Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

L'esquer que du clients a la botiga.

El Punt Avui+. Logotip.El Punt Avui. Diumenge, 11 de maig del 2014. Economia.

L'esquer que du clients a la botiga.
Una nova aplicació dels gegants de la telefonia utilitza la geolocalització per enviar missatges promocionals.
40.000 persones van respondre a l'estímul en l'experiència pilot feta al Regne Unit el 2013.
11/05/14, 02:00-Londres-Quim Aranda.

Un client londinenc entra en una famosa cadena de roba i complements. Foto: Leon Neal / AFP.
Un client londinenc entra en una famosa cadena de roba i complements. Foto: Leon Neal / AFP.

Paym és un producte relativament nou i, com a tal i a escala de tot el Regne Unit, opera des de fa només deu dies. Fet i fet, però, el pagament a través dels mòbils intel·ligents era ja possible per als habituals de Paypal, una altra modalitat de l'enviament de diners d'individu a individu. Qui més qui menys, doncs, ja ha tractat d'establir un cap de pont a la platja del negoci que es preveu que ha de tenir uns grans beneficis els pròxims anys.

En el pastís a repartir que s'intueix darrere d'aquestes noves formes de pagament, totes les companyies del sector, les més o les exclusivament tecnològiques com ara Google, Microsoft o Apple, o les especialitzades en telefonia, tracten de posicionar-se en el primer lloc de la graella. A Google ja desenvolupen l'anomenat Google Wallet (Google Moneder) per intercanviar diners de mòbil a mòbil; Apple pot estar estudiant el desenvolupament d'un mecanisme semblant a través del sistema de pagament d'Itunes, que ja emmagatzema informació de comptes corrents i targetes de crèdit.

En el complex i sofisticat món de les aplicacions, Paym, la més recent que es comença a popularitzar, pot envellir en un tres i no res. Així, a partir de la tardor, el que se'n pot dir una versió avançada de Paym, Zapp, permetrà fer el pagament de qualsevol producte, sigui quin sigui, en qualsevol botiga, o bé fer l'enviament de diners a través d'Internet a un compte de correu electrònic associat a un de bancari, sempre amb el mòbil. Als McDonald's del Regne Unit, per exemple, ja es podran pagar les hamburgueses amb els mòbils a l'octubre. Sens dubte, la fi dels moneders.

Futur no, present.

Però encara hi ha més. Sempre més i encara més sofisticat. Tant, que la pel·lícula de ciència-ficció Minority Report ja és una realitat. Es tracta de l'aplicació anomenada Weve, molt més que un mètode de pagament: és un esquer a través del qual les companyies de telefonia que l'han desenvolupat (EE, Vodafone i O2) permetran vendre o llançar missatges publicitaris als seus clients de qualsevol negoci, alhora que el potencial consumidor camina davant de la botiga X o Z.

Com funciona Weve? És molt senzill. A través dels dispositius de geolocalització que ja incorpora cada mòbil intel·ligent, els magatzems A o B enviaran al passavolant que té un mòbil de la companyia X un missatge dient què li espera a l'interior de la botiga per davant de la qual camina.

Durant l'any passat la cadena britànica de supermercats Tesco va fer l'experiència pilot. Va llançar missatges al mòbil a un grup de dones de 25 a 34 anys oferint-los un val de cinc lliures de descompte en els seus productes mentre eren a una distància de no més de cinc minuts a peu d'un establiment de la companyia. Prop de 40.000 hi van entrar i van fer servir el descompte.

Weve, una joint venture entre les companyies esmentades, s'anuncia com la casa del comerç mòbil. Però també és, si fa no fa, un ull més que vigila les passes dels consumidors. Els responsables asseguren que el client de la companyia de telefonia decidirà lliurement si vol o no vol rebre aquest servei. Quant trigaran les companyies a encarir el cost dels contractes dels que ho refusin és, si més no, una pregunta legítima.

Darrera actualització (Diumenge, 11 de maig del 2014 02:00).

Enllaç a l'article original en català:

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/740239-lesquer-que-du-clients-a-la-botiga.html

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte