|
 Diari de Vilanova. Dimecres, 22 de juliol del 2015. Des del campanar.
|
La irrupció del Pla Nacional de Valors.
Jordi Griera.
El passat 14 de juliol el Govern de la Generalitat va recepcionar el Pla Nacional de Valors, un treball fet per uns 500 experts civils, gairebé tots voluntaris. Va ser encarregat i començat el 2011, abans de l'auge de l'independentisme, però ho té tot per ser el gran motor i la justificació que el país demana avui. Arriba a temps!
Com explicar un Pla que ja ocupa 487 planes en aquest breu article? Els dos principis que l'inspiren són: el benestar integral de les Persones en les seves múltiples dimensions i el Bé Comú. Potser explicant l'enfocament que volem per a l'economia s'entendrà el tarannà del projecte, que abasta tots els 20 àmbits d'un govern.
Nosaltres pensem que la principal riquesa de Catalunya és la seva gent i que l'economia anirà bé si la dinamitzem incorporant-hi la totalitat de la població. Però com?
En un castell la colla el que vol és carregar-lo i descarregar-lo, no importa el nom de l'enxaneta, ni qui trepitja qui; i no hi ha ningú sobrer, infants, joves, adults i grans, homes i dones; i ningú mira de quina religió, opció política o estatus social ets, tothom fa pinya, tothom gaudeix de l'èxit. El castell és el bé comú. Per oposició, la manera de fer consumista enalteix els individus i creu que és millor veure'l per televisió des d'una butaca.
El fenomen casteller demostra que els valors humans són la nostra manera de ser; no els hauríem d'oblidar mai: llibertat, igualtat i germanor.
La llibertat és la qualitat més dinamitzadora d'una societat, però, sola, és explotada per les corporacions per imposar la seva força al damunt de la ciutadania i pervertir la política. La volem, però ha d'anar acompanyada necessàriament de la igualtat i la germanor.
Una igualtat important és la d'oportunitats, perquè els diners s'hereten, però no sabem de quina família naixerà el geni que marcarà la diferència ni quina empresa triomfarà al món. Per tant el que ens convé com a país és igualtat d'oportunitats: en els estudis, en la salut, en l'accés als capitals, a l'emprenedoria i en els mercats.
La germanor es tradueix a incentivar les aportacions al bé comú i a nous indicadors econòmics: ens han instruït a basar les decisions del govern en el PIB i les dels directius en el benefici, dos indicadors exclusivament monetaris que, absurdament, no diuen res de com estan les persones; el PIB no informa de si el país està en guerra o en pau, ni el benefici reflecteix si l'empresa crea ocupació o no, ni l'estat emocional de la seva gent.
Per tot això una economia «a la catalana» volem que tingui indicadors basats en el benestar integral, incentius fiscals i monetaris que orientin cap al bé comú i igualtat d'oportunitats per a les persones i per a les empreses. Hem d'instaurar les prioritats de govern que corresponen a la nostra manera de ser i serà aleshores que la gent s'aixecarà de la butaca i farà pinya al voltant del projecte comú.
Més informació a:
http://benestar.gencat.cat/ca/ambits_tematics/civisme_i_valors/pla-nacional-de-valors-2015
Enllaç de l'article original en català:
http://www.ddc.cat/post/Jordi-Griera/La-irrupcio-del-Pla-Nacional-de-Valors/164
