|
 Diari de Vilanova. Dimecres, 27 d'abril del 2016. Des del campanar.
|
El gegantisme de l'Estat.
Jordi Griera.
Sembla inamovible que hi ha dos corrents d'opinió sobre l'estat propi, el factor independentista i el factor social. Però uns i altres es podrien posar aviat d'acord si miressin un tercer factor: la hipertròfia de l'Estat espanyol.
Aquest és el pes relatiu de cada un dels quatre governs que tenim al damunt els vilanovins. Fent un senzill exercici de dividir els seus pressupostos, en milions d'euros, per la població que atenen resulta el quadre següent:
La divisió del pressupost del Govern Central de l'Estat en dues partides obeeix a dos criteris: primer que les persones normals, com vostè i jo, volem que la gent gran cobri la seva pensió i visqui bé, i també que qui no tingui feina rebi prou diners per a tirar endavant la família. Per això he separat el pressupost de la Seguretat Social del de l'Estat, considerant que són uns diners que ja ens retornen. També he descarregat el Govern Central dels imports que transfereix a les comunitats autònomes i als ajuntaments, per a evitar duplicacions de la càrrega que suportem. El gràfic adjunt deixa les coses força clares.
A vostè li podrà semblar estrany que li digui que el cost que està pagant per a ser administrat, en el conjunt de les quatre estructures actuals de l'Estat, sigui de 9.590 eur cada any, que són uns 800 eur al mes, sense comptar la Seguretat Social, pensions, atur, etc. Possiblement em digui que no els està pagant, però s'equivocarà, perquè sí que els paga: Quan vostè treballa en una empresa i el sou el troba massa baix, és perquè l'empresa ha de pagar uns impostos força alts i per tant no li pot pagar més a vostè per la feina que fa. És vostè qui paga els impostos de l'empresa, igual que paga tots els impostos dels que sí que se n'adona i, un cop creu que els diners finalment són seus, es trobarà que cada cosa que compri portarà un IVA, que paga un impost de circulació pel vehicle, i no obstant pagarà peatges (que inclouen més impostos) i pagarà la benzina diverses vegades el seu preu real, etc. etc. I tant si ho paga!
El que hem de fer tots és preguntar-nos si és lògic que paguem tant per les minses prestacions que rebem, especialment les del Govern Central, si considerem que la majoria de les prestacions importants pel dia a dia la ciutadania les rep de l'ajuntament i la Generalitat.
Però la gran oportunitat la tenim al davant: La construcció del nou Estat català s'està fent sense calers, per tant ja naixerà més prim com la majoria voldríem per a tots els estats, i, essent nou, hauria de ser imperatiu evitar que caigués en el gegantisme, el malbaratament i la hipertròfia inútil i ofegadora de l'Estat espanyol, que sembla evident que és impossible d'arreglar. L'Estat català no té per què reproduir totes les despeses del Govern Central, al contrari. La inèrcia d'un govern tan gran i opac com aquell no es pot tombar ni amb acords de tota l'esquerra ni tan sols amb el consens unànime del Congrés de Diputats en ple. Té vida pròpia i l'única cosa que un pot fer és marxar a una altra banda on l'estat sigui més lleuger a les espatlles de tots plegats.
Enllaç de l'article original en català:
http://www.ddc.cat/post/Jordi-Griera/El-gegantisme-de-lEstat/204
