Un bon dia vaig entrar a una botiga de Lleida i va resultar que sonava la música d’una cantant irlandesa que m’agradava molt. El bon ambient que desprenia aquella música era alhora alegre i serè.
Vaig adonar-me que la botiga disposava d’un equip de música i d’un ordinador per gestionar el cobrament dels productes i encarregar les comandes. Vaig suggerir que es connectessin els dos aparells, mitjançant un cable de so prou llarg, i que l’aparell de música reproduís la música de l’ordinador mitjançant un programa gratuït de reproducció de so, i la utilització de les melodies recuperades, procedents dels CD originals. El resultat va ser un fil musical que convidava a entrar-hi.
L’arribada recent d’un empleat de la SGAE va suposar la fi d’aquella experiència, doncs va exigir cobrar un impost mensual a canvi de la reproducció pública d’aquella música.
Els artistes, a causa del pirateig continu de la seva obra que suposa l’accés lliure a Internet, cada cop tenen menys ingressos en funció de la seva labor creativa. Davant el perill d’indigència econòmica d’aquests creadors, la llei espanyola vigent estableix la constitució d’una societat que els agrupa per recaptar un impost a tota persona que fa un ús públic d’aquella creació.
És així com els artistes, alguns dels quals han estat trobadors en favor del poble, cantant les lloances de Robin Hood, ara han esdevingut sicaris del Sheriff de Nothinham!
El Sistema General va ser dissenyat per l’equip encapçalat per Agustí Chalaux i Lluís Maria Xirinacs amb la finalitat de resoldre problemes socials com aquest. Tot i haver-se redactat poc abans de l’adveniment massiu d’Internet, ja va preveure la seva aparició, per la qual cosa també va preveure la situació present dels artistes i creadors.
El Sistema General preveu la divisió dels individus de la societat en diferents estatuts als quals cadascú es pot adherir. Una persona adherida a l’estatut d’artista té dret a rebre una remuneració periòdica procedent de la comunitat, a canvi d’oferir lliurement la seva creació a la societat.
El capitalisme comunitari que mantingui els vocacionals liberals com els docents i els terapeutes, que ajudi els artesans i artistes, i que faciliti una renda bàsica a tota persona major d’edat, necessita que l’economia estigui basada en un diner exclusivament nominatiu, la qual cosa permet als planificadors econòmics de saber, amb coneixement de causa, quant diner es disposa per fer aquest repartiment.
Els beneficiaris del capitalisme comunitari asseguren la seva capacitat de consum, la qual cosa ajuda els professionals mercantils, que poden donar sortida als seus productes i serveis. Aquests, al seu torn, es beneficien dels serveis oferts pels primers. El resultat és que tots en surten guanyant.
Brauli Tamarit Tamarit.
Dilluns, 14 de novembre del 2016.
