Nous apartats:
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.
|
Publicacions:
Lluís Maria Xirinacs.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.
Martí Olivella.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.
|
|
NOMÉS HI HA UN SISTEMA CAPITALISTA?.
ÉS EL QUE TENIM?
Sistema Capitalista. Què és el Capital?.
Els diners, o tot el que contribueix a produir la riquesa: diners,
treball i força de la demanda?. Què és "crear
riquesa"?. Obtenir més diners?. O potser la veritable
riquesa està en crear un equilibri, en el que el més
important no sigui, necessàriament, el diner: solidesa i
continuitat de les Empreses, bon funcionament de les estructures
i sistemes, formació, benestar i salut de les persones, sufuciència
dels serveis socials i assistencials, solidaritat, entrega, generositat,
desprendiment.
De fet, no hi haurà plus-vàlues,
cap sistema econòmic no crearà riquesa, si el que
es produeix, amb el capital i el treball, no s'adquireix o es contracta
després. Si no es tanca el cicle. I en aquest cicle, comptem
tots. El col-lectiu sencer i no només el diner. Sembla clar
que el concepte de capital és, doncs, d'abast més
ample; és, de fet, tot el que interactúa al sistema
per fer-lo funcionar. Aquesta suma, que és la que realment
crea la riqueza, sembla que és el veritable capital.
L'estructura financera dins d'aquest sistema econòmic,
a on podriem incloure la Banca, les Aseguradores i la Borsa, haurien
de ser, abans que res, serveis facilitadors del seu bon funcionament.
D'alguna manera, sense descartar una rendibilitat en la seva activitat,
haurien de tenir una reglamentació que eliminés, absolutament,
el seu carácter especulatiu. Haurien de ser els garants de
que tothom, al sistema, tingués el mateix tracte i oportunitats,
en funció de dades objectives. Caldria garantir la transparència
en els seus plantejaments i màxima simplicitat en la informació
i els procediments. Avui, no és així, per molts motius
que tots coneixem: enmascarament de tipus d'interés, fórmules
complexes i desiguals per determinar-los, preus i condicions favorables
als grans capitals, dificultats d'accedir al crèdit els particulars
i petits comerciants, i altres, a la Banca; exclusions selectives
en les assegurances decidides per les companyies segons les seves
conveniències, primes desiguals, aparentment pels mateixos
serveis, amb matisos a la lletra petita difícils de descubrir
o interpretar, cancel-lació de pòlisses amb criteris
unilaterals no consistents, etc., al sector Assegurador; i a la
Borsa, només cal recordar el reconeixement del "funcionament
irracional dels mercats" fet pels experts i les seves màximes
autoritats i aplicar el sentit comú davant de la realitat
que tots podem veure: ja no compta gaire l'espectativa de creació
de riquesa i repartiment de dividends, que ha estat substituïda
per la de les pujes d'enters en les cotitzacions dels títols,
que es mouen per altres criteris ben diversos.
Aquestes activitats, pel bon funcionament d'un sistema econòmic,
haurien d'estar especialment regulades i controlades. Incloent,
en aquesta regulació, la dignitat, es a dir, eliminant la
doble moral: paradisos fiscals reconeguts i "reglamentats",
blanqueig de capitals, rigor amb el diner negre procedent de negocis
i tràfic il-legal, etc. Aquí podriem recordar que
el sistema que permet un control eficaç, amb les transaccions
electròniques (diner de plàstic), ja existeix, i comença
a ser una desvergonya, per no dir un delicte, voler-ho ignorar en
lloc d'estudiar la seva implantació generalitzada.
L'altre aspecte a considerar, per al bon funcionament
d'una col-lectivitat, és tot el relacionat amb els seus drets
i necessitats bàsiques com a persones: alimentació,
sanitat, formació, vivenda, subministraments, comunicacions,
transport, assistència social. Totes les prestacions en aquests
sectors haurien de tenir una cobertura digna, igual i immediata,
amb condicions i preus regulats, i garantida en els casos de rendes
insuficients. Tota activitat privada en aquests sectors, perfectament
admisible en el sistema econòmic, aniria dirigida a qui,
lliurement, escollís aquesta opció entre les altres
possibles. Però, en cap cas, a qui no tenint rendes per assolir-la,
ni preferència per aquesta atenció selectiva, avui
ha d'anar-hi per força, sacrificant el seu petit patrimoni
i els estalvis de tota una vida, donant-los a qui fa negoci, sense
escrúpols, afavorit per la manca o insuficiència d'aquests
serveis al sistema.
Mentre no es disposi dels serveis suficients, la iniciativa privada
hauria d'estar dirigida cap a Entitats Sense Ànim de Lucre,
amb selecció del personal adequat i amb condicions laborals
i salaris dignes de les qualitats i vocació que cal tenir
per fer ben fetes algunes d'aquestes feines. I subvencionant el
cost a tothom que calgui, en funció de les seves rendes i
no dels estalvis que puguin tenir, producte del seu esforç
anterior.
Per a tots els productes i serveis restants, que podriem considerar
com no de primera necessitat o funcionament estratègic, sempre
que es tracti de sectors a on hi hagi un autèntic mercat
i pugui funcionar realment la lliure competència, no caldrien
els mateixos controls i regulacions, encara que sí que convindria
revisar la legislació mercantil per distingir entre el que
volen ser realment Empreses i els que, de fet, només tenen
vocació de negocis, que evidentment no és, o no hauria
de ser, el mateix.. Les reserves i la fiscalitat d'unes i altres,
haurien d'estar d'acord amb la filosofia i l'esperit que volen reflectir
o manifestin. De la mateixa manera que caldria enfortir l'aplicació
pràctica de la legislació societària actual,
en defensa de les minories en el capital, per evitar que el sol
fet de tenir més del 50% ja signifiqui, com passa ara, poder
fer el que es vulgui a costa dels demés.
Joan Balaguer Tarragon
|