|
 Diari de Vilanova. Dijous, 19 de gener del 2017. Des del campanar.
|
A la integració per la celebració.
Jordi Griera.
L'ascens dels partits d'extrema dreta a tota Europa té com a causa principal la por dels europeus, que no hem trobat la manera de dialogar amb les noves cultures que ens envaeixen.
No cal anar gaire lluny, la societat catalana ja avui és poliètnica: moltes llengües, tradicions, costums, religions, colors de la pell... ho sabem bé. El secret de la pau i la felicitat dels nostres néts estarà en lligar la maionesa social. Per sort, es podria dir que històricament els catalans hem excel·lit en la tasca integradora ben entesa, és a dir, respectuosa. Cas insòlit al món, a casa nostra una immigració del 60% no ha suposat cap trencament social sinó un enriquiment cultural, malgrat no disposar d'estat propi.
Segons el Baròmetre de la Religiositat, al 2013 a Catalunya el 60,9% es declaraven catòlics, un 32% agnòstics o ateus, i el 7,1% restant tenien altres idees. Els musulmans amb el seu patriarcat i els xinesos amb el seu matriarcat són els qui tenen els costums més diferents dels nostres, però els xinesos són pocs. El Mapa de les Religions diu, per exemple, que al 2014 hi havia al Principat uns 467.000 musulmans, dels que a la vegueria ens en toquen 28.000, amb 19 centres d'oració.
Per altra banda, els estudiosos com Christian Welzel han demostrat que totes les societats del món estan avançant cap a l'emancipació. Mentre esperem que el feminisme igualador vagi progressant a tots els grups, aportant nous nexes de pau, el més urgent és descobrir què tenim ja de bon rotllo avui amb els musulmans, com amb els altres col·lectius.
A això ens hi pot ajudar fixar-nos poc en la religió. La gent sol confondre espiritualitat, moral i religió, quan són tres coses ben diferents: la religió és una creença filosòfica, que no cal compartir, la moral és una norma de conducta, que cal consensuar, i l'espiritualitat és una experiència interior. Tenir clara aquesta distinció ens pot ajudar a la convivència. La moral no és necessàriament religiosa. Els deu manaments de la llei mosaica valen per als jueus però igualment per a cristians i musulmans, tant com pels hinduistes i els agnòstics.
Encara ens pot unir més l'espiritualitat, que és la interioritat. Les persones, quan tanquem els ulls i no fem cas de l'oïda ni de la resta dels sentits, podem percebre un espai interior en el que, curiosament, no sembla haver-hi res però intuïm que hi és tot. Són experiències independents de la religió i de la moral i per tant ens poden fer sentir propers.
Moral, espiritualitat autèntica... però, sobre tot, celebració: A l'Edat Mitjana, València es va fer famosa per les festes que compartien les comunitats cristiana i musulmana quan estaven en anys de pau. En l'actualitat, pocs discutiran que Vilanova és la població més lúdica del Principat i per tant els qui hi vivim tenim l'oportunitat de ser pioners de «la integració a través de la celebració». El nostre geni local, que combina la tradicional tolerància dels catalans amb la gresca típicament vilanovina, podria ser l'exemple que tot Occident necessita per a agermanar les diferents comunitats que comparteixen els nostres carrers i les nostres places. Volem animar els romanesos, magribins, xinesos o latinos a mostrar-nos les seves celebracions participant en el Carnaval o la Festa Major? Tal vegada l'ajuntament ha de moure fitxa, però crec que el resultat seria millor des del poble. Quina colla, associació o confraria s'hi posarà la primera?
Tothom en sap de passar-s'ho bé.
Enllaç de l'article original en català:
http://www.ddc.cat/post/Jordi-Griera/A-la-integracio-per-la-celebracio/242
