|
 Diari de Vilanova. Dijous, 18 de maig del 2017. Des del Campanar.
|
Diners, Consciència i Valors per al Canvi Social.
Jordi Griera.
La setmana passada es va celebrar al Centre Tecnològic de Barcelona Activa la IV Conferència Internacional de Monedes Socials i Complementàries, un esdeveniment que ha reunit especialistes dels cinc continents.
Vilanova hi ha estat present per partida triple: El simposi ha estat co-organitzat per la Universitat Oberta de Catalunya i per l'Institut de la Moneda Social, aixoplugat a la vilanovina Fundació Ineval. Recordarem també que va ser al juliol del 2012 quan l'Associació ECOL3VNG, que ja feia dos anys que havia posat en marxa la Turuta, va organitzar a la nostra ciutat la Conferència Estatal de Monedes Socials i Complementàries, un èxit. La Turuta s'ha convertit en un model entre les monedes ciutadanes i durant el simposi les referències a ella han estat freqüents. Finalment, l'Ajuntament de la Vila també hi ha participat.
L'interès per les monedes complementàries creix a causa dels partits polítics que, a tota Europa, aixequen la bandera de la fi de la Unió. L'euro és difícil que desaparegui, però les diferències de productivitat entre el nord i el sud del continent es podrien atemperar amb altres monedes al seu costat. No seria estrany veure néixer aviat una nova pesseta, dracma, lira, o una moneda catalana. Les que segur que seguiran són les monedes ciutadanes o socials, perquè ara els nous sistemes de pagament ja són voluntat política de la Unió Europea, que ha publicat la «Directiva 2015/2366 del Parlament Europeu i del Consell», per promoure'ls i protegir-los de la inevitable competència de la banca ja establerta i també dels massa espavilats. El Consell d'Europa ha anat més enllà i finança el desenvolupament de les monedes de Barcelona i de Santa Coloma de Gramenet.
Voldria cridar l'atenció sobre el subtítol del Congrés: «Diners, Consciència i Valors per al Canvi Social». Les monedes socials ens eduquen en una novetat molt interessant: el diner pot ser «bo», ètic, pot promoure la germanor, pot evitar que hi hagi pobres i pot finançar la producció d'enciams en comptes d'armament, i a més ho pot fer sense cobrar interessos, que una ponència del Congrés ha demostrat que fan més mal que bé.
Per què no es pot fer el mateix amb l'euro? És un problema del disseny del sistema, que es podria arreglar, però caldria introduir-hi molts canvis. Si hem de transformar l'euro en una moneda millor, tant se val crear sistemes de pagaments nous i tindrem menys discussions, almenys això sembla creure el Parlament Europeu.
Pot resultar sorprenent saber que, en potència, un banc comercial no té ni més funcions ni més responsabilitats que l'Oficina de Canvi Local de la Turuta; la diferència més important potser no és la dimensió, sinó l'obligació que la direcció del banc té de pagar dividends als accionistes, que ha de treure d'algun lloc i si no se'n va al carrer. A les monedes socials és la comunitat qui n'obté els beneficis i això fa la màgia.
Al Simposi hi van venir representants d'una vintena de ciutats europees i americanes en les que ja hi circula una moneda pròpia, o que l'estan creant, els quals van intercanviar experiències. A la fotografia d'una de les sessions hi veiem, a l'esquerra, el regidor Gerard Llobet de Vilanova i la Geltrú, al costat dels representants dels ajuntaments de Lisboa, Sevilla, Bristol i San Juan de Aznalfarache.
Enllaç de l'article original en català:
http://www.ddc.cat/post/Jordi-Griera/Diners-Consciencia-i-Valors-per-al-Canvi-Social/258
