals (quan no deixo córrer innecessàriament l'aigua a l'aixeta, sóc acurat i estalviador, no per evitar una factura més "cara", sinó perquè trobo indigne malgastar una part del patrimoni natural).

B29. Les Eco-tecnologies han arribat a un estat de maduresa, en bona mesura adquirint capacitat per allunyar el fantasma de la fatalitat de la fam, de les epidèmies, de la misèria i la desherència per l'abandó i / o degradació de terres fèrtils. Les Eco-tecnologies ens obren la via cap a una explotació raonada, productiva, i sostenible, que respongui al interès general de tota la societat, així com al de les seves diferents regions i Estats. Les transferències de tècniques, l'adquisició d'adequats equipaments, el codesenvolupament i el cofinançament amb l'aplicació dels mecanismes de cooperació, són entre altres les condicions pràctiques per a acompanyar, i per posar en pràctica bones idees sobre el terreny. Però atenció, en l'actual estructura social financera i productiva, hi ha activitats indesitjables que s'apropien de molts recursos molt necessaris per a altres fins, com ara per exemple el narcotràfic, l'especulació, la corrupció, el maneig d'influències i suborns, les estafes i els robatoris, la defraudació impositiva i la morositat fiscal, els incompliments contractuals, el comerç informal i la contractació informal e il·legal i els incompliments contractuals, el contraban, etcètera, etcètera. Hi ha idees i projectes pel que fa a lo social o la protecció del medi ambient, que per millors que siguin en quant a organització i resultats esperats, poden acabar en fracàs total o parcial, en la mesura que també juguin tots o alguns dels desviaments que recentment hem enumerat.

B30. Rebutjar la "vitrina tecnològica" i els "manejos financers" proposats pels països centrals i els centres hegemònics mundials, que fan molt bons negocis amb la tecnologia i amb les patents, i com si això no fos poc, a més s'enriqueixen immerescudament per aplicació d'una complicada i poc clara enginyeria financera que perjudica molt als països perifèrics. Crear un mecanisme multilateral i multidisciplinari per al control participatiu, la gestió, i l'avaluació continuada, tant de intercanvi de tecnologies com del maneig d'una veritable moneda internacional. Les tecnologies transmeses han de ser útils, netes, i socialment adequades. Els recursos monetaris internacionals han de ser controlats i manejats per una autoritat internacional.

B31. Els valors ètics i socials i l'educació tindran un lloc clau en la transició cap a un món més just, sostenible, equilibrat, i satisfactori. La innovació tecnològica i el progrés productiu, per grans i avançats que siguin, per si sols no podran tornar a un equilibri sostenible amb la capacitat de càrrega del planeta. En aquest món industrialitzat i supercomercial i egoista que avui orienta les nostres destinacions, haurem de trobar un camí cap a una redefinició de la felicitat i de la qualitat de vida, d'alguna manera dissociada dels alts nivells de consum material. No tinguem por a revisar i canviar els paradigmes que ara per ara regeixen les nostres conductes socials.

B32. Intensificar la tasca educativa i la transmissió de valors tant en les cèl·lules familiars, com en les estructures veïnals, socials, gremials, culturals, ètniques, professionals, estudiantils, etcètera, per tal de conformar un nou teixit social enfortit, que es destaqui per la seva voluntat de canvi i pel seu sentit innovador. I tenir en compte molt especialment que les famílies són l'àmbit bàsic i primer on es transmeten la cultura i els valors socials, així com on es desenvolupen les accions educatives més transcendents.

B33. Retornar a lo simple i gratuït. Reprendre el gust pel que no és comercial. L'educació serà l'eina bàsica a través de la qual coneixem i apreciem el món que ens envolta, i no hem de confondre el procés educatiu ni amb la simple obtenció d'un diploma o d'un certificat, ni amb la simple adquisició de destreses tècniques i d'informacions de cert interès. Òbviament, la capacitació utilitària ha d'estar compresa en els objectius educatius, tant en l'ensenyament formal com no formal, però allà també hem de contemplar un espai destacat, per elucubrar, per filosofar, per redescobrir, per experimentar, i també per a validar nosaltres mateixos com a éssers pensants, sensibles, i amb consciència social. Hem propendir a que cada ésser humà es formi adequadament en cos, ment, esperit, emoció, sensibilitat, sentiments, i coneixements. La qualitat de l'educació sens dubte marca significativament el desenvolupament dels pobles. S'ha enfortir l'educació formal, però també s'ha de donar renovada atenció a l'educació no formal, canalitzada a través de centres culturals, biblioteques i mediateques, espectacles públics, exposicions d'art, cursets i conferències de variada índole, presentacions i museus, etcètera , etcètera. Preocupació especial s'ha de donar al rescat dels valors ancestrals, així com a les recomanacions i propostes transmeses per tradició popular, o emanades de juntes de notables, de consells d'ancians, i de fòrums d'especialistes. Les escoles i les institucions educatives formals de tots els nivells no ho són tot. També poden complir una tasca educativa i formativa summament important, àmbits on es desenvolupen temàtiques culturals diverses i on es discuteix i debat sobre aquestes, així com espais més informals d'intercanvi a nivell familiar, a nivell comunitari, o creats de fet en el marc d'accions comunitàries. Avui dia les nostres experiències estan exageradament fragmentades i dissociades, i en molts casos l'educació és considerada com un fi en si mateix, i no com una eina per compartir pensaments i experiències, i per encarar projectes. El parcial allunyament del sistema educatiu de les realitats socials i polítiques, afavoreix les concepcions materialistes i les inclinacions consumistes, i això ha de ser canviat. Grups socials, organitzacions comunitàries, centres d'estudi, espais culturals de tot tipus, etcètera, bé poden liderar i reorientar en una sèrie d'aspectes. Els que tenim aquest tipus d'inquietuds, tenim l'obligació de proposar substancials canvis d'enfocament, actuant en espiral: la parella, la família, el veïnat, la comunitat, l'escola, el centre de treball, els àmbits socials i professionals, etcètera. La clau pot estar en dialogar, intercanviar, discutir, acordar, liderar, desenvolupar específics plans d'acció, etcètera, etcètera.

B34. Impulsar i revaloritzar la responsabilitat compartida però diferenciada. Promoure processos de reflexió i de concertació en el conjunt de la ciutadania, i en àmbits específics que reuneixin per exemple a comerciants, o consumidors, o productors, o científics, o jerarques públics, etcètera. I així estimular accions de responsabilitat compartida però diferenciada, és a dir on la responsabilitat és compartida però no amb el mateix pes i la mateixa orientació en cada actor.

Traduït de l'original castellà

Juan Carlos Anselmi Elissalde

Tornar a l'índex