Molts afirmen que així es
reduirien els robatoris i destaquen els avantatges dels mitjans
de pagament electrònics. Aquesta qüestió es
a causa d'una generalitzada inquietut ciudadana.
Aquest és el temor de diversos
missatges noticiosos i parts de premsa, que van circular a finals
de juliol fins a setembre de l'any 2010.
Des de fa ja moltissims anys, Agustí
Chalaux de Subirà (1911-2006) fundador del Centre d'Estudis
Joan Bardina va insistir amb la seva idea de la factura-xec, mecanisme
que per cert va també en el sentit que en l'àmbit
personal considerem adequat i convenient.
NOTA:
La factura xec telemàtica que proposa l'Agustí Chalaux,
no és una tarja de crèdit amb comissions i interessos
con la que utilitzem habitualment. Es tracta de una espècie
de DNI on hi ha el teu compte corrent i on consten tots els teus
moviments de entrades i sortides i, sense comissions ni interessos.
Pel seu interès en relació
als estudis d'Agustí Chalaux referits a la proposta de desaparició
dels diners circulant, us convidem a la lectura del següent
articles i enllaços que es llisten tot seguit, per referència.
Les conclusions
dels nostres estudis.
Centre d'Estudis Joan Bardina
Els diners,
de plàstic, si us plau.
L. MEYER | L. GUERRICAGOITIA - EL PAIS 2.09.2010
Suècia no vol tenir diners.
l'autor és Carlos
Salas i ha estat publicat el 5 de agosto de 2010
La societat
civil opina sobre l'ús i la naturalesa dels diners.
Juan Carlos Anselmi
(Col·laborador del Centre d'Estudis Joan Bardina a l'Uruguai)
Enllaços
noticiosos i recull de premsa.
Les conclusions dels nostres estudis.
Com ja sabeu, Agustí Chalaux, durant tota
la seva vida, va investigar i desenvolupar un sistema econòmic,
social, científic i experimental, que anomenava: "Sistema
General".
Entre altres, va defensar la tesi que la circulació
de diners en efectiu permet tota mena de jocs bruts, de corrupcions,
robatoris, etc. Proposa simplement la seva desaparició i
la seva substitució per la "factura-xec" on constarien
les dades de qualsevol intercanvi mercantil . D'aquesta manera la
moneda recuperaria al 100% la seva funció informativa.
La lectura de l'article de Carlos Salas ens constata
la visió profètica, de avançat, que va tenir
Agustí Chalaux quan va escriure el "sistema general",
a mitjans del segle XX . En aquell moment ningú parlava de
la telemàtica, ni es constata l'existència generalitzada
d'ordinadors. I, en canvi, el que ell va dir que passaria, ha passat:
els diners circulant s'ha convertit en una font de problemes. Però
ara, a diferència del moment en què ell el va publicar,
ja existeix la tecnologia necessària per poder dur endavant
aquesta reforma. Seran els suecs els primers a portar a la pràctica
aquesta proposta d'Agustí Chalaux?
Fragments del llibre: Assaig
sobre moneda, mercat i societat
(1a edició maig 1984 - 2a edició maig 1995 - 3a edició
setembre 2000).
Editat per el Centre d'Estudis Joan Bardina.
Presentació.
….
La revolució telemàtica és avui, ja, un fet
imparable, que afectarà cada cop més tots els camps
de l'activitat humana -sempre, però, en una dimensió
auxiliar, no ho oblidem-. Com tota tecnologia, la telemàtica
és, en ella mateixa, neutra, susceptible d'utilitzacions
èticament molt diverses. "En espera que sigui efectivament
creada una reglamentació estructurada, la nova tecnologia
romandrà sinònim de centralització, repressió,
intrussió, dominació. Llàstima. La tecnologia
no és altra cosa que un instrument per a una major eficàcia.
Certament, els `dolents' poden oprimir, torturar, espiar i explotar
més i millor que mai. Però alhora, la tecnologia permet
a l'home d'escoltar, d'informar, d'ajudar i de protegir el proïsme
molt més que no ho havia mai gosat d'imaginar. Torna la vista
als cecs, l'oïda als sords, mesura amb precisió, reparteix
amb equitat, reeixeix en operacions quirúrgiques increïblement
delicades. Dóna als disminuïts i a les persones d'edat
els mitjans per a expressar-se, desplaçar-se, comunicar-se
i conversar amb els altres"(a)
La telemàtica implica necessàriament,
doncs, o bé una gran esperança per a tots els pobles
de la terra, a condició que s'entengui com un instrument
d'accés gratuït, dedicat al servei de la llibertat i
de la informació de totes les persones; o bé una gran
amenaça de més poder sobre les persones per part dels
poderosos de sempre: poders fàctics, estatismes, sistemes
políciacs, militarismes...
Concretament, el diner electrònic, si no
fem atenció, ens pot conduir més aviat al despotisme
absolut profetitzat per Orwell i Huxley, que no al món de
llibertats concretes que proposem nosaltres. Tal com s'està
desenrotllant actualment, el diner electrònic constitueix
sistemes d'informació molt parcials i tancats, limitats a
uns nuclis privats molt reduïts.
Per això, cal que una decisió i voluntat autopolítiques
siguin constituïdes ràpidament. Llancem des d'aquí
una crida a la revolució de no-violència intel·ligent
i activa de tots els pobles de la terra: perquè allò
que és tècnicament possible, esdevindrà realitat
concreta tan aviat com un poble n'estigui íntimament convençut.
I val més massa d'hora que massa tard.
La crisi de l'actual civilització, i les possibilitats alliberadores
d'una nova tecnologia, aquest és el repte a què ens
enfrontem els ciutadans en aquest segle XXI.
(a)J.Morgan "Des machines et des hommes: dictadure
ou prolétariat" Sciences et Avenir nº spécial
hors série nº 45 (Traduït i adaptat per Hervé
le Tellier, © Sunday Times Magazine, 23 d'octubre de 1983).
Els diners,
de plàstic, si us plau.
REPORTATGE: vida & arts
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/dinero/plastico/favor/elpepisoc/20100902elpepisoc_1/Tes
Diversos països estudien limitar la circulació
de bitllets i monedes - Un món sense efectiu podria ser més
segur, però obligaria a deixar rastre electrònic de
tot
L. MEYER | L. GUERRICAGOITIA 2010.09.02
En
països avançats, com Islàndia, Finlàndia
o el Japó, per posar tres exemples, els diners en efectiu
es replega a favor del plàstic. Escenes quotidianes, com
pagar per unes llaminadures, comprar un diari o treure un bitllet
per al metro es resolen amb una targeta i un datàfon per
llegir-la.
En països avançats, com Islàndia,
Finlàndia o el Japó, per posar tres exemples, els
diners en efectiu es replega a favor del plàstic. Escenes
quotidianes, com pagar per unes llaminadures, comprar un diari o
treure un bitllet per al metro es resolen amb una targeta i un datàfon
per llegir-la. Res de bitllets ni monedes, només plàstic
per pagar. La idea de que el següent pas és acabar amb
la circulació de bitllets i monedes encara es veu llunyana
però ja genera un intens debat: en nom de la seguretat, cal
treure al ciutadà la llibertat d'utilitzar els diners en
efectiu sense haver de deixar rastre electrònic de tots els
seus moviments?
Suècia és un dels primers països
on ha esclatat el debat. La proposta de substituir els diners en
bitllets i monedes pel de plàstic o bits ha sorgit de Finans
For Bundet, un sindicat d'empleats de banca que, preocupat per la
seguretat dels seus més de 30.000 afiliats, vol portar al
Parlament d'Estocolm una iniciativa per aconseguir acabar amb els
diners circulant. Per a ells la raó és senzilla: si
no hi ha efectiu no hi haurà robatoris, ja que no hi haurà
res per endur-se`n.
Aquest debat està obert també al
Japó, encara que per raons diferents. L'economia nipona viu
estancada des de fa gairebé 20 anys, amb el risc de caure
en deflació (caiguda generalitzada de preus). S'han dut a
terme totes les mesures possibles: rescats bancaris, tipus d'interès
pràcticament plans, emissions de quantitats ingents de deute
públic ... Res funciona. L'economia no creix.
Per combatre aquest risc, diversos economistes
advoquen per elevar el consum i generar inflació a través
de la imposició de tipus d'interès negatius. A la
gent se la penalitzaria per dipositar els seus estalvis en una entitat
financera, de manera que només els quedarien dues opcions.
Consumir desaforadament o acumular efectiu. I per evitar aquesta
segona s'optaria per suprimir el metàl·lic i així
operar únicament amb diners electrònics.
Francisco Cortés, professor de la Facultat
de Ciències Empresarials de la Universitat de Almería,
considera que el Japó és el banc de proves "ideal"
per dur a terme aquest experiment, tant per la seva situació
macroeconòmica com pel seu desenvolupament tecnològic.
"La població japonesa està molt avançada
en aquesta matèria: l'ús de targetes de crèdit
i del mòbil és molt habitual en les transaccions comercials".
Sobre la possibilitat que això acabi per estendre's, reconeix
que seria molt difícil, sobretot a Espanya. "El nostre
país compta amb una escassa cultura financera. El ciutadà
del carrer encara considera el bitllet com a únic actiu associat
als diners. A més de veure-ho com un instrument per al frau
en un sistema on l'economia submergida representa el 20% del total".
Aquest és un debat que a Espanya tot just
s'ha obert, encara que les compres per Internet fa temps que van
deixar de ser un tabú i guanyen adeptes cada any. Aquest
any s'ha gastat en la Xarxa quatre vegades més que el 2005:
gairebé dos milions d'euros només en els tres primers
mesos de 2010. La qual cosa no vol dir que Espanya vagi a plantejar
ni de lluny enviar a l'ostracisme els seus bitllets i monedes. El
director general de l'empresa de pagaments electrònics Pay
Pal, Estanis Martí de Incola, matisa: "És cert
que l'efectiu deixarà de tenir rellevància i la gent
començarà a optar per un altre tipus de pagaments
més segurs", però "el que no hi s'ha de
fer és prohibir una forma de pagament, sinó obrir
el ventall de possibilitats, donar més opcions. L'efectiu
no desapareixerà de moment. D'aquí a 15 anys ja veurem
", conclou.
El director comercial de Visa Europe, Fernando
Albert, va més enllà: "Els diners en efectiu
no desapareixeran del tot, el seu ús es substituirà
cada vegada més pel de targeta i nous mitjans, però
no crec que desaparegui", afirma. A Espanya hi ha un component
cultural que impedeix poder plantejar de moment mesures com les
que es debaten a Suècia i Japó. Dels 27 països
que componen l'euro-zona, Espanya ocupa el dotzè lloc en
transaccions amb targeta per habitant, per sota de Portugal o Irlanda
i per sobre d'Itàlia i Alemanya, entre altres. Molt lluny,
en qualsevol cas, de Finlàndia, Suècia i Dinamarca,
referents indiscutibles en l'ús de diners de plàstic.
Albert opina que al nostre país encara existeixen "hàbits
ancorats" en l'ús d'efectiu que dificulten l'acceptació
de nous mitjans de pagament. Aquesta situació, opina, és
recíproca, ja que "encara són molts els comerços
en què no es permet pagar amb targeta", especialment
quan es tracta de "imports petits", cosa que no succeeix
en els països esmentats, on es paguen quantitats mínimes
en la compra d'un diari o un cafè sense deixar anar una sola
moneda.
Resulta estrany trobar un expert que s'atreveixi
a asseverar que els diners en efectiu no només s'utilitzaran
cada vegada menys en els propers anys, sinó que desapareixeran
del tot. Per José Luis Nueno, professor de la prestigiosa
escola de negocis IESE i un dels participants de la Future Agenda
2009 (informe en què experts de tot el món presenten
solucions als reptes del futur), l'extinció del paper moneda
"és un fet ". El professor augura que quan els
diners en la seva totalitat passi d'estar format per àtoms
a estar format per bits, això implicarà menys llibertat
de moviments per a l'individu i més per la col·lectivitat.
"Avui una persona no ha de acreditar-se per deixar anar un
feix de bitllets", aclareix Nueno, "però per al
pagament electrònic cal introduir una clau". Segons
el professor, així s'evitaria la circulació de diner
negre, ja que les transaccions seran molt més transparents.
Enrique Dans, professor de Sistemes d'Informació en l'IE
Business School, incideix en aquest apartat i assegura que el diner
a la Xarxa és "molt més segur" que el diner
físic. Ho il·lustra amb el següent exemple: "Si
a mi em roben pel carrer la cartera, aquests bitllets no estan assegurats.
Si em roben la targeta i la utilitzen, sí". Dans estén
aquesta noció de seguretat al comerç electrònic.
"Qualsevol moviment queda reflectit a la Xarxa Si algú
utilitza la meva targeta a Internet, puc traçar aquests moviments".
I per què a Espanya es manté encara
aquesta por a efectuar compres a la web? "És cultural",
opina Dans, "sabem com s'utilitza els diners físic,
i ho fem amb un sentit comú; ningú va pel carrer ensenyant
un feix de bitllets", i remata: "Aquest sentit comú
encara no existeix del tot en l'ús de diners a la Xarxa ".
El grau de transparència que aporten els
pagaments electrònics juga en contra de la privacitat del
ciutadà, ja que absolutament tots els seus moviments (en
el cas que manca de diners físics) queden registrats. Enrique
Dans considera que és absolutament vital que un tercer garanteixi
la nostra privacitat. En aquest punt, el professor Nueno veu un
auge de les empreses de tecnologia en detriment dels bancs. I enumera:
"Sistemes de reconeixement de veu, de retina, amples de banda
amb més capacitat per transmetre dades, sistemes de signatura
electrònica, sistemes que garanteixin la privacitat, autenticitat
i efectivitat en els pagaments, al cap i a la fi". "És
un mercat grandíssim per a moltes empreses de tecnologia
i telecomunicacions, que empetitirà per a les entitats financeres.
Els immigrants, per exemple, ja no hauran de pagar elevades taxes
i tipus d'interès per enviar remeses de diners als seus països,
en tindran prou en donar-li a un botó en el seu mòbil,
per exemple ", afegeix. El professor Nueno opina que "els
bancs deixaran de ser una part indispensable per moure els diners,
i el moviment de diners tindrà un cost molt proper a zero".
Nueno sentència: "La desaparició del paper moneda
beneficiarà més als pobres que als rics".
Maki Izuka va arribar a Espanya des de Tokyo fa
tres anys. Reconeix que al Japó les targetes fa temps que
van arraconar a l'efectiu i el seu ús és massiu. Ella
té la seva pròpia teoria sobre això: "A
Tokyo la gent té poc temps i necessita comprar ràpid,
per això fan servir el mètode que és més
eficaç per a ells. Aquí la gent té més
temps, no li importa parlar amb el comerciant i perdre uns segons
buscant el canvi ". Ho diu amb coneixement de causa: ho veu
cada dia darrera el taulell de la seva botiga de menjar ecològic.
Malin Backman, suec de 26 anys, opina que el que et demanin obligatòriament
el document d'identitat per a realitzar un pagament amb targeta
no ajuda a normalitzar el seu ús. Al seu país aquesta
obligació no existeix. Sens dubte confien molt més
els uns als altres. "Quan vaig venir aquí em va sorprendre
molt que em demanessin documentació per a verificar que la
targeta era meva", afirma, i reconeix que "no és
estrany que hagi d'anar a un caixer" quan li demanen el carnet,
perquè no acaba d'acostumar-se "a portar ni efectiu
ni el document d'identitat sobre ". Backman opina que al seu
país "la gent es fia i creu en el sistema, aquí
de moment associen encara molt el concepte de diners als bitllets".
El finlandès Ville Kujanper, de 27 anys,
va venir a Espanya fa un any i va deixar enrere el país d'Europa
on actualment es realitza el major nombre d'operacions amb targeta
per habitant. Li sorprèn que la majoria dels comerços
petits a Espanya rebutgin els diners de plàstic per haver
de pagar una comissió. I no li entra al cap que el client
hagi de pagar un mínim per tenir una targeta. Efectivament,
ambdues mesures no contribueixen a abandonar l'efectiu. Ell, com
Backman, no treu efectiu quan va al seu país. "No és
necessari. A més, el cost d'usar-lo és molt més
gran: perds en comoditat, en seguretat ...".
Precisament la seguretat és l'argument principal
que esgrimeixen a Suècia els partidaris d'acabar amb els
diners en metàl·lic. El debat ho va plantejar el sindicat
TCO després que una de les seves afiliades, treballadora
de banca, hauria estat víctima d'un robatori a mà
armada. Antonio Nieto, membre de la Policia Judicial (unitat que
inclou delictes d'estafa a Internet i telecomunicacions) assegura
que el sector està molt verd encara com per plantejar prescindir
totalment dels diners en efectiu i deixar tots els nostres estalvis
a mercè de la Xarxa "Actualment no existeixen els mitjans
de control i persecució idonis ", assegura. "Es
multiplicarien les estafes". Sap molt bé del que parla.
Especialment al voltant d'estiu, es multipliquen les denúncies
per pagaments fraudulents per Internet i per duplicats de targeta,
el delicte més comú en pagament electrònic.
"Les còpies de targetes i les targetes robades s'usen
molt en peatges i restaurants. El problema és que solen ser
delictes que no sobrepassen els 2.000 euros de quantia. Normalment
els pagaments es realitzen a l'estranger i el jutge no admet a tràmit
la demanda perquè no va a mobilitzar la Interpol per aquesta
quantitat ", assegura abans de llançar a l'aire una
pregunta inquietant:" Si aquesta és la situació
ara, què passaria si només es pagués amb targetes?
".
Traduït al català de l'original
castellà
Suècia no vol tenir diners.
Carlos
Salas, publicat el 5
de agosto de 2010
http://es.biz.yahoo.com/reportajes/el-rincon-de-carlos-salas/
Al país nòrdic
creixen els partidaris d'eliminar el diner circulant. Molts afirmen
que així es reduirien els robatoris i destaquen els avantatges
dels mitjans de pagament electrònics.
En
el seu bloc,
el cantant del grup Abba Björn Ulvaeus propulsa una campanya
contra els diners en efectiu. Com ell, milers de suecs volen que
s'eliminin papers i monedes i s'imposen els pagaments electrònics.
Així hauria menys robatoris.
"No hi ha raons pràctiques clares,
fins on puc veure, per seguir utilitzant bitllets i monedes",
va escriure Ulvaeus. "El que hi ha són avantatges òbvies
en desfer-se'n. Suècia podria ser el primer país del
món en prendre aquesta mesura".
Aquestes declaracions, recollides per la BBC mostren
una preocupació que no té res de exagerada. Al país
nòrdic creixen els partidaris d'eliminar el diner circulant.
Un sindicat que agrupa 30.000 empleats de banca, dóna suport
a aquesta mesura després de denunciar que cada any, els treballadors
de banca pateixen agressions, atacs i robatoris.
Posen l'exemple de Marie Järva, que treballa
en un Banc a Estocolm. En dos anys ha patit dos atacs. En l'últim
d'ells, el lladre va estavellar un cotxe contra la porta del Banc.
En el més recent, dos lladres van trencar amb destrals una
de les portes de vidre del Banc. "Volien la caixa amb els diners
de els caixers automàtics. Jo estava tan espantada que em
vaig amagar en una habitació del fons, darrere d'un armari",
va dir la dona, segons informa la BBC Järva temia que la matessin
a trets i es va refugiar en un armari al fons de les oficines.
"Si podem reduir els diners que manegen els
Bancs i la societat en general, també es reduiran els robatoris",
deia a la BBC Marie Look, que representa el sindicat d'empleats
bancaris. Sense diners en efectiu, els lladres ja no tindran excuses
per robar Bancs.
I com paguem?
Al Japó és normal pagar amb el mòbil.
S'ha convertit en una cartera electrònica. També a
Suècia. A Estocolm ja hi ha autobusos que es poden pagar
amb el mòbil o amb targetes electròniques. I tot això
va ser producte del crim. Després de patir diversos assalts,
les línies d'autobusos van deixar d'acceptar diners en efectiu
i es van passar a aquesta forma de pagament. Resultat: no els assalten
i es concentren més en el seu treball. Segons Bernt Milsson,
ministre de treball de Suècia, "els conductors estan
feliços".
El Banc Central de Suècia no s'ha inclinat
clarament per eliminar els diners, però reconeix que el cost
de vigilar els bitllets en caixers i altres dipòsits ha augmentat
en els darrers anys, en lloc de disminuir.
Entre els detractors es troba l'organització
Nova Benestar d'Estocolm. El seu president, Pär Strom, té
raons de pes. "És impossible no deixar rastres electrònics.
Quan es marquen les empremtes electròniques del que un va
comprant, aquestes poden comptar la nostra història completa.
Això és informació molt delicada", assegurava
Strom a la BBC
Traduït al català de l'original
castellà
La societat
civil opina sobre l'ús i la naturalesa dels diners.
A Suècia està en agenda aquesta qüestió
a causa d'una generalitzada inquietud ciutadana.
PLANTEJAMENT
Els ciutadans s'inquieten a Suècia
per la inseguretat, els robatoris, les rapinyes, la violència,
la delinqüència.
Aquest és el temor de diversos missatges noticiosos i parts
de premsa, que van circular a finals de juliol i principis d'agost
de l'any 2010
En
efecte, a continuació recollim breument, un resum de les
argumentacions manejades en els abans esmentats escrits de les agències
de notícies.
Alguns dels plantejaments més freqüents,
parteixen destacant que en molts països, les targetes de dèbit
i de crèdit estan substituint poc a poc als diners en efectiu.
I llavors, tenint en compte aquesta tendència
incontestable, a Suècia
amb naturalitat s'analitza i planteja la possibilitat de suprimir
totalment els diners en efectiu, per així i entre altres
coses, reduir la delinqüència.
Com a exemple, com a dada anecdòtica de suport, s'assenyala
el cas de Marie
Järva, emprada bancària d'Estocolm, que fins ara
ha patit dos assalts en la institució per a la qual treballa.
El primer d'ells va ser d'hora al matí.
Dos homes van entrar trencant la porta de vidre amb una destral.
I el que volien era la caixa amb els diners per als caixers automàtics.
Marie Järva estava molt espantada, i va poder amagar-se en
una peça del fons, darrere d'un armari. En aquesta oportunitat
va témer que la anessin a matar a trets.
I dos anys després, a la pobra funcionària
bancària ja esmentada li va tornar a passar una cosa semblant.
Aquesta vegada, un home armat va penetrar per la finestra contra
la qual acabava d'estavellar un automòbil.
Els que vivim més al sud, els que mai hem
estat a Suècia, potser tenim una visió una mica idíl·lica
d'aquest país, ja que pensem que s'hi aplica una rígida
política estatal d'impostos alts, el que permet a l'Estat
desenvolupar molt bons plans socials , i així, oferir moltes
coses als seus ciutadans de manera gratuïta o amb baix cost
(educació, suports socials, etcètera), la qual cosa
certament implica índexs baixos de marginació i delinqüència.
I el que indica sens dubte s'ajusta a la veritat, tal com es destaca
per exemple en el bloc personal de Javi Agenjo (sobrenom tamat),
on narra la seva estada a Suècia com a estudiant d'Erasmus.
És cert, la delinqüència que
es pateix a Suècia potser avui dia té el seu origen
fonamentalment en els immigrants, en l'ús de drogues, i en
alguns defectes del sistema social en aplicació, però
igual, encara que els índexs delictius siguin baixos en aquest
país nòrdic-europeu respecte dels d'altres països,
això no consola ni tranquil·litza als suecs. Per exemple,
i com per mostra només cal un botó, es destaca el
cas de Riccardo
Campogiani, un jove de 16 anys, que de tornada d'una festa a
Estocolm va ser mort a cops per un grup d'adolescents, amb tota
certesa, els suecs es horroritzar i es van commoure per aquest incident,
que va plantejar innombrables qüestions als pares de família
i els joves del país, pel que fa a la inseguretat ciutadana,
i pel que fa a la violència en les vies públiques
de les principals ciutats sueques.
Encara que no tota la violència i no tots
els fets delictius tenen el seu origen en qüestions netament
econòmiques i monetàries, just és reconèixer
que moltíssims delictes amb o sense violència, són
comesos en procura de diners, i això és molt fàcil
de constatar a Suècia i en el món tot.
Cert, molt cert, no hi ha raons pràctiques
clares, per seguir utilitzant bitllets i monedes per fer pagaments,
doncs bé es poden utilitzar targetes de crèdit o de
dèbit a aquests efectes, i fins i tot pagaments de petita
munta bé poden fer-se establint una determinada trucada telefònica
des d'un mòbil, i dígits llavors algun codi i / o
alguna contrasenya.
Per descomptat, hi ha qüestions pel que fa
a la seguretat que s'han d'atendre i estudiar degudament si es decideix
disminuir o eliminar els diners anònim en efectiu, però
avui dia l'avançament de la tecnologia digital sense dubte
està molt avançat i és molt significatiu, així
que aquesta qüestió òbviament no plantejarà
inconvenients a ser resolta. Molt més penosa i insegura és
la situació actual, que un lladre bé pot donar-nos
una empenta en plena via pública, apoderar-després
de la nostra cartera, i sortir corrent, i tot just uns minuts o
unes hores més tard, estar molt tranquil·lament fent una
compra o un consum, amb els nostres diners, i com si fos un ciutadà
honest i respectable.
Molts a Suècia són els que reclamen
l'eliminació completa dels diners efectiu, els treballadors,
els mateixos sindicats, algunes organitzacions socials, etcètera,
i la principal raó que sustenta aquest reclam, és
la seguretat d'empleats i d'usuaris.
Si es pot reduir els diners que manegen els bancs
i la societat en general, és molt probable que també
es redueixin els robatoris.
I si en el llarg termini s'aconsegueix eliminar
per complet els bitllets bancaris i les monedes, gairebé
segurament els robatoris disminuiran en forma dràstica, perquè
tindrà poc sentit assaltar un banc i no poder d'allí
dur diners, ja que per apropiar-se del mateix s'hauria demanar una
transferència bancària amb identificació del
beneficiari. Una cosa similar podria dir-se d'un robatori descuidada
o amb violència a un transeünt, ja que al mateix no
podrà quitársele diners si a sobre només porta
targetes de crèdit i de dèbit.
És clar, i com ja s'ha dit, hi haurà
com estudiar la seguretat, no sigui cosa que algú robi una
targeta, i després pugui impunement consumir amb ella sense
identificar-se, o usurpant la identitat de la seva víctima.
També caldrà analitzar les possibilitats
de robatori de mercaderies, especialment les que són de menor
mida i de major valor, ja que en cas que s'elimini els diners anònim
i material, els il·lícits bé es podrien concentrar
en aquest tipus d'operativa.
Per també poder minimitzar o eradicar aquesta
altra font de violència i d'apropiació indeguda, és
clar, en l'economia s'hauria d'imposar l'obligatorietat de la declaració
de les respectives contrapartides involucrades en tota transacció
dinerària, en tota transferència dinerària,
el que sens dubte és un nivell major de refinament dels mecanismes
comptables aquí analitzats, però bé, aquest
altre nivell més avançat implica complicacions que
caldrà atendre, però que no són impossibles
de solucionar.
Des
de fa ja uns quants anys, Agustí Chalaux de Subirà
va insistir amb la seva idea de la factura-xec, mecanisme que per
cert va també en el sentit que en l'àmbit personal
considerem adequat i convenient.
LES VEUS DE SUPORT A SUÈCIA
El
moviment a Suècia en pro de la supressió dels diners
en efectiu, compta entre les seves files amb alguns connotats partidaris,
incloent l' ex membre del grup musical Abba, Björn
Kristian Ulvaeus.
Deia aquest icona de la música pop
sueca, que si podem reduir els diners que manegen els bancs
i la societat en general, també i paral·lelament es
reduiran els robatoris
I d'altra banda, Marie Look, representant del sindicat
d'empleats bancaris d'Estocolm, afirmava i escriure en el seu blog,
que no hi ha raons pràctiques clares, fins on es pot veure,
per haver de seguir utilitzant bitllets i monedes; sí que
hi ha pel contrari avantatges òbvies en desfer-se d'aquests
elements, i Suècia bé podria ser el primer país
del món en prendre aquesta mesura.
Marie Look també va afirmar que era "paternalista"
i ingenu endarrerir aquesta mesura, pensant que les persones de
la tercera edat tindrien problemes per pagar béns i serveis
a través d'Internet, o amb una targeta plàstica, o
a través d'un telèfon mòbil. Hi haurà
per cert, els que necessiten ajuda, que requereixin ser guiats,
però igual avui dia les persones grans també tenen
dificultats per manejar diners i per tant requereixen suport en
una o altra manera, i a més potser actualment és més
fàcil fes aquest tipus de maniobres. Bé podria valer
la pena fer l'experiència dels diners electrònics
amb els ajustos que això impliqui i donant suport d'una manera
especial als qui ho necessitin, si amb això es disminueix
el risc dels robatoris i les rapinyes, cosa que sens dubte ens pot
venir bé a gairebé tots.
A Estocolm, els autobusos ja funcionen sense diners,
ja que carnets de bitllets electrònics es poden comprar amb
antelació, i també ja que es poden pagar bitllets
de transport a través de telèfons mòbils. I
aquesta mesura es va prendre fa ja un temps, després d'una
sèrie d'assalts contra conductors de busos, així que
aquest sistema va sorgir amb naturalitat, per evitar el maneig de
diners en els propis mitjans de transport. Així, es van deixar
d'acceptar monedes i bitllets en els mateixos vehicles, i des de
llavors hi ha menys problemes, i els conductors estan més
feliços i tranquils.
Pel
que fa a la posició estatal respecte d'aquesta qüestió,
s'ha de reconèixer que el Banc Central de Suècia no
té una posició ben clara davant d'aquest debat. Tanmateix,
el subdirector d'aquest banc, Lars
Nyberg, va subratllar el major cost per la societat de les transaccions
en efectiu, comparades amb aquelles fetes amb targeta de crèdit
o de dèbit. I com a suport a aquesta afirmació, va
citar un estudi de l'any 2002, on s'establia que el cost d'utilitzar
i de pagar en efectiu estava augmentant en lloc de decréixer,
ja que l'operativa al voltant a aquesta forma de fer les coses sense
dubte és una mica més molesta i insegura, i sobretot,
els costos associats de la seguretat i de les assegurances són
també per cert bastant onerosos.
LES VEUS EN DISCÒRDIA RESPECTE DE LA
SUPRESSIÓ DEL DINERS EFECTIU
No hi ha dubte que existeix tecnologia com perquè
la societat i l'economia puguin funcionar sense diners efectiu,
amb tots els avantatges que això podria aportar. No obstant
això, hi ha gent que s'oposa a això.
Per exemple, el professor d'Economia de l'Escola
de Negocis de Londres, Andrew Scott, afirma que, tot i que els
diners és un paquet molest a la butxaca, sense comptar amb
el problema de trobar caixers automàtics que funcionin i
on no hi hagi d'esperar molt, l'efectiu sobreviu, en bona mesura,
gràcies a que manté la nostra privacitat a bon resguard.
Un avantatge, en aquesta era electrònica
digital, és que els diners és anònim, i no
ens diu res respecte a on ha estat una persona, i quina cosa ha
consumit.
Pär Strom, de la Fundació del Nou Benestar
o de la Nova Prosperitat (Den Nya Välfärden - DNV) d'Estocolm,
per la seva part diu que la tendència cap a una societat
sense diners a Suècia, és una cosa que ha de preocupar,
precisament perquè atempta en contra de la nostra privacitat,
ja que si és impossible pagar amb bitllets bancaris anònims,
també serà impossible no deixar rastres electrònics.
Llavors, quan es munten les empremtes electròniques del que
un va consumint, aquestes informacions podrien revelar detalls íntims
incòmodes. Les informacions sobre consums, quan es puguin
presentar ben ordenades i detallades, per cert són dades
delicades i sensibles. I molta gent no vol aquest tipus de societat
ultra vigilada i ultra transparent.
I pel que fa a Bert Nilsson, ell creu que Suècia
necessitarà molts anys per efectivament desfer-se completament
de l'efectiu, ja que hi ha hàbits molt arrelats. I com a
exemple cita els músics de carrer d'Estocolm, que entretenen
els passejants i són un toc de color al paisatge, i que sense
cap mena de cap dubte mereixen mantenir aquesta forma de vida.
Bé, òbviament els esmentats arguments
en contra de l'eliminació de l'ús dels bitllets de
banc, són molt febles.
Als músics ambulants, així com a
cura cotxes, o als qui demanen almoina, sempre se'ls pot donar alguna
cosa per exemple a través d'un cel·lular, amb l'única
condició potser que aquestes persones tinguin cadascuna també
telèfon mòbil, cosa que avui dia no sembla per res
impossible.
I pel que fa a la privacitat, per cert sempre es
podria legislar sobre això, i donar algunes seguretats. De
tota manera i en l'àmbit personal, afirmo amb èmfasi
que no em preocupa gens ni mica perdre una mica de privacitat, en
la mesura que això mateix també vagi a afectar lladres,
estafadors, i corruptes. És ben preferible viure en una societat
molt més transparent, on al mateix temps hi hagi molt menys
il·lícits, molt menys corrupció, molt menys
violència.
A la gent que actua amb honradesa, a les
persones que no especulen a la borsa de valors, als individus que
no pretenen treure avantatge per tenir informacions sensibles no
difoses en forma pública, als que no enganyen a les seves
pròpies famílies per alguna raó o per alguna
infidelitat, no hauria de preocupar molt la seva eventual pèrdua
de privacitat, sobretot si l'accés a informació sensible
personal és convenientment regulat i reglamentat per llei,
i autoritzat en casos justificats.
Aquesta notícia ha estat represa i comentada
una i altra vegada en diferents espais digitals, tant en aquells
que són personals i que representen els punts de vista d'un
únic individu, com en els llocs web institucionals que reflecteixen
els punts de vista oficials d'un grup organitzat de persones.
I com no podia ser menys, en particular el Centre
d'Estudis Joan Bardina, des de Barcelona, també es va fer
ressò de l'esmentada notícia amb origen a Suècia,
oferint les seves particulars enfocaments i els seus comentaris
a la pàgina web la corresponent direcció digital s'indica
acte seguit: http://www.bardina.org/nw2/suecia-es.htm
Per als qui no tinguin molt present al centre català
Joan Bardina, es recorda que aquesta organització
no governamental (ONG) s'orienta específicament a difondre
el pensament d'Agustí
Chalaux de Subirà, un inquiet investigador social que
ja des de mitjans del segle XX pregonava la conveniència
de canviar la naturalesa dels diners, com a via pràctica
per millorar l'organització comunitària socio-productiva,
i entre altres coses així poder abatre els índexs
de delictes, injustícies, suborns, il · legalitats.
Per cert, en l'àmbit personal i com a estudiosos
que som dels assumptes monetaris, pensem que la mesura que està
en estudi a Suècia va en el sentit correcte, i el que és
més destacable, és que la inquietud té el seu
origen en els ciutadans, i no tant en nivells tecnocràtics
o polítics.
Juan Carlos Anselmi (Col·laborador
del Centre d'Estudis Joan Bardina a l'Uruguai)
http://misteriosdenuestromundo.blogspot.com/2010/08/sociedad-civil-opina-sobre-uso-del.html
Traduït al català de l'original
castellà
Enllaços
noticiosos i recull de premsa.
Títol - BBC Món: Suècia està
pensant en eliminar els diners
Enllaç: http://www.bbc.co.uk/mundo/cultura_sociedad/2010/07/100728_0954_suecia_elimina_dinero.shtml
Títol - Momento24: Suècia podria
eliminar els diners
Enllaç:
http://momento24.com/2010/07/28/suecia-podria-eliminar-el-dinero/
Títol - Noticiero Digital.com: A Suècia,
la campanya per eliminar els diners pren nova força amb una
campanya per reduir la delinqüència
Enllaç: http://noticierodigital.com/forum/viewtopic.php?p=9786311&sid=28a990b5f038a61f5ae2d7b1d3967c2c
Títol - La paraula profètica més
segura, el Blog del Rei: Suècia està pensant en eliminar
els diners
Enllaç: http://apologista.wordpress.com/2010/07/30/suecia-esta-pensando-en-eliminar-el-dinero/
Títol - Prodigy msn Notícies: Suècia
està pensant en eliminar els diners
Enllaç: http://noticias.prodigy.msn.com/negocios/articulo-bbc.aspx?cp-documentid=25017534
Títol - Urgente24: Diners electrònic,
Suècia busca eliminar el paper moneda
Enllaç:
http://www.urgente24.com/index.php?id=ver&tx_ttnews [tt_news]
= 145475 & cHash = ecb1ffdf61
Títol - Apocalipticus: Suècia està
pensant a eliminar per complet els diners en efectiu
Enllaç:
http://apocalipticus.over-blog.es/article-suecia-esta-pensando-en-eliminar-por-completo-el-dinero-en-efectivo-55050971.html
Títol - elEconomista.es: Suècia es
planteja eliminar els diners en circulació i substituir-lo
per targetes
Enllaç: http://www.eleconomista.es/economia/noticias/2345321/07/10/3/Suecia-se-plantea-eliminar-el-dinero-en-circulacion-y-sustituirlo-por-tarjetas.html
Títol - MSN Llatinoamèrica: Suècia
està pensant en eliminar els diners
Enllaç: http://noticias.latam.msn.com/xl/economia/articulo_bbc.aspx?cp-documentid=25017455
Títol - El Racó de Carles Sales:
Suècia no vol tenir diners
Enllaç:
http://es.biz.yahoo.com/05082010/232/suecia-quiere-dinero.html
Títol: Abolir els diners en efectiu, la
següent política contra la crisi?
Enllaç: http://www.libertaddigital.com/economia/abolir-el-dinero-en-metalico-la-siguiente-politica-contra-la-crisis-1276364278/
