Antonio Antón Morón.
Professor honorari de Sociologia. Universitat Autònoma de Madrid.
Público. 28-05-2015.
Renda bàsica: Universalitat del dret i distribució segons necessitat.
Considero que cal abandonar el model «ortodox» de RB, els seus principis centrals, i crear un altre enfocament, reformulant les característiques d'una renda social, igualitària i solidària, tal com detallo en el text adjunt.
Part d'un model social amb una perspectiva transformadora amb l'ampliació dels drets socials, amb l'objectiu d'avançar en la igualtat i promovent els valors de la solidaritat i la cultura de la reciprocitat, per garantir la llibertat i l'accés a la ciutadania de totes les persones.
Això em porta a tractar i formular d'una altra manera els criteris d'universalitat i incondicionalitat d'una renda bàsica i apostar per una altra fonamentació, per altres bases teòriques i culturals, encara que hi hagi moltes coincidències pràctiques.
Al primer principi general del model de Renda Bàsica -RB- amb un caràcter universal -igual i per a tots i independentment d'altres rendes- de la distribució d'una renda bàsica, jo li oposo un altre enfocament; la redistribució -pública- de les rendes ha de tenir un objectiu igualitari: reequilibrar la desigualtat -privada-, respondre a les «necessitats socials», eradicar la pobresa i combatre la precarietat laboral i social. L'aplicació «estricta» del primer enfocament beneficia, inicialment, a totes les classes socials, inclosos els rics, però sol amagar o ser plural en la segona part, en qui «paga», i quan s'introdueixen correccions fiscals es deixa d'aplicar el «principi» inicial.
El segon se centra en garantir un nivell de vida suficient i l'accés a la plena ciutadania dels sectors més vulnerables, que són els que més ho necessiten per la seva fragilitat, redistribuint de rics a pobres.
En conclusió, l'equilibri entre els dos aspectes -universalitat i igualtat- s'aconsegueix amb la combinació entre la universalitat del dret a una existència digna i la concreció segmentada de la distribució d'una renda pública.
D'una banda, es ressaltaria la importància d'uns objectius, el dret a unes condicions dignes de vida, enfortint la cultura universalista dels drets i les garanties per a tots i totes.
D'altra banda, es aclariria que el resultat net redistributiu de l'Estat, el sentit d'una renda pública i la protecció social, ha de ser compensatori per als sectors desfavorits per avançar en la igualtat socioeconòmica i en l'estatus de la ciutadania social. Amb això s'evitaria la confusió sobre els interessos socials que es defensen.
S'articularia millor el conflicte entre universalitat i igualtat en una societat desigual.
