El Punt Avui. Diumenge, 11 de maig del 2014. Economia.
Segona mort del diner físic.
Entra en servei al Regne Unit el mètode Paym, de pagament persona a persona a través dels mòbils.
El 2018, mil milions de transaccions usaran el nou mètode.
11/05/14, 02:00-Londres-Quim Aranda.
Tard o d'hora havia d'arribar. El diner en metàl·lic, bitllets i monedes, són cosa del passat, peces de museu. I la culpa no és dels talons bancaris, que també tenen els dies comptats –al Regne Unit es podran utilitzar fins al 31 d'octubre de 2018–, o de les targetes de crèdit, dèbit o consum que, si fa no fa, també tenen data de caducitat, i que ja van produir una primera revolució entre final dels anys seixanta i els setanta en la forma en què cadascú pagava i encara paga les seves transaccions econòmiques.
La raó d'aquesta segona mort del diner en efectiu, segona i probablement definitiva rau en el mòbils intel·ligents, en els xips que hi incorporen i en les nombroses i noves aplicacions que les companyies de telefonia estan desenvolupant. Són aplicacions que, en teoria, han de fer la vida més fàcil i més còmoda. També, però, és molt més esclava i depenent d'una tecnologia que presenta moltes cares i unes poques –o potser també moltes– creus.
Tot plegat és qüestió d'un, dos, tres o cinc anys, i serà realitat la nova revolució del diner. Però alguns símptomes ja són aquí. Per exemple, a partir del 6 de juliol no es podrà pujar a cap autobús de Londres disposat a pagar el bitllet amb un parell de monedes d'una lliura. De fet, ni tan sol caldrà fer servir la targeta Oyster –el plàstic de prepagament que, comptat i debatut, funciona com les Via T, de pagament ràpid en els peatges de les autopistes–; n'hi haurà prou de fer servir el mòbil. I és que els telèfons intel·ligents són al centre del gran canvi que s'albira. I les companyies que en viuen són, d'altra banda, enmig d'una batalla comercial de dimensions colossals.
Mutacions en marxa.
El 29 d'abril passat, al Regne Unit va entrar en vigor el sistema de pagament Paym (s'ha de pronunciar paiem), una aplicació llançada al mercat pels grans bancs comercials (Lloyd's, Barclays, HSBC, Santander, Halifax i TSB; s'hi afegiran abans de final d'any Natwest i Royal Bank of Scotland; Nationwide ho farà l'any vinent), que permet enviar i rebre pagaments al compte dels clients que en disposin a través del mòbil i, el més nou, només sabent el número de telèfon del destinatari.
L'estimació de les entitats bancàries implicades en aquest programa és que a final del 2018 es faran, només al Regne Unit, mil milions de pagaments utilitzant el mètode. Això és, nou de cada deu. La xifra pot semblar enorme. Però dades dels darrers anys del Payments Council de Gran Bretanya, l'organisme que regula el sistema de pagaments del país, confirma la tendència de la desaparició progressiva i accelerada del metàl·lic: el 1999, un de cada nou salaris es pagava en efectiu; el 2009, només un de cada vint; als pubs, el 1999, el 90% de les consumicions es pagaven en efectiu; quinze anys després, només el 30%.
Què suposa l'entrada en vigor de Paym? En termes pràctics, per exemple, que la cervesa i la tapa del bar la pagarem amb el mòbil; al repartidor de bombones de gas butà li pagarem amb el mòbil; el diari –aquells que encara tinguin el vici d'anar al quiosc i comprar-lo en l'antiquat mitjà que és el paper– també el comprarem fent servir el mòbil; o el metro o la nota del restaurant. Ras i curt, gairebé qualsevol compra.
Quins altres efectes tindrà Paym o qualsevol altra aplicació semblant? Per dir-ne un de molt obvi, que expressions del tipus «em deixes deu euros per fer una birra i te'ls torno demà?» o «ho sento, no tinc canvi» perdran tot sentit. Aquesta revolució també impactarà en el del llenguatge: formes fins ara comunes d'aquí a deu o a quinze anys seran arcaïtzants. I els fabricants de carteres i moneders potser coneixeran la crisi.
De moment, Paym admet fins a un màxim de 250 lliures (304 euros) diàries de transaccions. I només es pot fer servir entre individus, és a dir, de número a número de mòbil del Regne Unit. Per això, és clar, emissor i receptor s'han d'haver donat d'alta en el servei a través del seu respectiu banc i haver vinculat els habitualment setze o vint dígits del compte corrent al telèfon. Per l'usuari, la contractació de Paym és gratuïta.
Té limitacions tècniques, Paym? Per rebre diners, cap ni una. Només cal haver completat els passos anteriorment indicats i tenir un aparell, ni que sigui un de fa deu o quinze anys, tant se val. Però per enviar-ne és imprescindible l'ús d'un telèfon intel·ligent que admeti l'ús de les aplicacions bancàries.
La xifra.
90 per cent de les consumicions als pubs es pagaven en efectiu el 1999; 15 anys després, només se n'abonen el 30%.
I si em roben o perdo el mòbil?
El repte de la banca mòbil, així com de la banca en línia, ha estat i és la seguretat i les mesures antifrau que s'interposin pereventuals robatoris aprofitant la tecnologia. El Payments Council del Regne Unit, que ha desenvolupat l'aplicació en col·laboració amb els gegants de la banca, ha fet subscriure a les entitats financeres que hi participen els protocols habituals que garanteixen un estàndard de seguretat màxim.
Per reforçar aquesta seguretat, a més, Paym demana, abans de confirmar la transferència de diners, una clau i sempre una comprovació prèvia del nom del destinatari de l'enviament.
És clar, en cas de robatori o pèrdua del telèfon, el protocol d'actuació de l'afectat serà el mateix que el mètode ja conegut en cas de robatori o pèrdua de les targetes bancàries, és a dir, contactar immediatament amb el banc i demanar la suspensió del servei Paym.
Darrera actualització (Diumenge, 11 de maig del 2014 02:00).
Enllaç a l'article original en català:
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/740230-segona-mort-del-diner-fisic.html
