 |
Català
| Castellano | English
| Français
| Deutsch
| Italiano
| Galego
| Esperanto En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer
front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats
del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns,
corrupció, misèria, carències pressupostàries,
abús de poder, etc.
|
 |
|
Més de 350 magistrats defensen en un manifest la independència judicial. Agustí Chalaux (1911-2006) era refractari a allò que ell anomenava els «parlamentarismes executius», i reinvindica que l'executiu i el legislatiu de cada estat siguin escollits per separat, la qual cosa ha quedat plasmada en el model polític, econòmic i social elaborat pel Centre d'Estudis Joan Bardina, associació de la qual ell en va ser fundador. No només això, sinó que també en aquest model es proposa una justícia independent dels executius i legislatius. La justícia ha de disposar constitucionalment d'un percentatge fixe dels pressupostos ordinaris i extraordinaris de l'estat, per tal que governs i parlaments no la sotmetin a la indigència de sous, recursos i material. Aquest pressupost establert per endavant ha de ser administrat per la mateixa justícia. Per tal de disposar de jutges suficients, el model proposat dona l'oportunitat que els advocats amb un mínim de deu anys d'exercici i els notaris amb un mínim de cinc puguin entrar a la judicatura, un cop han exercit un temps de passants d'un jutge titular, qui és qui aproba, sota la seva responsabilitat, o rebutja, la promoció a titular del jutge candidat. En cas de refús, el candidat pot repetir el procés de passantia amb un altre jutge titular, fins obtenir una nova valoració. Davant la inquietud dels qui creuen que uns mals jutges poden controlar la judicatura, el mateix Agustí aconsellava als crítics que fessin el possible per arribar a ser, al seu torn, jutges i poder així canviar aquesta tendència negativa. Amb aquestes mesures proposades, s'evita que cada govern esdevingui alhora «jutge i part» en cada conflicte jurídic que li afecta, i s'empara molt millor la part feble de cada procés, quan aquesta part feble és la víctima o el innocent. En la següent notícia, un extens col·lectiu de jutges reivindica la independència de la justícia espanyola respecte el govern central. Una digna, però tardana, reacció als nombrosos abusos que s'han comès a l'Estat espanyol, la major part dels quals s'haguessin evitat amb l'aplicació de les propostes esmentades més amunt.
|
El Confidencial. El diari dels lectors influents. Dimecres, 8 de maig del 2013.