Conferència de Joan Sala Vila el dia 5 de Febrer de 2008 a les Aules d'extensió universitària per a la gent gran. AGEVO
XIRINACS, VIUS EN LA MORT
El títol d'aquesta xerrada té dues lectures:
a.- Xirinacs és viu entre nosaltres en la seva mort. La seva teoria de la globalització ens ho farà veure millor.
b.- La seva mort alimenta la nostra vida.
"Nihil humanum a me alienum puto" (res d'alló que és humà m'és indiferent), aquest pensament del filòsof llatí resumeix amb prou contundència el perquè de la mort de Lluis Mª Xirinacs. Pot ésser la base d'un treball que enllaça perfectament la següent afirmació de Raimon Pannikkar en el seu llibre Benaurada senzillesa." La veritable saviesa aquí consisteix a transfigurar tots els valors. Per aquesta raó el monjo estima tot alló que existeix i fins i tot s'apassiona per tot alló que és humà sense excloure'n el que n'és material i temporal" (pag.89 Edicions 62,2000), El concepte de monjo no té només un sentit religiós sinò un de més ampli en el que tota persona s'hi pot sentir representada.
Xirinacs era una persona sàvia i conseqüentment el concepte de la globalitat (quins estudis ocupen els darrers anys de la seva vida i expliquen el perquè de la seva mort) començava amb una definició del ser humà que Raimon Pannikkar qualificaria de cosmoteàndrica. El cosmoteandrisme és la filosofia que engloba en un tot EL MÓN, DEU I LA HUMANITAT(l'home). La naturalesa humana si analitzem la seva realitat i la seva activitat, ens portarà a una integritat formada per matèria i esperit amb ramificacions en quant a l'esperit de carácter polític, religiós, cultural i econòmic. En el camp cultural s'hi inclouen totes les modalitats de les arts, les ciències i les filosofies. La constitució física i psíquica del ser humà està sotmesa a una evolució constant de perfeccionament que enriqueix i enforteix la personalitat i la identitat. Personalitat representa la imatge i identitat definex la realitat, el ser. L'escollir una especialitat no suposa l'aparcament de cap de les condicions bàsiques, reduïdes a política, religió i cultura. La política en tot alló que fa referència a la convivència humana, la religió, relaciona els mortals amb la trascendència i la cultura aporta tots els elements necessaris pel reciclatge individual i cololectiu. Quan parlo de religió no em refereixo a cap model en especial sinò al fet natural inherent a l'essència humana, manifestat fins i tot en l'ateïsme.
Una senzilla ullada a la biografia de Lluis Mª Xirinacs ens farà adonar de la realitat de la globalització cosmoteàndrica en la seva identitat i personalitat.
La defensa del cosmos, de la terra, en la seva vessant d'hàbitat i d'habitant, la reforçava una visió teàndrica, és a dir, humana i divina. Lluis estimava el món i els seus habitatnts defensant els drets individuals i cololectius a partir del fet natural que es basa en la unitat (no unificació), unitat com a principi integrador.
La paraula unitat té dues accepcions: a.- unitat de mesura que ens ajuda a comprendre la composició del tot.
b.- element integrador que reuneix en un tot individualitats que tenen característiques comunes. Un jardí, per exemple.
Si parem esment en la seva formació, era biòleg, filòsof, pedagog i teòleg, al marge de ser sacerdot, posteriorment secularitzat. Els coneixements de biología,filosofia i pedagogía li donaven una ferma capacitat per desenvolupar-se en el camp de la convivència humana, en particular en el de la política i en el de la cultura. Els coneixements teològics li permitien una visió aprofundida de la vida, no només de la persones individualment sinò també cololectivament, dels pobles. Les seves vagues de fam, empresonaments, plantades davant la presó model i a la plaça Sant Jaume tenien un objectiu social i humà que ens obliga a reflexionar en profunditat sobre la filosofia de convivència entre persones, entre els pobles i entre els estats a la llum del devenir històric i de les situacions actuals. La seva mort és el darrer argument de la seva filosofia i teologia.
El dia 6 d'ctubre de 2007, Gregorio Morán, publicava a La Vanguàrdia l'article:EL SUICIDIO DE XIRINACS en el que entre altres coses deia: "Este caballero audaz, a medias profeta, a medias payaso, fue candidato al Premio Nòbel de la paz por diversas asociacions de Cataluña en 1975,76 i 77. Intuyo que ésa es la pàgina, el pliego de páginas, que una sociedad cómplice quiere cerrar. Y se equivocan. Xirinacs muerto es un icono de una fuerza que ellos no saben calcular. Y si no echan luz y palabras sobre esta historia, se covertirà en leyenda para jóvenes ansiosos y descerebrados". Continúa en el mateix tó, reconeixent el futur, però volent ofegar-lo per perillós. A la llum d'alló que Gregorio Moran ha dit hem de tenir present el següent:
1.-Les pressions polítiques per part de l'estat espanyol perquè no se li atorguès el Premi Nòbel foren intenses i desqualificadores. No és l'únic cas: Al Doctor Trueta, traumatòleg català que amb la seva tècnica salvà moltes vides i evità mutilacions no li fou concedit el Premi Nóbel de Medicina l'any 1975 per pressions de la casa reial espanyola i del pensador gallec Salvador Madariaga. Havia escrit un llibre titolat:The Spirit of Catalonia.
Un altre exemple de l'animaversió contra els catalans ens l'explica les pressions del govern espanyol davant del govern cubà, ja a l'any 1911. Manuel Sanguily, líder de la independència de Cuba va dir: "Cuba no se había rebelado y hecho libre de España, ni quedado en paz con ésta, para convertirse en instrumento ridículo de coacciones y persecuciones contranaturales de un pueblo que en uso de su perfectísimo derecho y albedrío reclamaba pacíficamente el mínimo de libertades que Cuba se vió obligada a exigir al estado español por medioo de las armas" (Avui, article d'Oriol Junqueras, 30/1/08)
2.-L'autòpsia demostra que no es tracta d'un suicidi. Jo diria que en el sentit que se li dona normalment, no..
3.- Moran té un desconeixement profund de la filosofia sobre la vida i la mort que defensava Xirinacxs sobre tot a la llum de la globalística.
Les paraules de Gregorio Morán són una crida a silenciar la seva veu i a desprestigiar la seva personalitat i les seves ensenyances.
Per què? Tan perillós era i continua essent?
Joan Brossa, l'any 1975 comença la seva Oda a Lluis M Xirinacs amb aquesta estrofa prou significativa:
"Abocant oli sense prudéncia,
enterrant pedres prop de la màscara,
ti has alçat contra els fraticides
alat i encès com un antic profeta".
Em recorda, en certa manera, la persecució que rebien els profetes d'Israel quan s'enfrontaven al poder enviats per Yavhè.

QUI ERA I ON RAU LA SEVA FORÇA?
Martí Sunyol, escriptor, Va esciure en El 9 Nou un article "El valor d'unes paraules" I deia aixó de Xirinacs: "Tant la dimensió social, ideològica, religiosa com política de Xirinacs jo diria que es fonen en uns valors humans superiors que sovint se'ns fa difícil d'entendre plenament. Penetrar en el seu món, ric, complex, i en certa manera misteriós, és entreobrir una porta a les profunditats de l'ànima humana. Jo no havia tingut mai l'ocasió de contemplar directament la seva mirada, però diria que en la plenitud en el seu esguard es devia trobar reflectit el misteri del més enllà".
Bàsicament un ésser humà que estimava apassionadament la vida i la mort. Les altres vessants de la seva vida són accidents al servei de la persona: estudiant, capellà, professor, filósof, teòleg, polític, amic. Tots aquests conceptes defineixen situacions que li foren molt útils en el tram final de la seva existència dedicat a bastir la filosofia de la globalitat. I la seva mort no és res més que l'argument definitiu de la bondat de la seva teoria filosòfica. Dissortadament no conec prou l'argumentació de la seva tesi, però els darrers esdeveniments i els seus dos llibres últims m'en donen una bona pauta. Els dos llibres són: EL TERROR, LA PAU I EL SAGRAT (EDITORIAL Mediterrània) i DIETARI FINAL (Ara llibres) També m'ha estat molt útil UNA INVITACIÓ A L'ART DE VIURE, d'Antoni Pascual i COMO MORIMOS, de Shermawin B.Nuland, de la Universitat de Yale, i el llibre del professor universitari Lluis Busquets i Grabulosa, L'ÚLTIMA NOTÍCIA DE JESUS EL NATZARÈ. El títol de la tesi doctoral UN MODEL GLOBAL DE LA REALITAT que meresquè una nota de summum cum laude per part del tribunal qualificador.
La realització global de la persona i el benestar individual i cololectiu és l'objectiu cultural, polític i religiós. En el desenvolupament de les lleis, que pretesament es fan en aquesta direcció, el fre de les limitacions hi jugarà un paper important. Hi ha limitacions que originen malestar i conseqüentment cal estudiar-les per, si s'escau, trobar-hi possibles aportacions beneficioses. La naturalesa és més sàvia, inteloligent i justa i amb coherència té respostes que semblen contradictòries provocades pel mal us que les persones en fem dels elements i els resultats que valorem negativamentens han de fer pensar, reflexionar i meditar. I tot seguit reciclar. No totes les malalties, per exemple, provenen de limitacions naturals. N'hi ha que són consequència de l'orgull i l,'egoïsme humà, fruit d'actuacions culturals que creen fortunes sense donar importància a l'aparició de noves malalties, seqüeles minvadores de la qualitat de vida i reduccions de la capacitat adquisitiva que genera cada vegada més pobresa.Un exemple ens el donen les grans multinacionals de la farmacología que no envien medicines a països pobres perquè no tenen diners I aquests són més importants que la vida de les persones. La globalització és un engany quan no beneficia a tota la humanitat i l'estadística marginadora descobreixi l'estafa de la informació sobre el repartiment de la riquesa global. Mentre el vuitanta per cent de la riquesa mundial estigui en les mans del vint per cent de la població, la injusticia, que es presentarà amb la pell d'ovella de justícia social, actuarà camufladament de tranquilitzadora de consciències. El socialisme i el comunisme que van nèixer amb l'objectiu de solucionar el problema de la distribució de la riquesa han fracassat per culpa de l'ambició política de poder, ambició dels polítics que Xirinacs ha denunciat en la seva trilogía LA TRAICIÓ DELS LIDERS.
Lluis Mª Xirinacs, fou un sacerdot escolapi, que es desvinculà de l'Orde l'any 1963 i es secularitzà el 1990. Per la seva condició de capellà era teòleg, estudis que aprofundí amb les licenciatures i doctorat de Biología i Filosofia.
Com a teòleg, conexia en profunditat el fet religiós i els seus fonaments;
per la seva condició de biòleg, dominava els principis de la vida i de la mort,
i com a filòsof tenia una sòlida base dialèctica i discursiva, que li va permetre aprofundir en el fenòmen tan actual de la globalització.
Per entendre millor les seves teories ens hi ajudara conèixer tres estadis de la seva vida:
a.- dedicació activa a la política que el portà a ser senador independent. Abandona la política activa l'any 1980, però no la personal i comunicativa.
b.-la seva etapa de treballador en el camp de la filatèlia que el menà a conèixer les interioritats del comerç i les finances, abandonat quan per la seva vàlua se li oferí un càrrec de responsabilitat, que no acceptà per no cololaborar en el món corrupte del diner.
c.-darrera etapa d'estudi i redacció de la filosofia de la globalitat.
Cal tenir present dos conceptes fonamentals:
a.- la universalitat de la naturalesa i la interelació entre totes les seves parts constitutives sense oblidar que les persones també són naturalesa.
b.-des de la religiositat, Déu actua a travès de causes segones per fer-nos arribar el seu missatge. Com s'explica sinò l'Antic Testament?
Per tenir un coneixement més complet i profund podeu entrar a la pàgina web de la Fundació Randa.
El significat de tres paraules:
GLOBUS GLOBALITAT GLOBALITZACIÓ, en relació amb el macrocosmos
PERSONA PERSONALITAT PERSONALITZACIÓ, el microcosmos
SER ESSENCIALITAT ACTUALITZACIÓ DE LES CAPACITATS
ESSÈNCIA
GLOBUS: (ser) constituit per: matèria inorgànica
matèria orgànica: vegetals
animals irracionals
animals racionals
atmosfera i sistema planetari
(La definició genèrica de cadascun la trobem en l'expressió SÓC (globus))
GLOBALITAT: és la imatge que tenim del globus dotat d'uns poders modificadors.
Cada component té els seus i cal tenir present els del éssers racionals que poden modificar el programa inicial natural, amb consequències bones o dolentes
GLOBALITZACIÓ: inclou les actuacions dels diferents components que donen la imatge que en tenim.
Aquest mateix esquema podem aplicar als ser racionals.
PERSONA (ser) facultats: inteloligència
voluntat
memòria
poders físics
poders psíquics
PERSONALITAT: la imatge que en resulta de l'actuació de les seves facultats
PERSONIFICACIÓ: el fet d'actuar cadascuna de les seves facultats, tan en sentit negatiu com positiu.
I el mateix esquema cal aplicar a les personalitats cololectives, per exemple pobles amb identitat personalitat pròpia. L'existència d'una personalitat que defineix una identitat cololectiva, automàticament ens posa a la vista un ésser natural amb drets i deures de SER. Per exemple SÓC (català)
Globus, globalitat, globalització tenen la seva definició en els verbs: ser, estar i fer.
El globus i les persones són, existeixen; estan dotats i dotades d'unes facultats operatives que defineixen cada individualitat i es manifesten a través de les seves actuacions que han de contribuir directament o indirecta al manteniment i millora del ser, globus, persona.

Un dels factors en el manteniment de la conservació i millorament del globus rau en un poder a primera vista destructiu com són el terretrèmols, les tempestes, el vulcanisme etc.
En el cas de les persones, cadascuna un microcosmos dintre del macrocosmos, són les malalties i la mort factors de conservació i millorament de la vida. Al respecte el Dr. Nuland en el seu llibre Como morimos, escriu: "Creo que la experiencia de la proximidad de la muerte es resultado de una evolución biológica de millones de años y que tiene como función preservar la vida de las especies".
En el cas concret de Xirinacs són clars els dos aspectos:
a.- preveure la proximitat de la seva mort. (Cas de Gurús indis)
b.- defensa de la vida

Com creia Xirinacs que podia defensar la vida després de la seva mort? Basat en el concepte de la globalitat que facilita la interferència entre els éssers en els estadis temporal i etern. Recordem aquell passatge del Gènesi de Moisés davant un esbarzer ardent escoltant la veu de Yavhè que contesta a la pregunta amb l'expressió: JO SÓC. I és precisament aquesta resposta JO SÓC la raó final de totes les actuacions lliures de Xirinacs, que defensava també la llibertat de morir. En un dels capítols del Darrer dietari diu que arribarà el dia que es reconeixerà el dret a decidir la pròpia mort de la mateixa manera que els pares decideixen tenir un fill. Referent al Jo sóc com el tot absolut escriu:
"No tinc Lluis Maria; no sóc català ni humà ni cendra, jo sóc!" Ha deixat la relativitat per entrar a l'absolut. I per aixó diu a continuació: Desitjo que jo sóc us acompanyi tota la vostra vida. Es tracta d'una afirmació de la interelació existent entre el món de l'eternitat i el món de la temporalitat. Referent a aquest concepte d'eternitat i la mort és curiós el paralolelisme entre el pensament de Xirinacs i el del pintor JOAN PONÇ, persona més aviat escèptica però enamorada de la filosifia zen em confessava en una entrevista:"només la mort ens farà eterns", inscripció que es pot llegir en la seva tomba.

Aquesta interelació i interferència es compleix també en el món material però amb la particularitat que els diferents elements interactuen o influeixen a partir de les especialitats de cadascú. Uns ho faran desde la política, altres desde la religió, altres desde la cultura, altres desde l'economia i de la interdependència constructiva el globus, la humanitat serà sana o no serà.
La problemàtica de la globalització rau en el fet de voler dominar i centralitzar la història des d'el factor personal. Oblidar que el centre és la persona i que ella és la destinatària de tots els bens de l'ordre que siguin, espirituals, materials, filosòfics, artístics etc… Es produeix quan s'intercanvien els termes de servei, servir i ésser servit.
En aquest context és molt significatiu l'informe enviat al Fòrum Mundial de Nairobi celebrat bel 20 al 25 de gener del 2007. Un treball elaborat per la Fundació Randa amb la cololaboració d'Agustí Chalaux de Subirà en el que proposen la MONEDA TELEMÀTICA. Un sistema monetari per lluitar contra la corrupció. Manifesta que tota moneda ha de tenir tres valors: de compra venda, científic i ètic. Si només té el de compra venda dona pas al diner negre incontrolat i a la corrupció que facilita l'acumulació de grans fortunes com a factor de poder. És alló del tanto tienes tanto vales i que deixa de banda altres factors constitutius de la societat. Una explicació del problema de la pobresa. Els autors d'aquest informa acaben afirmant que la base monetària ha de ser també l'amor. Com va arribar a aquesta conclusió Chalaux de Subirà? Xirinacs en el document enviat a Nairobi explica el motiu que portà al seu amic a fer estudis sobre economia. Agustí Chalaux de Subirà quan tenia 15 anys estudiava a París. Les circunstàcies el menaren a conèixer el president de la Banca de París i dels Països Baixos Sr. Horace Finaly. Un dia que l'havia convidat a dinar a casa seva mentre el financer solucionava uns problemas el jove Agustí, curiós ell, va trobar en un calaix un document, que llegia quan el Sr.Finaly tornà a l'indret on havia deixat el noi. El va renyar però l'important és que Chalaux s'assebentà de l'informe. Es referia a que els països en guerra havien esgotat les reserves d'or i no podien pagar, per tant la guerra havia d'acabar. La reunió de l'informe estava formada, per Horace Finaly, el president de la Royal Shell de petroli i el Sr. Morgan del banc de negocis més important d'Amèrica. Acabar la guerra suposava la fi dels seus negocis. Per substituir l'or van idear la moneda en paper que garantia posteriors pagaments. I la guerra va continuar. Aixó va obrir els ulls del jove al comprovar que era més important el diner conseguit com fos, en aquest cas amb guerra, que no pas la pau i la vida de les persones. I aixó el va portar a estudiar un sistema financer contra la corrupció del diner.I la seva proposta és la moneda telemàtica.

No els hi van fer cas. No és cap novetat aquesta mena d'actuacions envers els veritablement savis. El llibre de l'Eclesiastès ens diu:"He trobat encara sota el sol un altre exemplar de saviesa que trobo important. Hi havia una ciutat que era petita i tenia pocs habitants; un rei poderós va atacar-la, posant-li setge i construint grans murs d'assalt. I es trobava a la ciutat un savi pobre que amb la seva saviesa hauria pogut salvar-la; tanmateix, ningú no va pensar en aquell pobre home. Proclamo doncs: val més la saviesa que la força; ara la saviesa del pobre és desestimada i les seves paraules no s'escolten.
Paraules de savi dites amb calma són més escoltades que els crits d'un capitost de necis. Val més la saviesa que les armes, però un sol defecte malmet molta cosa bona" (IX 13-18)
Aquesta mateixa postura de defensar des de l'economia els drets de totes les persones i de tots els pobles fou la seva constant en el món de la política en benefici de les cololectivitats nacionals marginades. Aquelles paraules Em considero amic d'eta i enemic de l'estat espanyol, en són l'expressió màxima. Recorda Gandhi, Macià i el seu concepte de la violència.
Aquesta defensa li comportà marginació política, que ell acceptà.

Quin era el pensament de Lluis Xirinacs envers els torturadors ens ho explica aquest paràgraf d'una CARTA A UN POLICIA, no publicada per la premsa de casa però per la de l'estranger. Diu: "Comprenc que en el vostre inconscient desgraciat s'acumuli la ira contra un autèntic privilegiat. (Xirinacs es considerava un privilegiat). La injusticia que m'ha fet a mi home de carrera us ha fet a vosaltres homes de la porra. I aquesta injusticia clama venjança. Quan em pegues, policia, sense tu saber-ho, es realitza un acte de justícia. Tu t'alliberes d'una justa ira inconscient tot donant-me cops i jo m'allibero d'una justa vergonya de privilegiat tot rebent cops. Quan arribi la societat que jo vull, tu no em pegaràs perquè no em tindràs enveja. Perquè tu i jo tindrem igualtat d'oportunitats davant la vida. Aquell dia ens podrem donar una forta abraçada."
Les paraules del discurs del Fossar de les Moreres li va suposar un judici i presó en el que Xirinacs va defensar legalment la seva catalanitat durant el procès com la llei li permetia i una vegada davant el jutge va fer la següent declaració que la premsa no va publicar:
1.- És notòria, des de fa quaranta anys, la meva adscripció a la lluita no violenta. No cal dir que mai he disparat cap arma ni penso fer-ho.
2.- La meva intenció final, en el meu discurs de l'11.09.2002, al Fossar de les Moreres, fou cololaborar a l'establiment d'una vera pau al País Basc. (Pareu esment en la paraula "vera")
3.- Al meu criteri, no hi haurà vera pau si no s'asseuen a parlar de la independència del País Basc d'una banda l'estat espanyol i de l'altra els abertzales bascs.
4.- No crec que sigui delicte fer feina d'historiador (de la qual es pot discrepar):
- de desciure una guerra d'alliberament nacional que dura ja quaranta anys.
-i de comparar-la amb altres guerres.
5.-Tampoc hi ha cap mena de menyspreu a cap de les víctimes (parents i amics) de les dues bandes en conflicte, que lamento profundament.
6.- La frase compromesa i conflictiva és: Em declaro amic d'ETA i de Batasuna, que certament vaig dir, que havia d'anar acompanyada de "i em declaro enemic de l'estat espanyol" i que em vaig oblidar de dir.
7.- Aquella frase és una aplicació de la més pura doctrina no violenta de Gandhi, que he predicat sempre: El no violent, davant d'un conflicte violent, no pot restar neutral; cal que es declari amic de l'oprimit, de l'envaït, i que es declari enemic de l'opressor, de l'invasor." Són els tancs espanyols que ocupen el País Basc. Cap arma basca no vol conquerir Espanya.
8.- I, finalment, com a seguidor de Jesús, que demana estimar també l'enemic, m'esforço en estimar de tot cor, com a enemic, aquest orgullós Estat espanyol (i tots els que li donen suport), invasor d'Euskalherria, de Galiza i dels meus Països Catalans i demanar-li que canvii la seva actitud de domini per la de defensor d'una vera fraternitat entre nacions iguals.
Lluis Foix en un article publicat a l'Avui el 30 de gener passat deia:"un país amb minories que estudien i pensen al marge del poder polític i financer, també al marge del circuit del pensament correcte de cada moment, és un païs que no s'enfonsa d'avui per demà"
LA MORT

Ell va escollir el moment. En la forma com ho va fer s'hi palpen unes vibracions molt emotives. L'esmentat Dr. Nuland escriguè:"El único lazo que realmente hemos de considerar absolutamente indestructible en la muerte es el amor. Si es amor lo que creemos estar dando en esos misteriosos momentos que conducen a la muerte, supongo que eso es lo único que puede hacer buena una muerte. Pero se trata de algo completamente subjetivo"
La història és testimoni de la incidència trascendent d'algunes morts, per exemple, Jeuscrist, Gandhi, Luther King. La de Jesús és la més impactant. Recordem que Déu es manifesta a través de causes segones. En la mort de Crist, també. El poble d'Israel esperava l'alliberament del domini romà i en la seva lluita Roma havia crucificat molts defensors dels drets del poble d'Israel per la seva condició, diriem avui, de terroristes perquè anaven contra el poder constituit per la força de les armes. Crist, davant del poble aparexia com un líder d'aquesta llibertat. I Déu la va aprofitar per a travès d'ella perquè el poble coneguès quina era la llibertat que Ell li oferia. I Pilat va crucificar Jesucrist perquè era un contrari a Roma i per tant un terrorista. I no ens escalitzem, perquè el missatge de Crist, avui, a l'estat espanyol seria el d'un terrorista i com a tal se'l condemnaria.

L'amor va portar a Lluis M Xirinacs a escollir el moment i la forma de la seva mort.
Un testimoni en defensa dels drets de Catalunya; un testimoni d'un model de convivència en pau, una defensa de l'altra vida.
Influirà la seva mort en la nostra vida i en la història de Catalunya? Penso, sinzerament que sí. La seva mort fou per a ell un acte de sobirania. I adverteix que els temps actuals, i relacionats amb les properes eleccions són molt importants per a Catalunya i l'assoliment de la Catalunya que ell somniava ho decidirà l'amor que per a ella tenen els seus ciutadans si l'estimen i si l'estimen se sentiran integrats en el globus. La importància històrica dels temps actuals l'anunciava l'aspirant demócrata Obama amb aquestes paraules: "Aixó no és una batalla entre negres i blancs, entre homes i dones, entre joves i vells, entra blaus i vermells (colors dels dos partits). És una batalla entre el passat i el futur."
Aquesta és la batalla que Xirinacs anunciava, també, amb la seva mort i ens convidava a participar-hi pacíficament.
Permeteu-me acabar amb la lectura de tres textos escrits en el mes de preparació a ben morir.

El dia 13 de juliol va escriure definint la seva mort com un acte de sobirania
"He viscut esclau setanta cinc anys en uns Països Catalans ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia) des de fa segles. He viscut lluitant contra aquesta esclavitud tots els anys de la meva vida adulta. Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l'univers. Però una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa. Amics, accepteu-me aquest final absolut victoriós de la meva cortesía, per contrapuntar la covardia dels nostres líders, massificadors el poble. Avui la meva nació esdevé soberana absoluta en mi. Ells han perdut un esclau. Ella és una mica més lliure perquè jo sóc en vosaltres, amics!"
(Cal parar esment en l'expressió: jo sóc en vosaltres, no "amb". La presència d'ell actual és en el ser i la de l'amb en l'estar).

El dia 25 de juliol, aquest nota que deixà sobre la taula de casa seva, portant-ne ell una altra còpia
"En ple us de les meves facultats marxo perquè vull acabar els meus dies en la soledat i el silenci. Si em voleu fer feliç no em busqueu.Si algú em troba li prego que, estigui com jo estigui, no vulgui ell pertorbar la meva soledat i el meu silenci. Gràcies".
El dia 6 d'agost aquest Himn. La Vida Bona.
"Preneu i mengeu-ne tots,
Que aquest és el meu cos
Lliurat per vosaltres,
Per a tots els humans
I per a tot l'univers"
La meva anima,
aquesta ànima obrada pel meu cos,
clivellada d'ànimes infinites,
concretament avui,
se m'ha fet universal.
He abandonat la dolça solitud,
el fortí de mi mateix;
quin instint el de conservació de la vida!
He travessat l'últim mur acollidor
dels meus amics, parents i veïns,
d'aquell Nosaltres
que regalima mel.
He deixat enrere el deliciós antemural
del meu poble, de la meva llengua,
dels costums ancestrals,
que perduts fan enyorança,
dels projectes a venir:
les somniades assemblees de la Plaça.
He deixat caure la matriu confortable,
les fronteras protectores
de la meva civilització,
de les meves estimades tradicions
espirituals i materials, tan riques i plenes,
de la humana germanor,
de l'escalf tebi d'aquesta Terra
entre el zero absolut
i els vint milons de graus
del cor de les estrelles.
La meva ànima,
aquesta ànima obrada
pels bilions d'animetes del meu cos,
clivellada de totes les altres ànimes,
concretament avui i aquí,
se m'ha fet universal.
Lluis Maria Xirinacs
Dia de la meva mort.

Joan Sala Vila