A continuació us oferim tres notícies que ens informen de la cada cop major reducció de l'ús del diner anònim a Dinamarca i a Equador.
Davant l'afirmació d'alguns polítics que cal netejar de delinqüència els carrers, mitjançant l'augment de la repressió, l'estat policial i les presons, trobem molt més oportuna la mesura consistent en la desaparició completa del diner anònim i l'establiment d'una moneda exclusivament nominativa, la qual cosa dificulta l'oportunitat de delinquir per raó de diner.
Per altra banda, la renda bàsica universal, compatible amb qualsevol altre ingrés, és una altra mesura que elimina la necessitat de delinquir per raó de diner, doncs suprimeix la misèria material dels més desfavorits i genera una disminució de l'atur, fent que als comerciants de productes de primera necessitat no els manquin clients, perquè tothom té un mínim de diners a la butxaca. Alhora, facilita que els treballadors puguin escollir oficis amb millors condicions laborals.
Entre ambdues mesures, aplicades conjuntament, podem buidar les presons de petits delinqüents i fer molt més difícil la corrupció de qui vol comprar mercaderies il·lícites, com ara la reputació d'una persona. Podem viure llavors en un veritable «estat de dret», on es respectin els drets i llibertats de les persones, en lloc de l'«estat de fet» on hem viscut durant uns 4300 anys, sotmesos als «poders fàctics».
S'imposa l'exigència, però, que la xarxa o les xarxes telemàtiques que gestionen el flux de diner es nacionalitzin i la seva base de dades es posi a disposició d'una justícia veritablement independent dels executius i legislatius de cada país, preservant la privacitat de les dades i facilitant a tota la comunitat les dades estadístiques completes del mercat, la qual cosa permetrà als planificadors i als economistes practicar per primer cop una veritable ciència econòmica.
Per què Dinamarca vol acabar amb les monedes i els bitllets?
Jesús Moreno. BBC. Món.
15 de maig del 2015.
A Dinamarca el govern va ja per darrere de la població: el 100% té targeta de crèdit.
Quan es van encunyar les primeres monedes a Àsia Menor, una autèntica revolució es va posar en marxa en la història de la humanitat. Va poder passar-se del troc a l'expansió del comerç per tot el món. Però, ¿té sentit mantenir el diner físic 2.600 anys després? Cada cop més països i experts s'ho pregunten.
Aquesta setmana el govern de Dinamarca va sorprendre anunciant que pretén suprimir el 2016 els diners en efectiu en botigues de roba, gasolineres i restaurants.
El seu objectiu a llarg termini és esdevenir el primer país que acaba amb les monedes i bitllets en circulació.
La mesura va ser presentada com a part d'un paquet de propostes per fomentar la productivitat en els negocis. «L'objectiu és eliminar els considerables costos administratius i financers que implica el maneig dels diners en efectiu», explica el govern danès.
¿Però és això possible? Quins serien els avantatges d'un món sense diners en efectiu?
Llegiu: Webs que t'ajudaran a no arruïnar-te comprant a internet. (http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2015/04/150410_webs_utiles_ahorrar_compras_internet_jm.shtml).
En el cas de Dinamarca, no només sembla probable, sinó que el govern va ja per darrere dels costums de la població.
Tots els adults del país tenen una targeta de crèdit, segons la Comissió de Pagaments Danesa.
Equador ha posat en marxa un sistema de pagament electrònic per acabar amb l'exclusió financera: un 40% no té accés a compte bancari.
I no només això: els pagaments en efectiu han caigut un 90% des de 1990. Només una quarta part dels pagaments es continuen fent amb diners físic.
A més, segons una enquesta nacional, pràcticament a tots els comerços minoristes s'accepten targetes i fins i tot dos terços accepten targetes internacionals.
Quan es planteja la possibilitat de no tenir diners en efectiu, la primera resposta de la gent pot ser d'estranyesa.
No obstant això, uns moments després molts reflexionen: «La veritat... ¿quant fa que no porto diners al moneder?». Aquesta resposta espontània d'una periodista de BBC Món quan es va assabentar de les intencions de Dinamarca, resumeix bé el sentir de molts.
«Canviar els hàbits de pagaments de les persones pot ser difícil» al principi, opina l'organisme danès davant la possibilitat d'implantar una cosa així en societats més habituades a l'efectiu.
No obstant això, els mitjans de pagaments electrònics cada cop són més habituals.
Una mica del que és conscient el govern d'Equador.
El sistema d'Equador.
El desembre de 2014, el govern del president Rafael Correa va apostar a ser un dels pioners en posar en marxa un sistema de pagament electrònic. Un dels seus principals motius era tractar de pal·liar l'exclusió financera que pateix gran part de la població.
I van pensar que el telèfon mòbil podia ser una poderosa eina.
Des de febrer els equatorians han obert 25.000 comptes de diners electrònics.
«Un 40% de la població activa no té accés a un compte bancari», explica l'economista Fausto Valencia, director del projecte. No obstant això, gairebé el 100% de les llars té un telèfon mòbil.
Aquesta anava a ser l'eina clau.
El sistema el gestiona directament el Banc Central de l'Equador i asseguren que permet les transferències entre usuaris, comprar en comerços o en els sistemes de transport. Aviat podran pagar també així els seus tràmits amb les administracions públiques.
El funcionament és senzill. S'obre un compte des del telèfon (no cal internet) marcant el *153#, es recarrega en botigues i les transaccions es realitzen per missatges.
Des de febrer, quan les transferències començaren a estar operatives, s'han obert 25.000 comptes.
Raons per a un «futur segur» sense diners físic.
Valencia té clar que en el futur no hi haurà diners físic en els països. «En països com Dinamarca o Suècia no es trigarà molt, ja que no tenen els problemes de pobresa i exclusió que tenim nosaltres i que tractem de pal·liar. Però el diner electrònic és el futur, a més de proper», sentencia.
Si en el món rural de l'Equador escassegen els bancs, la penetració del mòbil és pràcticament d'un 100%. Per això el seu sistema es gestiona amb mòbils.
No obstant això, creu que a l'Equador també arribarà en un termini no gaire llarg: «Estic segur que els meus néts viuran en una societat sense diners en efectiu».
Tot i així reconeix que hi ha algunes barreres a superar. «A les zones pobres de l'Equador, tenim un problema d'educació financera que tractem de pal·liar amb un procés de formació perquè aprenguin a utilitzar el sistema», diu Valencia.
Però, ¿quins són els avantatges reals dels diners electrònic respecte al físic?
L'efectiu és més car. Costa produir-lo, emmagatzemar-lo, hi ha despeses de transport, hi ha comissions per extreure'l del banc, etc.
Què es podria fer amb tots els diners que costa tenir el mateix diners en els nostres butxaques?
Per exemple, Equador ha de reposar cada any 1.300 milions de dòlars que es deterioren.
A Mèxic li costarà gairebé un pes produir cada un dels 1.320 milions de bitllets que necessitarà aquest any, segons la revista Excelsior.
I els seus habitants gastaran uns 2.300 milions de pesos en despeses diverses relacionades amb adquirir diners en efectiu, segons un estudi de la Universitat nord-americana de Tufts.
El diner físic té costos: a Mèxic costa gairebé un pes produir cada un dels 1.320 milions de bitllets que necessitarà aquest any.
L'efectiu s'alimenta de temps. Segons els professors Bhaskkar Chakravorti i Benjamí Mazzota, de Tuffts, cada nord-americà passa 28 minuts al mes acudint al caixer automàtic. I el conjunt dels mexicans passen 48 milions d'hores a l'any en aquesta activitat, segons el seu estudi.
L'efectiu provoca evasió fiscal. El govern nord-americà perd 100.000 milions de dòlars l'any per pagaments en efectiu que no es declaren, segons Chakravorti i Mazzota.
L'electrònic és més ecològic. Fausto Valencia, del Banc Central de l'Equador, adverteix dels costos mediambientals del diner físic, com ara contaminació per transport i les tales d'arbres per obtenir paper no només per els diners, sinó per la burocràcia de documents que genera.
L'efectiu és poc higiènic. Aquesta és potser la més sorprenent contraindicació. El 2011, uns investigadors britànics de l'institut BioCote van arribar a la conclusió que treure diners en un caixer automàtic et deixava tan exposat a bacteris com utilitzar el més horrible dels banys públics.
Enllaç a l'article original en castellà:
http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2015/05/150515_dinero_fisico_electronico_posible_dinamarca_ecuador_jm
La Vanguardia, dissabte, 16 de maig del 2015.
Adéu, diners en efectiu.
A partir del gener del 2016 molts comerços de Dinamarca es podran negar a vendre si el client paga en metàl·lic. | La tendència a utilitzar la targeta és tal que el Banc Central danès ja no produirà bitllets ni monedes.
Tendències. | 16/05/2015 - 02:30h.
Clients d'un supermercat danès paguen les seves compres amb tarja, mitjançant unes màquines./Bloomberg./Freya Ingrid Morales.
Gloria Moreno.
Dinamarca es prepara per fer un pas decisiu cap a l'eliminació dels diners en efectiu. El Govern va anunciar fa pocs dies la seva intenció d'alliberar una part dels comerços de l'obligació d'haver d'admetre monedes i bitllets. En concret, a partir del gener del 2016, les botigues de roba, gasolineres i restaurants podran obligar els seus clients a pagar exclusivament amb targeta o a través del telèfon mòbil, deixant amb les mans buides els que només duguin xavalla.
De moment, quedaran exclosos els supermercats i les farmàcies i oficines de correus, entre d'altres, que sí que hauran de continuar acceptant el pagament amb diners físics. A més, abans d'entrar en vigor, la nova norma haurà d'obtenir el vistiplau del Parlament. Un tràmit, tot i això, que no hauria de trobar especials obstacles atesa l'alta popularitat del pagament electrònic a Dinamarca.
Segons dades de l'any passat, només el 25% de les compres que es fan en aquest país es realitza en metàl·lic, a la qual cosa s'afegeix l'ús cada vegada més generalitzat del mòbil per pagar qualsevol mena de cosa que es compri.
Gairebé un terç de la població ja utilitza aquesta avançada forma de pagament gràcies a la ràpida implantació que ha tingut en aquests últims anys l'aplicació MobilePay del Danske Bank, el principal banc del país. Un mecanisme que escurça i simplifica el procés de compravenda fins a l'extrem. La tendència és tal, que el Banc Central del país ha deixat de produir bitllets i monedes. Tasques que, a partir de finals del 2016, assumiran en quantitats molt menors empreses subcontractades. D'aquesta manera, l'organisme preveu estalviar uns 100 milions de corones (uns 13,4 milions d'euros) fins al 2020.
L'eficiència econòmica més gran és també el principal argument utilitzat pel Govern de centreesquerra per justificar la seva nova proposta, dins del nou paquet de mesures per potenciar el creixement presentat a pocs mesos de les eleccions del setembre. La gradual eliminació de l'efectiu es veu com una manera eficaç de reduir costos i augmentar la productivitat. Els seus defensors també destaquen que és una manera d'evitar robatoris indesitjats i reduir les possibilitats d'evasió fiscal i corrupció.
Al nord d'Europa, Dinamarca no és una excepció. Suècia, Noruega, Finlàndia i Islàndia són els altres països que més estan avançant cap a l'eliminació de l'efectiu. En tots, els ciutadans estan acostumats a pagar amb targeta fins i tot els articles més petits i barats, com xiclets o snacks. Algunes sucursals bancàries, fins i tot, han deixat de distribuir bitllets. En ciutats com Copenhaguen o Estocolm, per exemple, les màquines per comprar targetes de metro o autobús tampoc no admeten metàl·lic.
Però els detractors d'aquest canvi assenyalen que la desaparició dels diners físics podria perjudicar els col·lectius més desfavorits, com les persones sense recursos i indigents. D'altra banda, els hackers i els riscos de seguretat informàtica són les amenaces principals.
Enllaç a l'article original en català:
http://www.lavanguardia.com/20150516/54431668010/adeu-diners-efectiu.html#ixzz3aVuCe7kT
Russia Today, 16 de maig del 23015. Societat.
Per què Dinamarca vol acabar amb els diners en efectiu?
Publicat: 16 de maig del 2015. 08:41 GMT.
Foto: Reuters./Fabian Bimmer.
El Govern de Dinamarca ha anunciat la seva intenció de suprimir el 2016 la utilització de monedes i bitllets en botigues de roba, gasolineres i restaurants.
Dinamarca preveu convertir-se en el primer país del món que acaba amb els diners en efectiu en circulació, informa «BBC» (http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2015/05/150515_dinero_fisico_electronico_posible_dinamarca_ecuador_jm).
«L'objectiu és eliminar els considerables costos administratius i financers que implica el maneig dels diners en efectiu», explica el Govern del país.
Sàpigueu més: Amèrica Llatina, la regió que més creix en serveis financers mòbils (http://actualidad.rt.com/economia/174835-latinoamerica-progresista-servicios-financieros).
En el cas de Dinamarca la decisió no sembla molt sorprenent: segons la Comissió de Pagaments Danesa el 100% de la població adulta del país posseeix una targeta de crèdit. A més, des de l'any 1990 els pagaments en efectiu han caigut un 90%. Actualment només una quarta part dels pagaments s'efectuen amb monedes o bitllets, atès que gairebé tots els comerços minoristes accepten targetes.
Llegiu també: Experts: La plata, el nou dòlar en els temps de crisi (http://actualidad.rt.com/economia/174688-plata-nuevo-dolar-crisis).
El diner electrònic té una sèrie d'avantatges evidents. Es destaca que l'efectiu és més car de produir i emmagatzemar. Per exemple, se sap que a Mèxic li costarà gairebé un pes produir cada un dels 1.320 milions de bitllets que necessitarà aquest any. A més, l'efectiu roba el temps. D'acord amb les estimacions dels professors Bhaskkar Chakravorti i Benjamí Mazzota, de la Universitat Tufts de Boston, cada nord-americà passa 28 minuts al mes davant del caixer automàtic. Però també hi ha motivacions més senzilles per eradicar l'efectiu: el diner electrònic és més ecològic i higiènic.
No obstant això, el mateix Govern danès no descarta la possibilitat que a la població li costi adaptar-se a la nova mesura.
Enllaç a l'article original en castellà:
http://actualidad.rt.com/sociedad/174939-dinamarca-quiere-acabar-dinero-efectivo
