En el primer article d’aquesta selecció, podem comprovar com el fenomen de la corrupció també afecta el reciclatge de la matèria que rebutgem. La manca de reciclatge provoca, al seu torn, greus desastres ecològics com es reflecteix en les dues notícies que tanquen aquest recull.
Hem de ser conscients que, per allargar la vida humana en el nostre planeta, cal reciclar tota la matèria de rebuig que generem, utilitzar exclusivament energies renovables i respectar els ecosistemes naturals.
Encara que no sigui l’única mesura necessària a realitzar, si assegurem la traçabilitat de tot moviment monetari fem més difícil la corrupció en el camp de reciclatge i alhora preservem els ecosistemes naturals que es poden veure afectats per l’abocament de les deixalles incontrolades. És una clara mostra de com una mesura com és la transparència monetària pot beneficiar l’ecologia de la Humanitat i de la Natura de la qual depenem.
Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
Divendres, 23 de març del 2018.
Ara. Dijous, 17 de novembre del 2016.
L'Ajuntament acusa FCC d'una «maquinació maquiavèl·lica» per defraudar 800.000 euros en la recollida d'escombraries.
L'empresa afirma que ha obert una investigació interna «per conèixer l'abast dels fets».
Selena Soro. Barcelona. 17/11/2016 10h16’.
Els catalans estan al capdavant d'Europa en el reciclatge d'envasos. / Foto: Manolo García.
«Una maquinació maquiavèl·lica». Aquesta ha estat l’expressió que ha fet servir el comissionat d’Ecologia a l’Ajuntament de Barcelona, Frederic Ximeno, per referir-se al sistema que utilitzava l’empresa Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) per facturar a l’Ajuntament fins a 800.000 euros més del que els pertocava, en un presumpte frau que ha destapat aquest dijous el diari «El País», i que l’Ajuntament ja ha tramès a la Fiscalia.
La companyia, que opera a l’Eixample, Gràcia i Ciutat Vella, presumptament manipulava les xifres de recollida de mobles i envasos per no superar uns topalls que, a partir d’uns determinats volums, els suposaven rebre menys ingressos. Les tarifes a aplicar per a la facturació van per trams: com més alt és el tram, menys cobra FCC per tona recollida. Si el tram saltava per poques tones, l’increment del volum tractat no compensava la disminució del preu per tona i la companyia acabava cobrant menys.
Per fer veure que recollien menys mobles i envasos dels que trobaven, els barrejaven amb la matèria de rebuig i els transportaven a l’abocador en lloc de dur-los a la planta de reciclatge. La proporció era d’un terç d’envasos i dos terços de rebuig. «El frau afecta 42 tones de les 6.000 anuals que hi ha a la ciutat, el punt just perquè fos prou petit per no ser descoberts a l’abocador», va assenyalar Ximeno.
El comissionat va ha comparegut avui en roda de premsa per donar explicacions juntament amb la tinent d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, i el tinent d’alcaldia de Drets de Ciutadania, Transparència i Participació, Jaume Asens, que han qualificat els fets d’«extremadament greus». «Si es demostra, anirem fins al final perquè tornin fins l’últim cèntim d’euro que hagin estafat», ha assegurat Janet Sanz, que ha volgut recalcar que cap treballador municipal estava implicat en el frau.
La fiscalia investiga la presumpta estafa.
De moment, l’Ajuntament ha dut el cas a la fiscalia, que investiga les proves per determinar si s’obren diligències, i ha obert també un expedient a FCC. A falta de confirmar-se la veracitat de les acusacions, que es basen en correus electrònics entre càrrecs directius i intermedis de l’empresa, l’obertura de l’expedient podria comportar la rescissió del contracte o la inhabilitació perquè FCC pugui presentar-se als concursos públics del consistori. Asens ha assenyalat que, a més, veia indicis penals si es confirmava el frau.
Més enllà de l’estafa en el volum de residus gestionats, l’Ajuntament ha detectat altres irregularitats en la gestió de FCC. En l’àmbit de la neteja, els indicis assenyalen que es facturaven entre 8 i 9 operaris extres al dia de mitjana d’un total de 254 treballadors. A més, la companyia havia desenvolupat un sistema per tal d’evadir les inspeccions municipals, 40.000 a l’any a a tota la ciutat i 10.000 als barris afectats pel presumpte frau. Frederic Ximeno ha afirmat que la companyia «havia trobat un patró de quin era el sistema d’inspecció», i que gràcies a això, va poder «saltar» els controls.
Un contracte de 106 milions.
De les quatre empreses que gestionen els residus de Barcelona, FCC és la que s’encarrega de la part més gran (40% de la factura municipal). El contracte li permet ingressar uns 106 milions l’any, del 2009 al 2019, quan acaba el termini. Després de descobrir el possible frau de FCC, l’Ajuntament ha insitit avui que ja s’ha revisat la «fórmula» del sistema de controls del servei de neteja, alhora que s’hi han introduït dobles inspeccions per verificar-ne els resultats. El govern ha remarcat que aquest pas l’havia donat de forma simultània a l’elaboració de les clàusules del nou concurs, ja que l’adjudicació que ara té FCC finalitza el 2019. Janet Sanz ha garantit que el nou plec de condicions «blindarà» situacions com la que s’ha detectat a Gràcia, l’Eixample i Ciutat Vella. Asens, a més, ha instat la fiscalia a «actuar amb la màxima celeritat» i va enviar un missatge a FCC per prevenir-los «de la temptació de destrucció de proves».
Per la seva part, FCC ha defensat avui a través d’un breu comunicat la seva gestió a Barcelona els últims anys i ha afirmat que ha obert una investigació interna «per conèixer els fets i determinar l’abast del la situació publicada». «FCC està prestant i prestarà tota la seva col·laboració a l’administració municipal i a la justícia perquè s’esclareixi la informació publicada», conclou el comunicat.
Enllaç de la notícia original en català:
https://www.ara.cat/societat/FCC-recollida-descombraries-defraudar-Barcelona_0_1688831202.html
Russia Today. Dimecres, 13 de setembre de 2017.
Portada. Actualitat.
Descobreixen en ple Pacífic una nova illa de plàstic de la mida de Mèxic.
Publicat: dimecres, 13 de setembre de 2017, 15h54' GMT. Darrera actualització: dijous, 14 de setembre de 2017, 01h45' GMT.
Els científics adverteixen de les perilloses conseqüències de la presència de plàstic en aigües marines per al medi ambient i el canvi climàtic.
Un equip de científics ha advertit sobre les serioses conseqüències que tindrà per al medi ambient la nova illa de plàstic acabada de descobrir a l'oceà Pacífic.
Algalita Marina Research Foundation, organització sense ànims de lucre amb seu a Long Beach (Califòrnia, EUA), ha dut a terme una expedició que ha durat sis mesos pel Pacífic Sud, durant la qual s'ha descobert una immensa concentració de plàstic prop de les costes de Xile i Perú.
La taca d'escombraries trobada s'estén a través d'una superfície de més de dos milions de quilòmetres quadrats, el que correspon a la de Mèxic i supera la de Colòmbia.
Segons els oceanògrafs, la major part dels plàstics detectats no és visible. Un dels perills d'aquest tipus de contaminació de microplàstics està en el fet que els materials penetrin en la cadena alimentària de les espècies marines i, d'aquesta manera, provoquin mutacions.
El fundador de l'organització, Charles Moore, ha compartit en una entrevista amb RT les seves estimacions respecte a altres perills relacionats amb la taca detectada en el Pacífic.
«Cortina d'ignorància».
Moore ha estimat que el plàstic s'ha convertit en «el producte més comú de les nostres vides de manera silenciosa i rere d'una cortina d'ignorància», però les conseqüències del seu ús s'han mantingut fins ara «desconegudes».
De fet, els plàstics sol ús «no tenen on anar a parar després de la seva vida útil», la qual cosa de vegades amb prou feines dura uns minuts. És per això pel qual aquests materials acaben en l'aigua del mar. Els rius i les platges «estan donant un munt de plàstic al nostre ambient marí», ha recordat Moore.
Respecte al canvi climàtic, la presència de plàstic en aigües marines, ha recordat el fundador de Algalita Marina Research Foundation, «pot escalfar la superfície oceànica». De fet, el plàstic pot acumular calor i augmentar la temperatura de l'aigua fins a fins i tot superar la de l'aire.
En conseqüència, ha explicat Moore en referència a devastadors huracans com Harvey i Irma, el plàstic «pot contribuir a formar tempestes més grans com estem veient ara».
Enllaç de la notícia original en castellà:
https://actualidad.rt.com/actualidad/249934-tormentas-isla-plastico-hallada-pacifico
Capital. Divendres, 15 de setembre del 2017, 8h21'.
Món. Contaminació.
Científics troben en ple Pacífic una nova illa de plàstic de la mida de Mèxic.
Alarma per una nova gran illa de plàstics detectada a l'oceà Pacífic. YouTube: RT en Español. YouTube: ComentaYT.
Es tracta de la segona taca d'escombraries detectada a prop de les costes del Perú i Xile. El cúmul de residus supera en 1,5 vegades l'estat de Texas.
Algalita Marina Research Foundation, organització sense ànims de lucre amb seu a Long Beach (Califòrnia, EUA), ha descobert en l'oceà Pacífic un dels més grans contenidors de deixalles produïts per l'ésser humà. Parlem d'un gran cúmul de plàstics detectat prop de les costes de Xile i Perú, l'extensió s'estima en més de 2 milions de quilòmetres quadrats. És a dir, de la mida del territori mexicà o quatre vegades més gran que el Regne Unit.
Segons ha informat el portal rus RT, l'organització, que va dur a terme una expedició pel Pacífic Sud durant sis mesos, va realitzar unes anàlisis amb les mostres d'aigua que va recollir d'aquest mar i va detectar que l'illa d'escombraries és en realitat una taca de sediments de micro-plàstics que són difícils de veure.
La presència d'aquestes petites i primes partícules agreuja encara més la tasca de netejar el mar. «Un dels perills d'aquest tipus de contaminació de microplàstics està en el fet que els materials penetrin en la cadena alimentària de les espècies marines i, d'aquesta manera, provoquin mutacions», va informar el noticiari de l'esmentat mitjà.
El fundador de Algalita Marina, Charles Moore, va assegurar a RT que la presència de plàstic al mar contribueix a l'escalfament de la superfície dels oceans, la qual cosa genera tempestes més grans. «Els plàstics d'un sol ús no tenen on anar a parar després de la seva vida útil, la qual cosa de vegades dura uns minuts. I sense un lloc per anar-se'n estan arribant al mar. Els rius i les platges estan abocant un munt de plàstic al nostre ambient marí», va comentar Moore. «El plàstic té la propietat d'acumular calor en excés i pot ser més calent que la temperatura de l'aire. Llavors, pot escalfar la superfície i contribuir a tempestes més grans», va finalitzar.
Enllaç de la notícia original en castellà:
http://www.capital.com.pe/mundo/video-cientificos-hallan-en-pleno-pacifico-una-nueva-isla-de-plastico-del-tamano-de-mexico-noticia-1076803
