Us informem de la
publicació, dins del rotatiu El Punt Avui, de l'article «L'altre
cara de la moneda» sobre les monedes socials, on s'entrevista
a en Jordi Griera, president de la fundació Ineval i
membre d'honor del Centre d'Estudis Joan Bardina.
Dins d'aquest article
podeu assabentar-vos d'aquestes iniciatives de moneda social local
sorgides del pobles mateixos, encaminades a resoldre la mancança de
diner d'origen oficial que pateixen treballadors, empresaris,
cooperativistes, autònoms, pensionistes, aturats, consumidors, etc.
malgrat haver prou productes disponibles per nodrir totes les
necessitats bàsiques de la població.
Especial rellevància
mereixen les monedes socials nominatives que, a diferència de les
monedes anònimes, constitueixen en sí mateixes una alternativa molt més
efectiva per afavorir la transparència i disminuir la corrupció, alhora
que permeten un coneixement molt més exhaustiu i precís de l'economia,
oferint les dades estadístiques de cada xarxa a disposició de tots els
seus respectius membres, en igualtat de condicions.
Moltes mercès per compartir aquesta informació.
El Punt Avui. 10/02/2013 02:00 - Vilanova i la Geltrú - Laura Sayavera.
Societat.
L'altra cara de la moneda.
La crisi impulsa les alternatives que defensen una economia més humana,
com ara les monedes socials.
La
cooperació en l'àmbit econòmic és un valor emergent. Ho és sempre que
el capitalisme ensenya la seva cara més fosca i l'actual crisi, amb uns
ciutadans cada cop més ofegats per l'escassedat de diners i l'atur, ho
demostra especialment. En moments com aquest, les ganes de canviar els
esquemes establerts i la solidaritat es fan més evidents i obtenen
rellevància les alternatives que defensen una economia més humana. És
el cas de les monedes socials, que han guanyat impuls els darrers anys
a tot Europa. Complementàries a les oficials, són una eina per
potenciar l'intercanvi de béns i serveis a escala local i el seu
objectiu és afavorir el mercat de proximitat. Són, però, molt diferents
del diner que coneixem, ja que el seu valor el determinen els usuaris,
no tenen interès i tampoc no són escasses. A Catalunya hi ha diverses
monedes socials, com ara la Turuta (a Vilanova i la Geltrú) i el RES
(ara per ara, a Girona i Figueres), però també hi ha les ecoxarxes, un
model d'economia en què les xarxes d'intercanvi amb moneda social es
combinen amb una cooperativa de consum.
Jordi
Griera, president de la fundació Ineval i expert en moneda social i
valors humans, explica que «les monedes socials sorgeixen per la
manera de fer del sistema, que sempre crea escassedat». «La
crisi és el límit de la falta de diners, el moment en què els bancs
se'ls queden tots per tapar els seus forats; el primer benefici de la
moneda social és que genera una petita part del diner que no hi és en
el mercat, el més imprescindible, el que ens permet anar a la plaça a
comprar», apunta. Segons Griera, enginyer industrial, el diner és
escàs perquè això interessa «als poderosos –que són els que en
tenen molt–», ja que d'aquesta manera «la gent depèn molt més
d'ells i tenen més control sobre la societat». «La moneda
social es crea en cada nova transacció i, per tant, no en falta mai»,
destaca l'expert. A diferència del sistema capitalista, doncs, qui la
genera són els mateixos usuaris.
Griera
assegura que «crear diner no costa res» i que l'Estat ho
hauria de fer «sense cap problema». Segons l'expert, «un
Estat ha de fer que quadri tota l'economia, no només els seus comptes,
i això vol dir que totes les transaccions es puguin realitzar». «Què
vol dir que els comptes de l'Estat quadrin i que després la gent no
tingui prou diners per anar a comprar a la plaça?», es pregunta.
Griera afirma que «l'Estat té l'obligació de prestar els serveis
que el poble li demana i, per fer-ho, pot crear la quantitat de diner
necessària». «L'única condició és que s'ha d'assegurar que en
el mercat mai no hi hagi ni massa diner ni molt poc», explica.
Segons l'expert, quan l'Estat veu que hi ha massa diners en circulació
és quan ha d'aplicar els impostos per rebaixar-ne la quantitat. «Els
impostos serveixen per això, i no per quadrar els comptes de l'Estat»,
conclou.
Griera
afirma també que «el diner no és res» i que «ha de tornar
a no ser res, només una eina per a l'intercanvi». «El seu
valor és únicament el que li vulguem donar», afegeix. L'expert
recorda que la moneda social no té interès i que, per tant, no serveix
per res acumular-ne: «L'interès és demoníac; és com si jo et deixés
un cotxe i, en tornar-me'l, et digués que, a més a més, m'has de donar
una moto». «Això no té ni cap ni peus», conclou, i
recorda que ni els musulmans ni els comunistes accepten l'interès, com
tampoc l'Església fins a l'edat moderna. D'altra banda, quan les
monedes socials són nominatives, i no físiques, els moviments econòmics
queden registrats en una base de dades consultable per tots els usuaris
i, per tant, se sap qui té els diners i quants en té. «Amb una
moneda anònima [com ara l'euro] no saps la quantitat de diner que la
gent té guardada sota la rajola, ni les transaccions que s'estan fent
en economia negra», comenta Griera. Per tot plegat, doncs, aquest
expert assegura que les monedes locals són molt més sòlides que l'euro
i el dòlar. «La gent les veu com una moneda de segona, quan en
realitat poden ser més fortes», manté.
Les
afirmacions de Griera contrasten amb l'opinió del catedràtic d'Economia
de la Universitat Pompeu Fabra José García-Montalvo. Al seu parer, «mai
no hauríem d'haver arribat a la situació de sobreendeutament que tenim,
però això no vol dir que la creació de diner, tal i com l'entenem, no
hagi funcionat; al contrari, gràcies a aquests processos de creació de
diner, les economies desenvolupades han pogut créixer fins als nivells
en què es troben actualment.» «Les monedes socials impliquen
tornar a l'edat antiga i posar fi al crèdit a gran escala, amb la qual
cosa et carregues la possibilitat que les empreses segueixin invertint,
que les famílies puguin comprar un habitatge... en definitiva, un
sistema desenvolupat tal i com el coneixem», afirma.
García-Montalvo, d'altra banda, assegura que el Banc Central Europeu té
«absolutament controlat» el diner que està en circulació en
tots els països de la zona euro.
El
projecte Turuta.
El turuta
és una marxa militar que ha esdevingut l'himne del carnaval de Vilanova
i la Geltrú, però, des del 2011, és també el nom de la moneda social
que l'associació ECOL3VNG ha impulsat a la capital del Garraf. El
projecte té actualment 301 socis que intercanvien béns i serveis fent
servir la corresponent targeta moneder i ja hi ha aproximadament 18.000
turutes en circulació. «El nostre objectiu és que a Vilanova
convisquin amb normalitat els euros, pensats per al mercat global, i
les turutes, pensades per a l'economia local», explica Ton Dalmau,
president d'ECOL3VNG.
Per
fer-se'n soci cal pagar una quota inicial de 10 euros, que es
bescanvien per 10 turutes, i a partir d'aquí ja es pot utilitzar la
targeta moneder. Actualment hi ha 35 comerços de Vilanova que han
penjat a la porta el cartell de l'associació, en què es pot llegir «Turutes,
aquí sí». En alguns establiments es poden pagar determinats
productes amb aquesta moneda i, en d'altres, accepten una part del preu
en turutes i la resta en euros. També hi ha comerços en què la turuta
es pot utilitzar durant unes hores concretes del dia. En tots els
intercanvis, però, cal que les dues parts que hi participen apuntin en
les respectives targetes la data, el producte o servei objecte de la
transacció, el codi del soci emissor i el del receptor i el cost en
turutes, una anotació que anirà signada pels dos socis implicats. A
través de l'oficina de canvi local –que vindria a ser com una entitat
bancària–, tots els moviments econòmics queden registrats a la base de
dades del projecte, que els socis poden consultar. «Tenim
controlada la massa monetària al 100%», assegura Dalmau.
A hores
d'ara, ja s'han realitzat més de 22.000 intercanvis amb la moneda
social de Vilanova. El forn de pa L'Espiga d'Or –situat a la plaça
Soler i Gustems– és un dels establiments que accepten turutes. En
concret, la meitat del preu del pa, les coques i la brioixeria es pot
pagar amb la moneda social i, de mitjana, cada dia es fan tres o quatre
vendes en què els clients la utilitzen. «N'hi ha que vénen
expressament a comprar el pa aquí per poder pagar amb turutes»,
explica el forner Jordi Morera, satisfet de participar en el projecte.
Per
omplir la targeta moneder de turutes, fins a un límit de 300, hi ha la
possibilitat de fer intercanvis o de treballar en algun projecte
d'ECOL3VNG, com ara els horts comunitaris. En aquest cas, cada hora de
feina equival a 10 turutes. Una altra opció és comprar la moneda social
amb euros, que van a parar a un compte de Triodos Bank (banca ètica).
Aquest fons serveix per donar microcrèdits sense interessos als socis
perquè puguin tirar endavant projectes que alimentin el sistema. És
important que la moneda circuli i, per això, es preveu aplicar una
oxidació –pèrdua de valor– a les persones que tinguin un saldo superior
a 300 turutes i no l'utilitzin. Per evitar-ho, hi ha la possibilitat de
fer aportacions voluntàries a un fons de cooperació, que es podran
recuperar sense interessos.
Les
ecoxarxes.
El gener
del 2009 va néixer entre les comarques de la Selva, Osona i el Vallès
Oriental l'Ecoxarxa del Montseny, una iniciativa pionera a Catalunya.
Es tractava d'una xarxa d'intercanvis amb moneda social, l'ecoseny.
Aquest model es va anar estenent i actualment hi ha a Catalunya una
vintena d'ecoxarxes que, tot i ser autònomes –cadascuna té la seva
moneda–, fan un treball conjunt permanent. El 2010 s'hi va sumar la
Cooperativa Integral Catalana (CIC), que ha creat un nexe d'unió entre
les diferents ecoxarxes. En conjunt, hi ha unes 3.000 persones
inscrites.
«Les
ecoxarxes són sistemes bioregionals d'economia ecològica i social»,
explica el sociòleg Dídac Sánchez-Costa, impulsor de l'Ecoxarxa del
Montseny i de la Cooperativa Integral Catalana. Inclouen dos models de
xarxa d'intercanvi amb moneda social i els combina amb una mena de
cooperativa de consum, la Central de Compres Col·lectives. Així doncs,
les ecoxarxes permeten als usuaris oferir béns o serveis a canvi de
moneda social i, d'altra banda, organitzen fires en què qualsevol
persona pot comprar moneda local amb euros i adquirir productes, encara
que no hi participi com a usuari. La moneda oficial que s'obté es
destina a compres col·lectives de productes bàsics que encara no es
troben a la xarxa, com ara farina i sucre. Les compres es realitzen a
productors de proximitat i ecològics, amb la condició que acceptin
algun percentatge en moneda social, començant amb un mínim del 10%.
Llavors, aquests productes es porten a la següent fira i es
distribueixen íntegrament en moneda social. D'aquesta manera, segons
Sánchez-Costa, es possibilita la compra de productes ecològics a un
preu millor i amb una moneda més humana i cooperativa. La Central de
Compres Col·lectives admet també productes dels usuaris, des de fruita
o verdura del seu hort fins a pa o galetes que hagin fet ells mateixos.
Poden vendre'ls a les fires o bé a la Central de Compres Col·lectives,
que els paga un 50% en moneda social i un 50% en euros.
Pel que
fa als intercanvis de béns i serveis, les ecoxarxes utilitzen una eina
en línia gratuïta per anotar les transaccions, denominada CES,
mitjançant la qual els usuaris poden anunciar i modificar les seves
ofertes i demandes, veure els que s'ofereix a la xarxa i també els
moviments monetaris de la resta d'usuaris. La majoria de les ecoxarxes
utilitzen només aquesta eina virtual, tot i que n'hi ha algunes (com
ara la del Montseny) que utilitzen també la moneda física.
«Les
monedes socials han guanyat força arran de la crisi; el sistema està
creant revolucionaris i anticapitalistes dia a dia», apunta
Sánchez-Costa. Afegeix que la moneda de les ecoxarxes és complementària
ara, però que la idea és anar guanyant terreny al capitalisme. «Volem
que gradualment vagi substituint l'euro», comenta. A diferència de
projectes com el de Vilanova i la Geltrú, les ecoxarxes no prioritzen
l'entrada de la seva moneda als comerços. «Nosaltres som partidaris
de crear primer una base social i, després, centrar-nos en les fires,
els productors i la central de compres; la nostra línia, d'altra banda,
va més enfocada a l'autogestió, ens interessa més crear una ecobotiga,
com ha fet l'ecoxarxa de Lleida», explica.
La
xarxa RES.
Fa 16
anys naixia a Bèlgica el RES, una xarxa que potencia el comerç local
amb la utilització d'una moneda complementària en format electrònic.
Actualment, hi ha una comunitat formada per més de 5.000 negocis i més
de 100.000 usuaris que prioritzen les compres als establiments
adherits. Amb la mateixa voluntat, l'abril passat la UdG va implantar
el RES al mercat gironí amb la gestió de l'«spin-off Social
Currencies Management», que treballa en la recerca,
desenvolupament i implementació de monedes complementàries.
El RES,
que té el mateix valor que l'euro, pretén donar un suport addicional a
les pimes i els autònoms locals. Segons l'experiència belga, els
negocis adherits incrementen fins a un 5% el seu volum de negoci, ja
que tothom que té la moneda esdevé client potencial pel fet que només
la podrà gastar dins la xarxa. Les empreses poden rebre tot l'import o
només una part del preu total en RES i, amb la quantitat que ingressen,
poden fer les compres que necessitin, sempre dins la xarxa. Actualment,
el RES aplega més de 250 establiments i més de 1.400 particulars
adherits a Girona i va obrint mercat a Figueres, on prop d'una quinzena
d'empreses ja en són membres. Entre els associats hi ha negocis de
diferents sectors, des d'arquitectes i psicòlegs fins a gestors,
pintors i llibreries, però també hi ha el centre de visitants del
Consell Comarcal del Gironès. «Volem obrir una nova comunitat cada
tres mesos, seguint per Platja d'Aro i Palamós, i la idea és haver
arribat a tot Catalunya en quatre o cinc anys», diu la responsable
de comunicació del projecte, Elisabet Blanch. El creador del RES,
Walther Smets, té un objectiu molt més ampli, però, ja que pretén
estendre la moneda a l'àmbit europeu.
En el cas
del RES, els negocis que formen part de la xarxa tenen accés a línies
de crèdit sense interès. Només pel fet d'adherir-s'hi, obtenen una
pòlissa de 2.000 RES (el compte podrà estar fins a 2.000 RES negatius)
per poder fer les primeres compres sense haver de desemborsar diners.
Hi ha la possibilitat d'accedir a línies de crèdit més elevades, també
sense interès, que es retornaran periòdicament en quotes RES
establertes. En el cas d'aquesta moneda, s'ha creat una xarxa de
proveïdors, de manera que les empreses poden pagar amb RES des de
l'assegurança del local, fins al gestor o l'advocat.
Pel que
fa als particulars, el RES ofereix beneficis exclusius per fidelitzar
els usuaris. Quan el saldo de la targeta s'esgota, cal recarregar-la a
través de la pàgina web i, cada vegada que el particular ho fa, disposa
d'un 10% més de RES, és a dir, obté una bonificació d'un euro per cada
10. «Aquí tenim el valor afegit per incentivar que el consumidor
vagi als negocis adherits i utilitzi aquesta moneda en comptes de
l'euro, potenciant les vendes d'aquell establiment», destaca
Blanch. Els usuaris també gaudeixen d'ofertes i promocions.
Article
a «The Washington Post».
El
rotatiu nord-americà The Washington Post va publicar a
l'agost un article sobre un nou tipus d'economia que ha sorgit a
diverses parts d'Europa i de l'Estat espanyol, en què no s'utilitza
l'euro. Entre les experiències que esmentava, destacava la moneda local
impulsada a Vilanova i la Geltrú, la turuta, i el banc del temps.
L'article, titulat «In Spain, financial crisis feeds expansion of a
parallel, euro-free economy», explicava les alternatives que
s'han buscat per fer front a la crisi i també que cada vegada hi ha més
establiments a la ciutat que informen els consumidors que es pot pagar
amb turutes. Recollia també l'experiència dels bancs del temps, alguns
dels quals funcionen amb comptes individuals, talonaris de xecs i, fins
i tot, amb auditors.
Trobada
de monedes socials.
La
trobada anual de monedes locals, socials i complementàries es realitza
enguany a Sevilla, ciutat que agafarà el relleu de Vilanova i la
Geltrú. Les jornades de la capital del Garraf es van celebrar el juliol
passat de la mà de l'associació ECOL3VNG, que va aprofitar
l'esdeveniment per presentar la moneda de la ciutat, la turuta. A la
trobada hi van assistir una vuitantena de persones de diferents punts
de l'Estat i de països com Costa Rica o el Regne Unit. De les sessions
van sorgir grups per treballar en la creació d'una xarxa estatal de
monedes socials i avançar en els protocols de connexió i intercanvi
entre monedes.
Darrera
actualització (Diumenge, 10 de febrer del 2013, 09:05).
Enllaç original:
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/617087-laltra-cara-de-la-moneda.html
L'Espiga d'Or és un dels establiments de Vilanova
que accepten turutes. Foto: J. Fernàndez.
