|
 Diari de Vilanova. Divendres, 2 de desembre del 2016. Des del campanar.
|
Vostè cobrarà la Renda Bàsica.
Jordi Griera.
Hi ha temes opinables, bons pel debat polític, però n'hi ha d'altres tan essencials, sistèmics, que és pecat discutir-los en comptes d'actuar sobre ells. En són exemples el canvi climàtic o la renda bàsica.
|
|
La revolució francesa, que invitava a reflexionar, i les guerres napoleòniques que la van escampar per Europa, van sacsejar les societats europees. Molts pagesos havien deixat l'aixada pel fusell i ja no la van tornar a agafar. L'incipient enginy es va convertir en revolució industrial. Només vint-i-quatre anys després de la Guerra del Francès, que va deixar els tallers en runes, arrencava a Vilanova el primer «vapor» de la Península, és a dir la primera fàbrica tèxtil amb màquines mogudes per una caldera. La vila va ser capdavantera de la indústria cotonera, al costat del seu lideratge ja consolidat en les exportacions de vi, i al 1860 havia crescut fins als 12.227 habitants. En aquella època les indústries creaven llocs de treball i és podria dir que ho han seguit fent fins les acaballes del segle XX.
Però en el segle actual estem assistint a un fenomen nou: S'acosta el moment en què no caldrà que les persones treballin, perquè les màquines ho podran fer gairebé tot. El camp, els hipermercats, els caixers automàtics... per no parlar de la indústria, on pràcticament tot està ja produït per mitjans automatitzats, per robots. La intel·ligència artificial s'anuncia com a usurpadora de les feines més intel·lectuals. Què passarà quan l'atur sigui del 50% o més? Si no tenim feina no tindrem diners per comprar, per tant les fàbriques hauran de plegar per manca de clients.
La solució seria regalar diners a la ciutadania. Es coneix amb el nom de renda bàsica universal o renda garantida. És normal que una persona que ha treballat tota la vida pensi que no pot ser que algú cobri per no fer res. Som en un moment de transició i tenim encara la visió antiga, però la renda bàsica sembla imparable.
Ens queden dos problemes: a) com pagar-la i b) trobar-li una justificació moral. El premi Nobel d'Economia de L'any 1988 el van atorgar al francès Maurice Allais, qui, entre d'altres coses, havia demostrat que pagar una renda bàsica universal és perfectament viable. Per si no fos prou, el Banc Central Europeu i la Reserva Federal americana han estat injectant bilions d'euros de «quantitative easing», només que per espavilar l'economia. La renda bàsica a Catalunya es calcula que costaria dos mil milions d'euros a l'any, una xifra ridícula al costat d'aquelles enormes sumes de diner inventat.
O sigui que només manca la justificació moral per tal que tothom estigui tranquil. Aquesta la va proporcionar el gran pensador català Agustí Chalaux (1911-2006) i és molt entenedora: els invents històrics que han passat al domini públic, la roda, la ràdio, l'electricitat, les matemàtiques..., pertanyen a tota la humanitat. Els hereus dels nostres avantpassats som tots, els beneficis ens corresponen i no se'ls pot apropiar cap particular. Les empreses que els fan servir, que són totes, haurien de pagar els corresponents royalties a l'Estat i servirien per a la renda bàsica.
Proposo, doncs, canviar la llei de la propietat intel·lectual en un punt que no pertorbaria les relacions internacionals: quan el royalty o les llicències que està pagant una empresa catalana caduquin, deixarà de pagar-les al titular, com és habitual, però ara passarà a pagar a l'Estat; en comptes d'augmentar abruptament el benefici dels accionistes començarem a constituir una guardiola per a la renda bàsica. Així, sense crear cap impost nou engegaríem el circuit de la renda i els fabricants s'acostumarien a la idea; amb el temps es podrà consensuar un impost que compensi les llicències i patents històriques.
Antics criteris morals, molt apropiats en la seva època, rebutjaven la idea de viure sense treballar. Ara hem de canviar i assumir que la intel·ligència de la nostra espècie ens ha portat al punt, certament desitjable, de viure tots de renda i treballar en el que més ens plagui, feines creatives i humanitzades que podríem arribar a fer de franc, si ens vingués de gust.
No li puc dir quin dia de quin any, però penso que cobrarem la renda bàsica. Una mica depèn de vostè mateix.
Enllaç de l'article original en català:
http://www.ddc.cat/post/Jordi-Griera/Voste-cobrara-la-Renda-Basica/235
