Nous apartats:
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.
|
Publicacions:
Lluís Maria Xirinacs.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.
Martí Olivella.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.
|
|
Més de 350 magistrats defensen en un manifest la independència judicial.
Agustí Chalaux (1911-2006) era refractari a allò que ell anomenava els «parlamentarismes executius», i reinvindica que l'executiu i el legislatiu de cada estat siguin escollits per separat, la qual cosa ha quedat plasmada en el model polític, econòmic i social elaborat pel Centre d'Estudis Joan Bardina, associació de la qual ell en va ser fundador.
No només això, sinó que també en aquest model es proposa una justícia independent dels executius i legislatius. La justícia ha de disposar constitucionalment d'un percentatge fixe dels pressupostos ordinaris i extraordinaris de l'estat, per tal que governs i parlaments no la sotmetin a la indigència de sous, recursos i material. Aquest pressupost establert per endavant ha de ser administrat per la mateixa justícia.
Per tal de disposar de jutges suficients, el model proposat dona l'oportunitat que els advocats amb un mínim de deu anys d'exercici i els notaris amb un mínim de cinc puguin entrar a la judicatura, un cop han exercit un temps de passants d'un jutge titular, qui és qui aproba, sota la seva responsabilitat, o rebutja, la promoció a titular del jutge candidat. En cas de refús, el candidat pot repetir el procés de passantia amb un altre jutge titular, fins obtenir una nova valoració.
Davant la inquietud dels qui creuen que uns mals jutges poden controlar la judicatura, el mateix Agustí aconsellava als crítics que fessin el possible per arribar a ser, al seu torn, jutges i poder així canviar aquesta tendència negativa.
Amb aquestes mesures proposades, s'evita que cada govern esdevingui alhora «jutge i part» en cada conflicte jurídic que li afecta, i s'empara molt millor la part feble de cada procés, quan aquesta part feble és la víctima o el innocent.
En la següent notícia, un extens col·lectiu de jutges reivindica la independència de la justícia espanyola respecte el govern central. Una digna, però tardana, reacció als nombrosos abusos que s'han comès a l'Estat espanyol, la major part dels quals s'haguessin evitat amb l'aplicació de les propostes esmentades més amunt.
El Confidencial. El diari dels lectors influents. Dimecres, 8 de maig del 2013.
Més de 350 magistrats defensen en un manifest la independència judicial.
Madrid, 8 may (EFE). Més de 350 jutges i magistrats de tota Espanya han fet públic avui un manifest en defensa de la independència judicial en què critiquen la reforma del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que es troba en tràmit parlamentari.
Entre els signants del manifest, promogut per Jutges per a la Democràcia i signat per magistrats de diferents associacions i no associats, es troben la vocal del CGPJ Margarita Robles, els magistrats del Tribunal Suprem Jordi Agustí Julià i Celsa Pico, i els de l'Audiència Nacional Fernando Andreu, José Ricardo de Prada, Javier Martínez Lázaro i Ramón Sáez Valcárcel.
«La crisi econòmica s'ha convertit en el pretext per desmantellar l'Estat del benestar i trencar tots els consensos creats per garantir la convivència pacífica i constructiva», comença el manifest. EFE.
http://www.elconfidencial.com/ultima-hora-en-vivo/2013/05/magistrados-defienden-manifiesto-independencia-judicial-20130508-140530.html
|