Carlos Susías. Un Pacte contra la pobresa. Per què és necessari?

Carlos Susías.

Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social (EAPN).

Público. 03-06-2015.

Un Pacte contra la pobresa. Per què és necessari?

Perquè després de gairebé una dècada ancorada en el 20%, entre les més altes de la UE, la taxa de pobresa relativa -persones amb menys del 60% de la mitjana de la renda de la població- va escalar el 2013 al 22%, la qual cosa suposa més de 10 milions de persones. La taxa de persones en risc de pobresa i exclusió, que mesura també la privació material i la baixa intensitat de l'ocupació, arriba gairebé al 30% (29,2%), sent pitjor la situació de la infantesa.

Aquestes dades de l'ECV de l'INE, de maig de 2015, per tots coneguts, indiquen que és necessària i urgent l'actuació.

Perquè mentre els que no patim les situacions de pobresa i exclusió debatre sobre els models més adequats i que més respecten els nostres respectius principis ideològics, ètics i morals, hi ha molta gent, milions de persones, que no es pot permetre esperar el fruit de les nostres reflexions. Necessiten d'una actuació immediata, eficaç i realitzable a molt curt termini.

Com actuar? Mitjançant un Pacte contra la Pobresa.

Amb quatre fites principals a concretar durant una legislatura, a l'Estat, Comunitats Autònomes i Administracions Locals:

1. Eradicar la pobresa severa.
2. Reduir d'una manera sensible el nombre de persones que actualment es troben en situació de risc de pobresa i exclusió (AROPE) en les seves respectives comunitats autònomes. Reduint, especialment, la taxa de risc de pobresa i exclusió infantil d'una forma significativa.
3. Augmentar la taxa d'ocupació en, almenys, un 10%.
4. Reduir l'abandonament escolar al 10% de la població en edat escolar obligatòria.

El progrés en aquests quatre objectius serà avaluat de forma continuada, mitjançant els indicadors objectius d'EUROSTAT.

Per què és necessari un nou sistema de Rendes Mínimes garantides?

• Perquè un sistema de rendes mínimes garantides, portable, accessible, digne i comprensible és un instrument extremadament eficaç per incidir en l'eradicació de la pobresa severa.
• Perquè, en l'actualitat, les rendes mínimes amb prou feines arriben a un terç de les llars sense ingressos. Els subsidis de les comunitats autònomes per als 1,86 milions de desocupats pobres només arriben al 35%.
• A diferència de la majoria dels països de la Unió Europea, el sistema espanyol no és homogeni, sinó un mosaic d'ajudes de molt divers origen que ofereixen una protecció també molt diferent a llars i persones amb necessitats similars.
• Els nivells de cobertura són molt desiguals i no estan en sintonia amb les necessitats socials registrades (taxa d'atur i de AROPE), en la majoria dels casos.

Com és la proposta, a grans trets?

En línia amb altres investigacions realitzades per altres autors i organitzacions, a continuació, es desenvolupen algunes idees clau per abordar aquesta reforma:

• Els ciutadans i ciutadanes han de tenir els mateixos drets sense importar el seu lloc de residència. Un Sistema de Garantia de Rendes Mínimes s'ha d'assegurar que aquest principi constitucional s'observa a tot el país.
• Aquest procés requereix un important augment del pressupost actual, però és important destacar el caràcter d'estabilitzador del mercat intern, de l'economia local, que aquestes tenen. Una part d'aquestes transferències (entre el 4% i el 21%), de totes maneres, torna a les arques públiques com recaptació d'impostos indirectes, com l'IVA, que graven els béns i serveis que consumiran les noves famílies perceptores. D'altra banda, aquest augment del consum estimularà l'activitat econòmica i la creació d'ocupació local.
• Les pensions per discapacitat i les pensions d'aliments dels fills/filles no haurien de descomptar de l'import, com es fa actualment.
• Aquest augment en el nivell de protecció ha de servir per combatre eficaçment la pobresa infantil. Seguint la proposta d'UNICEF Espanya, un augment de les quanties d'assignació per fill/filla (dels actuals 291-1200 euros a l'any per als nens i nenes sense discapacitats, i des 1000-2000 per any, per als/les que tenen una discapacitat).
• No obstant això, en un sistema ineficient com l'actual, la mera injecció pressupostària no generarà els efectes esperats (llei de rendiments decreixents). Per tant, no es tracta només d'una qüestió pressupostària. El nou sistema implicaria una cohesió territorial real i una millora de la coordinació entre els nivells de l'administració central, regional i local. Un exemple seria l'aplicació de la condició de «portabilitat» entre els dos sistemes i entre CCAA.
• També implica l'articulació i homogeneïtzació dels criteris d'accés, les quantitats i nivells de protecció, amb una atenció més adequada a les necessitats reals de les famílies. Prioritàriament, el límit d'edat s'ha de baixar dels 25 als 18 anys. El registre municipal hauria de ser un criteri flexible, per a incorporar a les persones sense llar i víctimes de violència de gènere o domèstica.
• Els grups amb més dificultats en la sol·licitud i major taxa de rebuig (immigrants, víctimes de violència de gènere i persones sense llar) necessiten un assessorament i una assistència específica per tal de presentar una sol·licitud correcta i completa, per la qual cosa haurien de comptar amb l'ajuda d'organitzacions no governamentals. No obstant això, la nova normativa hauria de ser més flexible per tal de reflectir les seves situacions específiques.
• Pel que fa a l'accés, ha d'estar clarament simplificat a les lleis mitjançant l'adopció del sistema «ONE STOP» («oficina única»). També es proposa que un/una funcionari/funcionària concret/ concreta sigui el gestor/gestora responsable i referent per a una determinada persona que sol·licita o accedeix a un recurs i que tota la gestió es controli mitjançant auditoria externa de qualitat dels serveis.
• Un altre canvi fonamental ha de ser la substitució del concepte d'«activació», com la recerca de feina obligatori, pel de «promoció» de l'ocupació, mitjançant el reciclatge professional i la formació contínua.
• Coincidint amb la política d'Inclusió Activa, es proposa que qualsevol treball a temps parcial o temporal sigui compatible si els ingressos percebuts representen fins a un 50% de la quantia anual atorgada en el sistema de protecció, a aquesta persona perceptora.

Des de les administracions locals i el Tercer Sector d'Acció Social s'hauria de treballar més per ampliar el coneixement dels mecanismes de Sistema de Rendes Mínimes i de les seves característiques entre les persones en situació de pobresa i exclusió social, ja que encara falta desenvolupar una major consciència dels seus drets.

Un bon sistema de rendes mínimes, emmarcat en un pacte contra la pobresa que funcioni, pot ser la millor carta de presentació per a una Renda Bàsica... i així sí es pot esperar la seva necessària arribada.

Enllaç al fòrum de debat original en castellà:

http://www.espacio-publico.com/por-una-renta-minima-garantizada-completar-las-redes-de-proteccion-social-una-necesidad